1 I 2 DISCÒBOL DE MIRÓ

3 INDEX
4
FITXA TÈCNICA
Autor: Miró.
Cronologia: Cap al 450 a. C.
Localització: Museu Nacional delle Terme (Roma).
Dimensions: 1,53 m d’alt
Tècnica: talla en marbre. Fosa en bronze
Material: Marbre. (Còpia romana). Original en bronze
Formes: escultura exempta
Tipologia: dempeus
Monocroma.

5
CONTEXT HISTÒRIC

Miró va viure en l'època de màxim esplendor d’Atenes, quan la ciutat dirigia

l’aliança militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses.
La vencedora és Atenes .

Moment d’historiadors: Tucídides, Herodot.

Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides, comèdies: Aristòfanes.
Filósofs: Sòcrates, Plató, sofistes.

És el moment en què Pericles arriba al poder, substitueix la tirania per la

democràcia.

La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven prestigi.

Van fer-se també moltes escultures, en homenatge als vencedors dels jocs
atlètics,

No buscaven una representació individualitzada. perquè els escultors

d’aquesta època volien plasmar la bellesa ideal, l’home perfecte. Aquest va
ser el cas de Miró.

6.
Autor: Miró.

Segons Plini el Vell, va ser deixeble d’Agelades d’Argos, representant més

important de l’escola d’Argos en el segle V aC, igual que Fídies, el seu
contemporani i Policlet.

7.
Escultor centrat en l’estudi del moviment.
Pertany al primer classicisme.
8
Treballa en l’època de Pericles i pot haver fet escultures al Partenó i al santuari
de Delfos i Olímpia.

Miró fou un escultor i bronzista de gran prestigi.

Les fonts el recorden per la varietat de la seva obra, pel seu empeny en
reproduir la realitat
Per la seva preocupació per la simetria,

i també li censuren el desinterès per reflectir les emocions i la seva

obsessió pel detalls superficials.

Tot plegat no desmereix la seva obra, tant feia animals, com la vaca de
l’Acròpolis d’Atenes, grups escultòrics com figures exemptes.

Una de les seves primeres obres conegudes és un Heracles de bronze,

reproduït en petit format (Boston).

Les seves escultures es poden conèixer gràcies a les còpies romanes.

9.
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA GREGA, RECORDEM.

Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer
sobre els canons (proporció matemàtica entre parts cos)

Escultura equilibrada en l'expressió. Fídies es qui ho representa millor.

Té dinamisme. Moviment (com per exemple el Discòbol de Miró)

Flexibilitat als membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb

d'altres relaxats.

Contraposto (cames).

Eviten la simetria, a diferencia de l'Arcaic.

Perd frontalitat.

Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.

El material segueix sent el marbre o el bronze.

Naturalisme, intent d’actituds naturals.

Braços desenganxats del cos.

10
Estil: grec clàssic.
En el segle V aC Grècia no només tenia l’hegemonia política del món grec,
sinó també l’artística provocant una unificació de criteris d’arquitectes,
escultors, pintors i altres artistes.

Era l’inici del període clàssic, de la recerca de la perfecció.

El discòbol es pot emmarcar dons del classicisme inicial i per això té

elements del període arcaic (cap, somriure i cabells).

De clàssic: té l’anatomia, les proporcions, cànon de Policlet.

El Discòbol representa el gran avanç en l’estudi del moviment, la tensió i la

integració de la figura en l’espai.

L’original, de bronze es podia aguantar sola, en canvi la còpia necessita un

tronc per suportar el pes que s’inclina endavant.

11
ANÀLISI FORMAL

Capta el moviment d’un instant fugaç.

Capta el moment en què l’atleta es disposa a iniciar el gir per poder llençar el
disc, el cos es contrau i gira sobre el peu dret.

Moment de màxima tensió del cos. Malgrat l’esforç la musculatura està

massa plana i les faccions del rostre poc expressives.

Dinamisme: cos humà en moviment. Es tracta de la captació de moviment en

un instant fugaç. (costelles).
Superació hieràtica del període arcaic.

COMOSICIÓ A PARTIR DE LES PARTS

Miró ha representat el tronc en visió frontal, les cames i els braços de perfil;
ha compost la imatge del cos humà a partir dels aspectes més
característics de les seves parts, tal com ho feien els egipcis.

Però a diferencia d’ells, Miró va adaptar el cos de manera que semblés una
representació versemblant d’un cos en moviment

Miró fuig de la simetria. El costat esquerre és angular i obert i està rígid per
una ziga-zaga.

Els cabells són com un casc de rínxols que no es diferencien els uns dels
altres

Certa calma inexpressiva al rostre. Somriure encara estereotipat com els

Koúroi.
El costat dret és llis i tancat, regit per una corba continua.

És una escultura per veure-la frontalment, perquè vista des altres punts de
vista costa d’entendre, tot i que es pot veure,

Tòrax frontal i els membre laterals.

12. COMPOSICIÓ

Feta de línies diagonals i corbes

Per mitjà de les diagonals compensades (mentre unes tracen el sentit

ascendent, les altres tracen el sentit descendent).

Miró aconsegueix un moviment equilibrat.

Els braços estesos descriuen un gran arc.

No s’hi poden establir eixos de simetria

La bellesa de l’obra es deriva de la magnífica composició geomètrica

Línies complexes, no hi ha simetria.

Rhytmos: ordenació de les línies en moviment, barreja el contraposto amb les

línies trencades dels braços.

13
SIGNIFICAT
Influència de Plató, dualitat d’idees: l’ideal perfecte i el món terrenal, còpia del
reflex que és imperfecte.

Representa un atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats a Apol·lo, just
en el moment de concentració abans de llançar el disc, quan l’atleta fa l’última
volta abans de llançar el disc.

Representa l’ideal atlètic de l’època, sense expressar emocions.

14
FUNCIÓ
El Discòbol és una escultura commemorativa, va ser exposat en públic en
llocs estratègics de la ciutat per a què es pogués veure qui havia guanyat la
competició atlètica.

Demostra la gran importància que per als grecs tenien els jocs atlètics i
l’esport en general.

Els atletes que hi participaven tenien una gran fama (prestigi), i els seus
cossos eren models de bellesa ideal.
En el cas de Miró també aconseguir expressar el moviment en posicions
violentes gràcies a l’observació d’aquests atletes en acció.

15
Tendències i influències

Trencà canons de l’escultura arcaica, tot i que va partir d’aquests.

També fou influït per vasos de ceràmica pintats i estàtues petites de

bronze (bàsiques per entendre les grans escultures de marbre), on els artistes
tenien més llibertat creativa i més facilitat tècnica, i on solucions que
aportaren foren aplicades després en el marbre.

16
En el Discòbol avançà molt en l’estudi del moviment escultòric. La tensió
muscular i la interacció amb l’espai circumdant foren innovacions decisives per
el futur de l’escultura.

17
També és un patró per a grans escultors del barroc com Bernini.