Microeconomia

Llista de Problemes I

TEMA 1: JOCS ESTÀTICS

1.- a) Calcula, eliminant successivament les estratègies estrictament dominades,

l’equilibri del següent joc:

B1 B2 B3
A1 2, 0 1, 1 4, 2
A2 3, 4 1, 2 2, 3
A3 1, 3 0, 2 3, 0

b) Quins són els equilibris de Nash d’aquest joc (en estratègies pures)?

2.- Considera el següent joc d’estratègia en forma normal:

a b c
A 0, 1 9, 0 2, 3
B 5, 9 7, 3 1, 7
C 7, 5 10, 10 3, 5

Es demana:
a) Hi ha estratègies dominants?
b) Quin és l’equilibri (o equilibris) de Nash del joc (en estratègies pures)?

3.- Considera el següent joc en forma estratègica:

a b
a 0, 1 3, 3
b 2, 2 1, 0

Es demana:
a) Hi ha estratègies dominants?
b) Troba els equilibris de Nash d’aquest joc (en estratègies pures).
c) Si hi més d’un equilibri de Nash, tots són solucions igual de raonables del joc
d’estratègia?

4.- Considera el següent joc d’estratègia en forma normal o estratègica:

a b c
A 1, 2 2, 3 1, 1
B 3, 2 1, 3 0, 3
C 2, 0 1, 1 2, 2

1
Es demana:
a) Algun jugador té una estratègia dominant? Per què o per què no?
b) Utilitza l’eliminació iterada d’estratègies estrictament dominades per reduir el joc
tant com sigui possible.
c) El joc es pot resoldre mitjançant dominància?
d) Quin és l’equilibri (o equilibris) de Nash del joc (en estratègies pures)?

5.- Dues empreses automobilístiques decideixen llançar al mercat al mateix temps un

model de cotxe de gamma intermèdia. Cadascuna d'elles s'està plantejant si oferir o no
finançament als clients, la qual cosa suposaria captar major quota de mercat, però
comportaria certs costos. Ambdues empreses prefereixen no oferir aquest finançament,
però cadascuna tem que l'altra l'ofereixi i, per tant, acapari major nombre de
compradors. Suposem que els beneficis esperats per les empreses són els següents. Si
ambdues ofereixen finançament, 400 milions per a cadascuna; si cap ho fa, 600 per a
cadascuna, i si una l'ofereix i l'altra no, la primera guanya 800 i la segona 300.
Representi el joc en forma normal. Calculi els equilibris de Nash (en estratègies pures).

6.- Alguns contribuents decideixen cada any si fan o no la declaració de la renda. Per
descomptat, l'avantatge de no fer-la és que, si no els inspeccionen, no paguen impostos.
El risc que corren és que si els inspeccionen, els fan pagar, a més dels impostos, una
multa per evasió fiscal. Fixem-nos en el cas d'un contribuent. Per simplificar suposi que
R és la seva renda, I són els impostos que hauria de pagar si decidís declarar, M és la
multa que paga si no declara i li inspeccionen, i C és el cost de dur a terme la inspecció,
que l'Agència Tributària ha de pagar independentment del que descobreixi l'inspector.
(Suposi que una vegada que arriba l'inspector, no hi ha forma d'ocultar la renda i per
tant, se sap els impostos que aquest individu ha evadit). L'individu es preocupa per tenir
els màxims diners possibles i l'Agència Tributària per la seva recaptació neta (això és,
els ingressos ben siguin per impostos o multes, menys els costos).

(a) Especifiqui un joc en forma normal que reculli la relació entre el contribuent i
l'Agència Tributària.
(b) Suposi que es compleixen les desigualtats M > C, I > C.
(b.1) Té algun d'aquests jugadors una estratègia dominant?
(b.2) Indiqui si hi ha en aquest joc un equilibri de Nash (en estratègies pures) i raoni
breument la seva contestació en termes econòmics.
(c) Ara suposi que es compleixen les desigualtats I+M < C (això podria ocórrer si els
inspectors d'Hisenda reivindiquessin uns salaris molt alts i les multes per evasió fossin
poc importants).
(c.1) Té algun d'aquests jugadors una estratègia dominant?
(c.2) Indiqui si hi ha en aquest joc un equilibri de Nash en estratègies pures i raoni
breument la seva resposta en termes econòmics.

7.- El Pere i el Miquel viuen en cases contigües. Des de la seva terrassa, el Pere no pot
veure el seu propi jardí, però té una magnífica vista del jardí del Miquel. Així, el Pere
valora en 2 mil euros que el jardí del Miquel estigui cuidat, però només en 500 euros

2
que el seu propi jardí estigui cuidat. La situació i preferències del Miquel són
completament recíproques. Ja que els jardins són visibles des de la via pública,
l'ajuntament subvenciona (per import de 500 euros) a cada veí dels carrers en els quals
tots els jardins estiguin ben cuidats. El Pere i el Miquel són els únics veïns del seu
carrer. El cost de manteniment de cada jardí és de mil euros.

(a) Representi el joc al que s'enfronten el Pere i el Miquel.

(b) Calculi els equilibris de Nash (en estratègies pures).

8.- Considera el següent joc d'inspecció: hi ha dos jugadors, un principal, P , i un agent,

A . El principal pot realitzar dues possibles accions: inspeccionar a l'agent (denotarem
aquesta acció amb I ) o no inspeccionar-lo ( NI ). L'acció I té un cost h per al
principal, mentre que NI té cost zero. Per la seva banda, l'agent pot treballar (T) o no
treballar ( NT ). Treballar té un cost g per a l'agent (aquest cost reflecteix la seva
desutilitat per treballar), mentre que no treballar té cost igual a zero. Si l'agent treballa,
el seu treball aporta al principal un valor de v . El salari que se li paga a l'agent (tant si
no és inspeccionat com si és inspeccionat i va treballar) és de w (suposem
w  h, w  g ). En cas de ser inspeccionat i no haver treballat, el salari rebut per l'agent
és zero. Es demana:
(a) Representa el joc en forma normal.
(b) Existeix Equilibri de Nash (en estratègies pures)? Explica la teva resposta analitzant
la funció de millor resposta de cada jugador.

9.- Considerem la següent versió del matching pennies: dos jugadors tiren
simultàniament una moneda d’1 € a l’aire; si surt una cara (β) i una creu (), l’1 guanya
l’aposta (s’emporta 1€ que li paga el 2); si surten dos cares o dos creus, el 2 guanya
l’aposta que li paga l’1. Es demana:
(a) Mostra el joc en forma estratègica.
(b) Troba tots els EN en estratègies mixtes.

10.- Dos grans magatzems, 1 i 2, que venen un únic bé decideixen simultàniament si

posar preus normals (N) o preus rebaixats (R), N>R. Hi ha consumidors desinformats,
que compren si el preu satisfà P = N, i d’altres informats, que només compren si
l’article està de promoció P = R. Els dos grups de consumidors es distribueixen
aleatòriament entre les botigues: si posen el mateix preu, es reparteixen a parts iguals els
consumidors de cada grup. Si les dues posen N només venen als desinformats i i = 7,5,
i = 1, 2; si les dues fixen R venen a tots els compradors, però a un marge molt baix i i =
5, 5. Si posen preus diferents la que posa R li pren els clients informats a l’altra,
compensa el marge baix amb unes grans vendes i obté uns beneficis de i = 8, 5, i = 1, 2.
Es demana:
a) Formula el joc en forma estratègica i troba els EN.
b) Un equilibri en estratègies mixtes representa una política de rebaixes esporàdiques;
quins beneficis genera?
c) Una política alternativa és posar preus baixos tot l’any, P = B, R<B<N, que genera
uns beneficis i = 5, i = 1, 2, pel menor marge sobre els desinformats. Si la botiga 1
adopta les estratègies (N, R, B) mentre la 2 manté les estratègies (N, R), quins són els
guanys d’ambdues empreses? Li val la pena afegir l’estratègia B a les anteriors?