Professional Documents
Culture Documents
Ebre 1
Ebre 1
L'any 1938 , l’exercit república va voler realitzar un atac sorpresa. Primer per alçar la
veu i fer veure que la causa republicana no estava morta, aixecant així la moral de la
rereguarda i demostrant a Europa, que les democràcies havien de donar suport a la
República. Segon, pel que fa al conflicte, quan Franco va acabar amb Aragó, va
dividir el bàndol republicà, i en comptes d'atacar la zona de Catalunya va intentar fer
caure València, per poder després amb Madrid. Llavors per poder salvar València,
capital de la república, van obrir un front en un altre lloc, que va ser l'Ebre, per
distreure a les tropes franquistes.
Ens situem al principi de tot, a la nit del 25 de juliol del 1938, quan l’exèrcit republicà
va travessar el riu per aigua, barques i passarel·les, tot molt silenciosament, perquè
fos inesperat. El primer dia, 6 divisions republicanes travessen el riu en 12 punts
diferents, cantaven la cançó “Ai Carmela” per superar el temor dels que no havien
escollit anar a aquella guerra de tan petits. Al mateix 25, els franquistes comencen a
realitzar la contraofensiva, bombardejant els ponts i les passarel·les, també obrint
els pantans perquè pugés el nivell del riu. La divisió del riu que a priori era una gran
barrera que protegia els 2 exèrcits enfrontats, passa a ser un obstacle perillós, un
segon front de lluita. A la mateixa tarda, els franquistes aconsegueixen frenar als
republicans establint les línies de front, però només en una part del territori. A l’altra
part, envien als mercenaris marroquins a dur a terme una altra contraofensiva. Des
d'aquell moment,l'exèrcit popular va entendre que havien de resistir i les primeres
setmanes les van dedicar a construir la línia fortificada de 20 km.
L'ajuda alemanya i sobretot italiana cap al bàndol sublevat va ser clau per la pèrdua
del bàndol república, ja que van aportar molt material i personal, volien posar a
prova les seves armes i la capacitat destructiva d’aquestes. En canvi, l’ajuda del
bàndol republicà mai va arribar, Europa els va deixar sols.
La batalla va durar 115 dies i van morir 25000 combatents i 60000 ferits. Aquesta
batalla va ser molt desgastant i militarment insostenible per la República, perquè no
podia cobrir els soldats caiguts. Per això era tan important tenir a les sanitàries a
prop del front, i per primera vegada en una guerra els hospitals es van traslladar on
hi havia els ferits, als combats. La situació als fronts era miserable, dormien amb
rates, bevien de la rosada de les pedres, menjaven el poc que donaven,
s'autolesionaven perquè els traguessin d’allà (dissertacions) i desenvolupaven
traumes mentals de veure morir a tanta gent, inclús d’haver de matar per sobreviure.
L'horror i desgast d’aquesta batalla va fer que al novembre de 1938 les tropes
republicanes es retiressin , rendint-se, sense més forces ni suficient gent per resistir,
i finalment marxant cap a l’exili. Deixant una Catalunya sense defensa Republicana,
conquistada en dies pels franquistes.
En conclusió, per problemes de suport internacional, i recursos militars, el que va
començar donant un cop d’esperança republicà, va acabar destruint la moral
republicana i polvoritzant les seves defenses.