COSME TUDURÍ

L’editor barceloní Cosme Tudurí és el primer personatge masculí que apareix a la novel·la i és el
motor de la història, ja que dona el tret de sortida al relat de la vida de Carola Milà quan ella ja
es vella i rica, retirada a Mallorca. És un recurs narratiu. Va fent aparicions al llarg d ela novel·la,
però sobretot apareix al pròleg i al final.
Li dona instruccions del que ha de dir i del que no. D'aquesta manera permet objectivar algunes
reflexions de la narradora sobre la seva literatura (especialment sobre la relació de realitat i
ficció), i alhora convèncer el lector que és davant unes memòries veritables. L’editor li aconsella
que es replantegi la manera de citar personatges públics i com en parlarà, ja que la censura
institucional del Franquisme estava sempre a l’aguait de possibles escrits subversius o faltats
de morals, segons els criteris de la dictadura militar i nacional catòlica. En Tudurí avisa Carola
que explica fets molt impactants i durs amb massa normalitat. En Tudurí, el seu editor li escriu
una carta dient-li que les memòries tenen poc èxit editorial i poca llibertat a l’hora de parlar de
gent real. Aleshores, decideixen publicar-ho en forma de novel·la. . Decideix que, en comptes de
fer unes memòries, per el tractament que fa de la realitat i als personatges és millor considerar-
la una novel·la. Li demana també que sigui més obscena.
Al final quan Cosme Tudurí li diu que ha retallat alguns capítols, Carola diu que els agafarà i
farà un altre llibre.
FRANCESCA BEROLOZZI

Francesca Bertolozzi, coneguda també com a Paquita Reinal, és un personatge basat en

Francesca Bonnemaison, una figura del feminisme conservador de l'època. La senyora Reinal,
de procedència modesta segons s'insinua, gaudeix d'una posició social elevada gràcies al seu
matrimoni amb Esteve Reinal, un professional liberal, amb qui no té fills. Representant la nova
burgesia liberal dels primers anys del segle XX, la senyora Reinal viu una vida moderna i
ostentosa. Actua activament en la vida social com a presidenta de la Junta de protecció i
promoció del Treball i la Cultura de la Dona, un grup feminista que promou una educació per a
les dones obreres amb principis conservadors i marcada per la divisió de classes. Aquests
principis, segons Maria Aurèlia Capmany, només serveixen per perpetuar el sistema que havia
mantingut les dones en la ignorància i la desigualtat respecte als homes.

Quan troba a Carola Milà inconscient al mig del carrer després d'un avortament espontani i la
pèrdua, assassinats per venjances creuades, de Feliu Tobias (el seu amant), Sebastia Mila (el
seu avi) i la dona d'aquest, acull Carola a casa seva. En aquest nou entorn, sota la identitat de
Carmina Torres, Carola es converteix en la protegida de la senyora Reinal, que fins i tot
l’anomenta secretària en les seves tasques com a presidenta de la Junta i la destaca com a
oradora en els mítings feministes. L’introdueix en el mon feminista. La relació es trenca quan,
aprofitant que la Paquita es a Madrid, gracies a la minyona, la Carola fuig.
ESTEVE PLANS

Esteve és un jove d'una família burgesa, de vida frivola, representa la classe benestant. Era un
home no gaire alt,amb unes cames curtes i prim. Vestia amb elegància, tenia un front ample i
alt, la cara afuada amb un bigoti en forma de cerrell, els ulls claríssims i portava unes ulleres
amb muntura d'or.

Era un home cassat però anava sovint a casa de la Rosita en busca de diversió. Allà coneix a la
Carola, com a LLorença Torres, de qui s’enamora i fa tractes amb la Rosita perque es puguis
veure sovint. Van viure dos anys en un edifici de quatre pisos abans de quedar-se
embarassada. Era molt gelós i sovint insultava i pegava a la Carola. En una de les seves baralles
ella va perdre dues dents que ara portava postisses. Quan va néixer la seva filla poc després va
deixar a la seva dona i es van cassar.
Amb l’embaràs de Carola, se sent obligat a casar-s’hi. La protagonista recupera el seu nom
autèntic al casar-s'hi el 1925 (però falsejant la data a 1924, per encobrir el naixement de la filla
Rossy).

Controla la vida de la Carola, que n'esdevé la mantinguda. L’època de dona burgesa és una de
les etapes fosques de Carola, que viu resignada i passiva fins a l’arribada de la Guerra Civil.
Quan va començar la guerra ell amb la seva filla Rossy van marxar però Carola es va quedar a
Barcelona. Al final de la guerra Esteve volia recuperar a la seva dona però ja no hi era. Per
tal de trobar-la van organitzar una recerca i quan l'havien trobada ella va tornar
a casa amb ell però per poc temps, ja que Les tensions amb Esteve i amb la filla la impulsen a
fugir a París el 1955.

La relació entre Carola i Esteve está regida per l'interès, no s’estimen: ella no estima l'Esteve i
es mou per l'interès econòmic i una certa estabilitat, i per a ell només és l'amant: la controla, li
imposa els gustos, l'exhibeix ("Lorenza la Magnifica") als espais de lleure de la burgesia; és
dominador, violent i gelós, i d'aqui les baralles freqüents. El dia que ell va morir va ser el dia
més feliç per a la Carola, ja que a partir d'ara seria l'hereva de totes les seves riqueses. Una
relació regida per la violència, viu 30 anys al seu costat i gracies a ell aconsegueix la riquesa
que desitja des de el principi
CAROLA
És la protagonista principal de la història, es tracta d'un personatge rodó, ja que evoluciona al
llarg de la novel·la.
Va néixer al carrer de Jaume Giral, el cor del barri de Santa Caterina i vivia inicialment amb la
seva mare, que era soltera. Després de l'abandonament de la seva mare, el seu avi se'n va fer
càrrec d'ella. Un dia el seu avi li va explicar que Don Gumersindo, un home carregat de bons
sentiments, havia tingut compassió per ella, que creixia amb tan males inclinacions i havia
decidit fer-li un dot i aquest seria la seva educació. La van enviar al convent del Bon Consell on
va aprendre a llegir i escriure molt de pressa. Va ser expulsada de l'escola perquè era una nena
massa fantasiosa i es dedicava a reclamar l'atenció inventant-se falses històries pietoses. Quan
va tornar a casa poc després el seu avi li va trobar una col·locació. Es tractava de fer de
dependenta en una botiga de guants que la fàbrica Campins va obrir al carrer Fernando. Va ser
allí quan es va enamorar per primer cop d'un xicot, en Feliu Tobias, prim de cabells largs que li
somreia i feia ganyotes a l'altre cantó de vidre.
El seu amor va durar poc, des d'abans del nadal fins al vint de febrer, l'últim cop que el va
veure, ja que el van afusellar. Despres de la mort del seu avi assassinat en represàlies per una
de tantes delacions com havia fet, Carola va fugir, ja que esperava naixement sense tenir a cap
lloc on anar. A causa del cansament d'haver caminat tot el dia va sofrir un avortament i es va
adormir al carrer.
Una dona, la senyoreta Reinal la va acollir a casa i ella es va inventar un nou nom i una altra
vida per ocultar la seva identitat. Es va convertir amb la seva secretaria en una escola per a
dones. En la seva estada es va enamorar d'Agustí Trull però la senyora Reinal no li agradava i li
va prohibir tenir res amb ell, ja que no se n'havia de fiar. Però, Carola se'n va deixar emportar i
finalment va marxar de casa, ja que la Paquita es va sentir traïda. L'amor amb l'Agustí no va
durar gaire, ja que ell finalment la va abandonar.
L'Annita fa entendre a la Carola que:. Amb això volia fer entendre que s'havia de comportar
conforme l'estatus social l'havia determinada és a dir, com a minyona. Ella sabia una casa on la
podria col·locar perquè la seva cosina la deixava per a casar-se. En aquella casa va rebre abusos
per part del senyor Sala on l'engrapava per fer-la caure sobre els llençols encara calents. També
en va rebre de l'Andreu, el fill, que l'encastava contra la paret i l'hi agafava la mà per posar se-la
entre les cames i així pogués cerciorar que sabia portar-se com un home. L'únic dia que tenia
lliure era el dijous i, com totes les minyones, sortien a ballar.
És allí on va conèixer a una prostituta que li va facilitar l'entrada dins del món de la prostitució.
Entra a treballar a la casa de barrets de la senyora Rosita i allí coneix a l'home amb el qual
passaria trenta anys amb ell. L' Esteve Plans, un ric industrial de la burgesia barcelonina, que li
va posar un pis, és a dir, que la tenia com a amant, com a «mantinguda». Ell tenia els seus
projectes fets i ben meditats i va organitzar molt bé la seva vida que alhora era escandalosa i
secreta. La seva relació caracteritzada per un alt grau de possessió ja que la tractava com si fos
propietat seva, sadisme i violència, fa un canvi quan Carola, de nou en la seva aposta entre els
diners o la llibertat, com ha passat sempre en la seva vida, aposta pel primer i es queda
embarassada de la seva filla. Malgrat que Esteve Plans estava compromès amb una altra dona
es casa amb Carola Milà, que entra a formar part de la burgesia barcelonina i d'una gran
família.
Quan va esclatar la guerra civil, la família Plans va fugir però Carola va decidir quedar-se sola a
casa de Barcelona. D'aquesta forma va viure durant els anys del conflicte amb una gran
llibertat. Durant aquest període va tenir un gran amor amb Benito Garrido, amic de l'Esteve
que va marxar al front, ja que era milicià. El doctor Puig i Homs, al qual li tenia una gran estima
va convertir la casa en un hospital de campanya. Les vuit cambres eren ocupades pel personal
permanent de la casa: el doctor Puig i Homs, Carme Albanell, Rosa puig, Jaume Socias, la tieta
de l'Esteve, entre altres. L'hivern de 1939, però, les coses canvien.
La família Plans, amb l'entrada de les tropes franquistes, va retornar a Barcelona. Quan van
arribar es van trobar amb la casa abandonada ja que la Carola no hi era. L'amor malaltís de
l'Esteve que tenia l'ambició de tenir sempre les coses per a ell volia recuperar-la. També es
trobava l'interès de la família, sobretot de Bertold Helibrun i la cunyada Matilde, ja que
necessitaven saber on es localitzava per recuperar les joies de Carola i altres riqueses de la
família que les van dipositar en un banc de Ginebra, a Suïssa, a nom seu. La Joana els hi van
donar una pista per trobar-la però finalment en Bartomeu Simó es va posar a buscar-la i la va
localitzar al cap de tres setmanes. Va retornar amb ells i poc després Rossy la seva filla es va
cassar.
L'any 1951 va fugir a París per tal de començar una nova vida i allí es va tornar a canviar
d'identitat i es feia passar per hongaresa. Va decidir muntar un restaurant i compartir habitació
amb un altre noi més jove, l'Adrien.
Quan va morir el seu marit va rebre una carta en la qual posava que es convertia hereva de tot.
El febrer del 1960 va vendre Chez Joakay, el seu restaurant i se'n va anar directament a
Mallorca on va conèixer al seu editor i on va redactar les seves memòries.

SALVADOR MILÀ
És l'avi de la Carola. Era un home fidel que tenia l'amo al corrent de totes les anades i vingudes
de la fàbrica, un bon porter i autoritari. Era un home vil que sempre caragolava els cigarrets
amb les seves mans peludes davant Carola. Es va casar dues vegades i ara vivia amb la Paula.
Va decidir encarregar-se de la seva neboda quan la seva filla va abandonar-la, ja que ell li
donava una llibertat molt limitada pròpia de l'època on la dona havia de conservar-se fins al
casament.
Salvador Milà va entrar a treballar a Can Pujades el desembre de l'any 93. L'any 1899 Sindu
Pujades va descobrir que el seu fill va deixar embarassada a la filla del porter, en Salvador.
Davant el problema van enviar a Gúmer a Anglaterra i la noia aniria a viure amb una dona de
tota confiança que s'ocuparia d'ella fins al moment que calgués
El vell Pujades va oferir-li d'encarregar-se de la seva educació i ell va acceptar enviant-la a un
convent. Quan va sortir es va posar de dependenta. Un dia va descobrir que la seva neboda
quedava amb un xicot i com a càstig li pegava i insultava en plural, ja que també incloïa a la
seva mare perquè, probablement, el seu comportament esdevenia de la seva "genètica".
Salvador Milà era un home prudent. No havia tingut mai conflictes amb les neteges que feia. Va
decidir actuar i descobrir qui era el noi amb el qual la Carola es trobava. Sempre avisava a
Vinagret i seguia les indicacions de l'avi. Va trobar aviat qui era en Feliu Tobias, on es reunia
amb la seva colla i on tenien la impremta. A principis de febrer en Salvador Milà tenia tots els
trumfos a les mans, però esperava el moment oportú per fer la jugada. Van detenir a Feliu
Tobias el dia 22 i el van fuseller. A causa d'això, en Borràs que era un dels pocs que quedava
dels cinc dies de vaga van improvisar un comitè, havien alçat les armes i organitzat el pla.
Salvador Milà va morir a causa de la seva astúcia i manca d'escrúpols.

FELIU TOBIAS
Era un jove anarquista prim, de cabells llargs, corbata ampla i d'ulls boniquíssims que cridava
l'atenció des de l'altra banda de l'aparador a la nit, quan Carola Milà desava les mans de llautó
enguantades i corria les cortines de seda. Va ser el primer amor d'ella i el primer noi amb el
qual se n'anava al llit. Amb ell hi havia après el poder del diners, la immunitat dels poderosos,
la misèria de la majoria dels homes, la prostitució que omplia les tavernes cada nit, etc. Li
portava llibres per llegir. Feliu sabia moltes coses i li explicava sense presses.
Es trobaven sovint tot i els durs càstigs que li realitzava Milà a Carola. Cada dia es veien en un
lloc diferent fins que Salvador Milà va posar fi a aquestes trobades.
AGUSTI TURULL
L'Agustí estava enamorat de Carola però dins de la seva relació s'interposava Paquita Reinals.
Qaun Carola va caure malalta la va anar a veure i mentre seia recolzat al divan, es va alçar i es
va acostar cap a ella i li va agafar la ma per a dir-li que l'estimava. Es veien de manera
clandestina fins a les set de la tarda. Però la senyora Reinals tenia raó, ja que ell va abandonar a
Carola.

BENITO GARRIDO
És el personatge antagònic de l'Esteve Plans. Prové d'una classe treballadora a diferència d'ell i
la seva relació amb Carola es basa en la igualtat de manera que van ser uns anys molt feliços
mentre va durar la guerra perquè ell era miliciant que lluitava a favor de la republica en els anys
de guerra. Era més jove que Carola, ja que ella tenia trena-cinc anys i ell tenia vint-i-quatre.
Havia nascut a la Maternitat i va viure a l'Hospici fins als catorze anys. Va treballar a la
impremta del carrer Valldonzella. Es van fer el primer petó el 18 d'agost quan Benito se'n va
anar cap a les terres d'Osca. Va ser l'amor més intens que va tenir Carola. La seva relació es
caracteritzava amb les anades i vingudes a causa de formar part de l'exèrcit. L'últim cop que va
marxar va ser l'última vegada que es van veure.

LA MARE
Era filla del porter de can Pujades, era una noia robusta que als onze anys semblava ja una
matrona. Va tenir una relació amb el noi Pujades quan ella tenia setze anys i a causa d'això el
seu pare, l'avi Milà li pegava i l'obligava a ser obedient si no es volia trobar al carrer. Com a
càstig la van tancar a casa sense parlar amb ningú fins que es van adonar del seu embaràs i la
van portar a casa de la senyora Marina. Va conviure amb la seva filla, Carola fins als set anys, ja
que un dia la va abandonar quan va saltar per la finestra. Tota la seva família i coneguts la
recordaven com una dona de vida lleugera que se n'anava amb el primer home al llit.

SUBIETAS
Es van conèixer a la taverna de can Quim. Era un home alt i prim. Anava sovint per alliberar-se
de la seva vida decent. Era metge forense perquè la seva timidesa no li permetia ocupar-se dels
vius. A poc a poc es va convertir en una persona important per Carola, ja que li agradava que li
parles i la mires fixament. Una tarda a finals de setembre el doctor Subietas li va fer una
declaració d'amor. Sovint les tardes de dissabte amb ell es van convertir en una mena de
consultori sentimental. A pesar de tot era un home que tenia uns ideals patriarcals, propis de
l'educació burgesa.

SINDU I TERESA PUJADES

Són els amos de la fàbrica per la que treballava Salvador Milà i els avis biològics de Carola.
Davant la sorpresa de l'embaràs van enviar al seu fill a l'estranger per tal d'evitar fer-se càrrec.
Van fer una donació personal i així el nom Pujades no quedaria unit a la noia Milà i li
assignarien un petit dot. Representa la burgesia, una classe que va enriquir-se amb la
industrialització i on els drets dels treballadors passaven per alt.

MARIA ALBIOL
Era una noia malaltissa i va fer d'intermediària entre Carola i Agustí. Va morir el dia 7 de
novembre i la seva mort va ser molt dura per a ella, ja que l'estimava de debò.

ANITA
L'Anita era una dona del poble que va guiar a Carola perquè treballi com a minyona en una
casa. Segons ella, Carola havia d'acceptar i actuar segons la seva classe social.
ROSSY PLANS
És la filla de l'Esteve Plans i de Carola. Es va casar quan tenia divuit anys amb Bertold Heilbrun.
No estimava a la seva mare i sovint s'establia una guerra sorda entre elles dos. Des de petita
que ha estat distanciada de la mare i, durant la guerra es va separar d'ella. Sempre havia estat
una nena seriosa, religiosa i vergonyosa, tot al contrari de la mare i aquestes característiques
s'havien intensificat amb les normes morals del nacionalcatolicisme franquista.