PRÀCTICA DE LABORATORI 4.

ESTUDIS ENZIMÀTICS

HIDRÒLISI ENZIMÀTICA DEL MIDÓ DE LA SALIVA

Introducció
El lugol, en introduir-se en la molècula de midó es detecta per la coloració violeta-blavosa que pren la mescla. El midó
és un polisacàrid que es troba en els amiloplasts de les cèl·lules vegetals, sobretot a les llavors, arrels i les tiges.
Realment està compost per dos tipus de molècules: l’amilosa (és la que s’uneix al lugol en fred, per la qual cosa és la
què es tenyeix de blau–violeta) i l’amilopectina. Realment no es tracta d’una reacció química, sinó d’una absorció.

La saliva conté un enzim hidrolasa que té la funció de digerir el glucogen i el midó per formar sucres simples. Es
produeix principalment a les glàndules salivals. Es tracta de l’enzim amilasa. Quan el midó és degradat, s’obté glucosa,
dextrosa i fragments d’altres sucres.

Material

➢ Midó
➢ Tubs d’assaig
➢ Aigua
➢ Gradeta
➢ Lugol
➢ Encenedor
➢ Pinces

Procediment

1. Es fa un tub patró amb 2 mL d’una dissolució de midó al 2% i unes gotes de lugol.

2. Observar el resultat.
3. Després s’escalfa suaument el tub fins que la mescla perd el color.
4. Deixar refredar el tub baix l’aigua de l’aixeta i esperar uns minuts.
5. Anotar que ha passat.
6. Col·locar en un segon tub 2 mL de la dissolució de midó amb una certa quantitat de saliva, mesclar bé lasaliva amb
la dissolució i escalfar molt suaument durant uns segons.
7. Afegir unes gotes de lugol.
8. Anotar els resultats obtinguts i l’explicació del que ha passat. ( SALIVA)
Foto 1: Trobem la mescla de midó al 2% en aigua destil·lada, on s’han afegit quatre gotes de lugol. La
mescla ha agafat un color blau molt fosc, aquesta reacció indica positivament la presència de midó.
però una vegada escalfada la dissolució es torna d’un color groguenc molt clar, el que donaria lloc a la
segona foto.

Foto 2 : Com ja he dit abans, al escalfar breument la dissolució, adquireix un color groc clar. L'augment de
temperatura pot induir la descomposició de la formació del complex entre el midó i el lugol. A mesura que la
temperatura augmenta, és possible que la solució canviï de color de blau a incolor, indicant que l'escalfament
ha afectat la reacció entre el midó i el lugol.

Posteriorment, hem refredat el tub sota l'aigua de l'aixeta i a mesura que la solució es refreda, es produeix
una inversió de la reacció, restablint-se el complex de midó-lugol i recuperant el seu color original. Aquest
fenomen demostra que la reacció és reversible i es recupera quan la temperatura disminueix.

Quan s'afegeix lugol (una solució d'iode) a una substància que conté midó, la solució pren un intens color
lila/blau fosc. Aquest canvi de color es produeix a causa de la interacció dels àtoms d'iode amb l'amilosa
present al midó, provocant aquesta tonalitat. Quan escalfem la dissolució, el color blau fosc desapareix,
tornant-se transparent ja que els àtoms d'iode es descomponen de l'amilosa. Al refredar la dissolució, el color
blau original reapareix, indicant la reversibilitat de la reacció entre el lugol i el midó.

Foto 3 : (Dissolució de midó amb una petita quantitat de saliva junt a quatre gotes de lugol).
En afegir saliva al tub amb midó, es posa de manifest l'activitat de l'enzim amilasa, ja que es produeix una
disminució del color blau-lila. Aquesta disminució de color suggereix que l'amilasa continguda a la saliva ha
hidrolitzat una part del midó, convertint-lo en sucres més simples com per exemple la glucosa.

ACTIVACIÓ I DESNATURALITZACIÓ DE L’ENZIM CATALASA

Introducció

La catalasa és un enzim present en totes les cèl·lules. La seva acció consisteix en reduir l’aigua oxigenada
(producte tòxic per a les cèl·lules), convertint-la en aigua i O2. Es troba a l’interior d’uns orgànuls, els
peroxisomes encarregats de la detoxificació de les substàncies, molt abundants en el fetge dels animals i en
els òrgans de reserva de vegetals, com per exemple la patata. La seva presència és fàcil de detectar ja que si
s’afegeix aigua oxigenada a un teixit fresc que contingui aquest enzim s’observa l’emissió de bombolles
d’oxigen, com a resultat de l’acció de l’enzim. En el laboratori, anam a demostrar com diversos factors poden
influir en l’activitat enzimàtica de la catalasa.
Material

➢ HCl
➢ Tubs d’assaig
➢ Aigua
➢ Gradeta
➢ Patata
➢ Aigua oxigenada
➢ Morter

Procediment

Pren quatre tubs d’assaig i introdueix en ells el següent:

Tub 1: introdueix un petit tros de patata crua, a temperatura ambient i afegeix 10ml d’aigua oxigenada. Anota
el que observes.

Tub 2: introdueix la mateixa quantitat de patata crua, a temperatura ambient, però prèviament triturada.
Afegeix 10 mL d’aigua oxigenada. Anota el que observes.

Tub 3: introdueix la mateixa quantitat de patata prèviament bullida i 10ml d’aigua oxigenada. Anota el que
observes.

Tub 4: introdueix la mateixa quantitat de patata crua però prèviament mantinguda en HCl (durant 10 minuts).
S’afegeixen 10 mL d’aigua oxigenada. Anota el que observes.

Qüestions

1. Escriu l’equació ajustada de la reacció química catalitzada per l’enzim catalasa.

 La catalasa és una enzim que accelera la descomposició del peròxid d'hidrogen (H2O2) en aigua (H2O) i
oxigen (O2).

2𝐻2𝑂2 ⇒ 2𝐻2𝑂 + 𝑂2

El que representa aquesta equació es que dues molècules de peròxid d'hidrogen es descomponen per
formar dues molècules d'aigua i una molècula d'oxigen.

2. Què ha passat en el tub 1? Raona la resposta.

Al incorporar un fragment petit de patata crua i afegir aigua oxigenada (H2O2) en un tub d'assaig, es genera una
reacció química on la catalasa, una enzima present a la patata, intervé en la descomposició de l'aigua oxigenada.
Durant la realització d'aquesta reacció en un tub d'assaig, és notable que la patata crua emergeix a la superfície
de l'aigua oxigenada, ja que es desprèn oxigen gasós durant la descomposició d'aquesta. La presència d'enzims
com la catalasa a la patata facilita la descomposició de l'aigua oxigenada. Com a conseqüència d'aquesta
descomposició, es pot observar la formació de bombolles d'oxigen que s'adhereixen a la superfície de la patata,
provocant la seva flotació.

3. Quina pot ser la causa de la diferència observada en els tubs 1 i 2?

La diferència pot ser atribuïda a diversos factors, principalment relacionats amb la superfície d'acció de l'enzim
catalasa i la seva activitat. En primer lloc, la trituració pot augmentar l'exposició de l'enzim al substrat (aigua
oxigenada), accelerant potencialment la reacció de descomposició. A més, la trituració pot facilitar la lliberació
d'enzims de la patata de manera més eficient, incrementant la quantitat d'enzim catalasa disponible per
interactuar amb l'aigua oxigenada i, per tant, potenciant l'activitat enzimàtica. En el segon tub d'assaig, s'allibera
una quantitat major de bombolles d'oxigen en comparació amb la patata sencera. Aquestes bombolles es
dispersen abundantment a l'aigua, el que pot afectar la flotabilitat de la patata triturada, ja que la presència
d'aquestes a l'aigua pot influir en la capacitat de flotació del conjunt. La quantitat i la velocitat de formació de les
bombolles poden interferir en la capacitat de la patata triturada per flotar a la superfície.

4. A què es deuen els resultats obtinguts en el tub 3?

Quan la patata és bullida, la seva estructura experimenta canvis i els enzims presents es desintegren. L'enzim
catalasa, es pot veure afectat als efectes de les altes temperatures, podent ser desnaturalitzat i inactivat, la qual
cosa redueix la seva eficàcia.
La patata bullida no conté la mateixa quantitat d'enzims actius que la patata crua, ja que la calor pot afectar
negativament la seva estructura i funcionalitat. Aquesta disminució en la quantitat d'enzims actius pot provocar
que la descomposició del peròxid d'hidrogen (aigua oxigenada) sigui més lenta o fins i tot no es produeixi. Això fa
que hi hagi menor generació de bombolles d'oxigen a la patata bullida i, per tant, incapacitat per flotar en l'aigua
oxigenada, a diferència de la patata crua.
 5. I els obtinguts en el tub 4?

La influència de sotmetre la patata crua a àcid clorhídric (HCl) abans d'afegir l'aigua oxigenada al tub d'assaig pot
ser atribuïda a la possible desnaturalització o inactivació de l'enzim catalasa, el qual és sensible als canvis en el
pH. L'àcid clorhídric és una solució àcida amb capacitat per alterar el pH. La catalasa, al igual que moltes altres
enzims, mostra sensibilitat al pH, i l'exposició a un ambient àcid com el de l'àcid clorhídric pot influir negativament
en la conformació de l'enzim, provocant la seva desnaturalització o inactivació. En aquest cas es pot donar el cas
de que l'àcid clorhídric hagi afectat la funcionalitat de la catalasa present a la patata crua, la qual cosa podria
resultar en una disminució significativa o inhibició de l'activitat catalítica quan s'incorpora l'aigua oxigenada al tub
d'assaig. Com a resultat, es podria notar una reducció o absència de la producció d'oxigen.
En conclusió, la patata crua amb àcid clorhídric pot alterar la funció de la catalasa, generant una resposta distinta
respecte als tubs d'assaig anteriors amb patata crua sense aquest tractament.

6. Per tant, quines conclusions s’obtenen de la pràctica anterior?

En el primer tub d'assaig, que contenia patata crua i aigua oxigenada, la patata crua flota a causa de la generació
d'oxigen gasós com a resultat de la descomposició catalitzada per l'enzim catalasa present a la patata crua. La
presència d'oxigen gasós indica una activitat catalítica positiva de la catalasa en la descomposició de l'aigua
oxigenada. Pel que fa al segon tub d'assaig amb patata triturada i aigua oxigenada, la trituració de la patata
augmenta la superfície de contacte entre la patata i el peròxid d'hidrogen, accelerant l'alliberació d'oxigen. No
obstant això, la formació abundant de bombolles pot afectar la capacitat de la patata triturada per a flotar. En el
tercer tub d'assaig, amb patata bullida i aigua oxigenada, la bullida de la patata provoca canvis en la seva
estructura i contingut enzimàtic, afectant la seva capacitat per descompondre el peròxid d'hidrogen i generar
oxigen. Això es manifesta en la falta de flotabilitat de la patata bullida. La manca d'oxigen gasós indica que la
bullida pot haver inactivat la catalasa mitjançant la desnaturalització de les proteïnes, afectant la capacitat de
l'enzim per accelerar la descomposició de l'aigua oxigenada. En el quart tub d'assaig, que inclou patata crua
tractada amb àcid clorhídric, l'àcid podria descompondre la patata i alterar la seva estructura, influint en la seva
capacitat per flotar en aigua oxigenada. . Les diferències observades en els
resultats destaquen la importància de factors com a integritat cel·lular, l'àrea de superfície, i la sensibilitat al pH
en l'activitat de la catalasa. La patata triturada i crua mostra una activitat catalítica positiva, mentre que la
bullida àcid clorhídric mostra inhibició d'aquesta activitat, indicant que aquests tractaments poden afectar la
funcionalitat de la catalasa.