EFECTES ADVERSOS

709 - 1172 -

CLASSIFICACIÓ EFECTES ADVERSOS

Tots els fàrmacs posseeixen l’efecte potencial de causar efectes nocius. Alguns
poden ser detectats en estudir preclínics, però d’altres (greus i infrequents) només
poden arribar a descobrir.se quan el fàrmac és utilitzat en una població
suficientment gran o s’administra de forma crònica. A més, hi ha efectes adversos
que son causats per nombrosos factors no farmacologics (genetics, edat, malalties,
etc.). Tot això determina que les reaccions adverses siguin difícils de detectar,
classificar i valorar.

● EFECTE SECUNDARI: efecte q es produeix x l’acció primària del fàrmac.

e.g ús d’antibiòtics d’ampli espectre destrueix la flora intestinal normal i es pot
produir una infecció oportunista.
● EFECTE COL·LATERAL: efecte que es produeix degut a que forma part de
l’acció farmacològica del medicament i sol manifestar-se en un altre òrgan o
sistema. e.g. sequedat de boca que es produeix amb els antidepressius
tricíclics.
● TOXICITAT: efecte degut a acció directa del fàrmac q, en dosis elevades,
pot produir dany cell, com passa amb una sobredosis de paracetamol i
insuficiència hepàtica. Tots els fàrmacs en termes pràctics son tòxics en
sobredosis, encara q en les dosis considerades habituals poden ser tb tòxics
en un pacient q pateixi una malaltia hepàtica o renal.
● HIPERSENSIBILITAT / RX AL·LÈRGICA: el fàrmac o els seus metabòlits
adquireixen caràcter antigènic i provoquen així una reacció de naturalesa
immunològica. Las manifestaciones clínicas + importantes de la
hipersensibilidad son: choque anafiláctico, reacciones hematológicas,
hepatopatía alérgica...
● RX IDIOSINCRÀSICA: rx determinada x factors genètics q es caracteritza x
una resposta anormal de certs individus davant un fàrmac. E.g el cas
d'individus amb dèficit de colinesterasa (enzim q hidrolitza la succinilcolina)
en els quals es produeix un increment de l’acció paralitzant d’aquella??
 ● INTOLERÀNCIA: efecte q es produeix com a conseqüència de la diferent
sensibilitat q presenten els individus als fàrmacs.
● RX ADVERSA: efecte greu o perjudicial q es produeix en dosis
considerades habituals amb fins terapèutics, profilàctics o pel diagnòstic
d’una malaltia, i q respon a la reducció de la dosis o la retirada del fàrmac
i/o comporta la no administració en un futur.

● ACONTECIMIENTO ADVERSO: qualsevol incident perjudicial x la salut en

un pacient o individu d’un assaig clínics tractat amb un medicament, encara q
no tingui necessàriament relació causal amb dicho tractament.

● SOBREDOSI RELATIVA: la dosi administrada és normal, però per

alteracions farmacocinètiques del pacient, normalment per patologia renal o
hepàtica, s’arriben a Cp tòxiques.

CLASSIFICACIÓ DE LES RX ADVERSES

Las formas en que los medicamentos producen efectos adversos son muy
variadas, razón por la cual resulta muy difícil realizar una clasificación que

abarque todos los posibles mecanismos productores (tabla 71-3). Una

buena aproximación es la realizada por Rawlins y
Thompson en 1977, que clasifican las reacciones
adversas en dos grandes grupos:

Tipo A (augmented). Reacciones debidas a un

efecto exagerado, pero en general esperado
dentro del espectro de acciones del fármaco.
Su intensidad suele relacionarse con la dosis
administrada, siendo su tratamiento, junto a
medidas sintomáticas en los casos graves, el
ajuste posológico correcto. E.g típicos pueden
señalarse la hipoglucemia secundaria al uso de
fármacos antidiabéticos, la somnolencia con las benzodiacepinas utilizadas como
ansiolíticos, las hemorragias con los anticoagulantes, etc. Normalmente poseen una
incidencia (alrededor del 80%) y una morbilidad elevadas, mientras que su
mortalidad es relativamente baja.

Tipo B (bizarre). Reacciones que no son previsibles a partir del conocimiento de

las acciones farmacológicas del medicamento. No están relacionadas con la
dosis administrada y se deben a ciertas características que presenta el
paciente. Aparecen en un bajo porcentaje de pacientes, pero cuando lo hacen se
asocian con una alta mortalidad. E.g. son las reacciones anafilácticas a la penicilina
o los cuadros de hemólisis que aparecen en personas con déficit de glucosa-6-
fosfato-deshidrogenasa, cuando reciben fármacos de carácter oxidante (sulfamidas,
primaquina, etc.).
Tipo C (chronic). Reacciones debidas a una larga exposición al medicamento
incluyendo cambios adaptativos (tolerancia a fármacos) o la nefropatía por anal-
gésicos, así como la insuficiencia corticosuprarrenal de rebote al suspender los
corticoides.

Tipo D (delayed). Son reacciones diferidas en el tiempo, entre las que se

incluyen la carcinogénesis y la teratogénesis.

VALORACIÓ DE LA CAUSALITAT
L’organisme té un num limitat de formes de respondre a les agressions; així doncs,
les rx adverses es manifesten d’una forma clínicament similar a altres patologies.
Per tant, quan s’evalua un efecte advers, existeix una gran dificultat per establir si hi
ha una relació causal entre un episodi clínic i el fàrmac sospitós.

Mètode de Karch i Lasagna (1975) →

● En primer lugar hay que diferenciar la reacción adversa de un
envenenamiento accidental, intento de suicidio e incumplimiento.
 ● Posteriormente se pregunta sobre:
○ el intervalo de aparición
○ si el acontecimiento es un efecto conocido del fármaco
○ si puede explicarse por otras enfermedades o medicamentos
utilizados
○ si al suspenderse el tratamiento se experimentó mejoría
○ si con la readministración volvió a aparecer.

Tras considerar todos estos parámetros, se plantean 5 posibles clasificaciones:

Definitiva. La reacción presenta una secuencia temporal razonable con respecto a la

administración del fármaco, o los niveles del fármaco se han determinado en los
fluidos corporales o tejidos, y sigue un patrón de respuesta conocido para ese
fármaco que se confirma con su suspensión y reaparece con la reexposición.

Probable. La reacción presenta una reacción temporal razonable con respecto a la

administración del fármaco, sigue un patrón de respuesta conocido para ese
fármaco y se confirma con su suspensión y no puede ser explicado por la
situación clínica del paciente.

Posible. La reacción presenta una secuencia temporal razonable con respecto a la

administración del fármaco, que sigue un patrón de respuesta conocido para ese
fármaco, aunque podría explicarse por la situación clínica del paciente o por
otros fármacos administrados.

Condicional. La reacción presenta una secuencia temporal razonable con respecto a

la administración del fármaco, pero no sigue un patrón de respuesta conocido
para ese fármaco y podría explicarse de manera razonable por el estado
clínico del paciente.

Dudosa. La reacción no cumple ninguno de los criterios anteriores.

Otro método de amplia difusión es el de Naranjo y cols. (1981). En este caso, la
causalidad se evalúa respondiendo a 10 preguntas que se puntúan entre +2 y -1,
según que la respuesta sea afirmativa, negativa o desconocida (tabla 71-2):
CLASSIFICACIÓ FONTS D’INFO
CLASSIFICACIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ SOBRE MEDICAMENTS
- En funció de l’objecte
- Fonts d’informació de medicaments
- Fonts d’informació de terapèutica (problema de salut)
- En funció del promotor
- Fonts d’informació no-comercials
- Institucionals
- Altres
- Fonts d’informació comercials
- En funció del volum d’informació

JERARQUIA DE LES PROVES D’AVALUACIÓ DELS EFECTES DE MEDICAMENTS

BASE → VÈRTEX:
- Estudis individuals (la font primària) → n’hi ha molts (molta info). Si la nostra font d’info
per prendre decisions són els estudis ens caldrà llegir-ne MOLTS. És la font que proporciona
més informació concreta.
- Sinopsis (resums) d’aquests estudis → resums i avaluacions crítiques de determinats
estudis (els que t’interessin, els busques i te’ls llegeixes sencers).
- Síntesi → metanàlisi o revisió sistemàtica (sintetitzen la info de diferents estudis que tracten
el mateix)
- Sinopsis de síntesi → resum del metanàlisis
- Sumaris o GPC → et resumeixen resums. Revisa estudis originals o diferents
metanàlisi per elaborar una recomanació terapèutica.
- Finalment, les GPC fan una sèrie de recomanacions (pacients amb diabetis- te cetoacidosi?
si/no → continua amb x/y) → fan un arbre de decisió → es coneixen com a SISTEMES
(t’implementa la GPC en un sistema informàtic/software, no cal ni que te la llegeixis)

D’altra banda, no tota la informació és de la mateixa qualitat. En aquest sentit, es

disposa d’instruments específics per avaluar la qualitat de l’evidència com:
- GRADE i AGREE II per a les GPC
- PRISMA per a les revisions sistemàtiques
- CONSORT per als assaigs clínics
- STROBE per als estudis observacionals

METODOLOGIA GPC
● SIGN (a partir d’estudis concrets): busques i mires els estudis que responguin la teva
pregunta, sense metaanalitzar-los, i després classifiques segons nivells d'evidència (+
qualitat → + evidencia). D’aquest estudi que té disseny molt bo i està ben fet,
tenim aquests resultats, i formulem recomanacions a partir de l’estudi. Aquí
tenim nivells d'evidència i graus de recomanació. *Pic= “consens del equip redactor” on tens
indicacions que es consideren importants pero que no n’han trobat cap estudi.

● GRADE (a partir d’una metaanàlisi): aquí agafes tooots assajos clínics i els
metaanalitzes, avalues qualitat metodològica de cada assaig clínic inclòs i de
la metaanàlisis en general.
AVALUACIÓ GPC

AVALUACIÓ ASSAIG CLÍNIC

AVALUACIÓ METAANÀLISI/REVISIÓ SISTEMÀTICA

CONCEPTES
- MEDICINA BASADA EN L’EVIDÈNCIA (MBE)
David L. Sackett va definir MBE = l’ús conscient, explícit i judiciós de les millors i
més actuals evidències per a la presa de decisions sobre la cura dels pacients.

- LITERATURA GRIS
Literatura que s’escapa dels canals habituals de publicació.

FORMULACIÓ PREGUNTA: PICO

La pregunta clínica ha d’incorporar la definició de la
població, la intervenció, el comparador i també la
mesura dels resultats; és clau per obtenir resposta
eficientment i amb màx. precisió i exhaustivitat.

FONTS D’INFO
https://www.euskadi.eus/contenidos/informacion/cevime_infac_2011/es_def/
adjuntos/infac_v19_n6.pdf
https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/1609/
BIT_2015_26_04_ca.pdf?sequence=1

BIAIXOS
● Selecció
● Confusió
● Detecció
● Realització
● Desgast
● Publicació
BIOESTADÍSTICA

- RR, OR, RRR (magnifica l’efecte), RAR (corregeixen el risc i son mes
reals), NNT, NNH (si es mort, potser taccepto q hagi de tractar tanta
gent, pero si es cefalea potser tmpc em cal q calgui tanta gent)
- Mitjana normalitzada x la desviació ens dona idea de valor relatiu,
corregit, per veure si realment hi ha un efecte o no
- D de Cohen

https://scielo.isciii.es/pdf/pap/v16n63/lectura-critica.pdf