Normes d'ortografia.

La B i la V:
Escrivim B darrere de M (tombar), davant de L i R sempre que pertanya a la mateixa síl·laba
(poble, bramar), en paraules de la mateixa família on la B alterna amb la P (llop-lloba), i davant de
T en paraules com dissabte, dubte, sobte o subtil.

Escrivim V darrere de N en els prefixos con- (convidar), en- (enverinar), in- (involucrar), en les
formes conjugades del verb haver; en les terminacions del pretèrit imperfecte d’indicatiu dels verbs
acabats en -ar (jugava, jugaves, jugava...) i en les paraules de la mateixa família on la U alterna
amb la V (blau-blava).

Accentuació:
Les agudes s'accentuen quan acaben en vocal (camió), vocal+S (pastís), -en, -in (Berlín).
Les planes s'accentuen quan no acaben ni en vocal, ni vocal+S, -en, -in, és a dir, al contrari que
les agudes (fàcil).
Les esdrúixoles s'accentuen sempre (història, conferència).

Recorda que la E i la O es poden pronunciar de manera oberta o tancada i s'accentuen, en

conseqüència, de manera oberta (È,Ò) o tancada (É, Ó) segons calga. Generalment, E i O tenen
l’accent obert quan formen part de paraules esdrúixoles i planes, mentre que tenen l’accent tancat
quan formen part de les paraules agudes. Ara bé, hi han excepcions com però, açò, allò, això,...

La A sempre s'accentua de manera oberta, À; i la U i la I sempre tancades, Ú, Í.

L'apostrofació ('):
Com a norma general, els articles, els pronoms i la preposició de sempre s'apostrofen davant de
les paraules que comencen per vocal o H (l'ordinador, l'habitació) a excepció de i, u àtones (la
història).

La dièresi:
S'utilitza en la U en els grups QU, GU per a indicar que es pronuncia (qüestió, aigües).
S'utilitza en la I acompanyada d'altra vocal per a indicar que no formen diftong i les normes
d'accentuació no ens permeten marcar-ho amb un accent (països).

RECORDA:

- S'escriu:
es (pronominal) / és (verb ser)
son (possessiu) / són (verb ser)

Això, açò i allò.

- Tots els pronoms darrere del verb s'escriuen amb guionet: fer-ho, portar-li, dir-nos, portar-li-la...