BLOC 2.

ACTIVITAT 2: ANÀLISI INDIVIDUAL DE L’EXPERIÈNCIA

Paula Rodríguez Palencia

4A
 ÍNDEX

Pregunta 1 2

Pregunta 2 4

Pregunta 3 6

Annexos 8

1
Activitat 2. Anàlisi d'una “experiència d'aprenentatge clau”.

Fase 2 individual:
Interpretar:

1. En quin grau el protagonista de la història atribueix sentit i valor personal als aprenentatges i a
la pròpia situació d'aprenentatge?

Atribuir sentit i donar un valor personal als aprenentatges és un procés on l'alumne ha de ser capaç
d'entendre el perquè s'està portant a terme una tasca, que li servirà, si s'ha implicat i de quina
manera l'ha ajudat, si el seu entorn li dona un suport o no, etc. Per arribar a tot això abans s'han de
complir unes condicions les quals ajudaran l'infant a atribuir aquell sentit i valor personal i d'aquesta
manera a construir la seva identitat d'aprenent. És important destacar que això no depèn només
d'ell, aquest procés té en compte les característiques de l'activitat, les característiques de l'aprenent
(IdA) i amb tot això es podrà tenir una experiència d'aprenentatge amb sentit.

En aquest cas, la situació d'aprenentatge a analitzar és la meva. Com he mencionat abans, s'han de
tenir en compte tres condicions per veure si l'experiència ha contribuït a què jo donés un major
sentit.
En primer lloc, l'experiència em va ajudar a conèixer-me i entendre'm millor. Jo era una nena molt
tímida i insegura i per aquest motiu tenia aquesta conducta a l'aula de no voler participar. Semblava
que no mostrava interès i, en canvi, el que passava era que no em veia capaç.

El meu tutor és el que em va acompanyar durant tot aquest procés i és la persona que em va fer ser
conscient, amb molt de treball, que tenia molt potencial per fer qualsevol cosa, però només em
faltava treure'l i mostrar-ho. Abans d'arribar a 6è de primària no vaig tenir un professor que
s'impliqués tant en la meva situació i això havia fet que jo cada cop tingués menys ganes d'intentar
millorar. A partir de tot el seguiment i treball per part del meu tutor també dels meus pares vaig ser
capaç d'entendre el perquè jo tenia aquest comportament, i era degut a les meves experiències
passades amb altres professors i companys (ja que vaig patir assetjament escolar per part d'un
company de classe), les quals m'havien fet ser una nena amb poca autoestima, inseguretat i amb por
a l'error.

2
Però jo no vaig ser conscient que podia ser per aquest motiu fins després de totes les tutories que
vaig tenir amb aquell tutor i els meus pares per intentar esbrinar quin era el motiu de que jo tingués
aquella visió de mi mateixa, i finalment, vam arribar a la conclusió que el meu passat a l’escola havia
tingut molta influència.

A més, vaig conèixer i entendre millor la realitat sent capaç d'actuar sobre ella perquè per exemple,
quan a l'experiència encara que menciono que al principi em costava arribar a l'objectiu i semblava
que no dones importància, jo vaig acabar entenent el que se m'estava demanant com a alumne i a
poc a poc vaig poder anar corregint i sent capaç de modificar la realitat que estava vivint per tal de
modificar la meva identitat d'aprenent i donar un major valor personal, fent d'aquell aprenentatge
una experiència molt més significativa per a mi.

I finalment, aquella situació va proporcionar-me l'habilitat de projectar-me cap a noves situacions en

el futur per tal de generar expectatives positives d'èxit. Això en l'experiència es va donar en el
moment que, gràcies al meu canvi d'actitud i l'ajuda que vaig rebre, vaig ser capaç de deixar enrere
tot allò que em frenava la possibilitat de dur a terme les dinàmiques a l'aula amb normalitat i vaig
poder incrementar les meves habilitats de comunicació, comprensió, expressió, etc. de manera que
ja no tenia tanta vergonya de parlar en públic, no m'angoixava participar a classe, per mi anar a
classe va començar a ser una cosa divertida i amb sentit.

3
2. Fins a quin punt la identitat d'aprenent que trasllueix l'experiència d'aprenentatge és una
identitat d'aprenent més o menys habilitadora que permet al protagonista sentir-se capaç
d'aprendre en diferents contextos o situacions? Quins aspectes es podrien millorar per fer-la més
habilitadora?

La identitat d'aprenent es construeix a través dels missatges que rebem dels altres. Si ens diuen
coses positives, no tindrem tanta por a nous reptes. Però, en canvi, si ens diuen coses negatives serà
una experiència no habilitadora. Els infants necessiten construir la de manera habilitadora i potent, si
no, no podran aprendre.

En la meva situació, el meu objectiu va ser perdre la vergonya, atrevir-me a parlar, millorar la meva
comunicació, expressar-me, sentir-me bé com estudiant, no patir a l'hora de fer dinàmiques i gaudir
de la meva etapa escolar. Pel que fa a motivacions, eren més del meu entorn que de mi mateixa,
encara que jo volgués no em sentia capaç de fer-ho, per tant, la principal motivació extrínseca va ser
el suport que vaig rebre per part dels meus pares, ja que sempre han estat una gran ajuda per a mi i
mai han dubtat a ajudar-me si algun cop ho he necessitat.
A més, també el suport del meu professor de 6è. Abans mai havia tingut un professor que fos tan
pròxim als seus alumnes i amb ell podies tractar qualsevol tema, sempre estava disposat a ajudar en
tot el que necessitessis, i el més important, empatitzava molt amb els alumnes, els entenia i feia tot
el possible per atendre totes les seves necessitats.

Tant els meus pares com el meu tutor eren conscients abans que jo, que jo era una noia molt
intel·ligent i tenia molt potencial, però com durant el meu temps passat a l'escola no havia rebut
aquells comentaris, només per part dels meus pares, no em creia capaç de fer el que volia i m'estava
rendint amb el pas del temps. Aquests missatges van tenir molt de pes en aquest procés i el paper
del meu tutor va ser essencial perquè encara que jo estava rebent suport sempre de la meva família,
si després anava a l'escola i no tenia a cap figura que em proporcionés aquells recursos que jo
necessitava per tal de millorar, no serviria de res.
A més, El meu tutor de 6è de primària va aconseguir que jo a poc a poc tingués aquell interès en les
matèries i m'impliqués activament en els continguts i activitats que donava a l'aula.

Al principi, jo no entenia per què havia de fer la tasca de canviar, no tenia cap meta que volgués
aconseguir ni cap mena de motivació per culpa de les meves experiències anteriors que em van
produir emocions negatives, em vaig sentir trista, angoixada, incompetent, desil·lusionada, etc. En
aquell moment tampoc era molt conscient que em serviria fer aquell canvi i com tenia sentiment

4
d'incompetència no em creia capaç de fer-ho, per tant, feia l'efecte que no tenia ganes d'intentar-ho i
va ser frustrant per a mi.

La meva experiència com a aprenent va passar de ser primer molt complexa i difícil, per la meva falta
de comprensió i de motivació, per la falta de recursos personals i de l'entorn les quals no havia rebut
durant el meu pas a l'escola fins que vaig arribar a 6è de primària. A partir d'aquell moment la meva
experiència educativa va fer un gir important, provocant un gran impacte emocional positiu i va
passar a ser molt més capacitadora, ja que amb molta persistència, treball, esforç i suport , tot el que
em va limitar a dur a terme la meva tasca, va desaparèixer.

5
3. Quines estratègies de personalització d'aprenentatge identifiques que s'implementen (o que no
s'implementen i s'haurien d'implementar) en la situació narrada que influeixen en l'experiència
d'aprenentatge i el sentit de l'aprenentatge? Feu referència, com a mínim, a dues estratègies.

Hi ha un seguit d’estratègies que poden influir en gran part a l’experiència d’aprenentatge i l’atribució
de sentit. En la meva experiència com a aprenent es poden identificar un seguit d’estratègies que es
porten a terme com per exemple:
Fer-me pensar en altres experiències passades d'aprenentatge que havia tingut i que fossin
significatives per mi, parlàvem molt sovint del tema per tal d'entendre la meva situació com a
aprenent i poder intervenir en el problema que jo tenia a l'aula. Em feia explicar experiències
educatives que m'havien de fer sentit bé i altres que m'haguessin fet sentir malament i expressar
com ho havia viscut en aquell moment. A més a part de fer-me reflexionar sobre experiències
anteriors, també em feia raonar sobre la imatge que tenia de mi mateixa com a alumne i rumiar com
podria jo abordar les activitats, que ell plantejava a l'aula, amb normalitat. A més quan jo li explicava
com em definia jo com a aprenent ell em donava la visió que tenia de mi com a aprenent i això
m'ajudava a veure altres visions d'altres cap a mi, ser conscient de la imatge que els altres tenen de
mi i que veuen coses que jo potser no soc capaç de valorar, afavorir la meva autoestima, augmentar
la meva automotivació, fer-me créixer com a persona.

A més d’això ell va crear una mena de pla d’aprenentatge dirigit a mi per tal d’aconseguir el seu
objectiu i ajudar-me a ser més participativa, a perdre la vergonya, a parlar en públic, relacionar-me
més, etc. A part, sempre tenia en compte els meus interessos d’aprenentatge a l’hora de fer
qualsevol dinàmica, en general amb tots els alumnes intentava fer-ho per tal que a tothom li agradés
el que es treballava a l’aula.

Portant a terme totes aquestes estratègies a mi em va fer sentir hàbil, apte, capacitada i em va fer
agafar moltes més forces per afrontar la meva problemàtica a l'aula amb molta més confiança i vaig
acabar estant molt més orgullosa de mi mateixa i vaig ser capaç d'assolir tots els meus objectius amb
relació a la meva identitat com a aprenent.
Encara que aquestes estratègies aplicades fossin molt adequades i m’ajudessin a assolir totes les
meves metes com a estudiant, hi ha alguna cosa més que pot ser si s’hagués aplicat haurien fet de la
meva experiència una molt més habilitadora per tal d’afavorir el meu procés d’aprenentatge i
millorar-ne els resultats.

6
Jo crec que una estratègia que hauria estat bé per tal d'enfortir-me com a persona podria ser una
dinàmica dirigida a treballar la competència emocional. Això es podria dur a terme amb una activitat
on després de cada classe impartida, tots els alumnes expressessin si els ha agradat, sinó, si els
agrada més fer les classes d'una altra manera, com s'han sentit durant la sessió, etc. per tal de tenir
en compte les seves opinions i treballar sobretot l'expressió de les emocions i sentiments. D'aquesta
manera s'ajuda l'alumnat a saber posar nom a tot el que sent i ser capaç d'expressar-se sense
timidesa, tenir esperit crític, a no tenir por a equivocar-se i sentir-se acceptat.

7
ANNEXOS

Experiència analitzada (Paula)

BTII. Actividad 0. Experiencias de aprendizaje clave

Parte A.
A lo largo de nuestra vida aprendemos en diferentes lugares, situaciones y con personas diferentes.
Aprendemos en lugares que están destinados para ello (como las escuelas, los institutos, los colegios,
etc.), pero también aprendemos en otras situaciones, con los amigos, en los viajes, en familia, etc.
Entre las múltiples experiencias de aprendizaje que tenemos, hay algunas que se destacan sobre las
demás porque lo que aprendimos fue importante y/o porque nos hicieron sentir especialmente bien
o mal como aprendices. Son experiencias buenas o malas que nos han influido mucho como
aprendices.

Queremos pedirte que pienses por unos momentos en las experiencias de aprendizaje que has
tenido y elijas una que tú consideres especialmente importante. Ponle un nombre:

1. Experiencia TÍTULO: “Una experiència inoblidable“

Ahora vamos a pedirte que nos cuentes un poco más de esa experiencia (los espacios de respuesta
tras cada pregunta son orientativos, puedes ampliarlos tanto como necesites).
2. Describe la experiencia. ¿Qué fue lo qué pasó?

Quan era petita, a l'etapa de primària, era molt tímida i em feia molta vergonya parlar, participar en
la classe, donar les meves idees, fer presentacions sortir a la pissarra, etc. i em donava ansietat quan
tocava fer dinàmiques d'aquest tipus a l'aula. El fet que em passes això va ser perquè jo era una nena
molt insegura i pensava que no era capaç de fer algunes coses.Quan vaig arribar a 6è de primària vaig
tenir un professor molt diferent dels que havia tingut fins aquell moment. Va adonar-se del meu
problema i va decidir contactar amb els meus pares per fer una tutoria amb l'objectiu de conèixer-me
més i saber com ajudar-me.Els meus pares deien que a casa si parlava molt, els explicava coses i era
capaç de dur a terme els deures sense moltes dificultats. Ell els va dir que jo era molt capaç de fer-ho
i que tenia potencial, només havia de treure'l.

Ahora cuéntanos algunos detalles:

3. ¿Qué edad tenías en ese momento? 11 anys

4. ¿Dónde pasó (escuela, instituto, viaje,…? Va tenir lloc a l’escola

8
5.a. ¿Qué otras personas además de ti estuvieron presentes en esta experiencia: padre, madre,
hermano(s), amigo(s) maestro(s) compañero(s)…? Puedes señalar varios
¿Quién/es? El meu pare, la meva mare i el meu professor.

5.b. ¿Alguna/s de esta/s persona/s fue especialmente importante para lograr ese aprendizaje o para
que te sintieras tan bien o mal como aprendiz? Especifica quién/es y por qué:

El meu professor perquè em va fer sentir capaç de fer el que em proposava i va aconseguir que fos
més segura de mi mateixa i tingues més autoestima.

6. ¿Hubo algo en la experiencia que llamara especialmente tu atención o te interesara

especialmente?

L’empatia i la dedicació que tenia el meu professor amb els seus alumnes, especialment la motivació
que hi va posar per ajudar-me a mi.

7. ¿Hubo algo en la experiencia que te implicara o te hiciera sentir un especial compromiso con la
situación ?

No.

9
8.a ¿Cómo te sentiste en aquel momento?

Al principi em sentia molt confusa i insegura, però a partir de l'acompanyament tant educatiu com
emocional que em va proporcionar el meu tutor i els meus pares em vaig anar sentint molt més
capaç i segura de fer les coses.

8.b. ¿Cómo te sientes ahora al recordarla?

Ara quan ho recordo penso en la sort que he tingut de creuar-me amb aquell professor que em va
canviar molt la meva experiència educativa a l'escola.

9.a. ¿Recibiste algún comentario -de aprobación o desaprobación- sobre lo que hiciste?
¿De quién? Tant el meu tutor com els meus pares em van mostrar l'orgullós que se sentien en veure
el meu progrés a l'escola.
¿Fue positivo o negativo? Va ser positiu.

9.b. ¿Qué te pasó al recibir ese comentario?

Em va fer feliç el fet que ells veiessin que encara que em costes m'estava esforçant i em va fer creure
molt més en mi mateixa.

10
10. ¿Cómo ha influido esta experiencia en otras situaciones posteriores de aprendizaje que has
tenido? ¿Puedes darnos algunos ejemplos de estas otras situaciones?

Aquesta experiència m’ha influït de tal manera que els anys posteriors, quan ja vaig entrar a l’ESO,
Batxillerat, cicle formatiu, etc., tingues molta més autoestima i perdés la vergonya per fer moltes
coses que abans no era capaç.
Com per exemple, al cicle formatiu d’educació infantil. Quan havia de parlar en públic, fer
representacions teatrals i dinàmiques que implicaven la meva participació em sentia molt capaç i
gaudia en el moment de fer-ho.

11. ¿Alguna vez has comentado con alguien esta experiencia?, ¿con quién, cuándo, con qué motivo?

Quan estic en una situació parlant amb persones sobre el nostre pas per l'escola, m'agrada molt
mencionar-ho perquè és un record molt especial que em va canviar molt com a persona i també la
meva manera d'afrontar segons quines situacions de la vida.

Parte B. Características como aprendiz

12. Describe tus características más destacadas como aprendiz

Jo em considero una bona estudiant perquè soc un alumne responsable amb les meves tasques i
m'esforço molt per fer les coses el millor possible. A vegades això em portà a ser massa
perfeccionista i no estar satisfeta amb el que faig. A més soc molt organitzada i a vegades m'ha
passat que no m'he sabut organitzar del tot bé i m'he sentit molt atabalada.Tinc facilitat per
concentrar-me i estar a atenta a l'aula, tot i que de vegades de massa coses que tinc al cap em costa
una mica.

11
13. ¿Tienes una idea de las situaciones en las que te resulta más fácil aprender?
SÍ o NO: Sí
¿Qué características tienen estas situaciones?

Em resulta més fàcil aprendre en situacions visuals. És a dir quan veig davant els meus ulls el que
m'estan explicant, m'és molt més fàcil entendre-ho i interioritzar-ho.

12
14. ¿Tienes una idea de las situaciones en las que te resulta más difícil aprender?
SÍ o NO: Sí.
¿Qué características tienen estas situaciones?

Les situacions on em resulta més complicat aprendre són per exemple les classes molt teòriques i
poc dinàmiques. Em resulta difícil connectar amb la teoria que m'estan explicant si no és de manera
activa i participativa, posant exemples d'experiències, etc.

15. ¿En qué situaciones te sientes especialmente bien aprendiendo?, ¿Qué características tienen
estas situaciones?

Em sento bé aprenent quan la informació que em transmeten m'interessa i em motiva i quan la

persona ho està transmetent-te una actitud positiva, activa i proporciona ajuda en cas que no ho hagi
entès del tot. Són situacions que em fan poder aprendre de manera més fàcil i d'aquesta forma em
sento bé i capaç d'interioritzar els coneixements.

16. ¿En qué situaciones te sientes especialmente mal aprendiendo?; ¿Qué características tienen
estas situaciones?

Em sento malament aprenent en situacions on el tema que es tracta no m'interessa (per exemple, a
mi em passava amb les matemàtiques) i a més que la persona que està transmetent aquests
coneixements ho faci de manera passiva, sense ganes o no ho digui pensant en les necessitats que
tenen els seus alumnes, pot ser alguns alumnes necessiten aprendre d'una manera més visual i
d'altres ja els serveix amb l'explicació teòrica.

13