LA 2A REPÚBLICA (1931-1939)

L’ADVENIMENT DE LA REPÚBLICA

- Dimissió de Primo de Rivera= El desprestigi de la dictadura va fer témer a Alfons XIII

per la monarquia i va forçar la dimissió de Primo de Rivera el 28 de gener de l’any 1930.

L’única autoritat política que queda és Alfons XIII que nomenarà un nou cap de govern en
funcions, el general Dámaso Berenguer. Comença el que s’anomena GOVERN BERENGUER, el
règim del qual va ser irònicament anomenat dictablanda. Però el retorn al règim polític
anterior a la Dictadura era impossible per tres raons fonamentals:

a) El desprestigi i pèrdua d’estructura dels partits dinàstics durant la Dictadura.

b) L’opinió pública identificava la figura del rei amb la del dictador, i havia esdevingut molt
impopular.
c) La iniciativa unitària de les forces antimonàrquiques. Líders republicans, socialistes, del
catalanisme polític d’esquerres i de centre, algun monàrquic reconvertit a darrera hora
(Niceto Alcalá Zamora), etc. signaven el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930) amb
l’objectiu de proclamar República, que reconeixeria el dret d’autonomia a Catalunya,
País Basc i Galícia. (condició del nacionalisme català, sinó no haguessin signat el pacte)

El 15 de desembre del mateix any, estava previst enderrocar la monarquia fent una soblegació
militar i una vaga general. Dos capitans de l’exercit (Galán i García Hernández) s’avancen dos
dies del que estava previst i proclamen la República (12 de desembre) amb una insurrecció a
Jaca. Se’ls jutge com a traïdors i els executen. Són les dos primeres persones en morir
defensant la república, el nou règim ja tenia els seus màrtirs. Es destapa tot, el govern s’adona
que darrera aquestes dues unitats de l’exercit hi havia un complot, per tant, no es va poder
iniciar la república tal hi com havien previst.

El febrer de 1931, va dimitir el general Berenguer i va ser nomenat president del darrer
govern de la monarquia l’almirall Aznar, que es va comprometre a convocar unes eleccions
municipals en un intent de retornar a la normalitat constitucional. En comptes de convocar
eleccions generals, convoca eleccions municipals (que nomes es per triar alcaldes i regidors)
que són les que tenen menys carrega política i a més a més són un indicador de quina és la
tendència del vot (pista del que pot passar en unes generals). Va pensar primer fer eleccions
municipals a vera que passava i després ja veure que fer.

La gent s’ho va prendre com un referèndum (quan nomes hi han dues opcions ex: si o no),
perquè era com triar entre monàrquic o republicà.

A les zones rurals guanyen les candidatures monàrquiques pel caciquisme, que encara es
manté, i perquè quan nomes hi havia un candidat i a les ciutats guanyen les candidatures
republicanes. (es concentra molta gent)

Per primera vegada a la historia de espanya, d’unes eleccions municipals (el 12 d’abril del 1931)
sorgeix un canvi de regim polític: fins ara hi havia monarquia i el 14 d’abril de 1931 motles
ciutats proclamen la República (Eibar , la primera) i cau la monarquia. Amb les multituds
entusiasmades al carrer, Alfons XIII va renunciar i el mateix dia va embarcar cap a l’exili a
Cartagena (marxa del país perquè creu que si es queda això pot provocar un enfrontament
entre els espanyols, ell i tots els sectors monàrquics del país considera que continua sent rei a
l’exili.)

La proclamació de la República va despertar grans esperances a la classe popular, que van pensar
que els hi solucionaria tots els problemes, expectatives que no es compliran. Alhora una gran
desconfiança entre els grans propietaris de la terra i els empresaris, dels quals es necessitaven
les inversions per a sortir de la crisi dels anys 30

Les mesures del govern de la República varen afrontar els problemes tradicionals de l’economia
espanyola i varen abordar mesures socials Potser per això, es pot dir que la República va viure
en un clima d’intensa conflictivitat social entre treballadors i empresaris

L’economia catalana va patir les conseqüències de la situació general. Bona prova n’és la fallida
del Banc de Catalunya
Llevors acabara que no podrà complaura a uns ni els altres, el que fa es separar encara més aquestes dues realitats
socials i econòmiques

EL BIENNI D’ESQUERRES ( 1931-novembre de 1933)

EL GOVERN PROVISIONAL

Els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van proclamar la II República
a Eibar, Barcelona, i al balcó del Ministeri de la Governació, a la Puerta del Sol de Madrid.

Les primeres mesures varen ser:

- fixar una convocatòria d’eleccions a Corts Constituents per al 28 de juny

- la concessió d’una amnistia general als presos polítics
- la proclamació de llibertats polítiques i sindicals
- la designació dels càrrecs de l’Administració

deixant clar que les decisions haurien de ser validades per les futures Corts constituents.

Entre les mesures d’urgència adoptades, destaquen:

- les referides a l’exèrcit (majoritàriament monàrquic)

- impedir l’expulsió de camperols de les seves terres per endeutament
- afrontar la greu crisi econòmica (la pesseta estava molt devaluada).

El problema més greu dels primers dies, però, va ser la situació creada a Catalunya. Macià va
proclamar unilateralment la República Catalana dins d’una (suposada) Federació Ibèrica. La
negociació (entesa per alguns com a claudicació) de Macià amb tres ministres del govern
provisional que varen viatjar a Barcelona, va acabar amb l’acceptació de Macià d’un govern
autonòmic provisional, que es va denominar Generalitat de Catalunya, amb la promesa que les
Corts aprovarien un estatut d’autonomia. El 21 d’abril l’aparent bona relació es va ratificar amb
la vinguda d’Alcalà Zamora, president de la República, a Barcelona.

Es constitueix un govern provisional (fins que no es convocant eleccions):

 - President Republica – com és una república el cap de govern no es el rei, el cap d’estat
és el president: Alcalá Zamora
- Cap de govern – Manuel Azaña (pertany a Izquierda Republicana, el partit neix durant
la dictadura de Primo de Rivera).

Les eleccions és fan el 24 de juny de 1931

LA CONSTITUCIÓ DE 1931

Les eleccions del 28 de juny de 1931 es varen celebrar amb gran participació (70%) i amb pocs
incidents. Dels 456 diputats, la majoria va ser per a la conjunció republicanosocialista (249),
mentre el centre es quedava en 142 diputats i la dreta, que es va presentar desorganitzada, en
només 51. La novetat era l’aparició per primera vegada d’una important representació obrera i
nacionalista (36 escons per a ERC).

Les Corts van nomenar ràpidament una comissió que elaborés un projecte de Constitució. Va ser
aprovat el desembre de 1931. Era un text força avançat per al seu temps:

- radical separació de poders

- una sola cambra (Congrés)
- àmplia declaració de drets i llibertats
- igualtat absoluta davant la llei
- sufragi universal per als majors de 23 anys (les dones, per primera vegada a Espanya)
- declaració específica de laïcitat de l’Estat
- que es configurava com a integral però compatible amb l’autonomia de municipis i
regions.

Va ser aprovada per àmplia majoria, però no per consens.

La 2a Constitució (1931) és la primera i única constitució republicana que hi ha hagut a

Espanya. És diferent de totes les altres constitucions que ha tingut espanya, semblant a la de
Weimar ( alemanya de l’any 19). Vigent fins el 1939 (el 1936-39 hi ha la guerra civil)
LA SITUACIÓ A CATALUNYA

GENERALITAT PROVISIONAL I ESTATUT DE NÚRIA

A Catalunya el triomf espectacular de la candidatura republicana i nacionalista d’ERC va accelerar

el procés. Les eleccions del 12 d’abril a Catalunya varen reflectir un tomb espectacular en el teixit
social i polític. La Lliga va perdre (1.014 regidors) la supremacia en favor d’ERC (3.219 regidors).
El dia 14 d’abril de 1931, es produïren dues proclamacions:

- 2a Republica espanyola.
LL.Companys (2n del partit)– balcó de l’Ajuntament de Barcelona (13:00h)
- Proclama República Catalana
Francesc Macià (Cap de partit) – balcó de la Diputació (després GENERALITAT) (15:00H)

La proclamació de Macià assumia tota la sobirania a Catalunya. Les posteriors negociacions amb
els ministres enviats pel govern republicà espanyol varen acabar en la recuperació de la
Generalitat com a govern provisional de Catalunya a l’espera que les Corts aprovessin un estatut
d’autonomia.

-------------

S’elegí una comissió d’experts, que va redactar a Núria (28 de juny de 1931) un avantprojecte
d’estatut, que va ser referendat pel poble català el dia 2 d’agost després d’una intensa campanya
a favor, amb gran implicació dels ajuntaments (i de les dones, que encara no tenien dret a vot) i
que va culminar amb un document de suport acompanyat de 400.000 signatures.

El contingut era ambiciós, però no maximalista. Catalunya era un estat autònom dins de la
República Espanyola, que gaudia d’àmplies competències exclusives (per exemple en la
recaptació dels impostos directes, ensenyament, policia, sanitat....) i deixava la porta oberta a la
federació dels països de parla catalana.
L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE 1932

ERC va ser la força més votada a Catalunya a les eleccions espanyoles de juny de 1931 i, per tant,
la seva proposta va quedar reflectida en l’estatut d’autonomia. La incorporació d’intel·lectuals i
polítics independents li va donar prou prestigi i força per presentar l’Estatut a les Corts de
Madrid per tal que fos sotmès a discussió i posterior aprovació.
L’ambient a Espanya, sobretot en els sectors més de dretes (però no únicament) era ben contrari
a les aspiracions catalanes: mobilitzacions, mítings, boicot a productes catalans, etc.
L’aprovació de la Constitució espanyola el 9 de desembre ho va demostrar clarament
El camí, doncs, seria llarg i complicat.

Els debats varen començar el maig de 1932, amb tres postures clares:
- El govern central que defensava la concessió d’una autonomia moderada
- La de la dreta espanyola que defensava una Espanya unitària
- I la de tots els representants catalans que tenien el mandat popular de defensar l’àmplia
autonomia de l’Estatut de Núria.

Les discussions varen adquirir un to duríssim en alguns moments, i perillava l’aprovació de

l’estatut.
Finalment, sobretot després del cop d’estat de dretes protagonitzat pel general Sanjurjo (agost
de 1932), el govern central es va adonar de qui era el veritable enemic de la República i va
empènyer, especialment a Manuel Azaña, fins a l’aprovació de l’Estatut de 1932. Això sí, molt
retallat en relació l’Estatut de Núria.
La majoria de competències exclusives passaven a ser compartides, Catalunya deixava de ser
estat autònom per esdevenir regió autònoma, cooficialitat de castellà i català, etc. Es mantenien
competències plenes respecte del dret civil i el règim administratiu, per la qual cosa es creava el
tribunal de Cassació de Catalunya.

Des 31 constitució

Estatut de Núria → surt del poble de Estatut d’autonomia (1932) → el que aprova
Catalunya les corts de Catalunya
Preàmbul i 52 articles Sense preàmbul i 18 articles
Cat Estat autònom (federal) Regió autònoma (integral)
Generalitat Idam
Sobirania popular X
4 províncies i ? (corona d’Aragó) 4 províncies, només
Llengua catalana oficial 2 llengües oficials ( català i castellà)
Drets individuals mínim ficats constitució Drets fixi la constitució
Competències → exclusives Redueixen
Ordre públic es qüestió de la generalitat

Estatut: llei fonamental de Catalunya (encara que va per sota de la constitució)

Primera vagada estatut a Catalunya → FITA IMPORTANT → A Catalunya es rep com un èxit.

Un cop s’ha aprovat l’estatut s’han de convocar ELECCIONS