Merce Rodoneta, neix a Barcelona al barri de Sant Gervasi al 1908.

És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres
dramàtiques i poesía lírica, la seva infantesa és solitaria.
D’una banda és filla única i, de l’altre, no es relaciona amb infants de la seva edat, perquè
només va a l’escola entre els 7-10 anys.
Creix en ambient de barri tranquil i envoltada de l’amor dels seus pares i sobretot del seu
avi, que li sap inculcar la seva passió per la cultura i les flors, aspectes que reflecteix
després en la seva obra literaria.La mort de l'avi, quan ella té 12 anys , marca la seva
adolescència.
En 1928, és casa amb el seu oncle matern, 14 anys més gran que ella, Joan Gurguí, ella té
només 20 anys.Aquest matrimoni al qual es veu abocada i el naixement del seu únic fill,
Jordi Gurguí, en 1929, és converteix en una experiència traumàtica per a l’autora, i encara
més al final de la seva vida es culpavilitza de la malaltia mental que afecta el seu fill i què
l'obliga a ser internat en el hospital psiquiatra Pere Mata de Reus.
A partir d’aquests fets, a inicis dels anys 30, Mercé Rodolia tria la literatura com una
alternativa de evasió d’aquell entorn que ha patit. Inicía així una carrera de gran regularitat,
que es manifesta en les col·laboracions als diaris i revistes de més prestigi d’aquests anys.
Aquest són anys de molta activitat, dels quals l’escriptora treballa al Comissariat de
propaganda de la Generalitat de Catalunya, i és membre activa de la institució de les lletres
catalanes. El 21 de gener de 1939 emprèn l'exili i s'instal·la amb altres escriptors
catalans,com Pere Calders, Joan Oliver, Arman Obiols al castell de Roissy-en-Brie a 25 KM
de París. En aquell refugi d'exili, l’autora enceta una relació sentimental amb Arman
Obiols,el seu donim de Joan Prat i Esteve. La majoría de escriptors catalans exiliats
embarquem cap a Amèrica, però MERCÈ I ARMAND prefereixen quedarse a parís.
Assisteixen a l’entrada dels nacis a París,i han d’emprendre la fugida a peu cap a llocs més
segurs.
Es una época de duresa,de supervivencia durant la qual,segons l’autora: “escriure semblava
una ocupació espantosament frívola”.
D’altra banda la precarietat economica(cus a preu fet) li impedeix tenir la tranquilitat
necesaria per dedicar-se amb continuïtat a la seva obra literaria.
Cal situar l'activitat dramàtica de mercè rodoreda en aquests primers anys de l’exili
(1940-50).
De tota manera fins a l’any 1979 no es representarà cap de les seves obres a Catalunya,i la
seva publicació sera ben tardana,10 anys després de la seva mort.
L’estabilitat econòmica li arriba amb la feina que Arman Obiols obté el 1954 com a traductor
a l’organisme de les nacions unides a Ginebra i això propicia que Rodoreda entri en una
etapa de creativitat enorme:22 contes de 1958,que obtindrà el premi Víctor català i que
l’anima a redactar Jardí vora el mar,la plaça del diamant i la mort i la primavera.
El 1960 envia la plaça del diamant (amb títol colometa) i l’envia a la convocatòria del
premi Sant Jordi,i n'és eliminada per un jurat que tenia entre d’altres membres
l’escriptor Josep Pla.
La publicació de la plaça del diamant(1962),gràcies a una recomanació de l’escriptor i
assagista Joan Fuster,que també ha format part del jurat del premi Sant Jordi de
1960,contribueix a la seva consolidació definitiva.
L’any 1966,li atorguen el premi Sant Jordi per una de les seves obres El carrer de les
camèlies
La mort sobtada d'Armand Obiols el 1971 s’accentua la seva solitud a Ginebra i,el 1972
decideix retornar a Catalunya.
A Romanyà acabarà la novela mirall trencat 1974,considerada per molts la més sòlida de la
seva producció.
En aquesta etapa de retorn a Catalunya és membre i soci D'honor de l'associació
d’escriptors en llengua catalana i li és atorgat el premi d’honor de les lletres catalanes el
1980.
Afectada d’un cancer mor en una clínica de girona el 13 d’abril de 1983 i es enterrada a
Romanyà de la selva.
Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions en homenatge a
l’autora. El conjunt de la seva obra es continua reeditan i traduint constantment
L'obra la plaça del diamant està traduïda a més de 30 llengües.

RESUM CAPÍTOLS PL.DI.

Capítol 1: En un ball a la Plaça del Diamant, la Natàlia coneix en Quimet, qui serà el seu
futur marit i li canviarà el seu nom pel de Colometa.

Capítol 2: La Colometa deixa el seu promès, en Pere, i queda per primera vegada amb en
Quimet al Parc Güell per besar-se. Allà, el futur marit de la Colometa li parla dels plans de
futur que tindran i dels drets de l’home sobre la dona.

Capítol 3: En Quimet es baralla amb la Colometa i li exigeix que deixi de treballar a la

pastisseria perquè el propietari la mira amb uns altres ulls. La mare d’en Quimet queda
fascinada amb la Colometa en conèixer-la. En Cintet, un amic d’en Quimet, els informa que
hi ha un pis amb terrat que poden adquirir.

Capítol 4: L’Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de la Colometa, li diu
que fa bé casant-se amb en Quimet. Quan veuen el pis, el promès decideix la decoració i
proposa canviar la cuina. En Cintet, en Mateu i la parella treuen el paper de les parets del
pis.

Capítol 5: El dia de rams van a dinar a casa la mare d’en Quimet, que es queixa perquè el
menjar no porta sal. El diumenge següent, van a dinar a casa la Colometa, amb el seu pare
i la seva dona (perquè la Colometa era òrfena de mare) i, després, tornen al pis per rascar
el paper de les parets. Quan han empaperat el menjador, surt una taca, però cap dels veïns
ni l’antic propietari en vol saber res.

Capítol 6: En Quimet porta a la seva futura parella amb el mossèn Joan per decidir com
anirà la cerimònia, que vol que sigui curta. El mossèn contesta que aquestes celebracions
s’han de fer lentament perquè amb el casament es decideix amb qui vols passar la resta de
la teva vida. S’ajunten una bona colla de persones a l’església i, en sortir, tots es fan fotos.
En el ball després de dinar, la Colometa està molt feliç, però en Quimet no mostra cap
sentiment amorós.

Capítol 7: Quan han complert dos mesos de casats, ja tenen el pis en ordre. En Quimet fa
broma dient a la seva parella que la portarà sota el llit i hi saltarà a sobre. Sempre que van a
dinar a casa d’en Quimet, la seva mare s’emporta a la Colometa a l’habitació per veure si
està embarassada. Segons en Quimet, els diumenges són dies de fer un nen.

Capítol 8: En Quimet fabrica una cadira de fusta només per homes. A l’Enriqueta li hauria
agradat conèixer la nit dels nuvis en detall, però van estar una setmana tancats a l’habitació.
Per a la Colometa, fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa.
Capítol 9: En Quimet acusa a la Colometa d’haver perdut la clau de la porta d’entrada al
pis, quan l’ha perdut ell. El marit es passa tot l’hivern queixant-se de mal a la cama, un dolor
que només pateix a la nit quan la Colometa l’ha de cuidar. Un dia passejant i mirant les flors
a la Rambla, la Colometa es troba en Pere, el seu antic promès, i els dos estan tristos per
dintre.

Capítol 10: La Colometa està embarassada i sent com si l’haguessin buidat i omplert amb
alguna cosa. Parla amb l’Enriqueta dels àpats de menjar i, el pare de la Colometa, ja pensa
en un nom pel fill o filla que tindrà. En Quimet replica que serà el seu pare qui posarà el nom
al bebè. La parella va a la platja amb moto perquè a la Colometa li convé que li toqui l’aire i
banyar-se al mar. En Quimet se segueix queixant de mal a la cama i dels malsons que té,
quan qui realment pateix és la Colometa.

Capítol 11: La Colometa té contraccions. Quan és l’hora del part, de tanta força que fa per
parir el nen, trenca la columna del llit de l’hospital i sorgeixen rumors de que el volia
escanyar i que són uns mal pares. També es diu que deixen el nen sol a l’habitació tancada
perquè no para de plorar. El fill passa de pesar 4 a 2 quilos i mig perquè no vol mamar i
s’està desnodrint. La Julieta consola a la Colometa perquè quan la mare té un bebè, quasi
bé no existeix.

Capítol 12: Moltes tardes, la Colometa anava a passejar amb l’Antoni (el seu fill) a veure les
nines. La parella volia fer un colomar i aparellen dos coloms, en Cafè i la Maringa, però fan
ous força grans i la gent diu que els han de donar ortigues per menjar.

Capítol 13: Quan fan el colomar a les golfes, la Colometa el pinta blau. En Quimet porta
una nova parella de coloms que s’acaba adaptant als que ja hi són i, més tard, porta una
parella de coloms de cua de gall d’indi.

Capítol 14: L’autora del llibre (Mercè Rodoreda) comença a descriure com és la Plaça del
Diamant. A la ciutat arriba aire fresc per la proclamació de la República, però augmenten els
mals de cap de la Colometa. A més, en Mateu està cada vegada més enamorat de la seva
dona. En Cintet decideix obrir les finestres del colomar perquè no poden viure en reixes i en
Quimet tem que no tornin. Però, a partir de llavors, la Colometa ja pot estendre la roba,
perquè abans els coloms li empastifaven.

Capítol 15: En Quimet porta amb moto a l’Antoni. Després d’un any i mig del primer
embaràs, arriba el segon i la Colometa encara ho passa més malament. A la filla li posen
Rita de nom. L’Antoni es posa gelós i es porta malament.

Capítol 16: Li diagnostiquen un cuc a l’intestí a en Quimet, que es pot infectar depèn del
que mengi. Quan treu el cuc, el posa en un pot de vidre i l’Antoni el treu per jugar.

Capítol 17: A en Quimet no li va gaire bé la feina i els falten diners per poder menjar. Per
aquest motiu, la Colometa decideix deixar els nens al menjador de l’escola per poder
treballar als matins netejant una casa.

Capítol 18: La Colometa descriu la casa on treballa perquè la troba com un trencaclosques.
En l’habitatge hi viuen una parella de joves amb el seu fill i els gendres del pare.

Capítol 19: En el primer dia de feina, la Colometa deixa els nens tancats al menjador
perquè són molt petits i no es poden quedar al carrer amb l’Enriqueta ni amb en Quimet.
Capítol 20: Els amos de la casa on treballa la Colometa són molt rics i tenien cases de
lloguer. La Colometa deixa uns dies els nens al carrer amb l’Enriqueta, fins que l’Antoni es
cansa. La Colometa presenta en Quimet a la senyora de la casa on treballa.

Capítol 21: Un dia, la Colometa troba els seus fills envoltats dels coloms, que mica en mica
es feien amos del pis on vivien. A en Quimet li sembla bona idea i afegeix covadors perquè
hi vagin més coloms. En Quimet creu que es faran rics perquè els podrà anar venent.

Capítol 22: La Colometa està farta perquè el pis s’ha tornat un caos i només sent coloms
per tot arreu. La mare d’en Quimet pensa el mateix quan els va a visitar.

Capítol 23: La mare d’en Quimet mor i la van a veure a casa, on està estirada amb les
seves tres veïnes al voltant.

Capítol 24: En Cintet i en Mateu s’enfaden amb la Colometa perquè no vol que en Quimet
es torni un soldat.

Capítol 25: La Colometa està cansada de treballar i fer les feines de casa perquè ningú
l’ajuda, però no s’atreveix a dir-li a en Quimet. La Colometa va a molestar els coloms i a
matar els ous.

Capítol 26: En Quimet es vesteix com un milicià perquè la revolució està a punt d’esclatar.
Als amos de la Colometa els denuncia una parella perquè diuen que la casa era de la seva
propietat i els milicians els volien matar, fins que els revolucionaris els donen la raó. A casa,
en Quimet i la Colometa es queden sense gas i els coloms van marxant.

Capítol 27: En Quimet i en Cintet van a lluitar al front d’Aragó i la Colometa es queda sola.
Els amos la fan fora de casa perquè no li poden pagar el sou. En Mateu, abandonat per la
seva dona i filla, va a visitar la Colometa perquè és l'única persona que li queda, però ha de
tornar a lluitar al front. L’Enriqueta troba una feina a la Colometa que consisteix en netejar a
l’ajuntament.

Capítol 28: En Quimet torna del front amb menjar i els fills l’adoren quan explica les batalles
que ha lluitat. En Quimet s’emporta matalassos al front. Quan la Colometa va a l’adrogueria,
dos milicians venen perquè no troben en Cintet, que finalment apareix.

Capítol 29: En Cintet visita a la Colometa i ella el troba canviat, com si la guerra canviés als
homes. En Cintet porta menjar pels nens i recorden moments quan estaven en pau. Ja no
queden gaires coloms i la Colometa havia anat tirant els covadors.

Capítol 30: La Colometa es troba a la Julieta i les dues tenen el seu marit al front d’Aragó.

Capítol 31: Amb el primer bombardeig a Barcelona, el pare de la Colometa mor, però ja no
tenia cap sentiment per ell des que la seva mare va morir. En Quimet torna amb set
milicians amb menjar i explica el seu desig de s’acabi la guerra per tornar a estar feliços a
casa. La Julieta torna a visitar a la Colometa i li recomana que porti el seu fill en una colònia
de nens refugiats on ella treballa, perquè veu que no té prou menjar per alimentar dos fills.

Capítol 32: Malgrat que l’Antoni no vol, la seva mare el porta a la colònia per poder menjar
millor. L’Enriqueta visita l’Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià truca a la porta
de casa la Colometa i informa que en Quimet i en Cintet han mort a la guerra. Després
d’aquesta escena, la Colometa entra a casa l’últim colom que quedava.
Capítol 33: La Griselda va a visitar a la Colometa i li dóna el seu condol. Quan l’Antoni torna
de la colònia, no li dirigeix la paraula a la seva mare i la Rita li dóna la notícia que el seu
pare és mort. La mare també coneix que en Mateu ha estat afusellat i acudeix als seus
antics amos.

Capítol 34: Els seus antics amos la rebutgen perquè no volen gent pobra que netegi la
casa. També li diuen que si el seu marit ha mort, és perquè ella és roja. L’Enriqueta li troba
una feina de netejar, però la Colometa està molt ensorrada i veu que els seus fills estan
massa prims. Llavors, decideix acabar amb la seva vida i la dels seus fills abocant-los-hi
salfumant amb un embut a la nit.

Capítol 35: La Colometa es troba a un home que s’havia quedat sense cama i li dona el seu
condol, però després s’adona que era l’ajudant d’en Quimet. Després de passar per
l’església, veu difícil afrontar la situació de la Postguerra i s’imagina pujant al colomar com si
fos un colom.

Capítol 36: Quan va a comprar salfumant fa veure que s’ha deixat els diners a casa i diu
que ja ho pagarà. Quan surt de la botiga, l’adroguer li demana si vol treballar per fer les
feines de la seva casa i ella dubta, però ho acaba acceptant.

Capítol 37: En el primer dia de treball de la Colometa a casa l’Antoni, l’adroguer li ensenya
l’habitatge. A més, la Colometa fa una descripció detallada de la casa.

Capítol 38: La Colometa ha pogut sortir de la pobresa gràcies al sou i les paperines de
menjar de l’adroguer.

Capítol 39: L’adroguer li demana que es casi amb ell, però no pot tenir fills perquè la guerra
el va mutilar. Per primera vegada des de fa temps, la tornen a anomenar Natàlia.

Capítol 40: Al cap de tres mesos es casen i, amb la guerra acabada, l’Antoni (l’adroguer)
arregla la casa.

Capítol 41: Els nens tornen a estudiar i l’Antoni contracta una dona per fer les feines de
casa perquè no vol que ho faci la Natàlia. El nen agafa molta estima a l’Antoni i a
l’Enriqueta.

Capítol 42: La Natàlia no vol sortir de casa perquè té por de la vida i la Rita creu que en
Quimet podria estar viu. Surten a passejar i la Natàlia es desmaia.

Capítol 43: La Natàlia troba a faltar els coloms perquè els considera alliberadors i nets.

Capítol 44: L’Antoni parla amb en Toni (el fill de la Natàlia), que li diu que no vol continuar
estudiant i vol seguir el negoci de l’adroguer.

Capítol 45: Un noi del bar de la cantonada demana casar-se amb la Rita. L’Antoni i la
Natàlia parlen amb ella però diu que no vol, que prefereix veure més món.

Capítol 46: La Natàlia i l’Antoni fan el possible perquè la Rita es casi amb en Vicenç i el
promès li envia flors i la convida a menjar al bar, però es cansa del fet que la Rita no li faci
cas. L’Antoni li diu a la Rita que aviat el veuran vestit de militar.
Capítol 47: La Rita accepta casar-se amb en Vicenç per no fer-lo patir més i comencen a
preparar el casament.

Capítol 48: Fan el casament i tot va molt bé. En Toni va al dinar vestit de militar i la Rita li
diu a la seva mare que es va enamorar d’en Vicenç des del primer dia.

Capítol 49: La Natàlia s’adreça al pis on va viure amb en Quimet i amb un ganivet escriu a
la porta “Colometa”. Després, la Natàlia fa un crit alliberador i, quan torna a casa, abraça al
seu segon marit, l’home que l’ha salvat de la pobresa.