Els Serveis de Protecció A La Infància I L'adolescència

Els serveis de
protecció a
la infància i
l’adolescència
Marcs legals, processos d’actuació i treball
amb famílies
PID_00273884
Alexander Casas Culla

Laura Velázquez Méndez
Temps mínim de dedicació recomanat: 3 hores

© FUOC • PID_00273884 Els serveis de protecció a la infància i l’adolescència
Alexander Casas Culla Laura Velázquez Méndez
L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

per les professores: Montserrat Martínez Garcia, Neus Nuño Bermúdez
Primera edició: octubre 2020

© d’aquesta edició, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC)
Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona
Autoria: Alexander Casas Culla, Laura Velázquez Méndez
Producció: FUOC
Tots els drets reservats
Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,
reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric com
mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autorització prèvia
per escrit del titular dels drets.
© FUOC • PID_00273884 Els serveis de protecció a la infància i l’adolescència
Índex
Introducció.................................................................................................. 5
1. Els marcs legals: normativa internacional, estatal i

autonòmica.......................................................................................... 9
1.1. Normativa internacional ............................................................. 9
1.2. Normativa estatal ........................................................................ 10
1.3. Normativa autonòmica ............................................................... 12
2. Els processos d’actuació: prevenció, detecció i avaluació........ 15

2.1. La prevenció ................................................................................ 16
2.2. La detecció i la denúncia ............................................................ 17
2.3. Estudi, avaluació i proposta de mesura ...................................... 18
3. Les mesures de protecció i els recursos........................................ 25

3.1. Mesures d’atenció social davant d’una situació de risc .............. 25
3.2. Mesures de protecció dels infants i els adolescents
desemparats ................................................................................. 26
4. El treball amb famílies i en xarxa................................................ 31
Bibliografia................................................................................................. 33
© FUOC • PID_00273884 5 Els serveis de protecció a la infància i l’adolescència
Introducció
«No hi ha causa que mereixi més alta prioritat que la protecció i el desenvolupament de
Reflexió
l’infant, de qui depenen la supervivència, l’estabilitat i el progrés de totes les nacions i, de
fet, de la civilització humana» (Pla d’Acció de la Cimera Mundial a favor de la Infància,
30 setembre 1990). Què enteneu per sistema
de protecció a la infància i
l’adolescència? Quan us referiu
a infant ho feu com a objecte
És de sobres conegut que, al llarg de la història, el col·lectiu de la infància i
o subjecte de protecció? Quin
l’adolescència ha estat i continua sent sotmès a diverses situacions discrimina- és l’eix principal que ha de re-
gir la vostra intervenció?
tòries a tots nivells. Només cal llegir els informes anuals referents a la situació
mundial de la infància d’associacions i organitzacions com Save the Children,
Nacions Unides i Creu Roja, entre d’altres, per prendre consciència de la vul-
neració de drets dels infants aquí i arreu del món.
Es tracta d’un grup vulnerable i fràgil que necessita adults referents que assu-
meixin la seva cura, l’assistència, l’educació, i els representin, garantint el seu
ple desenvolupament integral.
El benestar de la infància és un dret de l’infant i un deure de la societat, tal

com marca la Convenció dels Drets dels Infants (Save the Children, 2009). I,
per tant, és d’elevada importància treballar per a l’assoliment d’un correcte
desenvolupament de l’infant fins a arribar a la seva etapa adulta, moment en
què ell haurà d’adoptar aquesta funció protectora.
Quan aquesta funció protectora de l’adult referent és incompleta o inexistent

vers l’infant, són els poders públics qui han d’assumir-la. Aquesta és regulada
pels sistemes de protecció infantil, els quals donaran resposta als casos de des-
protecció, desemparament o maltractament infantil amb la finalitat de preve-
nir i evitar situacions de risc.
Així doncs, els objectius principals dels sistemes de protecció són la restauració
de la naturalesa protectora de l’entorn de l’infant, assegurant el seu benestar
i el compliment dels seus drets.
Els sistemes de protecció estan compostos per tot un conjunt d’elements for-
mals i informals que treballen de manera coordinada per prevenir i donar res-
posta a qualsevol mena de maltractament o forma de violència infantil.
Cada sistema de protecció, nacional, regional o local és únic, i està compost

pels elements adequats a les característiques del seu context.
Tal com descriu l’informe de Visió Mundial Internacional (Forbes et al., 2011),
els sistemes de protecció es configuren pels set elements següents:
• Lleis, polítiques, normes i reglaments.
• Serveis i mecanismes de prestació de serveis que brinden protecció a la

infància.
• Capacitats per proveir i portar a terme els serveis de protecció infantil.
• Mecanismes de cooperació, coordinació i col·laboració.
• Mecanismes de responsabilitat i avaluació del propi sistema.
• Cercle d’atenció (actituds, valors, comportaments i pràctiques tradicionals

positives i protectores).
• Resistència, tècniques de vida i participació social dels infants.
Tots aquests elements s’hauran de tenir en compte a l’hora d’analitzar qualse-

vol sistema de protecció infantil d’arreu del món.
Al llarg d’aquest material s’aniran identificant alguns d’aquests darrers ele-

ments. En primer lloc, s’entrarà pel marc legal que fa referència a la protecció
a la infància, tant en l’àmbit internacional, nacional i autonòmic. Posterior-
ment, s’analitzarà com a exemple tot l’entramat que configura el sistema de
protecció a la infància que existeix a Catalunya amb les mesures de prevenció
establertes, els circuits de detecció i intervenció, com també les diferents me-
sures de protecció. Disposareu, també, d’enllaços informatius als circuits de la
resta de les comunitats autònomes.
A continuació, es mostra un quadre general amb les sigles que aniran aparei-
xent al llarg del document.
Taula 1. Llegenda de les sigles utilitzades
COSE Compromís SocioEducatiu
CRAE Centre Residencial d’Acció Educativa
CREI Centre o Unitat d’Educació Intensiva
CSMIJ Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil
DGAIA Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
EAIA Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència
EAP Equip d’Atenció i Orientació Psicopedagògic
EBASP Equips Bàsics d’Atenció Social Primària
EVAMI Equips de Valoració de Maltractaments Infantils
ICAA Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció
Font: elaboració pròpia.

LDOIA Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infàn-

cia i l’adolescència
UCAE Unitat Convivencial d’Acció Educativa
UDEPMI Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil

1. Els marcs legals: normativa internacional, estatal i

autonòmica
Per poder abordar el marc legal sobre el sistema de protecció a la infància i

l’adolescència és necessari fer-ho tenint en compte els tres nivells normatius:
l’internacional, l’estatal i l’autonòmic. Si bé és cert que es tracta d’un tema
d’interès a escala universal i que hi ha certs aspectes regulats de manera genè-
rica, és cada país qui, amb les seves lleis i normes, ho regula de forma més
específica i concreta.
En aquest apartat, es profunditzarà en els tres enfocaments per tal d’obtenir

una visió general del marc legal que empara la infància actualment i regeix les
intervencions vers aquesta.
1.1. Normativa internacional
Si s’aprofundeix en la mirada més global, l’enfocament internacional, heu de

remuntar-vos a la Declaració�de�Ginebra,�l’any 1924. Va ser en aquest mo-
ment que, per primer cop, parlant sobre els drets dels infants, fou recollida
la necessitat de proporcionar a l’infant una protecció especial, tot i que es va
recollir amb un caràcter molt genèric.
Davant la necessitat de concretar aquests drets, l’any 1959 l’Organització de

les Nacions Unides va aprovar la Declaració�dels�Drets�dels�Infants�(1959),
sent aquest el tractat més ratificat de la història. Constava inicialment d’un
document que incloïa 10 principis per a protegir la infància. Malgrat que es
tractava d’un document rellevant i molt esperat, no era suficient ja que no
tenia caràcter obligatori, i per tant no acabava de poder complir la seva funció.
No va ser fins al 20 de novembre de 1989, després de nombroses negociaci-

ons entre els diferents països i diverses institucions, que s’aprovà el text final.
Aquest document agrupa tots els drets dels infants i obliga els països signants
a complir-lo, entre ells Espanya.
La Declaració dels Drets dels Infants dona a conèixer els seus principis i preveu
un mecanisme de control sobre el seu grau d’acompliment. Segons aquesta,
«s’entén per infant tot ésser humà menor de divuit anys, tret que en virtut de
la llei que li sigui aplicable hagi assolit la majoria d’edat abans» (article 1).
La Declaració dels Drets dels Infants es compon de 54 articles, els quals recu-
llen els drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics de tots els nens, po-
dent-se agrupar en quatre grans categories:
• Supervivència: fa referència als drets que contemplen oferir un nivell de

vida adequat i tenir accés a l’atenció mèdica.
• Desenvolupament: destinat a aquells drets que proporcionen a l’infant

una educació, obrint-li pas a noves informacions i al lliure pensament.
• Protecció: s’entén aquesta categoria com a protecció contra tota forma

d’explotació o de qualsevol mena de maltractament o abandonament.
• Participació: correspondria al dret a ser escoltat i a ser tingut en compte

per a la presa de decisions.
Un any més tard de la seva aprovació, el 1990, la Declaració dels Drets dels
Infants va ser implantada com a llei. A més, ja forma part de l’ordenament
jurídic de l’Estat, tant per ser vinculant, com per estar integrada en els seus
principis constitucionals.
1.2. Normativa estatal
Com s’ha comentat a l’inici d’aquest apartat, tot i existir una regulació uni-
versal sobre la protecció a la infància, és cada país qui regula de manera més
exhaustiva aquesta temàtica a partir de les seves lleis.
(1)
Quan s’entra en el marc legal estatal, s’ha de fer referència en primer lloc a Portal Europeu de e-Justícia
[en línia] (març 2019). Consul-
la Constitució�espanyola�(6�de�desembre�de�1978). Aquesta representa ser,
tat 21 abril 2020, des de https://
tal com defineix el Portal Europeu de e-Justícia (2019),1 la «norma suprema de e- justice.europa.eu/content_
member_state_law-6-es- maximi-
l’ordenament jurídic espanyol, a què estan subjectes tots els poders públics i zeMS-es.do?member=1
ciutadans d’Espanya».
La Constitució es compon de 169 articles, repartits tots ells en 11 títols, sent el

primer d’aquests un títol preliminar, i finalitza amb 4 disposicions addicionals,
9 disposicions transitòries, 1 disposició derogatòria i 1 disposició final.
És en el títol I, «Dels drets i dels deures fonamentals», capítol III, «Dels princi-
pis rectors de la política social i econòmica» (art. 39), on es parla de protecció
a la infància. Aquest article estableix que «els infants gaudiran de la protec-
ció prevista en els acords internacionals que vetllen pels seus drets». L’article
consta dels següents punts:
1) Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la

família.
2) Els poders públics asseguren també la protecció integral dels fills, iguals
davant la llei amb independència de la filiació, i de les mares, sigui quin sigui
el seu estat civil. La llei farà possible la investigació de la paternitat.
3) Els pares han de prestar assistència completa als fills tinguts dins o fora del
matrimoni, durant la minoria d’edat i en els altres casos en què la llei els hi
obligui.
4) Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals

que vetllen pels seus drets.
En aquest article, la llei espanyola descriu les bases generals de la protecció

a la infància, atorgant�a�les�comunitats�autònomes�les�competències per
regular els propis sistemes de protecció a la infància i l’adolescència a partir
dels quals s’establiran els processos d’actuació i mesures de protecció.
A continuació, es mostra una taula amb la legislació que regula aquestes com-
petències en les diferents comunitats autònomes.
Taula 2. Legislació que regula les competències de cada comunitat autònoma
Comunitats autònomes Legislació
Andalusia Llei 1/1998, de 20 d’abril, dels drets i l’atenció al me-

nor.
Aragó Llei 12/2001, de 2 de juliol, de la infància i

l’adolescència a Aragó.
Astúries Llei 1/1995, de 27 de gener, de protecció de menors.
Balears Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció

i dels drets de la infància i l’adolescència a les illes Bale-
ars.
Canàries Llei 1/1997, de 7 de febrer, d’atenció integral als me-

nors.
Cantàbria Llei 7/1999, de 28 d’abril, de protecció de la infància i

l’adolescència.
Castella-la Manxa Llei 5/2014, de 9 d’octubre, de protecció social i jurídi-

ca de la infància i l’adolescència de Castella-la Manxa.
Castella-Lleó Llei 14/2002, de 25 de juliol, sobre promoció, atenció i

protecció a la infància a Castella-Lleó.
Catalunya Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats

de la infància i l’adolescència.
Ciutats autònomes de Ceuta i Melilla No en tenen (apliquen la legislació estatal).
Euskadi Llei 3/2005, de 18 de febrer, d’atenció i protecció a la

infància i l’adolescència.
Extremadura Llei 4/1994, de 10 de novembre, de protecció i de

l’atenció als menors.
Galícia Llei 3/1997, de 9 de juny, de la família, la infància i

l’adolescència. Llei 2/2006, de 7 de juny, de dret civil de
Galícia.
La Rioja Llei 1/2006, de 28 de febrer, de protecció de menors de

La Rioja.

Comunitats autònomes Legislació
Comunitat de Madrid Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modificació del sistema

de protecció a la infància i l’adolescència.
Comunitat de Múrcia Llei 3/1995, de 21 de març, de la infància de la regió de

Múrcia.
Comunitat foral de Navarra Llei foral 19/2015, de 10 d’abril, de derogació de la Llei

foral 3/2014, de 14 de març, de modificació de la Llei
foral 13/2013, de 20 de març, de modificació de la Llei
foral 15/2005, de 5 de desembre, de promoció, atenció
i protecció a la infància i l’adolescència.
Comunitat Valenciana Llei 26/2018, de 21 de desembre, de drets i garanties

de la infància i l’adolescència.
1.3. Normativa autonòmica
(2)
A Catalunya, actualment la llei vigent de la qual parteix tot el sistema de pro- Catalunya. Llei 14/2010, de 27
de maig, dels drets i oportunitats
tecció a la infància i l’adolescència és la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets
de la infància i l’adolescència. Dia-
i oportunitats de la infància i l’adolescència (LDOIA).2 Tot i que més endavant ri oficial de la Generalitat de Catalu-
nya, 2 de juny 2010, núm. 5641,
es tractarà amb major profunditat, és necessari fer un repàs per la història prè- pàg. 42475-42536.
via, i poder observar de quina forma ha anat evolucionant el concepte de pro-
(3)
tecció a la infància en l’àmbit legal i normatiu. Catalunya. Llei 11/1985, de 13
de juny, de protecció de menors.
Diari oficial de la Generalitat de Ca-
talunya, 28 de juny 1985, núm.
Amb la Llei 11/1985, de 13 de juny, de protecció de menors,3 Catalunya va 556, pàg. 2107-2111.
ser el primer territori espanyol que va aprovar el fet de regular la protecció
de menors desemparats i en risc social. Amb aquesta llei, s’unien tres àmbits
d’actuació: la prevenció de la delinqüència, la manera de tractar-la i la tutela
dels menors.
(4)
Posteriorment, amb els anys, s’ha anat avançant per poder gaudir d’un sistema Catalunya. Llei 37/1991, de 30
de desembre, sobre mesures de
més òptim. Amb la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protec-
protecció dels menors desempa-
ció dels menors,4 es regula que rats i sobre adopció. Diari oficial
de la Generalitat de Catalunya, 17
de gener 1992, núm. 1542, pàg.
«l’Administració pública ha de vetllar per mantenir l’infant en el seu medi natural, ac- 245-249.
tuant sobre la pròpia família. Si això no és possible, s’haurà de confiar el menor a una
altra família en règim d’acollida simple, o en un centre residencial en règim d’acollida
institucional».
En aquest moment, es posa de manifest la importància de poder treballar i

actuar amb la família de l’infant per evitar una futura separació. Tanmateix,
quan no sigui possible, s’introdueixen dos recursos substituts, els quals han
de vetllar igualment pel benestar de l’infant a tots els nivells.
(5)
Aquesta llei fou modificada i tractada amb més detall a la Llei 8/2002, de 27 Catalunya. Llei 8/2002, de 27
de maig, de modificació de la Llei
de maig, de modificació de la Llei 37/1991 sobre mesures de protecció dels
37/1991, de 30 de desembre, so-
menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció especial als ado- bre mesures de protecció dels me-
nors desemparats i de l’adopció,
5
lescents amb conductes d’alt risc social. i de regulació de l’atenció espe-
cial als adolescents amb conduc-
tes d’alt risc social. Diari oficial
A part d’aquestes lleis que s’acaben d’esmentar, n’hi ha d’altres que les com- de la Generalitat de Catalunya, 3
de juny 2002, núm. 3648, pàg.
plementen i les perfeccionen encara més. Tanmateix, és fonamental centrar-se 9913-9915.
en la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infància i
l’adolescència, d’ara endavant LDOIA, sent la llei vigent que regula actualment
la protecció als infants i adolescents.
Aquesta llei es compon de 6 títols, i cadascun d’ells té els seus respectius capí-
tols per acotar cada aspecte de manera detallada.
Tot i la rellevància de tots els seus títols, els quals defineixen un sistema de pro-
tecció als infants i adolescents força acotat i on es fixen els processos d’actuació
a prendre davant de cada situació, al llarg dels següents apartats del temari, es
profunditzarà en el títol V, «De la protecció dels infants i dels adolescents en
situació de risc o desemparament», de l’LDOIA.
Caldrà doncs, familiaritzar-se amb els conceptes generals d’aquesta llei, tals
com desemparament, emancipació, mesures de protecció i situació de risc, i també
amb els procediments a seguir davant de cada situació i les mesures de protec-
ció a prendre. A tall d’introducció, es faciliten les definicions d’aquests termes
en el quadre següent (Generalitat de Catalunya, 2012):
Taula 3. Definició de conceptes clau
Desemparament Situació d’un infant o adolescent en què li manquen els elements

bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre
que per la seva protecció efectiva sigui necessària la separació del
nucli familiar (article 105 LDOIA).
Emancipació L’emancipació és aquell acte jurídic que permet al menor d’edat

regir la seva persona com si fos major d’edat. L’emancipació es
pot assolir a partir dels setze anys amb el consentiment dels pro-
genitors i de l’adolescent, en el cas d’estar sota la potestat paren-
tal, o amb el consentiment del tutor i de l’adolescent i autoritza-
ció judicial, en el cas d’estar sota tutela. L’emancipació per con-
sentiment s’atorga en una escriptura pública o per compareixen-
ça davant del Registre Civil. L’emancipació per matrimoni, excep-
cionalment, es pot produir en adolescents de més de catorze anys
amb autorització judicial. L’emancipació és causa d’extinció de les
funcions tutelars i de les mesures de protecció, per la qual cosa
l’adolescent emancipat no pot ser declarat desemparat ni pot es-
tar subjecte a una mesura de protecció (articles 211-7 i següents
del Codi civil de Catalunya).
Mesures�de�protecció És el conjunt d’actuacions socials reservades per a quan el desen-

volupament integral de l’infant o l’adolescent sembla clar que re-
sulta seriosament afectat, en vista dels coneixements científics ac-
tuals. Una de les seves conseqüències jurídiques és la declaració
de desemparament (preàmbul de l’LDOIA).
Font: Generalitat de Catalunya (2012). Glossari bàsic de termes relacionat amb l’atenció a la infància i l’adolescència. Bar-
celona: Departament de Benestar Social i Família. Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Recuperat
de https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/temes_relacionats/
jornades_treball_dgaia_2012/docs_20_abril/diccionari.pdf
Situació�de�risc Situació en què el desenvolupament i el benestar d’un infant o

adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circums-
tància personal, social o familiar, sempre que per la seva protec-
ció efectiva no sigui necessària la separació del nucli familiar (arti-
cle 102 LDOIA).
Font: Generalitat de Catalunya (2012). Glossari bàsic de termes relacionat amb l’atenció a la infància i l’adolescència. Bar-
celona: Departament de Benestar Social i Família. Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Recuperat
de https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/temes_relacionats/
2. Els processos d’actuació: prevenció, detecció i

avaluació
De manera genèrica, el sistema de protecció a la infància i l’adolescència

s’estructura a partir de tres eixos d’intervenció, els quals són desgranats a
la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i
l’adolescència (LDOIA):
• La prevenció, la detecció, la denúncia i la derivació dels casos de risc social

d’infants i adolescents.
• L’estudi, l’avaluació i la proposta de mesura.
• La declaració de desemparament, assumpció de la tutela i l’aplicació de

mesures de protecció.
Aquests tres eixos estructuren el circuit d’intervenció en casos de situacions

de desprotecció infantil i els processos d’actuació que cal seguir.
Figura 1. Circuit d’intervenció del sistema de protecció
Font: elaboració pròpia a partir de LDOIA i d’esquemes del circuit d’atenció a la infància publicats per la DGAIA.
2.1. La prevenció
El sistema de protecció a Catalunya estableix diferents nivells per a la preven-

ció de les situacions de desprotecció infantil.
El deure de dur a terme les accions preventives és en tot moment de les ad-
ministracions públiques locals, les quals han de tenir un enfocament pre-
ventiu en totes les actuacions i polítiques relacionades amb la infància i
l’adolescència. Aquestes han d’incloure programes de detecció i de prevenció,
programes informatius de visualització del col·lectiu i programes de sensibi-
lització, amb l’objectiu d’implicar la societat en la detecció de la desprotecció
infantil.
D’aquesta manera, l’LDOIA estableix els següents nivells de prevenció:
• Promoció i sensibilització: realització i conscienciació de programes

d’informació adreçats a prevenir àmpliament totes les problemàtiques
socials que afecten la població infantil i adolescent, tot cercant la
col·laboració ciutadana i la iniciativa privada.
• Prevenció general: actuació preventiva per tal que els infants o adolescents
que pateixen o han patit alguna situació de desprotecció no es trobin en
desavantatge social, degut que les carències no hagin estat ateses i com-
pensades adequadament.
• Prevenció del risc social: prevenció global d’indicadors o factors de risc de

caràcter territorial, cultural i social, els quals en un futur poden perjudicar
el desenvolupament o benestar de l’infant. Cal generar plans d’intervenció
social preventius i comunitaris.
• Prevenció de la desprotecció: prevenció de factors i indicadors de risc d’una

situació on en el futur un infant o adolescent és probable que sigui desatès
en les seves necessitats bàsiques. Cal generar programes de suport familiar
específics.
• Prevenció de l’ablació o la mutilació genital de les nenes i les adolescents.
D’aquesta manera, l’Administració aposta per la creació de programes especí-

fics, establint convenis i donant suport econòmic a les administracions locals
i les entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre.
2.2. La detecció i la denúncia
La detecció suposa identificar l’existència d’una situació susceptible de ser

un cas de desprotecció infantil, i constitueix el primer pas per proporcionar
l’ajuda i el requisit indispensables per fer possible la intervenció dels serveis
competents. Aquests realitzaran l’avaluació i prendran les mesures adequades
en cada cas.
Per poder realitzar una correcta detecció, es precisa disposar del coneixement
dels indicadors i factors de risc de maltractament o dels signes que permetin
identificar que l’infant no té satisfetes les necessitats bàsiques.
Ordre�BSF/331/2013
Ordre BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la qual s’aproven les llistes d’indicadors i (6)
Catalunya. Ordre BSF/331/2013,
factors de protecció dels infants i adolescents.6 de 18 de desembre, per la qual
s’aproven les llistes d’indicadors
i factors de protecció dels infants
i adolescents. Diari oficial de la
Per a informació més detallada consulteu:
Generalitat de Catalunya, 13 de
desembre 2013, núm. 6530, pàg.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/? 157-184.
action=fitxa&mode=single&documentId=651572&language=ca_ES
L’LDOIA posa èmfasi en el deure de detectar per part de tots els agents socials, Protocols de detecció en
casos de desprotecció
però és evident que les institucions i els professionals dels serveis que donen infantil
atenció a la infància des de qualsevol àmbit són qui millor poden realitzar la
Per aquest motiu, s’han esta-
detecció. A més, les famílies, els veïns i la ciutadania en general són agents blert diferents protocols de de-
potencials de detecció de casos de desprotecció infantil, amb el deure de posar tecció en casos de desprotec-
ció infantil:
qualsevol cas en coneixement de les autoritats. • Protocol marc d’actuacions
contra el maltractament a
infants i adolescents de Ca-
Un cop existeix la detecció d’indicadors i/o factors de risc i la corresponent talunya (Generalitat de Ca-
talunya, 2017).
denúncia, aquesta pot arribar als serveis socials d’atenció primària, en concret
als Equips Bàsics d’Atenció Social Primària (EBASP), per les següents vies: • Protocol d’actuació davant
de maltractaments en la in-
fància i l’adolescència en
l’àmbit de la salut (Generali-
• A través del desenvolupament de les tasques d’informació, valoració, in- tat de Catalunya, 2019a).
tervenció i seguiment realitzades en l’àmbit propi de treball de l’EBASP: en
• Protocol de prevenció, detec-
el treball individual i familiar i en l’àmbit de treball de grup i comunitari. ció, notificació, derivació i co-
ordinació de les situacions de
maltractament infantil i ado-
• Per la mateixa comunicació de l’infant o adolescent a l’EBASP. lescent en l’àmbit educatiu
(Generalitat de Catalunya,
2019b).
• Per comunicació dels òrgans judicials i la DGAIA.
• A través del treball en xarxa amb altres institucions i serveis (educatius,

de salut i cossos de seguretat) i a través de la comunicació efectuada pels
agents de la xarxa social del territori: entitats, associacions i ciutadans.
El cas d’en Martí
En Martí té cinc anys, és fill de la senyora Sandra i de filiació paterna desconeguda. Des de
l’escola on acudeix l’infant, s’observa com en Martí té una assistència molt poc constant,
els dies que acudeix al centre escolar presenta unes condicions d’higiene insuficients,
no porta el material que se li demana per a la realització de diverses tasques i tampoc

porta l’esmorzar, havent d’oferir-li des de l’escola. S’intenta parlar amb la Sra. Sandra,
però no demostra interès per les indicacions que li donen i refereix estar molt ocupada
per encarregar-se d’aquests aspectes.
Davant d’aquesta situació, la tutora fa saber a la directora de l’escola i a l’EAP (Equip

d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic) que els pertoca per zona els fets que s’estan
donant i que, malgrat que ho ha intentat treballar en anteriors ocasions amb la Sra. San-
dra, no hi ha hagut cap canvi al respecte. L’EAP, per la seva banda, ho comunica de ma-
nera immediata als serveis socials perquè atenguin el cas detectat i es faci la corresponent
valoració, ja que existeixen certs indicadors compatibles amb què en Martí estaria vivint
una realitat on no se li estan cobrint les seves necessitats bàsiques.
2.3. Estudi, avaluació i proposta de mesura
Un cop s’ha denunciat una situació, cal realitzar una primera avaluació per
determinar en quin grau de risc es troba l’infant o adolescent, fet que s’haurà
de derivar el cas per la via del circuit ordinari (risc lleu o moderat) o per la via
del circuit d’urgència (risc greu).
1)�Circuit�ordinari
La primera avaluació del cas es realitza per l’EBASP. El sistema de protecció

estableix que l’avaluació ha de determinar si el diagnòstic consisteix en un cas
d’un infant o adolescent en situació de risc o un cas d’un infant o adolescent
en situació de desemparament.
En funció del diagnòstic s’establirà un circuit diferenciat en el qual intervin-

dran altres serveis i s’adoptaran unes mesures determinades.
a)�Diagnòstic�d’un�infant�o�adolescent�en�situació�de�risc
Situació de risc (article 102 LDOIA)
Aquella en què el desenvolupament i el benestar de l’infant o

l’adolescent es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstàn-
cia personal, social o familiar, sempre que per a la protecció efectiva de
l’infant o l’adolescent no calgui la separació del nucli familiar (article
102 LDOIA).
Davant d’aquest diagnòstic, la intervenció es durà a terme des dels serveis soci-
als bàsics. Aquests establiran les mesures i els recursos oportuns amb l’objectiu
de disminuir o eliminar la situació de risc.
Taula 4. Mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc
Resum de les mesures d’atenció social i educati-

va davant les situacions de risc (article 104 LDOIA)
Orientació, assessorament i ajut a la família (tècnic, físic i/o econòmic).
Font: elaboració pròpia a partir de Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infància i l’adolescència. Diari ofi-
cial de la Generalitat de Catalunya, 2 de juny 2010, núm. 5641, pàgs. 42475-42536.
Resum de les mesures d’atenció social i educati-

va davant les situacions de risc (article 104 LDOIA)
Intervenció familiar mitjançant programes socioeducatius per als progenitors, tutors o guarda-
dors.
Acompanyament de l’infant o l’adolescent als centres educatius o a altres activitats, i el suport

psicològic o els ajuts a l’estudi.
Ajut a domicili.
Atenció en centre obert i altres serveis socioeducatius.
Atenció sanitària i intervenció psicoterapèutica o tractament familiar, tant per als progenitors,
tutors o guardadors com per als infants.
Programes formatius per a adolescents que han abandonat el sistema escolar.
Assistència personal per als progenitors, tutors i guardadors amb diversitat funcional que els
permeti assumir llurs obligacions d’atenció i cura dels infants i els adolescents.
Assistència personal per als infants i els adolescents amb diversitat funcional.
Altres mesures de caràcter social i educatiu.
Es designarà un professional per tal que faci el seguiment de les mesures esta-
blertes i en realitzarà l’avaluació constant al llarg de tot el període.
Durant aquest procés, si la situació de risc no s’aconsegueix revertir positiva-

ment i el risc és greu, els serveis socials hauran d’elevar el cas als serveis soci-
als especialitzats en infància i adolescència, i el cas passarà a mans de l’Equip
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).
L’EAIA completarà l’estudi i elaborarà un compromís socioeducatiu amb els

progenitors o titulars de la tutela per a la superació del risc que pateix l’infant
o adolescent a qui prèviament cal haver escoltat, sempre que sigui possible.
En cas de negació de col·laboració per part dels progenitors o tutors legals o si

en el transcurs de la intervenció existeix qualsevol situació de desemparament,
caldrà elevar el cas a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
(DGAIA) perquè incoï el procediment de desemparament corresponent.
El cas d’en Martí
[...] seguint amb el cas exposat anteriorment. Un cop arribà la derivació del cas als EBASP,
s’inicià la intervenció a partir del seguiment del cas i les coordinacions amb els diferents
recursos activats.
Es realitzaren diverses entrevistes amb la Sra. Sandra. En aquestes entrevistes, s’evidencia

que la Sra. Sandra disposa d’una xarxa social reduïda, viu sola i no compta amb ajuts
externs. La mala relació amb els seus respectius progenitors fa que no vulgui acudir a ells
per demanar ajut. Li costa assumir la realitat dels fets, però al llarg del seguiment acaba
reconeixent el desbordament que té i les dificultats per complir les seves funcions com
a mare. A més, acaba acceptant que les parelles sentimentals que ha mantingut no han
estat satisfactòries i les qualifica de «males companyies», arribant a afectar la seva relació
amb en Martí per no mostrar-se protectora ni atenta.
Tanmateix, la professional dels serveis socials en coordinació amb l’EAIA valorà el cas com
una situació de risc per a l’infant. Motiu pel qual, des de l’EAIA s’acordà un compromís
socioeducatiu (COSE) amb la Sra. Sandra, amb una durada de sis mesos.
Al llarg d’aquest temps, la Sra. Sandra assistirà a un programa de parentalitat, es vincularà

amb l’educador que realitza la intervenció socioeducativa a domicili i complirà amb les
sessions establertes amb l’EAIA.
Passats els sis mesos, i davant la valoració d’una evolució positiva del cas, es donarà per
finalitzat el COSE i la intervenció de l’EAIA. Els EBASP continuaran amb un seguiment
en funció de les necessitats de la Sra. Sandra i el seu fill.
b)�Diagnòstic�d’un�infant�o�adolescent�en�situació�de�desemparament
Situació de desemparament (article 102 LDOIA)
Aquella situació en què als infants o adolescents els manquen els ele-
ments bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre
que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui
la separació del nucli familiar (article 102 LDOIA).
Taula 5. Situacions de desemparament
Resum de les situacions de desemparament (extret de l’LDOIA)
L’abandonament.
Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació.
El maltractament prenatal.
L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o
l’adolescent.
El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors que hi repercuteixi

greument.
El subministrament a l’infant o l’adolescent de substàncies tòxiques.
La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució i qualsevol forma d’explotació eco-

nòmica.
La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.
La violència masclista o l’existència de circumstàncies que perjudiquin greument el seu desen-

volupament.
L’obstaculització de la intervenció, falta de col·laboració o negativa a participar de les mesures

adoptades.
Les situacions de risc que privin l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupa-
ment integral de la personalitat.
Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o
psíquica de l’infant o l’adolescent.
Davant d’aquest diagnòstic, l’EAIA haurà de declarar la situació de desempa-

rament i proposar les mesures protectores més adequades per a cada infant o
adolescent. El desemparament comporta l’assumpció immediata de les funci-
ons tutelars per part de la DGAIA.
El cas de la Maria (7)

La síntesi avaluativa o informe
proposta és el document que re-
El CSMIJ on assisteix la Maria, una nena de deu anys que viu amb els seus pares, posa cull tota la informació i el procés
en coneixement de la comissió social del territori (coordinació amb l’EAP, l’escola i els d’intervenció seguit per l’EAIA. Ar-
serveis socials) certs aspectes que els preocupen. La Maria ha verbalitzat en algun moment gumenta el desemparament i sus-
certs aspectes de desatenció i signes de negligència. tenta la proposta de mesura de
protecció del menor, si s’escau.
Des del CSMIJ s’orienta als pares als EBASP per tal que els puguin tramitar algunes ajudes
i realitzar un seguiment socioeducatiu.
Per a més informació
Amb el temps, i amb la intervenció cada cop més necessària per part dels EBASP, es valora consulteu
l’existència d’indicadors de risc, fet que dona pas a derivar el cas a l’EAIA.
https://
L’EAIA referent intervé i acaba emetent una síntesi avaluativa7 en la qual proposa que es treballiaferssocials.gencat.cat/
declari la situació de desemparament amb la mesura protectora d’acolliment en família web/.content/03ambits_tematics/
aliena. De la síntesi, es desprèn que es tracta d’uns progenitors molt joves, sense xarxa 07infanciaiadolescen-
social ni familiar. Els progenitors se separen amb denúncies creuades. El domicili on viu cia/temes_relacionats/
jornades_treball_ dga-
la mare està pendent de desnonament i existeixen situacions conflictives. A més, la mare
ia_2012/docs_20_abril/
presenta molts problemes per atendre les necessitats de la seva filla. D’altra banda, el pare eaia.pdf
no s’ha mostrat actiu tot i ser més present en la vida de la seva filla, ja que prioritza la feina
i la seva relació de parella. Presentant així un horari laboral incompatible amb la cura de
l’infant, manca de suport familiar i manca de vinculació als serveis socials del territori.
Així doncs, la DGAIA obre l’expedient de desemparament i emet l’informe a l’ICAA per
tal que busqui família d’acollida aliena.
En aquest cas, la Maria va acabar ingressant en un CRAE (Centre Residencial d’Acció

Educativa), atès que no hi havia famílies d’acollida disponibles.
2)�Circuit�per�atendre�situacions�d’urgència
El sistema de protecció inclou procediments d’urgència per aquelles situacions

desconegudes pels serveis socials bàsics, i que davant la seva insostenibilitat i
el risc greu, necessiten ser ateses de manera urgent, ja que poden requerir la
separació immediata de l’entorn familiar.
El circuit d’urgència s’inicia amb la Unitat de Detecció i Prevenció del Maltrac-

tament Infantil (UDEPMI), vinculada al telèfon de la Infància Respon, actiu
les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
Aquesta unitat dona resposta immediata a comunicacions, denúncies i

sol·licituds d’informació en relació amb possibles maltractaments infantils. A
més, realitza la coordinació directa davant del cas, amb les unitats d’altres de-
partaments implicades en la detecció i la intervenció en matèria de maltrac-
taments infantils (xarxa de centres sanitaris, Mossos d’Esquadra, centres edu-
catius i serveis socials de primària), com també de l’àmbit judicial.
En cas d’una detecció de maltractament en l’àmbit hospitalari, la UDEPMI

activa o deriva els casos als Equips de Valoració de Maltractaments Infantils
(EVAMI).
En funció de la seva valoració pot determinar el retorn de l’estudi del cas al

circuit ordinari o declarar la mesura d’atenció immediata i transitòria. Aquesta
mesura implica l’activació del recurs de les famílies acollidores d’urgència o els
centres d’acolliment, mentre s’analitza la problemàtica. Aquest recurs es pre-
veu que tingui una durada màxima de sis mesos, moment en què s’ha d’haver
determinat la mesura de protecció més adequada.
El cas d’en Juan
En Juan, un infant de dos anys, ingressa acompanyat dels serveis mèdics a urgències de
l’hospital el dia 3 de gener de 2020 a les 03.00 h. L’equip mèdic determina que l’infant
presenta lesions compatibles amb maltractament físic, entre les quals n’hi havia d’actuals
i d’altres anteriors sense haver sigut tractades mèdicament.
Davant d’aquesta situació, tal com marca el protocol de salut, el servei sanitari envia un
comunicat a la UDEPMI, qui realitza la coordinació amb els serveis de seguretat implicats
i determina l’existència d’una situació de risc greu amb necessitat de desemparament per
realitzar l’estudi del nucli familiar.
En l’informe policial, derivat a l’equip d’urgències de l’hospital, consta una situació

d’altercats en el domicili familiar. Ambdós progenitors presenten signes d’estar sota efec-
tes de substàncies tòxiques i la mare relata en la declaració ser víctima de violència de
gènere. El cos policial troba l’infant a l’habitació matrimonial amb signes de negligència
i maltractament.
La UDEPMI realitza la proposta a la DGAIA, qui emet un informe sol·licitant a l’ICAA

una família d’urgència i diagnòstic, i en deriva l’estudi a l’EAIA corresponent.
Així mateix, en el moment en què l’infant és donat d’alta, es constitueix l’acolliment en

família d’urgència i diagnòstic, mentre l’EAIA elabora el corresponent estudi i valoració
de la situació, fins que es proposi, si escau, el desemparament de l’infant i la mesura de
protecció més adequada al seu interès.
És important recalcar l’obligació de comunicar i denunciar qualsevol situació

de maltractament de la qual es tingui coneixement. Així ho estableix l’article
262 de la Llei d’enjudiciament criminal afirmant que
«els qui per raó del seu càrrec, professió o ofici tinguin notícia d’algun delicte públic
estan obligats a denunciar-lo immediatament al Ministeri Fiscal, al tribunal competent,
al jutge d’instrucció i, si no n’hi ha, al municipal o al funcionari de policia més pròxim
al lloc, si es tracta d’un delicte flagrant».
Els protocols establerts per comunicar o denunciar una possible situació de

risc marquen l’opció del telèfon a la Infància 116111 que s’integra en el servei
telefònic Infància Respon o la interposició de denúncia davant del cos policial
o del jutjat de guàrdia corresponent.
Com a professionals, quan us trobeu davant una sospita que us faci arribar
a pensar en una possible situació de maltractament, en primer lloc podeu de-
manar assessorament específic al mateix telèfon a la Infància 116111.
Aquest és un telèfon europeu d’ajuda a la infància, el qual presta el seu servei

tenint com a objectiu proporcionar protecció als infants i adolescents neces-
sitats i oferir-los l’oportunitat d’expressar lliurement les seves preocupacions,
de parlar de problemes que els afectin directament i de demanar ajuda en cas
d’urgència.
Es tracta d’un telèfon gratuït d’atenció personalitzada que ofereix escolta i

orientació durant les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any, a més de donar una
resposta ràpida, privada i confidencial a l’infant o l’adolescent que es troba en
situació de risc. També va dirigit a persones adultes que tinguin coneixement
de situacions en què els drets dels infants i adolescents estiguin sent vulnerats.
Tanmateix, és interessant facilitar les pàgines web de cada comunitat autòno-

ma per si es vol ampliar la informació.
Taula 6. Informació útil sobre cada comunitat autònoma
Comunitats autònomes Informació web
Andalusia https://www.juntadeandalucia.es/organismos/igual-
dadpoliticassocialesyconciliacion/areas/infancia-famili-
as/atencion-infancia.html
Aragó https://www.aragon.es/organismos/departamento-de-
ciudadania-y-derechos-sociales/instituto-aragones-de-
servicios-sociales-iass-/servicio-de-atencion-a-la-infan-
cia-y-la-adolescencia
Astúries http://movil.asturias.es/portal/site/webasturi-
as/menuitem.a76385ecc651687bd9db8433f2300030/ ?
vgnextoid=ddaa55795bf8e210VgnVCM1000002f030003
RCRD&i18n.http.lang=es
Balears https://www.caib.es/govern/organigrama/area.do?
coduo=196&lang=es
Canàries https://www.gobiernodecanarias.org/derechossocia-
les/infanciayfamilia/
Cantàbria http://www.serviciossocialescantabria.org/index.php?
page=servicio-de-atencion-a-la-infancia-adolescencia-y-
familia
Castella-la Manxa https://www.castillalamancha.es/gobierno/bienestar-

social/actuaciones/servicio-de-l%C3%ADnea-de-aten-
ci%C3%B3n-la-infancia-y-la-adolescencia-116111-de-
castilla-la-mancha
Castella-Lleó http://www.jcyl.es/web/jcyl/ServiciosSociales/es/Planti-
lla100/1131977375658/_/_/_
Catalunya https://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/
ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/
Ciutats autònomes de https://www.ceuta.es/ceuta/46-paginas/paginas/nor-

Ceuta i Melilla mativa/132-reglamento-por-el-que-se-regula-la-estruc-
tura-organica-y-funcional-del-area-de-menores-de-11-
de-julio-de-2001
http://www.melilla.es/melillaPortal/contenedor.jsp?
seccion=s_fdes_d4_v1.jsp&codbusqueda=182&
language=es&codResi=1&codMenuPN=601&
codMenuSN=9&codMenuTN=152&codMenu=309&
layout=contenedor.jsp
Euskadi https://www.euskadi.eus/observatorio-infancia-adoles-
cencia/web01-a2famil/es/
Extremadura http://www.juntaex.es/ddgg005/
Galícia https://politicasocial.xunta.gal/es/temas/familia-e-infan-
cia/proteccion-de-la-infancia

Comunitats autònomes Informació web
La Rioja https://www.larioja.org/servicios-sociales/es/infancia
Comunitat de Madrid https://www.comunidad.madrid/servicios/asuntos-soci-

ales/infancia-adolescencia
Comunitat de Múrcia https://www.carm.es/web/pagi-

na?IDCONTENIDO=2943&IDTIPO=221&
RASTRO=c886$m6112,6114
Comunitat foral de Navarra https://www.navarra.es/home_es/Servicios/fic-

ha/2574/Equipo-de-atencion-a-la-infancia-y-adolescen-
cia-(EAIA)
Comunitat Valenciana http://www.inclusio.gva.es/es/web/menor

3. Les mesures de protecció i els recursos
Tal com s’ha esmentat en l’apartat anterior, un cop detectada la situació de risc
o la situació de desemparament, tant els serveis socials bàsics com els especia-
litzats tenen l’obligació d’informar a l’òrgan competent en matèria de protec-
ció dels infants i els adolescents, obrint per cada cas el corresponent expedient
únic d’aquest. Aquest expedient únic no tancarà fins que finalitzi l’actuació
protectora o fins que l’infant o adolescent assoleixi la majoria d’edat.
A partir de la coneixença de la situació, es valora quina mesura de protecció

o recurs s’aplica, tenint en compte com a prioritat el benestar de l’infant o
l’adolescent i les seves necessitats.
Cal doncs tornar a fer referència a l’LDOIA, ja que és el marc legal del territori
català, i on s’estableixen les mesures protectores per a les situacions de risc o
desemparament.
3.1. Mesures d’atenció social davant d’una situació de risc
Quan la valoració dels professionals determina que l’infant o l’adolescent es Vegeu també
troba en situació de risc es poden aplicar un seguit de mesures, les quals són
La taula 4 de l’apartat 2.3. Es-
recollides en l’article 104 de l’LDOIA. tudi, avaluació i proposta de
mesura.
L’actuació que s’aplica davant d’una situació de risc tindrà l’objectiu de dismi-
nuir o eliminar el focus que genera aquesta situació mitjançant la col·laboració
directa dels progenitors o de la persona que esdevingui tutora legal de l’infant
o l’adolescent.
El seguiment i valoració del cas en qüestió estarà a càrrec d’un professional,

qui haurà de realitzar un informe especificant quina és la situació de risc con-
creta a treballar i on farà constar un pla de treball per a la família. A través
d’entrevistes, intervencions, espais d’escolta a l’infant o l’adolescent, visites
a domicili i derivacions a recursos externs, aquest professional ha d’obtenir
el màxim d’informació respecte com va evolucionant la situació. D’aquesta
manera queda elaborat «un compromís� socioeducatiu� (COSE), adreçat als
progenitors o titulars de la tutela, orientat a la superació del risc que envolta
l’infant o l’adolescent».
Sense oblidar l’objectiu d’aquest compromís socioeducatiu, poden existir di-

verses circumstàncies que no afavoreixin el seu compliment, com per exemple
que els progenitors o tutors legals es neguin a col·laborar o que aquesta no
sigui la requerida o bé que enmig del procés es doni qualsevol altra situació de
desemparament. Serà en aquell moment on el tècnic haurà d’elaborar un in-

forme proposta de desemparament i fer-lo arribar al departament competent
perquè es prenguin les mesures oportunes.
3.2. Mesures de protecció dels infants i els adolescents

desemparats
Les mesures en situació de desemparament sempre tindran en compte l’interès

superior de l’infant i s’hauran de prendre mitjançant resolució. Tanmateix,
l’equip tècnic competent té l’ordre d’informar semestralment a l’òrgan com-
petent en matèria de protecció dels infants i els adolescents de la situació ac-
tual i de la tasca i seguiment que han realitzat fins al moment. És així com la
mesura de protecció acordada en un inici és revisada i, si escau, modificada.
Tot i que la decisió professional de declarar la situació de desemparament és

presa en benefici de l’infant o adolescent, aquesta pot ser impugnada en el
termini de dos mesos a comptar de la notificació de la resolució pels proge-
nitors o tutors legals. Alhora, passat un any o confirmat judicialment el des-
emparament, no es podran oposar a les decisions o mesures que els professi-
onals prenguin a excepció de la mesura d’acolliment preadoptiu (s’explicarà
en aquest apartat al punt 5).
En el cas dels adolescents, poden impugnar ells mateixos la resolució dic-

tada dins d’uns terminis establerts i tenint nomenat un defensor judicial.
L’adolescent ha de fer saber la seva disconformitat per tal que es valori de nou
el cas tenint en compte el seu discurs.
Les mesures de protecció dels infants i els adolescents desemparats estan agru-
pades en les següents sis tipologies:
1)�L’acolliment�familiar�simple
Aquest acolliment es pot constituir en la família extensa de l’infant o

l’adolescent o en família aliena, tenint sempre preferència la primera
d’aquestes.
Aquesta mesura dona resposta a infants i adolescents desemparats de 0 a 17

anys amb l’objectiu que visquin en un entorn familiar on poder desenvolu-
par-se de manera integral. L’acolliment familiar simple es formalitza amb la
previsió que el desemparament sigui transitori i, per tant, hi hagi una reinte-
gració amb la família d’origen.
Mentre es dugui a terme l’acolliment familiar, l’infant mantindrà el contacte

amb la seva família d’origen, segons la valoració de l’equip professional com-
petent. Els contactes entre ells podran intensificar-se a mesura que es vagin
assumint les funcions parentals i garanteixin disposar d’unes condicions ade-
quades i saludables per l’infant.
2)�L’acolliment�familiar�permanent
Aquest acolliment es pot constituir en la família extensa de l’infant o

l’adolescent o en família aliena, tenint sempre preferència la primera
d’aquestes.
L’acolliment familiar permanent es valora quan el desemparament es preveu

que serà definitiu i no es considera l’acolliment preadoptiu com a mesura més
idònia per l’interès superior de l’infant o adolescent. La possibilitat de retorn
a curt o mitjà termini amb la família d’origen és molt baixa i, per tant, l’infant
acollit conviurà amb la família acollidora fins a la majoria d’edat o fins a la
proposta de noves mesures de protecció.
Aquest tipus d’acolliment pot donar-se des de l’inici del cas o bé que provingui
prèviament d’un acolliment simple, i continua sent compatible amb seguir
mantenint contacte amb la família d’origen, en el cas que es consideri adequat
als interessos de l’infant.
3)�L’acolliment�familiar�en�Unitat�Convivencial�d’Acció�Educativa
L’acolliment en una Unitat Convivencial d’Acció Educativa (UCAE) és el que

exerceixen persones qualificades amb titulació, formació i experiència en
l’àmbit de la infància i l’adolescència.
Es demana aquest requisit imprescindible perquè amb aquest tipus de mesu-

ra s’acullen infants amb diversitat funcional, amb necessitats educatives es-
pecials o grups de germans, sent característiques que els dificultaria l’accés a
l’acolliment simple o permanent.
Igual que en els dos casos anteriors, l’infant o adolescent mantindrà contac-
te amb la seva família d’origen si l’equip tècnic competent ho valora com a
quelcom necessari i beneficiós pel seu desenvolupament i benestar.
4)�L’acolliment�en�el�centre
L’acolliment en el centre es resol quan el desemparament de l’infant o ado-

lescent es preveu transitori i per les necessitats de l’infant no es valora
l’acolliment simple.
Aquesta mesura consisteix en el fet que l’infant o adolescent ingressa en un

centre públic o privat (administrativament parlant), on rebrà l’atenció i edu-
cació necessària per a obtenir un correcte desenvolupament.
Dins d’aquesta mesura es contemplen dues tipologies de centre:
a) Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE): ofereix una atenció educativa

i assistencial ordinària.
b) Centre o Unitat d’Educació Intensiva (CREI): té com a objectiu donar una

resposta educativa i assistencial als adolescents que presenten alteracions de
conducta i que requereixen un sistema d’educació intensiva.
5)�L’acolliment�preadoptiu
La mesura d’acolliment preadoptiu correspon al pas previ per a l’adopció, la

qual atorgaria els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.
Quan es formalitza un acolliment preadoptiu, l’infant o adolescent deixa de

mantenir contacte amb la família d’origen, en el cas que en tingués prèvia-
ment.
L’acolliment preadoptiu es valora en els casos següents:
a) Quan la possibilitat de retorn a la família d’origen no és factible tenint en

compte les necessitats de l’infant i el més favorable per al seu desenvolupa-
ment i interès és la plena integració en una altra família.
b) Quan els tutors legals de l’infant renuncien als seus deures i obligacions vers
al nen. Aquest abandonament s’ha de presentar a l’entitat pública competent.
6)�Les�mesures�de�transició�a�la�vida�adulta�i�a�l’autonomia�personal
Les mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia personal tenen

l’objectiu d’acompanyar l’adolescent en la inserció sociolaboral i d’habitatge.
Es realitza un treball i un seguiment que garanteixin com progressivament es
va preparant per a la independència personal.
Aquesta mesura pot ser aplicada en joves de setze anys com a mínim, els quals
tinguin una baixa probabilitat de retorn amb la família d’origen, disposin
d’una nul·la possibilitat d’integrar-se en altres nuclis de convivència o tinguin
un risc de patir exclusió social en assolir la majoria d’edat.
7)�Qualsevol�altra�mesura�de�tipus�assistencial,�educatiu�o�terapèutic�acon-
sellable,�d’acord�amb�les�circumstàncies�de�l’infant�o�l’adolescent
Tenint en compte les necessitats específiques de l’infant o adolescent, es valo-

rarà quina és la mesura més idònia. Tindrà l’objectiu d’oferir a l’infant o ado-
lescent una atenció acurada i especialitzada, sent valorada per l’equip profes-
sional competent.
Així doncs, al llarg de la intervenció es podrà fer ús dels serveis bàsics que for-
men part de la cartera de serveis socials i de salut. A més, el sistema de protec-
ció compta amb alguns recursos externs, els quals donen atenció a situacions
i necessitats concretes. Vegem-ne alguns exemples:
a)�Unitat�Terapèutica�Acompanya’m: centre terapèutic i educatiu per a nois

i noies menors de divuit anys que presenten trastorns mentals d’elevada com-
plexitat associats a vulnerabilitat clínica, familiar i/o social. La Unitat atén ca-
sos que estan sota la tutela de la Generalitat de Catalunya, com també a in-
fants que estan amb els progenitors i requereixen una atenció especialitzada
d’elevada intensitat.
b)�Centres�residencials�maternals�per�a�mares�adolescents: el Centre Resi-

dencial d’Acció Educativa (CRAE) el qual té com a característica més singular
el fet d’acollir a joves gestants o mares amb els seus fills que són menors d’edat
i que es troben sota la guarda o tutela de la DGAIA.
c)�Centre�d’acollida�residencial�terapèutic: centres dedicats a atendre ado-

lescents que requereixen recursos especialitzats amb l’objectiu d’intervenir i
ajudar en el seu desenvolupament integral com a persones dins els àmbits fí-
sics, psicològics, socials i educacionals.
d)�Programa�d’atenció�especialitzada�a�menors�víctimes�d’abusos�sexuals
en�la�infància�dependents�de�la�DGAIA: atenció psicològica a menors vícti-
mes d’abusos sexuals.
e)� Casa� d’infants:� programa de suport a famílies en situació de risc social,

que tenen infants a càrrec seu i que venen derivades des dels EBASP o l’EAIA.
Consisteix en un servei que fa una intervenció de caràcter preventiu a partir
de programes de suport familiar en el context de protecció a la infància.
L’assumpció de les mesures de protecció i/o de qualsevol altra mesura assisten-

cial, educativa o terapèutica no és estancada en el temps, sinó que aquestes
han de ser revisades de manera periòdica i poden canviar en qualsevol mo-
ment, tenint en compte l’evolució de les circumstàncies que van generar la
situació de desemparament i la valoració realitzada pels serveis i equips que
duen a terme el seguiment de la mesura.
Així doncs, al llarg del temps, l’infant pot passar per diferents mesures de pro-
tecció o aquestes poden finalitzar per algun dels següents motius:
• Adopció de l’infant o l’adolescent.
• Assoliment de la majoria d’edat, emancipació o habilitació d’edat.
• Resolució judicial civil ferma.
• Constitució de la tutela.
• Acord en l’òrgan competent que declara que les circumstàncies que dona-
ven lloc a l’aplicació de la mesura han deixat d’existir.
• Mort o declaració de defunció de l’infant o l’adolescent.
Des de la detecció d’una situació de risc fins a l’extinció de la mesura de pro-

tecció, es desplega un ampli dispositiu de serveis al voltant de cada cas, els
quals és necessari que treballin en xarxa per abordar els objectius que atenguin
les necessitats dels infants i les seves famílies.
En el següent apartat, es parlarà del treball en xarxa i el treball amb les famílies
com a eina bàsica d’intervenció entre els diferents àmbits d’actuació.
4. El treball amb famílies i en xarxa
«L’apel·lació a diferents sabers constitueix una de les tendències més significatives dins
de la intervenció en l’àmbit social, ja que aquesta es fa summament complexa sense la
possibilitat de diàleg entre diferents camps de coneixement» (Carballeda, 2002, pàg. 145).
Com s’ha vist al llarg dels diferents apartats anteriors, el sistema de protecció a
la infància situa i manté en tot moment l’infant en el centre de la intervenció.
Ara bé, per aconseguir la seva protecció i la superació de la situació de risc
cal un desplegament de recursos i serveis que intervinguin tant amb les seves
famílies com amb el seu entorn més proper.
En aquest sentit, per tal de poder comprendre aquest aspecte, és idoni recu-
perar la teoria ecològica de Bronfenbrenner (1987). Aquesta planteja, a grans
trets, que l’infant és un microsistema en relació amb molts altres microsiste-
mes interactuants de manera permanent, el conjunt dels quals conformen el
mesosistema.
Així doncs, cal entendre l’infant com un ens holístic, i per tant, l’infant amb
necessitat de protecció pot presentar un ampli ventall de necessitats en l’àmbit
social, educatiu, sanitari i psicològic, entre d’altres.
D’aquesta manera, la intervenció i l’abordatge de cada cas implica a diver-

sos professionals de diferents disciplines, els quals han de treballar de manera
col·laborativa i sota el paraigua del treball en xarxa, format per la interdisci-
plinarietat, la coordinació i la globalitat.
La funció de treball en xarxa ha de ser assumida pels serveis socials bàsics

o especialitzats, qui exerciran el rol de lideratge. Aquest rol comprendrà la
recopilació dels diferents serveis que ja atenen el cas i la derivació a aquells
que es considerin oportuns.
Aquest procés comprendrà la creació de la xarxa que intervindrà en el cas.

El lideratge dels serveis socials ha d’establir els procediments i els espais de
coordinació necessaris per compartir informació, establir objectius específics i
valorar de manera permanent l’evolució del cas. Treballant en bé de l’objectiu
final, la protecció de l’infant i la recuperació de la situació de risc.
El treball en xarxa ha de partir des de la visió d’una atenció biopsicosocial,

global i integradora de l’infant i els microsistemes que l’envolten, garantint
d’aquesta manera la qualitat, l’eficàcia de l’atenció i l’optimització dels recur-
sos.
A més, cal tenir en compte en tot moment i des de tots els àmbits, les neces-
sitats de cada infant, la seva família i el seu entorn. I requereix una eficaç
col·laboració entre professionals i institucions, garantint una correcta i contí-
nua atenció, i evitant-ne contradiccions, duplicitats i trencaments innecessa-
ris.
Tal com afirma Funes (2008, pàg. 186), «treballar en xarxa és alguna cosa més
que la simple coordinació institucional. És posar-se a treballar conjuntament,
compartir metes, programes, dissenyar actuacions conjuntes, compartir recur-
sos i resultats».
S’ha de tenir molt present, com a professionals, que una mala coordinació en-
tre serveis pot comportar greus conseqüències negatives, impedint el desenvo-
lupament d’una atenció i abordatge adequats i inclús mantenint la situació de
risc per a l’infant i arribant a exposar-lo a situacions greus de maltractament,
negligència o abús sexual.
En aquest sentit, i al llarg dels anys, hi ha casos coneguts en diferents adminis- Vegeu també
tracions de diversos països on el sistema de serveis socials s’ha vist qüestionat
El cas de Maria Colwell al Reg-
per una mala praxi, exposant l’infant a situacions greus de risc. ne Unit l’any 1973 (Scott,
1975) i el cas de Gabriel
Fernández als EUA l’any 2013
Per tant, sigui quin sigui l’àmbit des del qual s’intervé, no podeu obviar cap (Therolf i Knappenberger,
2000).
mena d’informació, sent transparents en la vostra tasca quan treballeu en xar-
xa i compartint l’abordatge cap a un objectiu comú, per tal de donar i dotar
d’un sentit global a la recuperació del cas.
Bibliografia
Bronfenbrenner, U. (1987). La ecología del desarrollo humano. Buenos Aires: Paidós.
Carballeda, A. J. (2002). La intervención en lo social. Exclusión e integración en los nuevos esce-

narios sociales. Buenos Aires: Paidós SAICF.
Fons de Nacions Unides per a la Infància (1990). Declaració mundial sobre la supervivència,
la protecció i el desenvolupament del nen. Cimera Mundial a favor de la Infància. Nova York,
NY: UNICEF - Organització de les Nacions Unides.
Forbes, B., Luu, D., Oswald, E. i Tutnjevic, T. (2011). Un enfoque de sistemas para la protecci-
ón infantil. Niños en el Ministerio. Recuperat de http://saludpublica.bvsp.org.bo/cc/bo40.1/
documentos/587.pdf
Funes, J. (2008). El lugar de la infancia. Criterios para ocuparse de los niños y niñas hoy. Barcelona:
Graó.
Generalitat de Catalunya (2012). Glossari bàsic de termes relacionat amb l’atenció a la infàn-
cia i l’adolescència. Barcelona: Departament de Benestar Social i Família. Direcció General
d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. Recuperat de https://treballiaferssocials.gencat.cat/
web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/temes_relacionats/
Generalitat de Catalunya (2017). Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a

infants i adolescents de Catalunya. Barcelona: Departament de Treball, Afers Socials
i Família de la Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Atenció a la Infància
i l’Adolescència. Consultat 21 abril 2020, des de https://treballiaferssocials.gencat.cat/
web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/DEST_columna_dreta/
documents/Protocol-Marc-Maltractament-IA.pdf
Generalitat de Catalunya (2019a). Protocol d’actuació davant de maltractaments

en la infància i l’adolescència en l’àmbit de la salut. Barcelona: Secreta-
ria de Salut Pública. Departament de Salut. Consultat 21 abril 2020, des
de http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/promocio_salut/infancia-i-
adolescencia/05maltractament-
infantojuvenil/protocol-actuacio-maltractaments-infancia.pdf
Generalitat de Catalunya (2019b). Protocol de prevenció, detecció, notificació, derivació i coordi-

nació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l’àmbit educatiu [en línia]. Xarxa
Telemàtica Educativa de Catalunya. Consultat 21 abril 2020, des de http://xtec.gencat.cat/ca/
centres/projeducatiu/convivencia/protocols/maltractament-infantil-adolescent/index.html
Portal Europeu de e-Justícia (març 2019). Derecho del Estado miembro - España [en línia]. Con-
sultat 21 abril 2020, des de https://e-justice.europa.eu/content_member_state_law-6-es-ma-
ximizeMS-es.do?member=1
Save the Children (2009). Convenció sobre els Drets de l’Infant (1989). Barcelona: Save the
Children.
Scott, P. D. (1975). The tragedy of Maria Colwell. British Journal of Criminology, 15, 88-90.
Therolf, G. (Productor) i Knappenberger, B. (Director) (2020). The Trials of Gabriel Fernández

[Documental]. Estats Units: Netflix.

Els Serveis de Protecció A La Infància I L'adolescència

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Serveis de Protecció A La Infància I L'adolescència

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Els serveis de

Alexander Casas Culla

Temps mínim de dedicació recomanat: 3 hores

Alexander Casas Culla Laura Velázquez Méndez

L'encàrrec i la creació d'aquest recurs d'aprenentatge UOC han estat coordinats

Primera edició: octubre 2020

1. Els marcs legals: normativa internacional, estatal i

2. Els processos d’actuació: prevenció, detecció i avaluació........ 15

3. Les mesures de protecció i els recursos........................................ 25

4. El treball amb famílies i en xarxa................................................ 31

El benestar de la infància és un dret de l’infant i un deure de la societat, tal

Quan aquesta funció protectora de l’adult referent és incompleta o inexistent

Cada sistema de protecció, nacional, regional o local és únic, i està compost

• Lleis, polítiques, normes i reglaments.

• Serveis i mecanismes de prestació de serveis que brinden protecció a la

• Capacitats per proveir i portar a terme els serveis de protecció infantil.

• Mecanismes de cooperació, coordinació i col·laboració.

• Mecanismes de responsabilitat i avaluació del propi sistema.

• Cercle d’atenció (actituds, valors, comportaments i pràctiques tradicionals

• Resistència, tècniques de vida i participació social dels infants.

Tots aquests elements s’hauran de tenir en compte a l’hora d’analitzar qualse-

Al llarg d’aquest material s’aniran identificant alguns d’aquests darrers ele-

Taula 1. Llegenda de les sigles utilitzades

COSE Compromís SocioEducatiu

CRAE Centre Residencial d’Acció Educativa

CREI Centre o Unitat d’Educació Intensiva

CSMIJ Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil

DGAIA Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència

EAIA Equip d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència

EAP Equip d’Atenció i Orientació Psicopedagògic

EBASP Equips Bàsics d’Atenció Social Primària

EVAMI Equips de Valoració de Maltractaments Infantils

ICAA Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció

Font: elaboració pròpia.

LDOIA Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i oportunitats de la infàn-

UCAE Unitat Convivencial d’Acció Educativa

UDEPMI Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil

Font: elaboració pròpia.

1. Els marcs legals: normativa internacional, estatal i

Per poder abordar el marc legal sobre el sistema de protecció a la infància i

En aquest apartat, es profunditzarà en els tres enfocaments per tal d’obtenir

1.1. Normativa internacional

Si s’aprofundeix en la mirada més global, l’enfocament internacional, heu de

Davant la necessitat de concretar aquests drets, l’any 1959 l’Organització de

No va ser fins al 20 de novembre de 1989, després de nombroses negociaci-

• Supervivència: fa referència als drets que contemplen oferir un nivell de

• Desenvolupament: destinat a aquells drets que proporcionen a l’infant

• Protecció: s’entén aquesta categoria com a protecció contra tota forma

• Participació: correspondria al dret a ser escoltat i a ser tingut en compte

1.2. Normativa estatal

La Constitució es compon de 169 articles, repartits tots ells en 11 títols, sent el

1) Els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la

4) Els infants gaudiran de la protecció prevista en els acords internacionals

En aquest article, la llei espanyola descriu les bases generals de la protecció

Taula 2. Legislació que regula les competències de cada comunitat autònoma

Comunitats autònomes Legislació

Andalusia Llei 1/1998, de 20 d’abril, dels drets i l’atenció al me-

Aragó Llei 12/2001, de 2 de juliol, de la infància i

Astúries Llei 1/1995, de 27 de gener, de protecció de menors.

Balears Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció

Canàries Llei 1/1997, de 7 de febrer, d’atenció integral als me-

Cantàbria Llei 7/1999, de 28 d’abril, de protecció de la infància i

Castella-la Manxa Llei 5/2014, de 9 d’octubre, de protecció social i jurídi-