EL VERB I LA DIÈRESI

PRIMERA CONJUGACIÓ

En els verbs acabats en -ear, -iar, -oar, -uar, porten dièresi:

 les tres persones del singular i la 3a del plural del present de subjuntiu i la 2a del singular i la 3a del plural
de l’imperatiu. COMPTE! En els verbs que segueixen el model de estudiar, quan hi ha dues is en contacte,
la dièresi s’escriu en la segona i.

Present de subjuntiu Imperatiu

-ear -iar -oar -uar -ear -iar -oar -uar
creï estudiï lloï suï
creu estudia lloa sua
creïs estudiïs lloïs suïs
creï estudiï lloï suï
creï estudiï lloï suï
creiem estudiem lloem suem
creiem estudiem lloem suem
creieu estudieu lloeu sueu
creieu estudieu lloeu sueu
creïn estudiïn lloïn suïn
creïn estudiïn lloïn suïn

COMPTE! Aquesta dièresi, però, no s’escriu en el cas de verbs acabats en –guar i –quar. En aquests casos, la dièresi
s’escriu damunt de la u per a indicar el diftong creixent: adeqüi, adeqüis, adeqüi...

TERCERA CONJUGACIÓ
Els verbs acabats en –air (agrair), -eir (obeir), -oir (oir) i –uir (construir), la primera vocal i la i es troben sempre en
situació de hiat; per tant, porten dièresi o accent, segona les regles ortogràfiques, les formes dels temps següents:

 primera persona i segona persona del present d’indicatiu i de subjuntiu: agraïm, agraïu; obeïm, obeïu; oïm,
oïu; construïm, construïu.
 imperfet d’indicatiu: agraïa, agraïes, agraïa, agraíem, agraíeu, agraïen
 imperfet de subjuntiu: obeís, obeïssis, obeís, obeíssim, obeíssiu, obeïssin
 participi: agraït, obeït, oït, construït

RECORDA! No porten dièresi ni el futur, ni el condicional, ni el gerundi, ni l’infinitiu.