ADMINISTRACIÓ NO TERRITORIAL INSTITUCIONAL

L’administració institucional és aquella administració que se li encarrega una funció. La major part de la
doctrina diferencia entre la AG i A. especialitzada. Es crea un tipus d’administració per exercir una
competència o una funció específica. No es crea una administració perquè gestioni les competències, sinó una
missió molt concreta, pel que la seva característica és l’especialització. Fora d’aquesta competència no podrà
portar a terme cap altre funció.

Importància de la funció. En les territorials és el territori, sense aquest no poden existir.

Diferències entre l’administració general i l’administració especialitzada

1- Administració general té un emparament constitucional, CE preveu la seva existència. En canvi, les

especialitzades tenen un emparament legal com a norma general.
2- Les administracions generals són dirigides per òrgans que representen el govern, pel president del
estat, de la generalitat o l’alcalde, ple, consellers, ministres... en canvi, les d’especialització són
dirigides per persones o òrgans que no tenen que representar el govern, no formen part de l’estructura
governativa.
3- Principi d’especialització  especials, principi de territorialitat (competència)  general.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL

- Personalitat jurídica, sense aquesta no tindria l’estatus d’administració pública. (Òrgans no tenen,
només representen), pel que pot tenir capacitat d’obrar per fer negocis jurídics.
- L’administració institucional té autonomia en la gestió, pel que s’elimina el principi de jerarquia 
aquestes administracions no estan jerarquitzades amb les administracions que les han creat.
- Se’ls hi assigna de les potestats administratives necessàries per complir amb les seves funcions.
Només les necessàries.
- Com a norma general, s’estructuren en òrgans directius i executius.

TIPUS D’ADMINISTRACIÓ INSTITUCIONAL

- Organismes autònoms

Definició: personalitat jurídica pública amb unes funcions, tresoreria i patrimoni propi, que desenvolupa unes
activitats pròpies de l’administració pública, ja sigui de foment, prestacionals, de serveis públics o de producció
de béns. Poden ser objecte de contraprestació. Aquestes activitats es porten a terme de manera instrumental i en
dependència de l’administració que les ha creat (relació de dependència, no de jerarquia).

Règim jurídic: un organisme autònom, com a norma general es regula per dret administratiu. (Si hagués algun
àmbit sense regla administrativa s’aplicaria dret comú). En segon lloc, l’administració que crea l’organisme
autònom té la potestat de supervisió, de direcció estratègica i de control de resultats.

Personal: com a norma general, el personal els organismes autònoms són funcionaris o laborals. Tècnicament,
el personal es regula per la EBEP

Recursos econòmics: els organismes autònoms poden disposar d’un patrimoni propi, les rendes o fruits que es
puguin generar d’aquest patrimoni, se l’hi pot assignar partides en els pressupostos generals. Poden rebre
finançament d’altres administracions o inclús de particulars.

- Entitats públiques empresarials (EPE)

Definició: persona jurídica amb patrimoni propi, i amb autonomia en la seva gestió. Diferències amb els
organismes autònoms  se’ls hi assigna una activitat de la administració per desenvolupar activitats
prestacionals de gestió de serveis o bé la producció d’un bé d’interès públic que poden ser objecte de
contraprestació. Es financen amb ingressos de mercat (principal diferència), capacitat d’autofinançament. Això
impedeix que puguin dur a termes activitats com les de foment com a norma general.

Règim jurídic: les EPES com a norma general, depenen de l’administració que l’hagin creat. Pel que tenen
relació de dependència igual que els organismes autònoms. Les EPES com a norma general, es regeixen per
dret privat. En determinats àmbits es podran aplicar normativa o criteris de dret públic. (Quan exerceixin
potestats administratives aplicarem dret públic, o contractació).

Personal: el personal que forma part de les EPES, com a norma general es regulen per dret laboral (no EBEP).
Si bé és cert, que per la selecció d’aquest personal s’han d’aplicar els criteris del dret públic, els principis de
capacitat i mèrit.

Recursos econòmics: patrimoni propi que se li hagi assignat, els fruits o rendes que es puguin generar d’aquest
patrimoni propi, es poden finançar a través dels ingressos que rebin com a contraprestació de la seva activitat.
També poden tenir finançament d’altres administracions i de privats.

Director general d’interior  Òrgan de l’administració territorial de l’estat.

Institut català de les dones  OA

Ministra d’igualtat  Òrgan de l’administració territorial de l’estat.

Ajuntament de Cerdanyola  Òrgan de l’administració territorial local de l’estat.

Acadèmia basca de policies i emergència  OA. No territorial.

Adif  EPE

Agència andalusa de l’energia  EPE

Agència canària de protecció del medi natural  No territorial, OA