ÍNDICE

1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 2
2. MATERIALS INORGÀNICS ......................................................................................... 3
3. MATERIALS ORGÀNICS............................................................................................. 6
3.1. FUSTA ............................................................................................................. 6
3.2. PECES DE FUSTA .............................................................................................. 7
3.3. MÈTODES DE PROTECCIÓ DE FUSTA ................................................................... 7
3.4. CANYA ............................................................................................................ 7
4. ALTRES MATERIALS .................................................................................................. 7
5. SISTEMES DE MIDES ................................................................................................ 8
6. CONSTRUCCIÓ ........................................................................................................ 8
7. FONAMENTS (DIBUJO) ............................................................................................. 9
8. TIPUS DE PARETS ..................................................................................................... 9
9. TAPIAL.................................................................................................................. 10
9.1. CARACTERÍSTIQUES ....................................................................................... 10
9.2. PROCÈS CONSTRUCTIU................................................................................... 10
10. PARET VERDA ....................................................................................................... 10
10.1. CARACTERÍSTIQUES ....................................................................................... 10
10.2. PROCÉS CONSTRUCTIU................................................................................... 11
11. PEDRA EN SEC ....................................................................................................... 12
11.1. MARGE ......................................................................................................... 12
11.2. CANTONADA ................................................................................................. 12
11.3. PARTS D’UN MARGE ...................................................................................... 12
11.4. TIPUS DE CONSTRUCCIÓ EN SEC ...................................................................... 13
11.5. CONCEPTES I EINES ........................................................................................ 14
12. MARÈS ................................................................................................................. 14
12.1. EINES............................................................................................................ 15
12.2. EXTRACCIÓ MARÈS ........................................................................................ 15
12.3. TÈCNIQUES PER UNIR LES PECES ..................................................................... 15
13. TOVA.................................................................................................................... 16
14. CASALS................................................................................................................. 16
14.1. PORTALS ....................................................................................................... 16
14.2. FINESTRES..................................................................................................... 17

1
1. INTRODUCCIÓ
• Barraca de Santanyí:
- Té un pilar central

• L’arquitectura tradicional:
- Té tendència a ser biodegradable
- Torna al seu estat natural (Exemple: Ruïnes de Son Sar-
dina)

• Pobla: estructura urbana de nova creació.

• Trencadors de marès: són els encarregats d’extreure el marès.

• Blocs de terra
- NO és tradicional, però afecta
- NO és el mateix que sa tàpia
- Estan fets de terra.

• Al nord d’Etiòpia, hi havia un conjunt d’esglésies esculpides dins sa mateixa roca (picaven fins
quetenien sa forma de l’edifici).

Pasta verda

Cal Vermell Tapial

Tava

Pasta verda

TERRA Argila Tevla/Test

Olleria
Almanguena

Grava del païs

INORGÀNICS GRAVA
Macs

ARENA Blana
Marès
Maressa

Obrada
PEDRA Viva/Forta
Sense obrar

AIGUA Calç
Cuita
Guix

FUSTA

CANYES
ORGÀNICS
POSIDÒNIA

PALLA

2
2. MATERIALS INORGÀNICS

• TERRA
- Material més abundant a construcció i a totes les cultures (Xina, Egipte, Nord d’Àfrica).
- Els àrabs construeixen amb terra i Tapial.
- La presència d’argiles condiciona el comportament, donant benefici al material.
- Mesclada amb calç, dona més resistència i durabilitat a sa mescla (tècnica ancestral).
- Regula la granulometria i és un bon aïllant tèrmic.
- Molt flexible i s’adequa a la forma de la construcció.
- Es pot distingir entre 2 tipus:
o Call vermell: té comportament calcari, quan s’eixuga, queda compacte i fort (va millor
per construir).
o Argila: té un to més blanquinós, consistència pastosa, quan es banya s’expandeix
(quans’asseca sembla que es trenca, surt cruis) i s’aferra.

• PARET VERDA I TAPIAL

Són una bona opció per construir perquè:
- Té una bona adaptació.
- Normalment no e troba cap fissura.
- Té una bona conservació a l’ambient.

• TRESPOL
- Material de color vermellós.
- Era molt costós per la seva transformación.
- Surt de la combinació de paviment i teula o test capolat.
- Test capolat:
o Tipus de material cuit, fet de pols.
o Té com a additiu la cerámica.
o Constituït principalment de calç aeri.
o NO té una bona funció com a impermeabilitzant.
o Per donar-li propietats hidràuliques, se li donava test o teula (Exemple: A Ma-
llorca, tenim calç hidràulica, però no té propietats hidràuliques (sent molt
permeable), per tant, se li afegia test o teula per donar-li.

• GRAVA I ARENA
- Una dosificació d’una part de calç i dues d’arena, dona el resultat d’un material NO hi-
dràulic.
- La teula capolada SI és hidràulica, ja que té una part de calç i cinc de trespol.
ARENA (usada per a construcció):
- Molt econòmica actualment
- Molt difícil d’extreure i d’aconseguir, es troba a prop de la mar (amb molta salinitat)
- Material molt fi, per tant, era molt mal de transportar (sobretot abans, que no hi havien
instruments per guardar-lo bé).
- Si es mesclava
o Amb calç, es feia a cases de molt valor
(rics, privilegiats)
o Amb terra, es feia a cases de poc valor
(pobres)

3
 GRAVA
- Àrid d’1 cm de Ø
- Era més emprat que l’arena, ja que s’extreia del mateix lloc on es construïa.
- Du terra incorporada (paret)
- Grava de PAIS: solia tenir part de terra, perquè s’extreia de manera manual.
- Aterracat:
o Darrere capa d’una paret verda.
o Surt de mesclar calç i grava (amb una part de terra i
llims).
o Té la funció de protegir tota sa paret.
o Té colors terrosos, depenent del lloc on s’extreia la
grava.
MACS
- Tipus de pedra rodona que s’extreia, amb els més grans de sa terra (2-3 pams de Ø) (E:
Macada de Sa Torre)
- NO es podia considerar com a grava

• CALÇ
- Tipus de pedra cuita
- Compleix un cicle circular (circularitat)
o Procés on es pot fer un recorregut on s’arriba al punt
inicial un altre pic.
o En sentit de la construcció, els materials s’han de re-
ciclar un cop hagin acabat la seva vida útil.

- Comença amb carbonat càlcic (CaCO3)

o És el material que es troba a la natura.
o Quan es calcina, es converteix en òxid de calç (calç viva).
▪ Té la funció d’emblanquinar (funció higiènica important), pintar o desinfec-
tar parets.
▪ Si se l’afegeix aigua, es converteix en hidròxid de calç (calç amarada/morta).
▪ Calç amarada/morta: quan reacciona amb el CO2, torna a l’estat CaCO3 (E:
revestiment aterracat,que té molt d’anys d’haver reaccionat amb el CO2).

- DIFERÈNCIA ENTRE CALCINERS I CARBONERS

o Calciners: fan feina a ses garrigues (bosc) i empren branques d’arbre primes.
o Carboners: fan carbó amb fusta i empren branques d’arbre gruixades.
- FORN DE CALÇ
o Tenen aterracat de terra per no fondre ses parets a l’interior.
o Es fon entre 7 i 10 dies.

4
 - Desplom de façanes: passa per l’empenta horitzontal de les voltes de dalt de sa estruc-
tura (E: puigde Galatzó).
- Al segle XVIII, es va començar a emprar el CIMENT COMÚ
o El ciment mallorquí, s’extreia de la cimentera de Campos (actualment es fa allà).
o El resultat de coure calç amb carbó, s’endureix més aviat, tornant la calç
més forta (E: cimentmallorquí).
o A partir del segle XIX, amb el marès s’empra molt més.

• GUIX
- És pedra cuita
- Fins al segle XIX/construcció tradiciónal, tenia funció constructiva i era costós, NO era per
revestir/enguixar com es fa ara.
- Es trobava davall terra, per això es construïen coves.
- Procés d’obtenció:
1. S’extreu de manera profunda
2. Se n’ha de coure
3. S’ha de moldre
- Té hidratació molt ràpida, és molt sensible perquè només amb l’aire, en pocs dies ja
es posafort, per tant, s’ha d’aplicar directament (això pot dificultar el transport).
- S’empra per fer morters ràpids, sobretot, a murs de marès (ficant guix líquid els
murs demorter).
o Serveix per aferrar peces petites,de voltes o arcs.
- Abans s’adulterava amb arena fina.
- Si està molt polit, NO absorbeix aigua.
- S’emprava per aferrar rajoles vidriades
o Surt molt costós
o S’emprava poc

• PEDRA VIVA
- S’extreia a cel obert en pedreres.
- És més habitual que el guix.
- S’utilitza en el lloc on s’extreu, perquè costa molt de moure.
- Sol emprar-se per fer cantoneres o coll d’un aljub.

• MARÈS
- Material més específic, abundant i vigents dins la construcció tradicional.
- S’emprava a l’època romana.
- Utilitzat per coses importants o llocs públics.
- A partir del segle XIX, es torna més barat i s’empra més.

• ALJUB
- S’utilitzava per a tot.
- El seu transport era molt complicat.
- La 1ra construcció per recollir-lo va ser una cisterna de pera
o Duia una camisa de calç i trespol.
o Clot a terra recobert amb calç.
o Era molt costós, es necessitava +2 quarterades de terra per
construir-lo.

5
3. MATERIALS ORGÀNICS
3.1. FUSTA
• PI BLANC:
- Més comú de tots
- Fusta tractada, escorça, resina
- Nom científic: Pinus Halavensis

• POLL:
- Fusta importada
- Troncs molt grans, per les bigues
- Sensible als xilòfags

• ALZINA:
- Molt abundant
- Ús: agrícola, per alimentar animals, fer carbó, forn de calç i
cuinar
- Molt resistent als xilòfags
- Assecat lent
- Creix de manera irregular: ideal per fer peces petites.

• ULLASTRE:
- Petit
- Creix molt lentament
- Resistent
- Es troba a les construccions antigues
- Utilitzats per les llindes (dintel)

• OM:
- En desaparició
- Fusta molt forta
- Utilitzat per murs de contenció

• GARROVER:
- Arbre irregular però molt fort
- Poc freqüent

• MORER:
- No s’utilitza a construcció tradicional/poble

• NOGUER:
- Hi ha poquets
- Peces petites i decoratives

• AVET:
- Fusta importada
- Peces molts llargues

6
3.2. PECES DE FUSTA

3.3. MÈTODES DE PROTECCIÓ DE FUSTA

• Agents atacants:
- Xilòfags: Van a la fusta fluixa i humida.
- Fongs: Actuen en presència d’humitat.
- Sol: Es menja la part més fluixa de la fusta.
• Fusta Verda: Tallada recentment (encara té aigua i sava).
• Fusta Humida: Fusta que s’ha banyat.
• Com més antiga és la fusta més bona és.
• Protecció:
- Amarar:
o Posar sa fusta dins l’aigua durant un període de temps.
o La sava surt i s’incorpora sal de s’aigua de mar (protector natural).
o No es deforma tant.
- Resina-Oli:
o Consisteix en envernissar
o No agrada als xilòfangs
- Emblanquinar:
o Pintura de calç + calç viva + aigua
o Cada any/cada 6 mesos o cada vegada que algú moria (desinfectar).
3.4. CANYA
- Lleugera, durable i flexible.
- Es talla a finals de desembre, principis de gener.
- S’utilitzava com a element auxiliar en construcció (encofrat).
o A l’agricultura
o A ganadería

4. ALTRES MATERIALS

• FERRO DOLÇ
- No té estructura foliar, per tant, no s’expandeix.
- N’hi havia poc, era molt costos.
- Estava enguixat amb guix.
- Les eines s’acorava (convertien en acer).

• VIDRE
- Inexistent a la construcció popular perquè era molt car.
- Visible als edificis civils o habitatges amb nivell socioeconòmic alt.

7
5. SISTEMES DE MIDES
- Sistema tradicional que van sortir abans del SI
- Diferents a cada lloc
- 1 PAM MALLORQUÍ ≈ 19,55 cm (una paret verda fa 3 pams de gruix)
- 1 CANA DE MALLORCA ≈ 8 pams = 1,564 m (per cases petites)
- 1 CANA DE MONTPELLER = 2,107 m
- 2 CANES DE MONTPELLER = 1 destre = 4,214 m (llarg debigues de fusta o distància en-
tre murs de càrrega)
- 1 DESTRE QUADRAT = 1 destre · 1 destre = 17,75 m2
- 1 HORT = 2,5 destre2 = 444 m2
- 1 QUARTÓ = 10 destre2 = 1.776 m2
- 1 QUARTERADA = 40 destre2 = 7.103 m2

6. CONSTRUCCIÓ
• PARTIONS: Divisions entre propietats.
• ARRAMBATGES: Drets de cada propietat sobre la paret mitgera.
• ELEMENTS PER DELIMITAR PROPIETATS:
- PARETS DE PEDRA:
o Les aigües d’aquesta paret cauen sempre al propietari de la paret.
- FITES:
o Pedres allargades clavades verticalment que marquen una direcció (una
propietat).
o Es posava carbonissa baix la pedra perquè amb la pluja tenyís el terreny cap a
baix.

o Arbres: Esmotxats perquè caiguin els fruits cap a un costat.

o Edificacions: Pendent de la coberta.
o Marges: S’han de mantenir.

• PARETS MITGERES EN SÒL URBÀ:

- Fins al s. XIX les parets eren paret verda o tàpia molt gruixades (60 cm).
- Les parets mitgeres es compartien amb el veí.
- Ocupen 30 cm dins cada parcel·la.
- El segon a construir havia de pagar s’ha meïtat del cost de la mitgera (arrambatge) al veí.
- Es deixaven “nassos” per a que el veí pogués enganxar-se a la mitgera.
- No es pot construir una finestra a la mitgera, excepte aquelles molt altes de 40 x 40, que
s’ha acordat amb el veïnat i en un futur es pot tapar.

8
7. FONAMENTS (DIBUJO)
• Abans es deia escombra.
• Prolongació de la paret fins a trobar el fort (nivell de terra més fort).
• Es baixava el mínim (terra vegetal).
• Es compactaven els talussos de l’excavació perquè no hi entrés tanta aigua.
• Les parets són molt higroscòpiques i absorbeixen molta aigua, però així com entra, en ser
molt transpirables també surt la humitat.

• PARET VERDA:
- Es fa una síquia amb el mateix ample de la paret.
- Baix terra, es fa una part, amb pedra, calç i grava.

• MARÈS:
- Es posen unes peces de marès, col·locades de pla fent una pirámide.
- S’empraven peces rodones, que no eren senceres.
- S’anivellava molt bé amb calç i grava, ja que les peces de marès són regulars.
- Ginyoles:
o Una peça de marès a cada banda del sol del pla
o Un fil en mig de banda a banda de les peces
o S’anivellen les peces amb un nivell tradicional:
triangle amb una plomada i una marca (quan
la marca i la plomada estan en línia està a
nivell)

8. TIPUS DE PARETS

9
9. TAPIAL
9.1. CARACTERÍSTIQUES
- 3 pams d’amplada
- Cares verticals
- Es construeix amb terra i grava amb o sense calç.
- Técnica de la cultura musulmana, molt típic al nord d’Àfrica.
- S’empra durant molt de temps a zones sense massa pedra ni marès com Palma, es
Raiguer, Porreres o Sineu.
- No hi sol a ver reforços a les cantoneres.
- Técnica amb encofrat: Tapiera
o Tapiera tradicional: 3x3x8 pams
o Té agulles per aguantar-lo
o Colocades a trencajunta
- Funciona bé a nivel acústic i tèrmic: pesa i es compacte, no transmet vibracions.
- A día d’avui seria molt costos per la mà d’obra i a més ocupa molt d’espai.

9.2. PROCÈS CONSTRUCTIU

1) A la base del tapial es posa pedra i calç, per
protegir esquitades d’aigua.
2) Posam una capa de mescla de calç amb grava del
país, a banda i banda del mur: Crosta
3) Posam terra ben compactada.
4) Anam fent tongades de terra i crosta.

10. PARET VERDA

10.1. CARACTERÍSTIQUES
- Feta principalmente de pedra i terra
- Mix entre el tapial i lo romà
- Barat perquè no fa falta treballar la pedra
- Dins hi ha terra que pot ser call vermell o argila:
o El call vermell es millor, perquè es més fort quan es pasta.
o L’argila es crua quan s’eixuga i s’expandeix amb aigua, per tant és poc estable.
- A la zona de Pollença és diferent: es feia amb pedra i calç, sense terra
- Aterracat:
o Acabat llis que va a la cara de les pedres
o Es fa amb calç i terra per protegir de l’aigua
o S’omplen ses juntes a la vegada
o Es diu aterracat perquè s’usava la terraca, una fusta
(llistó) que serveix per aplanar l’aterracat
o En aquest procés algunes parts de les pedres
poden quedar vistes.
- Es fan filades irregulars, sensiblement horitzontals
- Més comú fins segle XVIII.
- Té un comportament tèrmic molt bo, es pot permitir una paret de 60 cm sense aïllament
tèrmic
- Mida estàndard: 3 pams mallorquins (pot ser més gruixat on hi ha voltes per aguantar
forces horitzontals)
10
 - Les pedres més grans a les cares exteriors
- Pot ser sense obrar o més obrada
- El nucli i l’element d’unió és la terra
- És higroscòpica: agafa i amolla humitat
- És flexible i pot tardar un any per endurir (això pot dur a parets deformades, però
sense ser problemàtic)
- Necessita cantoneres a portals, finestres i finestrons.
o Són de marés (on n’hi ha), sinó son de pedra viva.
10.2. PROCÉS CONSTRUCTIU
• CANTONERES:
- Han de estar reforçades
- Marquen el pla vertical perfecte de la paret així com el cantó
- Són el suport per la ginyola
- Fetes inicialmente amb peces de marès de pla ajuntades amb calç
- Al segle XIX es posen les peces de fil ajuntades amb guix

• ATERRACAT:
- Mescla de calç i terra
- Pedres de les cares de la paret a un mateix pla marcat per sa ginyola
- Sa terraca passa arran de ses pedres

• JUNTA:
- Pot ser gran, ja que está feta de terra
- Ses pedres no necesiten tenir molt de contacte
- Si es fa amb terra molt argilosa i entra aigüa, s’infla i es desfà més fàcilment que amb
call Vermell

11
11.PEDRA EN SEC
- A partir del segle XIX, se crea una técnica que se nom capserrat, on es pot fer:
o Juntes molt tancades amb pedres molt grosses
o Cantonades perfectes

11.1. MARGE
- Mur de pedra seca (de calç) que aguanta una porció de
terra per sostener:
o Un camí
o Una edificació
- Se feien per fer pendent a sa muntanya i poder sembrar
de manera viable
o Combinació marge-terrassa-marge-terrassa: es
disminueix la pendent de la muntanya per
sembrar
- S’empenta que se fa al marge por provocar el
bolcament. Per això, s’ha de construir en funció de la
dirección de l’escorrentia (Torrent)
- No duu ciment/pasta
- Totes les pedres contigües s’han de tocar per assegurar
la resistencia
- Pot acabar derrocat (derribado) segons:
o climatologia de la zona
o els moviments de terres
o patologies (E: un cruis pot bufar tot el marge)
- La vida útil pot acabar quan la terra va entrant dins el
mur, omplint-se fins que el reble deixa de fer la seva
funció
- A la part més bufada, la terra ha cedit sobre ell, és a dir, s’ha ficat més la terra

11.2. CANTONADA
- Tenen dues cares treballades, molt grosses, estan sobredimensionades
- Són diferents a les altres peces
- Es treballen amb martell, a mà
- En un entorn rural, aquestes peces ben treballades té un significat de tenir més prestigi i
ostentació
- Se col·loquen amb màquines
- Una de les regles de la construcció en sec és que una pedra ha de aguantar sobre dues
pedres, perquè s’ha d’evitar fer columnes.
- Les pedres han d’estar ajustades i que descansen sobre la resta.

11.3. PARTS D’UN MARGE

• ASSENTAMENT: Primeres pedres i les més grans que es col·loquen dins l'escombra.
• SOSTEIG/SOSTRADA: Pedres grosses desiguals que es troben damunt l'assentament
• RESSALT: roca o tapiot* que es troba quan es fa l'escombra i que no es pot llevar
• CAPGINYA: tipus de pedres
- Més o menys rectangulars
- Col·locades una damunt l’altra (pedres en columnes)
- Uneixen dos marges (reforça la part vella amb la nova del marge, donant seguretat a la
part nova)
- Permeten que si una cau, l’altra aguanti

12
• FILA DE DALT/CORONAMENT: Pedres grans amb la ma-
teixa alçada
- Que tanquen i adornen el marge, formant un encade-
nat
- Es situen sobre la rasant
• CÒDOLS: Pedres rodonenques que
- Sobren quan es fa el marge
- S’utilitzen per reomplir-lo
• REBLE: Pedres petites amb les quals
- S’omple l’espai entre el parament i la terra
- Serveixen per afavorir el drenatge/filtre natural
• CAIXÓ: On se posa es reble, “sa vida del marge”, va darrere
• TALÚS: Inclinació donada al marge per tal d’oferir més re-
sistencia al terreny que conté
• ESCOMBRA: Excavació feta perquè el marge tengui un bon
assentament
• ESBALDREC: Obertura produïda en un marge per enfonsa-
ment del material que el compon
• RASANT: Anivellació del marge per poder assentar_hi la
filada de dalt
• BRAÓ: Paret de pedres que se sitúa darrere el parament
principal del marge per donar-li consistencia
*Tapiot: Tapi/pedra costra de calç

ESCOMBRA PEDRA DE SENTADA FI DE RASANT

11.4. TIPUS DE CONSTRUCCIÓ EN SEC

• PARET CABRERA: Conjunt de pedres que
- Són més grosses que la resta
- Sobresurten cap a fora sobre les altres
- S’emprava per dificultar el pas d’animals (cabres)
• RUTLÓ: Pedres disposades de forma circular, que envolta
un arbre
• PARET D’ESCARDASSA: Les típiques que se veuen per la
carretera

13
• PARET DE TOMA: Per tancar els animals
Se feien CLAPERS per fer els marges:
- Amuntegaments de pedres sense cap utilitat
- Es troben en terrenys molt pedregosos, on cada cop
que es pasava l’arada es treien gran quantitat de
pedres que eren dipositades en un munt
- Manera de fer “reciclatge”, ja que tota la pedra que
s’extreu s’emprava per les marjades

11.5. CONCEPTES I EINES

- DISCERNIR:
o Classificar material que conforma el marge
o Amb la classificació, es buida l’interior del marge
per assentar i fer el caixó

- DISPOSICIÓ CORRECTA PEDRA: cara i coa llarga

- EPI emprat: guants i ulleres de seguretat
- NO s’empren faixes perquè, a pesar de que fa de suport
a fer treballs d’agenollar-se i posar-se de peu, debilita
llarg termini el músculs i després amb el mínim cop te
pots fer mal
- Eina de treball típica: Martell de marès nº 3

- DIFERÈNCIA ENTRE PARET I MARGE:

o MARGE: Aguanta el terreny, té una cara cap a l’exterior
o PARET: Separa zones o fan altres funcions, té dues cares exteriors (Exemple:
Escòcia)
- A totes ses zones, se fan les mateixes tècniques de marges (“pedra”), però pot variar la
pedra.

12.MARÈS
- Material més abundant a sa construcció (Balears)
- Pla de restauració de pedreres: consisteix en omplir d’enderrocs les pedreres que no es
volen explotar
- Trencador:
o Persona que treballa a sa pedrera
o Ofici que va desapareixer als anys 50 per la creació de màquines
- Origen:
o Restes d’animals/conxes marines,
o Arena que es va compactant i cementant
o Pedra calcària
- Llucmajor, Santanyi, Campos i Palma eren els llocs on es concentraven les pedreres més
importants
- Formació:
o Dunars i platjes (reben dipòsits argilosos): Pedra maressa
o Fons marins (marès color blanc o grisos): Pedra blanca
- MARÈS DE SANTANYÍ:
o Compactació de grans molt més fins
o Es pot tallar/esculpir de forma més fina
o És 3 vegades més resistent que el marès comú

14
 - Cada peça de marès és diferente en funció de la pedrera que prové
- Pedreres tradicionals:
o Subterrànees: a coves
o A cel obert: a la costa
▪ Estructures foliades: Marès de Marina
▪ Extracció a favor de les fulles

12.1. EINES
• ESCODA/ESCODRA: Per fer regates
• TALLANT: Per subdividir la peça o adobar
• MALL: Per picar
• VERDUC: Per subdividir en pedres més petites
• TESCONERA: Per obrir/separar les peces

12.2. EXTRACCIÓ MARÈS

• NO FOLIAR: CRU
- Treballar de manera escalonada (hoitzontal)
- Format estàndard: Gruix de rei

• FOLIAR: LLIVANYÓS O DE MARINA

- Extracció seguint capes foliars
- Es pot treure “gruix de rei” o tamanys més petits
- Instertar dibujo

• PEDRERES SUBTERRÀNEES
- Les peces es treien en vertical
- Es fan 2 talls en vertical i després 2 en horitzontal
- Guic: sombra projectada
- RODONS/QUADRATS: Peces que no arribaven als 4 pams, per tant es treien més petites

12.3. TÈCNIQUES PER UNIR LES PECES

1) MESCLA CALÇ I GRAVA + TEST

- Técnica lenta que necesita més calç.
- Peces separades per peces de test.
- Test: aguanten les peces mentre la calç endureix, ja que no té
resistencia.

2) ABAURADOR + GUIX
- Omplir de guix sa unió entre pedres (es guix es va ficant dins els poros de marès).
- Els poros han de estar oberts, per aconseguir-lo es rasca la cara de marès amb aquest
objecte.

15
3) CIMENT COMÚ + ABAURADOR
- Hi ha un troç de test a un costat
- A s’altre costat hi ha un tesco de fusta
- Omplir junta i junta amb coment

4) CALÇ HIDRÀULICA, CIMENT BLANC + ZERO

13.TOVA
- Maons fets de terra crua.
- S’usen quasi exclusivamente per forns.
- Bon comportament al calor.
- Mides: 4cm x 10cm x 20 cm (mig pam per un pam) o 4 cm x 25cm x 25cm.
- En edificació només els trobam als banys àrabs a les voltes del sostre.

14. CASALS
14.1. PORTALS
- De les llums més grans de tota la casa
- “Rompen” amb la paret verda
- Llinda: barra de ullastre o mes, a la cara interior.
- La peça de pedra a la part inferior del portal també s’anomena portal
- Les portes dels portals son rectangulars encara q estiguin
darrere un arc
- Els portals no deixen passar el llum (s’empleava molt poc vidre)
- Mes endevant apareix el batiport o quinzell, que es una segona
porta amb vidre.
- Tafarra: Peça de fusta que va de banda a banda de la porta (de
brancal a brancal) que se posa per dins darrera sa porta, perque
no se pugui obrir de defora

16
14.2. FINESTRES
• FESTEJADORA: per esperar o vigilar

• FINESTRA EMPALLISADORA: per entrar palla a pallisa. Son altes i grans.

• FINESTRONS:
- Només per ventilar i entrar llum, no son per “guaitar”.
- L’esplandit exterior també serveix perquè s’aigua de pluja no entri a sa casa, perq solen
estar a planta baixa.
- A les finestres no necessiten esplandit perquè ja esta aprop de sa coberta i no reben
tanta aigua.
- Funciona així fins que apareix la persiana.

17