3ºESO – Comprensió lectora

Com afecta al cervell l'excés d'hores davant

l'ordinador i dispositius electrònics
La pandèmia de covid ens ha deixat un acrescut interès pel teletreball o la
comunicació per internet, facilitats que poden implicar conseqüències indesitjables

Cursos, màsters, conferències, reunions socials o de treball i altres activitats lúdiques o de formació
s'han prodigat en els últims anys en internet, trobant en aqueixa mena de comunicació no sols una
manera d'evitar els contagis del virus, sinó també un estalvi de temps i un accés a audiències
nombroses, locals i llunyanes, quan no un increment en beneficis econòmics.

El problema és que aqueixes bondats comporten sempre la pèrdua del valuós contacte presencial
humà, la qual cosa pot tindre conseqüències indesitjables, particularment en l'àmbit de l'educació de
joves i majors. Però això no és tot, perquè a aqueixa pèrdua s’uneix el possible mal a la salut que venen
posant de manifest algunes investigacions científiques quan les hores es prolonguen quotidianament
enfront de les pantalles d'ordinadors o altres dispositius similars, com a tauletes o mòbils. Aqueix mal
sembla radicar, sobretot, en la llum blava que emeten els artefactes electrònics, generalment basats en
LEDs (díodes d'emissió de llum).

La llum és la forma que té el cervell de sentir i percebre conscientment les ones electromagnètiques,
un tipus d'energia que està pertot arreu inundant l'univers. La blava és una ona molt curta que emet
més energia que la d'altres colors de l'espectre visible humà, com el verd, el groc o el roig, la qual cosa
la fa més perillosa. El Sol i moltes bombetes fluorescents i incandescents emeten llum blava que tots,
animals i persones, rebem sense apreciables conseqüències.

En el món modern les persones rebem la dosi extra de llum blava que procedeix d'ordinadors, mòbils,
televisors de pantalla plana o tauletes. Les lents dels nostres ulls (còrnia i cristal·lí) protegeixen la
sensible retina de ser danyades per ones molt curtes i perilloses com les ultraviolades, però no la
protegeixen igualment de la també molt energètica llum blava, i d'ací el perill de romandre moltes
hores de cada dia exposats a ella.

Durant la pandèmia de covid moltes persones passaven més de 9 hores al dia enfront d'una pantalla,
temps que, fins i tot sense covid, podria resultar també ara de la tendència creixent a treballar i
comunicar-nos en línia. Especialment perilloses podrien ser les hores que passen els xiquets enfront
d'aquestes pantalles si no són educats a evitar-les.

Amb tot, una certa polèmica existeix perquè les investigacions han assenyalat tant efectes beneficiosos
de la llum blava (disminució de la depressió estacional, mantindre'ns desperts i potenciar la memòria i
altres processos cognitius), com la seua possible relació amb patologies de la retina o amb ella
relacionades (mort de cèl·lules fotoreceptores, glaucoma o degeneració macular, particularment en la
vellesa, i alteracions en els ritmes circadiaris de vigília i somni).
El debat entre els avantatges i els inconvenients de l'exposició abusiva a la llum blava ha sigut així una
constant en els últims anys, però els recents i noves troballes en invertebrats d'un nombrós grup
d'investigadors d'universitats nord-americanes, de confirmar-se també en humans, podrien decantar la
balança cap als inconvenients de l'abús de la llum blava.

La principal novetat d'aqueixa investigació radica en la possibilitat que l'exposició prolongada a la llum
blava, a més de danyar la retina, puga danyar també a teixits del cervell no relacionats amb la
percepció de la llum, és a dir, al cervell en el seu conjunt, afectant d'aqueixa manera a la salut global de
l'organisme. Per a tractar de comprovar-ho, els investigadors van realitzar el curiosíssim experiment de
sotmetre crònicament a la llum blava a una variant transgènica de Drosophila melanogaster, la mosca
de la fruita. És una variant que naix sense ulls pel que s'entén que els possibles efectes de la llum blava
sobre el seu cap, en cas d'haver-los, serien independents del seu pas per la retina i afectarien
directament el cervell, com així va semblar ocórrer.

El que van observar va ser que les mosques sotmeses a 14 dies de llum blava, comparades amb les que
van romandre el mateix temps en la foscor, o les que van rebre menys dies d'aqueix tractament, a més
de reduccions significatives en neurotransmissors excitatoris com el glutamat, o inhibitoris, com el
*GABA (àcid gamma amino butíric), van mostrar elevades concentracions de succinat i reduïdes de
piruvat, molècules l'alteració de les quals suggereix dificultats en la producció d'energia i, en definitiva,
alteracions en l'homeòstasi i el funcionament cerebral. A més, les mosques que van romandre
exposades a la llum blava sempre, és a dir, durant tota la seua vida, van mostrar una major
neurodegeneració i un envelliment accelerat, per la qual cosa van viure menys temps fins i tot quan es
va tractar de mosques sense ulls pels quals la llum els podria haver afectat. Els investigadors creuen
que els observats canvis metabòlics van ser responsables d'aqueix accelerat envelliment de les
mosques.

Encara que pot objectar-se que aquests resultats no han sigut observats en humans, la demostrada
conservació de molts mecanismes fisiològics d'invertebrats a vertebrats al llarg de l'evolució ens fa
sospitar seriosament en la capacitat de la llum blava per a influir, d'aquestes i altres possibles formes,
en el funcionament del cervell humà i, en conseqüència, en la salut de les persones. És per això que,
mentre la neurociència no establisca conclusions definitives, davant les dades exposades el millor
consell és no abusar dels dispositius que emeten aqueix tipus de llum i evitar-lo, sobretot en els
menors.

Traducció d’article El País (Materia gris)

Actualització 04 ene 2023
ACTIVITATS

1. De quin tipus de llum parla l’article? Què objectes desprenen aquesta llum? Què la diferencia
de les altres?

2. Quina funció tenen la còrnia i el cristal·lí? De quin perill no protegeixen?

3. Quina polèmica existeix respecte a la llum blava?

4. A banda dels ulls, a quin altra part del nostre organisme perjudica? Per què van utilitzar
mosques sense ulls? Quins van ser els resultats i les conclusions?