Maria Reyne, Alba González i Anna Garriga

ARTEFACTE CRÍTIC
Disc Beatles “Revolver”
1. RECERCA CONTEXTUAL

La dècada de 1960 va ser testimoni del sorgiment de la contracultura, amb un

èmfasi en la llibertat individual, l'experimentació i en resum, de la rebel·lió.
"Revolver" captura aquest esperit amb cançons com "Tomorrow Never Knows", que
incorpora elements psicodèlics i lletres introspectives.

En la postguerra, molts països van experimentar un creixement econòmic

significatiu. Això es va reflectir en un augment en el poder adquisitiu de la classe
mitjana, la qual cosa va permetre a més persones tenir accés a la música gravada i
va contribuir a l'èxit comercial d'àlbums com "Revolver".

La dècada de 1960 va ser testimoni d'importants moviments socials, com el

Moviment pels Drets Civils i el moviment contra la guerra de Vietnam. Encara que
"Revolver" no aborda directament aquests temes, reflecteix l'atmosfera de canvi i
qüestionament que va caracteritzar a l'època.

"Revolver" es va beneficiar d'avenços tecnològics en la gravació de música. Els

Beatles i el seu productor George Martin van experimentar amb noves tècniques de
gravació, com l'ús de l'estudi com un instrument, capes de so i efectes innovadors,
va ser també per això que els Beatles van tenir un èxit pràcticament innat.

A partir de tots els aspectes anomenats, es pot entendre que políticament, l’àlbum
“Revolver” es va llançar en un moment en què les tensions geopolítiques i els canvis
en la política mundial estaven en marxa.

En resum, "Revolver" de Beatles se sitúa en un context cultural i històric

d'efervescència creativa i canvi social. L'àlbum no sols encapsula l'evolució musical
del grup, sinó que també reflecteix les transformacions més àmplies que estaven
ocorrent en la societat de l'època.

1.1 Context cultural

El llançament de "Revolver" el 1966 es va produir en un context cultural crucial de la

dècada de 1960, una època de transformació radical en què va emergir la
contracultura i el moviment hippie. Els joves desafiaven normes socials establertes,
 Maria Reyne, Alba González i Anna Garriga

exploraven l'espiritualitat i experimentaven amb drogues psicodèliques. En aquest

sentit, la música es va convertir en un vehicle clau dexpressió.

Van sorgir gèneres com el rock psicodèlic i el folk-rock, i artistes com The Beatles
van liderar la revolució musical, destacant-se per la seva experimentació sonora i
lírica.

Aquest període també va ser

testimoni de moviments pels drets
civils i protestes contra la guerra del
Vietnam, influències palpables a la
música de l'època. A més, avenços
tecnològics en l'enregistrament
musical van contribuir a diversificar
el so. En aquest context dinàmic,
"Revolver" s'erigeix ​com una fita,
encapsulant la innovació artística i la
recerca de noves formes d'expressió
que van definir els anys 60.

1.2 Context ideològic

Aquest àlbum de Revolver apareix en

un entorn ideològic ple d'intens
activisme social, protestes pels drets
civils i una oposició creixent a la guerra
del Vietnam. Els anys 60 es van
caracteritzar per una contracultura
vibrant i la recerca d'experiències
espirituals i dinàmiques que
impregnaven la societat, especialment
l'expressió artística a través de la
música.

La música d'aquesta època, inclosa la dels Beatles, va ser una eina poderosa per
expressar la dissidència i lluitar per canvis socials importants. Un àlbum únic,
Revolver utilitza amb valentia temes lírics no convencionals per oferir una exploració
emotiva de la individualitat i el rebuig de les normes establertes. Cada nota i lletra de
"Revolver" reflecteix l'estat d'ànim ideològic de l'època. Cançons com "Eleanor
Rigby" i "She Said" són testimonis poètics de la soledat i la introspecció, que
exploren temes que ressonen amb generacions d'oients.

El rerefons ideològic de la creativitat musical dels Beatles, combinat amb les

tensions socials i el desig de canvi, van donar com a resultat un àlbum que no
 Maria Reyne, Alba González i Anna Garriga

només va captar sinó que va definir les aspiracions i preocupacions dels anys
seixanta.

1.3 Context econòmic

Això va passar en un context econòmic d'expansió de postguerra on l'economia va

experimentar un fenomenal creixement. Aquest període, conegut com el "miracle
econòmic", va suposar un augment del poder adquisitiu i del temps de lleure de les
persones. Aquests canvis econòmics van fer que la música fos més accessible i un
producte cultural accessible a un públic més ampli.

El boom econòmic també va afectar la

indústria musical. Aprofitant la creixent
demanda de música, les companyies
discogràfiques van donar suport a projectes
més ambiciosos i van donar als artistes més
llibertat creativa. Això va crear condicions
favorables per a l'experimentació musical i
l'exploració de noves expressions artístiques.
Les innovacions tecnològiques a
l'enregistrament de música també van ser un
factor important.

La introducció d'equips avançats i nova

tecnologia als estudis d'enregistrament va
permetre als Beatles i altres músics explorar i ampliar els seus horitzons sonors de
maneres abans inimaginables.

1.4 Context tecnològic

La dècada de 1960 va veure avenços ràpids en les

noves tecnologies d'enregistrament que van
permetre als Beatles i altres artistes explorar i
ampliar la seva paleta musical.

L'ús de l'estudi de gravació com a eina va tenir un

paper important en la creació d'aquest àlbum. Les
noves tecnologies com la duplicació de pistes, els
efectes inversos de la cinta i els usos creatius de
l'EQ van oferir als músics eines sense precedents
per experimentar. El resultat són cançons com
"Tomorrow Never Knows", on les influències
 Maria Reyne, Alba González i Anna Garriga

acústiques i psicodèliques es converteixen en expressions artístiques úniques.

L'ús de mitjans no tradicionals també va ser una excepció. La inclusió de referències

índies a "Love You To" demostra el desig de combinar influències d'arreu del món i
experimentar amb nous sons. Els avenços en la tecnologia d'amplificació i els
instruments electrònics com les guitarres elèctriques i els baixos van ajudar a
canviar el so del rock. Així, cançons com "The Taxman" i "I Sleep Only" demostren
l'ús innovador d'aquests instruments.

2. CONTEXT PRODUCTIU

3. Context autorial

Revolver és el setè àlbum d'estudi dels Beatles, publicat l'any 1966.

Va arribar en un moment en què la banda estava experimentant amb nous sons i
tècniques d'enregistrament, aportant grans canvis al seu estil musical.
El disseny i la portada de l'àlbum van ser de l'artista alemany Klaus Voormann, un
amic de la banda.

Klaus Voormann era un baixista i artista visual. A més de cobrir "Revolver",

Voormann va tocar el baix en diversos enregistraments dels Beatles i va treballar
amb altres artistes notables de l'època. El seu estil artístic i la seva connexió amb la
banda el van fer una elecció natural per a la portada de l'àlbum.
Voorman també va dissenyar portades per a altres àlbums notables com Anthology
1, una col·lecció d'àlbums dels Beatles inèdits publicats el 1995.
El seu treball s'estén més enllà de les
col·laboracions dels Beatles fins a espectacles
en solitari amb artistes com George Harrison i
John Lennon.

Cal destacar que tot i que el disseny de la

portada va ser fet per Klaus Voormann, la
música de l'àlbum va ser composta
exclusivament pels membres dels Beatles John
Lennon, Paul McCartney, George Harrison i
Ringo Starr, amb l'ajuda dels productors.
George Martin i l'enginyer Jeff Emerick van ser
fonamentals per donar vida a les idees
musicals innovadores de Revolver.
 Maria Reyne, Alba González i Anna Garriga

Eixos sincrònic i diacrònic amb casos significatius documentats

"Revolver" va representar una innovació significativa en la música popular, marcant

una transició de The Beatles des de les seves arrels en la música pop cap a sons
més experimentals i psicodèlics. Cançons com "Eleanor Rigby" i "Tomorrow Never
Knows" van mostrar una evolució notable en les tècniques de gravació i composició
musical. En el context sincrònic, "Revolver" és un reflex de les tendències culturals i
musicals de mitjan anys 60, incloent-hi el creixent interès per la música d'estudi,
l'experimentació amb drogues psicodèliques i un enfocament més artístic en la
música pop.

Des del seu llançament, la percepció i la influència de "Revolver" han evolucionat.

Inicialment, l'àlbum va ser tant un èxit comercial com crític, però la seva apreciació
ha crescut amb el temps. Avui dia, "Revolver" és sovint citat com un dels millors
àlbums de tots els temps i és reconegut per la seva innovació en la producció
musical i la seva influència en el desenvolupament de gèneres com el rock
psicodèlic i el art rock. A través de l'eix diacrònic, podem veure com "Revolver" no
sols va marcar un punt d'inflexió per a The Beatles com a artistes, sinó també com el
seu impacte s'ha aprofundit i expandit en les dècades posteriors al seu llançament.