Disseny d’investigació: El conflicte entre

Israel i Palestina

Clara Salido Borràs

Niu: 1703524
Eines per a l’Anàlisi Social I
2023-2024
ÍNDEX

1. Plantejament del problema 2

2. Objecte d’estudi o problema d’investigació 5
3. Objectius 5
General: El meu objectiu general és entendre d’on sorgeix el conflicte entre Israel i Palestina
i conseqüentment saber si em posiciono en algun bàndol, i si és que sí, a quin. 5
Específics: 5
4. Tipus d’investigació 5
5. Unitat d’anàlisi 6
6. Hipòtesis de treball 6
7. Metodologia 6
8. Resultats esperats 8
9. Qüestions ètiques 9
10. Conclusions 9
11. Bibliografia 10

1
1. Plantejament del problema

No ha estat fins ara, quan ha esclatat de nou el conflicte entre Israel i Palestina, que m'he
assabentat de l’existència d’aquest.
Com he anat observant a les xarxes socials, em trobo en la mateixa situació que moltes de les
persones que viuen lluny d’aquest conflicte. Jo fins ara, era completament ignorant d’aquesta
situació i ni tan sols coneixia l’estat de Palestina, fins aquí la meva ignorància. Els primers dies
que el conflicte es va començar a presentar a les notícies, jo escoltava el que deien, però hi havia
tantes opinions i tantes versions que no entenia el que estava passant. Va ser allà quan vaig
interessar-me pel que estava passant entre aquests dos estats. A partir d’aquí molts dubtes em
venen al cap, però la qüestió principal és entendre les arrels d’aquest conflicte i sobretot, veure
els motius de les dues bandes per tal de saber amb seguretat on posicionar-me.

Sempre he pensat que per tal de resoldre un conflicte, per molt que no entenguis els motius de
“l’enemic”, has de ser capaç d’intentar posar-te al seu lloc i veure la seva perspectiva sobre el
conflicte en si. Evidentment, sempre tenint una capacitat de raonament propi i utilitzant la
perspectiva de “l’enemic” per veure si realment és necessari canviar la teva perspectiva; o
aprofitar l’altre punt de vista per intentar resoldre el conflicte.

Amb aquest disseny d’investigació vull ser capaç de recopilar diferents perspectives de diferents
persones per tal de dur a terme aquest raonament propi en el qual poder avaluar si seria possible
una entesa entre els dos bàndols i si hi ha manera de mediar el conflicte des de països externs
amb un poder considerable com el dels EUA.

HISTÒRIA

A continuació explico una mica la història del conflicte entre Israel i Palestina.
A finals del segle XIX, el periodista Theodor Herzl va plantejar la idea de crear un Estat jueu, fet
que es va complir el 1947 quan les Nacions Unides van votar la partició de Palestina en dos
Estats: un jueu i un àrab.

L’origen del conflicte entre Palestina i Israel té les seves arrels històriques en el que ha succeït al
territori a finals del segle XIX. Les seves causes no manen de la religió, sinó de la colonització
portada pel moviment sionista. El sionisme és una doctrina a la vegada que un projecte polític,
nacionalista i intrínsecament colonial.

Des del 1869 el terme sionista s’aplica al moviment polític fundat per Theodor Herzl, periodista
jueu nascut a l’Imperi austrohongarès. A partir que aquest moviment no es va basar en la religió
en el seu origen, es va emprar aquest factor com a forma de reclamar per poder crear un Estat
jueu.

2
Quan Herzl escriu Der Judenstaat (l’Estat dels jueus) Palestina no és la seva prioritat. Abans
havia contemplat la possibilitat de crear la nova nació a altres indrets com Argentina, Uganda;
Xipre, Kènia, Moçambic, la Península del Sinaí o el Congo. Finalment, va escollir Palestina
motivat per la poderosa llegenda religiosa que tenia a favor seu, a pesar que ell i altres líders
sionistes que el recolzaven es declaraven “no-creients”. El moviment sionista va anar
transformant-se en un projecte colonial des dels seus orígens, reconegut pels seus propis
dirigents, amb l’objectiu d'anar apropiant-se del territori gradualment, a través de colònies, i
buscant el suport, en un primer moment de l’imperi otomà, i després, dels britànics.

D’altra banda, en el marc de la Primera Guerra Mundial, s’ha de destacar que a França i Gran
Bretanya necessitaven el suport dels àrabs per a vèncer als otomans, per la qual cosa van utilitzar
a profit seu l’anhel de la independència emmarcat en el gran despertar àrab que prevalia a la
religió de Pròxim i Mitjà Orient.
Tanmateix, les promeses realitzades en aquest sentit des de l’inici per les dues potències estaven
ja prèviament manipulades. Al mateix temps que feien proposicions d'independència als àrabs,
aquests països es repartien els territoris de l’enderrocat imperi a diferents zones.

Els vertaders plans s’havien anat traçant al llarg dels anys amb els Acords secrets de Sykes-Picot
el 1916 i van ser desvetllats pels bolxevics després de la caiguda Tsar. L’Acord secret de
Sykes-Picot va ser un acord que dividia les Províncies otomanes d’Orient Pròxim en cinc zones
repartint-les entre el britànic Sir Mark Skyes i el francès George Picot: França es quedaria amb
Síria i Líban, i Gran Bretanya amb Transjordània (actual Jordània), Iraq i Palestina.

Aquesta situació es va agreujar per a Palestina perquè no només donaria començ a la

colonització anglesa, sinó que aquests es van comprometre formalment, com a partidaris del
moviment sionista, a través de la Declaració Balfour de 1917, a construir “una llar nacional jueva
a Palestina”, fet que va fomentar la colonització sionista de la Palestina històrica, la qual ja havia
començat a finals del segle XIX.

Així mateix, la mateixa idiosincràsia del sionisme com a moviment colonial va aplicar -segueix
aplicant en l’actualitat- el model de “colonització blanca”. És a dir, aquella que reemplaça en
totes les formes a la població indígena per una població colona emigrada. Dit concepte estarà
relacionat amb la “transferència” de població, eufemisme emprat per nomenar ‘expulsió, que
serà present a tots els plans traçats pels dirigents sionistes i presentats en diferents instàncies
internacionals, i posteriorment portat per les seves forces militars.

3
EL MANAT BRITÀNIC I LA PARTICIÓ DE PALESTINA

Els anglesos van agafar el control de Palestina el 1917, tot i que es va oficialitzar el 1920. Aquest
fet va produir que la població palestina patís diferents crisis com a protesta contra el
colonialisme anglès i el seu suport a la constant migració sionista.
Alguns exemples que ho constaten van ser l’aixecament d’al-Buraq el 1929, els disturbis de
1933, la gran revolta (al-Zawra al-kubara) àrab de 1936-39, i finalment la destrucció de la major
part de Palestina històrica el 1948.

Conseqüentment, entre 1946 i 1947, els britànics van decidir cedir el problema de Palestina a les
Nacions Unides. Per una banda, a causa de les demandes sionistes recolzades en aquell moment
pels EUA i el problema del creixent terrorisme jueu a Palestina que els va començar a tenir
també com a objectiu. I per l’altra banda, per una pressió àrab cada vegada major que exigia els
seus drets i el compliment de les promeses realitzades.

El 29 de novembre de 1947 unes Nacions Unides a penes sense experiència, posat que aquest
organisme havia estat creat el 1945, va votar formalment la partició de Palestina a través de la
Resolució 181, que permetia la divisió del territori en dos estats, un jueu i l’altre àrab.

Les Nacions Unides van ignorar així l’origen de la població del país atorgant el 55% del territori
a l’estat jueu, malgrat que la població seguia sent majoritàriament àrab (musulmans i cristians) i
que la població jueva no arribava a posseir el 6% de la terra.

Els dos grups van rebutjar la proposta. Els jueus perquè volien més territori sense la població
àrab, i els àrabs, perquè es negaven a dividir la terra amb una comunitat colonitzadora que volia
desarabitzar-la.

LA CREACIÓ D’ISRAEL I LA NAKBA

Finalment, la creació unilateral de l’estat d’Israel el maig de 1948, com a culmen de la

colonització, va tenir com a conseqüència la transformació violenta del territori i l’expulsió de
més de la meitat de la població palestina. Aquesta es va convertir majoritàriament en refugiada.

Entre 750 000 i 800 000 persones de diferents credos -musulmans i cristians- i posicions socials
van ser expulsades de les seves cases i les seves terres, el que en àrab es denomina al-Nakba (la
catàstrofe, el desastre). El seu patrimoni personal i col·lectiu va ser expropiat o destrossat.

De totes maneres, els poblats i barris de les ciutats on habitaven van ser derruïts o buidats dels
seus propietaris i rehabitats amb els colons arribats. Des d'aleshores, la societat palestina seria

4
disgregada per sempre en tres grups diferents: aquells que van ser expulsats als països àrabs afins
o a altres llocs; aquells que van romandre al recentment creat estat d’Israel (no considerats com a
refugiats); i qui es va dirigir cap al que quedava de Palestina històrica a Cisjordània, Gaza i
Jerusalem. A cap d’ells se'ls ha permès retornar a les seves llars fins al dia d'avui.

2. Objecte d’estudi o problema d’investigació

L’objecte d’estudi del meu projecte d’investigació és el conflicte entre els estats de Palestina i
Israel i tot el que aquest comporta.

3. Objectius

General: El meu objectiu general és entendre d’on sorgeix el conflicte entre Israel i Palestina i
conseqüentment saber si em posiciono en algun bàndol, i si és que sí, a quin.

Específics:
● Investigar el patiment afegit de les dones a Gaza en haver de lidiar amb la manca de
productes d’higiene per la dona, la situació per a les dones embarassades i el
manteniment dels nou nascuts.
● Traïció dels Israelís cap als palestins que són desplaçats cap al sud (sentiment dels
palestins)
● Investigar per què és tan difícil l’entrada d’ajuda humanitària a la franja de Gaza.
● Investigar la situació moral que està vivint la població Israeliana. Senten vergonya? Estan
d’acord amb com està procedint el govern d’Israel?
● D’on sorgeix el grup de Hamàs, considerat terrorista per molts països?
● Investigar l’educació a Israel i comparar-la amb la de Palestina

4. Tipus d’investigació

Justificació del tipus de recerca: El meu tipus d’investigació serà platejada des de la mirada d’un
estudi de cas, ja que amb ella pretenc comprendre amb profunditat un conflicte i poder
proporcionar informació contextualitzada i detallada.

5
5. Unitat d’anàlisi

El col·lectiu estudiat en aquesta investigació són la població palestina i la població israeliana,

conjuntament amb les seves cultures i religions. El lloc estudiat és Palestina i Israel.

6. Hipòtesis de treball

És possible que la població israeliana sigui adoctrinada i influenciada amb un odi i/o menyspreu
cap a la població Palestina i àrab en general. Aquest odi i/o menyspreu pot portar a la violència i
crear situacions molt delicades de conflicte.

7. Metodologia

Els estudis de casos tendeixen a realitzar-se amb dades qualitatives, ja que la recol·lecció de
dades pot ser numèrica, però no tendeix a ser-ho. Tendeix a centrar-se en les paraules, els
sentiments de la gent, l’experiència i els significats d’aquestes. Recol·lectarem dades a través
d’històries, entrevistes, notícies, registres oficials, etc. L’estudi serà mixt perquè també contindrà
una part d’investigació quantitativa per tal de completar-lo més i poder recol·lectar dades
numèriques per complementar les històries.

La recopilació de dades es durà a terme mitjançant:

● Anàlisi d’arxius oficials per tal d’extreure informació sobre la història d'ambdós estats.
● Comparació de mitjans de comunicació sobre el conflicte.
● Anàlisi del contingut penjat per la premsa palestina que documenta diàriament la situació
a la franja de Gaza.
● Entrevistes a organitzacions i persones especialitzades en el conflicte aquí a Catalunya.
● Entrevista a una persona d’origen palestí i una d’origen israelià.
● Enquesta pública per a veure les opinions de la població a Catalunya.
● Comparació de totes les dades recopilades.

Per últim, la triangulació de dades: En permetrà remarcar la informació recopilada mitjançant les
diferents fonts.

6
FASES DE TREBALL

Gener 2024: Inici de comprensió del conflicte

● Analitzar arxius oficials històrics d’Israel.

● Analitzar arxius oficials històrics de Palestina.
● Comparar diferents fonts a internet sobre el conflicte.
- Mitjans de comunicació (nacionals, internacionals, etc.).
- “Influencers” a les xarxes socials que parlen i/o documenten sobre el conflicte.

Febrer 2024: Una mirada des de les dues bandes

● Realitzar la lectura de dos llibres:

- Un llibre d’autor/autora/autori de procedència israeliana per entendre la cultura
des d’una mirada interna.
- Un llibre d’autor/autora/autori de procedència palestina per entendre la cultura
des d’una mirada interna.

Març 2024: Entrevistes i enquestes

● Fer un mínim de 5 entrevistes a persones i organitzacions especialitzades en el

conflicte.
● Crear una enquesta oberta a tothom que tingui l’enllaç i compartir-la per xarxes socials
i entre contactes per tal de recopilar opinions de la societat sobre el conflicte.
● Crear gràfics de percentatge sobre els resultats de les enquestes.

Abril 2024: Investigació detallada de la història del conflicte

● Investigar d’on sorgeix el grup de Hamàs

- Recopilar dades de la població palestina que dona suport a Hamàs.
- Recopilar dades de quins països donen suport a Hamàs.

● Investigar la dificultat d’entrada d’ajuda humanitària a la franja de Gaza.

7
 Maig 2024: Investigació amb aprofundiment moral

● Investigar el patiment afegit de les dones a Gaza

- La manca de productes d’higiene per la dona.
- Passar un embaràs a Gaza en aquestes situacions.
- Donar a llum en aquestes situacions.

● Investigar la situació moral i el sentiment de la població israeliana.

● Investigar la situació moral de Palestina i el seu sentiment.

Juny 2024: Educació als dos estats

● Investigar l’educació a Israel i a Palestina i comparar-les.

- És educació o adoctrinament?
- Aquesta educació influencia i/o fomenta l’odi d’un estat cap a l’altre?

● Començar a redactar la recopilació de dades.

Juliol 2024: Finalització del treball

● Acabar de redactar tota la investigació

● Fer l’anàlisi conclusiva i la reflexió final.
● Preparació de la presentació del treball
● Difusió de les dades recol·lectades en la investigació

Agost 2024: Presentació del treball

● Activitat de debat sobre el tema exposat amb el públic

8. Resultats esperats

Els resultats que espero d’aquesta investigació són plenament socials. He decidit fer un treball
d’investigació sobre un tema molt seriós que, malauradament està portant la mort de molts civils
innocents que l'única cosa que demanen és que no se’ls faci fora de casa seva. A causa de
l’agreujament del conflicte és molt important que tot el món se n'assabenti i no ignori el que està
passant. Amb aquesta investigació espero despertar l’interès de la societat cap aquest conflicte i
promoure les vagues, els boicots i tot allò que calgui fer per cridar l’atenció als nostres governs
per tal que cridin per un alto el foc.

8
9. Qüestions ètiques

Aquesta investigació es farà en tot moment des del respecte, l’empatia i la privacitat d’aquelles
persones que hi participin o que hi siguin les protagonistes. Totes les entrevistes que es
realitzaran no seran enregistrades sense el permís de l’entrevistat. Tota la informació que s’hagi
de donar es donarà sempre des del respecte. La investigació mirarà amb rigorositat la inclusivitat
de totes aquelles persones que hi vulguin participar, el dret de dir el que vulguin sempre des del
respecte. Tots, totes i totis les persones participants en aquesta investigació quedaran per escrit i
se’ls farà un reconeixement i un text d’agraïment per l’aportació i la participació en la
investigació. Els seus noms apareixeran complets i els dividirem per les categories de la
investigació en les que han participat.

10. Conclusions

Aquest treball de proposta d’investigació m’ha ajudat molt en l'àmbit de coneixement i en l'àmbit
emocional també. Tot i només ser una proposta d'investigació i la investigació no estar realitzada,
el fet d'haver escollit el conflicte entre Israel i Palestina m’ha ajudat a profunditzar en ell, d'ençà
que va esclatar el nou episodi del conflicte hi he estat molt interessada, però no ho havia tingut
tan clar fins a haver fet aquest treball. Al no haver fet la investigació em quedo amb les ganes de
sentir el que tenen a dir els ciutadans d'Israel, sempre he pensat que hi solen haver dues cares
justificades als conflictes, però, tota la informació que he anat rebent i la que he anat investigant
ha fet que jo no trobi cap mena de justificació pel que Israel està i ha estat fent des dels inicis de
la colonització amb Palestina. No puc evitar posicionar-me ara mateix, qui sap si en un futur
descobreixo una nova versió del conflicte o alguna cosa que em fa canvia d’opinió? Però el que
tinc molt clar és que el nivell en el qual està atacant Israel a Palestina és imperdonable.
A part d’haver-me ajudat a escala personal, també m’ha anat bé per tenir més clares les
premisses per dur a terme aquest tipus de treballs.

9
Bibliografia

● Instagram. (s. f.).

https://www.instagram.com/wizard_bisan1?igsh=NDV1M3F2Zjc2aDBs
● BBC News Mundo. (2020, 10 marzo). Cómo empezó el conflicto entre israelíes y
palestinos | BBC Mundo [Vídeo]. YouTube.
https://www.youtube.com/watch?v=FJNcyvjV304
● BBC News Mundo. (2020b, marzo 11). Qué son los asentamientos israelíes y qué desató
las intifadas palestinas | BBC Mundo [Vídeo]. YouTube.
https://www.youtube.com/watch?v=_KaJPKYtx3o
● BBC News Mundo. (2020c, marzo 12). Por qué Jerusalén es clave en el conflicto entre
israelíes y palestinos | BBC Mundo [Vídeo]. YouTube.
https://www.youtube.com/watch?v=vMIslm7jvMw
● NOTICIAS ILUSTRADAS. (2023, 12 octubre). HAMAS - ¿Fue creado por ISRAEL?
[Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=vAdXPDlUMrg
● Conversation. (2023, 20 octubre). Israel y Palestina: ¿Cómo y cuándo comenzó el
conflicto? historia.nationalgeographic.com.es.
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/israel-palestina-como-cuando-comenzo-confl
icto_20332
● Mas, A. S. I. (2016). Del acuerdo Sykes-Picot al Estado Islámico. Dialnet.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5818124#:~:text=El%2016%20de%20
mayo%20de%201916%20se%20firmaba%20el%20acuerdo,en%20Palestina%20bajo%2
0control%20internacional

10