Yanira Sabio Gómez

T 5 MAGMATISME
ACTIVITATS I
1. Un embolic d’estructures

El magma pot donar lloc a estructures molt diverses depenent de les condicions
en què solidifica. A continuació un text explicant els diferents tipus d’estructures
magmàtiques, però sembla que el traductor i el seu ordinador no s’han posat
gaire d’acord i hi ha diverses incorreccions. Llegeix-lo atentament i busca els
errors. Després, indica on són i com s’haurien de redactar les frases perquè
siguin correctes.

Els magmes es poden solidificar a l’interior de la Terra i originar roques

filonianes
plutòniques o, a l’exterior, formant roques volcàniques. Les roques plutòniques
discordants
formen estructures concordants quan s’adapten a les roques encaixants i
discordants quan són de composició diferent a aquestes. Els batòlits són grans
masses de magma solidificat a l’interior de la Terra. Els lopòlits i els lacòlits són
plutoniques
estructures primes disposades obliquament als estrats. Els dics, en canvi, són
capes planes que tallen les roques encaixants. Quan el magma surt a l’exterior,
forma edificis volcànics que poden ser de diferents tipus en funció de la
viscositat
temperatura a la qual aflora. Primerament, el magma s’acumula en una cambra
magmàtica per ascendir posteriormentcrater
per la seva xemeneia fins sortir a
l’exterior a través de la caldera. Quan el magma perd els gasos forma la lava
que fluirà fins a solidificar-se formant colades.
Els volcans compostos o estratovolcans estan formats exclusivament per capes
successives de lava solidificada. Si la lava surt juntament amb fragments
estralovolca
semisòlids, anomenats piroclasts, es forma un volcà en escut.
A vegades la lava és molt viscosa i només s’expulsen piroclasts que formen un
dom volcànic. Si la viscositat és tan gran que no surten ni piroclasts, l’estructura
resultant serà un con d’escòries. dom Volcánic

2. Localització geogràfica de magmes

L’esquema següent (Fig. 10) mostra diversos fenòmens magmàtics localitzats

en tres plaques litosfèriques. Fixa-t’hi i després respon les preguntes.

a) Observa els punts on hi ha fenòmens magmàtics indicats i completa:

3 : magmatisme de dorsal
↳
: magmatisme d’arc d’illes
1
: magmatisme de subducció oceà-continent
5
: magmatisme intraplaca
 b) Indica en quines d’aquestes zones el magma serà:
Toleític
Calcoalcalí : 4 31
Alcalí 5
c) Quins d’aquests magmes són primaris? Què vol dir que siguin
primaris?
Són primaris el toleític i l’alcalí. Un magma primari és aquell que
conserva la composició del moment de la seva formació.

d) Quins d’aquests magmes són secundaris? Què vol dir que siguin
secundaris?
El magma calcoalcalí, Un magma secundari és aquell que canvia la seva composició
degut a què es barreja amb la roques encaixants o altres magmes.
·

e) Explica quins processos poden donar lloc a la formació d’un magma

·

secundari?
La cristal·lització fraccionada: es produeix quan els cristalls que es formen se separen
del magma i deixen de reaccionar-hi.
Mescla: quan els magmes primaris diferents es barregen i donen lloc a un magma
secundari
L’assimilació magmàtica: es dona per les reaccions que es produeixen entre el magma i
les roques que l’envolten, durant l’ascensió del primer.

3. Magmes i roques, roques i magmes

El següent gràfic representa l’interval de fusió d’una roca. Observa’l i contesta a

les preguntes següents.
 a) Què indica la línia anomenada
solidus? La línia anomenada solidus indica la temperatura a la qual comença a
formar-se roca a partir del magma. En altres paraules, és la temperatura
mínima a la qual el magma es solidificarà completament.

b) Què indica la línia anomenada

liquidus?
La línia anomenada liquidus indica la temperatura a la qual tot el material es troba totalment en
estat líquid, és a dir, és la temperatura màxima a la qual el magma es mantindrà totalment
fonent.

c) Per què existeix aquesta franja,

en què coexisteixen part de la
roca sòlida i part de magma?
Aquesta franja existeix perquè en aquest rang de temperatures, tant la roca sòlida com el
magma coexisteixen. En altres paraules, en aquesta franja, part del material està en estat líquid
(magma) i part està en estat sòlid (roca).

d) La temperatura a la qual es troba cadascuna d’aquestes línies serà la

mateixa per a totes les roques? Per què?
No, la temperatura a la qual es troben les línies solidus i liquidus no serà la
mateixa per a totes les roques. Això es deu al fet que la composició
mineralògica de la roca influeix en aquestes temperatures. Diferents minerals
tenen diferents punts de fusió i solidificació.

e) Imagina que aquests límits de temperatura per a una determinada

roca són de 800oC i 1.150 oC. Què passarà amb aquests límits si:
Augmenta la pressió a la qual està la roca.
Si augmenta la pressió a la qual està sotmès el magma, els límits de
temperatura (solidus i liquidus) es desplaçaran cap a valors més alts.

Disminueix el grau d’hidratació

En canvi, si disminueix el grau d'hidratació, els límits de temperatura es

desplaçaran cap a valors més baixos.

f) La viscositat del magma és una de les característiques més

importants perquè en condiciona la mobilitat i l’evolució. Explica com
afecta a la viscositat del magma:
La seva composició mineralògica
Les roques amb una composició rica en silicats tendeixen a tenir
magmes més viscosos.
La pressió a la qual està sotmès
A major pressió, la viscositat del magma augmenta.

La quantitat de gasos dissolts que conté

Una alta concentració de gasos dissolts, com el diòxid de carboni o el
vapor d'aigua, pot reduir la viscositat del magma.
La temperatura a la qual es troba
A temperatures més altes, la viscositat del magma disminueix, ja que les
molècules tenen més energia cinètica i poden moure's més fàcilment.

4. Mots encreuats volcànics

Els noms estan posats en horitzontal (→), vertical (↓) o diagonal (\), però les
lletres sempre segueixen l’ordre normal d’escriptura: d’esquerra a dreta o de
dalt a baix. Les fletxes indiquen la casella on has de començar.
 K
1. Volcà d’Uganda que comença
R per K.
2. Volcà de Tanzània que
K I LIMANJARO
comença també per K i que és
A F la muntanya més alta d’Àfrica.
T 3. Volcà d’Islàndia que comença
-A
Z
també per K i que recorda el
~ A mon d’un famós escriptor txec.
4. Volcà de la regió de Honshu
N Y I R A 4 O N G O
(Japó) que comença per Z.
E y W
5. Volcà del Congo que comença
A M A per N i que va fer una
important erupció a principis
D B del 2002.
A RE N A L
6. Volcà de Guatemala que
comença per A i que té nom
M E d’una substància molt
V V L S i N i abundant a la Terra i bàsica
per la vida.
7. Volcà de l’estat de Washington (Estats Units) que té el mateix nom que
una famosa i terrorífica família.
8. Volcà d’Itàlia que comença per V i que no és ni Vesuvi ni Vulcano.
9. Volcà de Costa Rica famós per la seva activitat continuada. El seu nom
comença per la lletra A.
10. Nom d’una família de volcans submarins de Nova Zelanda que comença
per R. Són cinc germans que reben el mateix nom i per això els numeren
de l’I al V

5. Perfils de zones volcàniques

La següent figura representa els perfils topogràfics de diverses zones

volcàniques. L’escala vertical s’ha exagerat 40 vegades per destacar més els
accidents geogràfics.
a) quins d’aquests quatre perfils inclouen Tot menys el de hawai, el
de Xile i Java són límits
algun tipus de límit entre plaques? Quin divergents i el de l’atlàntic
nord és convergent.

tipus de contacte hi ha en cada cas.?

Els volcà de hawai i xile van
b) Els volcans del primer perfil són néixer sota el mar. La zona
de hawai correspon a una
submarins quins altre representats van subducció entre dues
plaques en una zona
oceànica, La zona de xile
néixer com a volcans submarins? Per correspon a una zona de
vulcanisme dins de la placa
què? pacífica, que és totalment
oceànica

c) En alguns d’aquests perfils s’observa la

/
presència de fosses oceàniques. Sabries
explicar per què? Quina relació tenen
amb el vulcanisme
 Atlàntic: magmes bàsics (basàltics i peridotítics)
Xile: magmes àcids i intermedis;
d) Quin tipus de magma hi haurà en els volcans de cada perfil? Hawai: magmes bàsics (basàltics i peridotítics)
Java: magmes àcids (alcalins i calcoalcalins)

e) Quin tipus d’activitat volcànica hi haurà en cada cas?.

Atlàntic: activitat hawaiana o estromboliana;
Xile: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana
Hawai: activitat hawaiana
6. El perfil dels volcans Java: activitat vulcaniana, pliniana o ultrapliniana

a) La figura 15 mostra el perfil de tres volcans, posa els noms següents

on correspongui (vigila, no tots els volcans tenen totes les parts!):
crater, con volcànic, dom i caldera.

b) Quins són estratovolcans? Per

Dom què? Elindicar,
volcà a i b són estratovolcans ja que presenten cons volcànics que poden
Concanic la capa de laves i piroclasts que es presenten en aquests tipus de
volcans.

c) Quins són volcans en escut per

Caldera
què? El c ja que té una forma de con molt ample, que es
característica de volcans hawaians.

d) Malgrat que tots tres són volcans,

per què tenen una estructura tant
Caldera crater
car
·

C diferent? Quin és el principal

volcan
factor que condiciona aquestes
Conic El principal factor que condiciona les diferències entre
diferències? aquests volcans és la viscositat del magma. Com més viscós,
menys fluid és i més abundants són els piroclasts, fets que
condicionen la forma de l'edifici volcànic.

e) Descriu el tipus d’activitat que

deuen presentar quan entren en
erupció. A. Estrombolia
B. Plinia
C. Hawaià

Granic f) Quin d’aquests volcans té més

crater probabilitats de produir una
colada piroclàstica? Per què?

g) Quin d’aquests volcans deu tenir

l’índex d’explosivitat volcànica
més elevat La A ja que té el Dom

h) Quin d’aquests volcans produeix colades de lava més extenses? Per

què?

El c ja que presenta una erupció efusiva,

per tant poc viscosa.

i) Generalment els volcans no es troben aïllats, moltes vegades n’hi ha

diversos en una mateixa zona volcànica. Creus que seria lògic que
aquests tres volcans es trobessin un al costat de l’altre? Per què?

No seria lògic que aquests tres volcans es trobessin l’un al costat de l’altre. Generalment, els
diferents volcans d’una mateixa zona volcànica tenen activitats molt semblants, ja que el tipus de
magma que els origina té també unes mateixes característiques
 7. Pluja de preguntes

a) Explica detalladament la composició del magma

El magma és una massa de roca en estat parcialment o totalment fundida que es troba sota la superfície de la Terra.
Està compost principalment per silicats, com el quart, el feldespat, i la mica, juntament amb altres minerals. La
composició del magma pot variar segons diversos factors com la temperatura, la pressió, i la composició química de les
roques fonent. Hi ha diversos tipus de magma, com el magma basàltic, el magma andesiític, i el magma riodacític, els
quals tenen diferents proporcions de minerals i una viscositat variable.

b) Quins processos poden originar la formació d’un magma?

El magma pot formar-se a partir de diversos processos geològics, incloent-hi la fusió parcial de les roques en
profunditat a causa de l'augment de la temperatura, la fusió induïda per la reducció de la pressió en zones de
l'escorça terrestre, i la fusió associada amb la interacció entre les roques i el magma ja existent.
c) Quines diferències hi ha entre les roques volcàniques i els altres tipus de
roques?
Les roques volcàniques es formen a partir de material fon molt fluid (lava) que emergeix a la superfície de la Terra a través de volcans o fissures. Aquestes
roques tenen una textura característica, que pot ser des de molt fina a molt gruixuda, i una composició rica en minerals com el quart, el feldespat, i el piroxè,
entre d'altres. Les roques volcàniques es diferencien d'altres tipus de roques, com les sedimentàries o les metamòrfiques, principalment per la seva formació a
partir d'activitat volcànica i per les seves característiques mineralògiques i estructurals.

d) Fes un esquema que representi els diferents tipus de productes que pot
emetre un volcà?
Productes volcànics
(Emissions del volcà)
________|_____________
| |
Lava Piroclasts
| |
_______| ______|_____________________________
| | | | | |
Lapirodens Colades Cenizas Lapilli Bombas volcánicas Gasos

e) Quins tipus edificis volcànics coneixes? Explica’n les característiques..

• Volcans en escut: Són volcans de baixa altura amb flancs suaus formats per erupcions de lava fluida.
• Estratovolcans: També coneguts com volcans compostos, tenen una forma cònica i estan formats per capes alternades de lava i piroclastos.
• Calderes volcàniques: Grans depressions circulars formades per l'afundiment del cim d'un volcà després d'una erupció major.
• Domes de lava: Estructures de forma arrodonida formats per l'extrusió de lava viscosa que es solidifica a prop del cràter del volcà.

f) Explica la relació entre IEV (Índex d’explosivitat volcànica) i la viscositat

del magma.
L'Índex d'Explosivitat Volcànica (IEV) és una escala que mesura la quantitat de material expulsat durant una erupció
volcànica i la seva altura. La viscositat del magma, que determina la seva capacitat per retenir gasos, és un factor clau que
influeix en l'IEV. Els magmes més viscosos tendeixen a retenir més gasos, el que pot conduir a erupcions més explosives i
a majors índexs d'explosivitat volcànica.

g) Per què es parla de tipus d’activitat volcànica i no de tipus de volcans?

Es parla de tipus d'activitat volcànica perquè un mateix volcà pot presentar diferents tipus d'activitat al llarg del temps,
incloent-hi erupcions de diferent tipus i intensitat. Això depèn de factors com la composició del magma, la pressió interna, i
altres processos geològics.
h) Quines diferències hi ha entre un volcà actiu, un dorment i un extingit?
Un volcà actiu és aquell que ha tingut una erupció recent o que s'espera que tingui una erupció en un futur pròxim. Un volcà dorment és inactiu
actualment, però podria reactivar-se en el futur. Un volcà extingit ja no és capaç de produir erupcions en un futur previsible.
i) Què és el vulcanisme atenuat? Posa’n tres exemples diferents.
El vulcanisme atenuat es refereix a una activitat volcànica que ha disminuït significativament en comparació amb el seu nivell històric. Alguns exemples podrien incloure cràters volcànics
extints que encara mostren evidències d'activitat passada, coneguts com volcans atenuats. També podria referir-se a zones geotèrmiques on l'activitat volcànica és molt menys freqüent o
intensa.
j) En quins tipus de contactes entre plaques hi ha vulcanisme? Quin tipus
d’activitat hi haurà en cada cas?
El vulcanisme es produeix principalment en les fronteres entre plaques tectòniques, especialment en les zones de subducció, on una
placa oceànica s'enfonsa sota una altra placa. Això pot provocar la fusió de les roques i la formació de magma, que pot ascendir cap
a la superfície i donar lloc a erupcions volcàniques. Altres zones de vulcanisme inclouen les zones de rift continental, on les plaques
es separen, i les zones de punts calents, on el magma ascendeix directament des del mantell terrestre a través de la litosfera. La
tipus d'activitat volcànica associada amb cada tipus de límit de plaques pot variar des de erupcions explosives fins a erupcions
efusives, depenent de la naturalesa del magma i altres factors.