EXCRECIÓ: RONYÓ I APARELL URINARI

Excreció = Eliminació́ dels productes nocius resultants de l'activitat cel·lular.

- Diòxid de carboni (respiratori)

- Bilis amb substàncies de rebuig fabricades pel fetge (digestiu)

- Orina (aparell urinari)

Metabolisme cel·lular Substàncies de rebuig en sang (amoníac) Fetge

Ronyons Sang Urea

Orina Urèters Bufeta urinària Eliminació

En el ronyó hi ha milers de nefrons on es fabrica l’orina i que ens permet eliminar l’urea.
PRÀCTICA 10: DISSECCIÓ D'UN RONYÓ DE PORC o BE
Objectiu

Observar l'anatomia externa i interna del ronyó.

Material

Ronyó de porc o be. Safata de dissecció. Agulla amb mànec o cànula. Pinces. Tisores. Bisturí.
Microscopi òptic. Portaobjectes. cobreobjectes. Aigua oxigenada.

Procediments

1. Observa l'anatomia externa del ronyó. Tracta de distingir-hi les glàndules suprarenals i la capa
de greix i de teixit conjuntiu que l'envolta.

La capsula renal que envolta l’escorça

2. Col·loca el ronyó dins la safata. Identifica l'uréter, l'artèria renal i la vena renal que es troben
en la part còncava. Assenyala tots aquests elements en la foto de l'anatomia externa del ronyó.

1- Uréter

2- Artèria

Renal

1 2
3. Practica un tall longitudinal per la part mitjana del ronyó, paral·lelament a les cares planes, i
per la part convexa. Separa'n les dues parts que en resulten.

4. Observa els següents elements i assenyala'ls en al dibuix de l'anatomia interna del ronyó. De la
part externa a la interna:

C D

a) La càpsula o membrana fibrosa que l'envolta i el protegeix.

b) L'escorça, de color bru clar amb granulacions vermelloses de mida com d'un cap d'agulla
que dóna lloc a una capa denominada zona cortical.

c) La zona medul·lar, vermellosa i estriada, que comprèn de 8 a 12 piràmides. L'extrem de

cadascuna d'elles és travessat per una vintena d'orificis que corresponen a l’obertura d'un tub
col·lector.

d) La pelvis, una cavitat en forma d’embut de parets fibroses, blanques i irregulars que
desemboca en l'urèter.
5. Estén sobre la superfície tallada del ronyó una petita quantitat d’aigua oxigenada. Observa si
es produeix efervescència. Després d’uns segons passa el dit per la superfície per eliminar l’aigua
oxigenada i observa els túbuls col·lectors i els nefrons on continua la formació de bombolles.

Aquesta reacció química és deguda a la sang i l’aigua oxigenada quan es junten formen una
reacció química, i les cèl.lules reaccionen d’aquesta manera

6. Diposita sobre el portaobjectes una petita mosra de la regió cortical i disgrega-la amb l’agulla
amb mànec. Afegeix una gota d’aigua i posa-hi a sobre un cobreobjectes i a sobre paper de filtre
doblegat. Pressiona amb el polze de forma progressiva sense fer moviments laterals per
disgregar la mostra (“squash”). Observa la preparació al microscopi òptic i mira si hi ha
estructures globoses.

Conclusions
1. Foto de l’anatomia externa del ronyó i assenyalar-hi les parts

A C

B D

2. Foto de l’anatomia interna del ronyó i assenyalar-hi les parts.

3. Foto del ronyó amb bombolles als nefrons. Investiga: per què en aquestes zones es continuen
formant les bombolles?Aquesta reacció química és deguda a la sang i l’aigua oxigenada quan es
junten formen una reacció química, i les cèl.lules reaccionen d’aquesta manera

. Foto de la preparació microscòpica. Assenyala-hi les estructures globoses. Què creus que són?

1- Crec que són els puntets negres

1
5. Valora la pràctica, quins objectius has acomplert i quins no?

Ens ha agradat la pràctica ja que he descobert com és el ronyó per dins i quines reaccions té
segons la substància que li apliques