LA PUNTUACIÓ

La puntuació d’un escrit depèn de la sintaxi, l’entonació que cal que tingui quan es
pronuncia i la intenció de qui l’escriu. És un recurs que permet reflectir les
modulacions de la llengua oral i atendre les necessitats de la llengua escrita.

EL PUNT
​ El punt representa una pausa forta en el discurs i separa fragments que
constitueixen una oració, un pensament complet. Segons la posició que té
respecte de la resta del text, pot tenir funcions diverses, i el tenim com a punt
i seguit, punt i a part o punt final.

​ El punt i seguit indica el final d’una oració amb sentit complet. Recordeu que
perquè hi hagi oració hem de tenir, com a mínim, un verb en forma personal,
és a dir, conjugat. És a dir, en un mateix paràgraf separa oracions autònomes
pel que fa al significat i a la sintaxi. En alguns casos respon a una opció
d’estil personal de l’autor del text, que també hauria pogut optar per una
coma o un punt i coma.

​ El punt i a part separa els paràgrafs del text. Cadascun d’aquests paràgrafs té
un sentit ple, i tracta qüestions diferents —o aspectes diferents d’una mateixa
qüestió— de la resta de paràgrafs. Així, els dos textos separats pel punt
expressen conceptes diferents d’un mateix tema o d’un altre tema. Els
paràgrafs han d’anar separats per un espai en blanc.
​ El punt final indica l’acabament absolut d’un text.

LA COMA
​ La coma indica una pausa breu en el text. És el signe de puntuació més
complex i el que es fa servir més.
 ​ És important no abusar de l’ús de la coma perquè la lectura del text no es faci
feixuga.

​ No totes les pauses orals s’han de marcar amb comes, ja que la puntuació ha
d’obeir les regles de la sintaxi. Per això no s’ha de posar coma entre el
subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe o indirecte.

​ Els usos principals de la coma són:

​ Separar els elements d’una enumeració, en què cal posar coma entre
els elements fins al penúltim quan tenim les conjuncions i, o, ni.
Hem de fer exercicis de pronoms, verbs, ortografia i vocabulari.

​ Delimita un vocatiu, que serveix per anomenar o invocar.

Pere, vine! No m’ho facis això, Carme.

​ Per a les cartes, fem servir la coma en les fórmules de salutació i

comiat, en la datació i en les adreces.
Benvolguts alumnes,
Cordialment,
Perpinyà, 25 de març de 2022
Av. de la Llibertat, 22 - 03001 Alacant

ELS PUNTS SUSPENSIUS

​ Indiquen suspensió en el discurs o una expressió de sorpresa, dubte,
reserva, temor, etc.

​ Indiquen que s’omet una expressió.

 ​ Són únicament tres i s’escriuen immediatament al costat del mot o element
que acompanyen.

​ Substitueixen l’abreviatura etc.; per tant, no s’utilitzen mai junts, l’abreviatura i

els punts suspensius.

​ Sempre cal deixar un espai darrere dels punts suspensius.

ELS SIGNES D’INTERROGACIÓ I EXCLAMACIÓ

Són signes que marquen l’entonació especial de la interrogació i l’exclamació i
s’escriuen immediatament darrere de l’última paraula de la frase interrogativa o
exclamativa.

​ El signe d’admiració [!]

Es fa servir per indicar admiració o exclamació i només s’ha d’escriure al final
de la frase, encara que sigui llarga. S’escriu sense espais precedents i
serveix de punt final.
Quina sort que tens!
Quina mandra haver d’anar avui a la feina amb pluja i sent dilluns!

​ El signe d’interrogació o interrogant [?]

Es fa servir per expressar dubte o interrogació i s’escriu al final de l’oració,
sense espais. Alhora serveix de punt final, i per tant no cal afegir-hi punt. Si la
frase és molt llarga o complexa, podem escriure l’interrogant d’obertura [¿]
per facilitar la interpretació i l’entonació.
Per què no ho feu vosaltres, això?
Voleu res més?
Qui hi ha?

​ Hi ha interrogacions amb un matís d’exclamació que expressen indignació, en

què es poden escriure, en registre informal, tots dos signes alhora.
 Però qui s’ha cregut que és aquest?!
On s’és vist això?!

ELS DOS PUNTS

​ Indiquen relació de proximitat.

​ Subordinen el segon element al primer.

​ S’han d’escriure units a l’element que segueixen.

​ Es fan servir per introduir enumeracions, exemples, causes, conseqüències,

conclusions o explicacions, citacions textuals.

LES COMETES
​ Es fan servir per transcriure literalment un text o les paraules d’algú.
​ Serveixen per indicar ironia.

REMARQUES SOBRE L’ÚS DE LA COMA

​ És important tenir present que no hem de posar coma entre el subjecte i el
predicat.

​ Tampoc n’hem de posar entre el verb i el complement directe o indirecte.

​ Quant als usos de la coma:

​ Separa els elements d’una enumeració. No n’hi ha entre l’últim i el
penúltim element quan hi ha les conjuncions i, o, ni.
Hem de comprar una col, mig quilo de tomàquets, galetes i suc de
 pinya.

​ Va davant i darrere dels incisos, que són mots i locucions de relació

que són en posició interior o final:
Els meus amics eren, en general, persones assenyades.
Allò no era, en qualsevol cas, el que havien acordat.
No podem dir que siguin amics, però.

​ Posem coma davant i darrere d’un fragment explicatiu.

La presidenta, tota decidida, ha convocat la reunió a les 10.00 h del
matí.
En Carles, que mai s’havia posicionat políticament, es va presentar a
l’alcaldia.

​ Delimita un vocatiu, que serveix per anomenar o invocar i adreçar-se

directament a una persona, interjeccions i expressions equivalents,
tant imperatives com exclamatives.
Laura, surt a la pissarra.
Ei, no correu tant!
No m’ho tornis a fer això, Joan.

​ Delimita un element de l’oració desplaçat del seu lloc habitual.

A les nou, van dir que arribarien.
Que no en vull més, et dic.

​ Marca l’elisió del verb.

La pel·lícula, magnífica!
Els pantalons eren de pana; les sabates, de pell.
A Perpinyà hi ha 58 perruqueries; a Alacant, 213.
​ Delimita certs mots o expressions adverbials o conjuntives que
ordenen les parts d’un text.
En primer lloc, cal dir que la situació encara no és greu.
De fet, mai m’ho havia mirat d’aquesta manera.
No voldria acabar la meva exposició, doncs, sense agrair-vos la vostra
assistència.

​ Marca una pausa entre oracions copulatives i adversatives, sobretot si

són llargues i complexes, o si hi volem indicar contrast.
M’hauria agradat estudiar arquitectura, però havia d’estudiar massa i
me’n vaig desdir.
No n’hi ha prou a entendre la situació, sinó que també cal saber
explicar-la.

​ Delimita els grups circumstancials, sobretot quan són llargs,

complexos o estan situats en una posició poc habitual, com seria entre
el verb i un complement.
Si no s’ho haguessin de prendre malament, els preguntaria com està la
situació.
A causa de les grans tempestes, el pont va cedir.
Tot el personal disponible va ser enviat, per la importància de la
notícia, al lloc dels fets.

​ Serveix per desfer ambigüitats.

No és veritat. / No, és veritat.
Quan va saludar en Pere, va moure el cap. / Quan va saludar, en Pere
va moure el cap.

​ Per a les cartes, fem servir la coma en les fórmules de salutació i

comiat, en la datació i en les adreces.
Benvolguts veïns,
 Ben cordialment,
Palma, 22 de febrer de 2022
Av. del País Valencià, 22 - 03201 Elx

​ És aconsellable fer servir coma en mots i locucions de relació en

posició inicial.
En efecte, aquestes qüestions són importantíssimes.
Per exemple, fixeu-vos en els casos següents: [...]
En primer lloc, es consideraran els edificis; en segon lloc, les
dependències.

​ Fem servir la coma per indicar casos d’alteració de l’ordre neutre de l’oració:

​ Elements de l’oració desplaçats a la dreta, que es pronuncien sense

èmfasi i que a més són elements coneguts, és a dir, s’hi ha fet
referència abans d’una manera o altra: ús de la coma obligatori.
Va organitzar una caminada de 12 km, el Miquel.
No en vol fer cap, de curs d’anglès.

​ Elements de l’oració desplaçats a l’esquerra, que es pronuncien sense

èmfasi, perquè són elements coneguts: ús de la coma opcional.
De curs d’anglès no en vol fer cap.
De curs d’anglès, no en vol fer cap.
L’assignatura l’hem estudiada amb profunditat.
L’assignatura, l’hem estudiada amb profunditat.

​ Elements de l’oració desplaçats, que es pronuncien amb èmfasi: ús de

la coma obligatori.
La jaqueta, he perdut.
Roses, compraran.
 ​ En aposicions explicatives i oracions subordinades de relatiu explicatives.
El president, el senyor Mateu, ja ens ho havia advertit.
Els estudiants, que van fer vaga, no podran examinar-se a final de curs.
L’Adela, a qui no agradaven gens aquells jocs, va quedar-se a casa.
​ En algunes oracions subordinades adverbials (davant del verb principal i en
fragments llargs). Si les oracions subordinades ocupen una posició interior es
poden separar amb una coma davant i una altra darrere.
Malgrat que et costi de creure i que no t’ho hagi dit mai, està molt satisfet de
la teva feina.
Crec que, en cas que volguessis una segona opinió, podries demanar-la-hi
sense problema.
Crec que en cas que volguessis una segona opinió podries demanar-la-hi
sense problema.

EL PUNT I COMA
​ En enumeracions complexes, per separar sintagmes del mateix rang que
contenen comes. Així com en una enumeració amb comes no hi ha cap signe
de puntuació davant la conjunció i que precedeix l’últim element, en una
enumeració amb punts i comes sí que hi ha un signe de puntuació davant la i,
en aquest cas una coma (no un punt i coma).
Al nord hi trobem el turó de Sant Roc, de 935 metres; a l’est, el turó dels
Cirers, on s’aixequen el santuari i les runes del castell de Sant Bartomeu; al
nord-est, la serra del Catllar, de 1.102 metres, i al sud, la muntanya de Sant
Antoni.

​ En oracions adversatives i concessives llargues amb altres comes.

Em van demanar d’anar-hi, però no em venia gens de gust.
Ja sé que tens raó i que s’hi hauria de fer alguna cosa; tanmateix, en aquest
moment, no és adequat ni oportú intervenir-hi.

​ Davant de frases que són el resum o es refereixen a allò que hem expressat
en l’oració precedent (intercanviable per dos punts).
 El seu caràcter, la seva manera de fer; tot feia suposar que era una bona
persona.

​ Per separar oracions unides per un lligam lògic, especialment si hi ha una

relació de contrast o contraposició.
A Vilafranca del Penedès hi ha 34 perruqueries; a Sabadell, 213.

ÚS DELS PARÈNTESIS I ELS GUIONS

​ Els parèntesis serveixen per introduir un aclariment, en general breu; per
proporcionar una informació complementària (que ajudi la memòria del lector,
etc.) o afegir una referència o una dada cultural secundària al fil del discurs.
La segona edició de la seva única novel·la (maig de 2003) es va exhaurir en
un mes.

​ Els guions introdueixen dins la seqüència un element de contrast, en general

brusc (des del punt de vista de l’estructura sintàctica); per aquest mitjà
l’escriptor es desdobla i fa una observació a part, un comentari personal.

​ En nombrosos casos, però, tant es poden utilitzar parèntesis com guions.

Aleshores, la Marta, cridant —no l’havia sentit mai cridar d’aquella manera—
es va llançar entre l’Ernest i jo.
Havia de fer-la callar. No tant per ella —alguna cosa em deia que aquelles
llàgrimes li anaven bé—, sinó per la Sònia, que la podia sentir.
​ Amb les comes també delimitem els incisos, però acostumen a ser
intercalacions més lligades al discurs i que no trenquen l’estructura sintàctica
de l’oració.
El seu amic, el Miquel, no és tan generós com ell.

L’ÚS DELS GUIONS EN EL DIÀLEG

Marquem els diàlegs amb guions, que tenen les funcions següents:
​ El guió marca l’inici de la intervenció de cada dialogant.

​ Si l’incís va al final de l’oració, s’ha d’ometre el segon guió, sempre que no hi

hagi cap més intervenció.

​ Els incisos que fa el narrador es posen entre guions. Si hi ha d’haver un signe

de puntuació entre el primer i el segon fragment del diàleg, es posa sempre
després del segon guió de l’incís. En el cas dels signes d’admiració i
d’interrogació, també es posen abans del primer guió de l’incís si afecten el
primer fragment del diàleg.

—Quina és la teva adreça?

—Visc al carrer Major, 39 —va respondre en Pere.
—No tinc ni idea -digué en Pere— de com hi he arribat.
—Tu pots dormir a l’habitació d’en Robert —va fer la meva cosina—; la Núria,
a la del mig.
—Li ho vam explicar molt bé —es queixà la Berta—. No entenc per què es va
equivocar.
—Que extremat! —exclamà la Sandra—. Sempre vas tan extremat!