Nelia Abad Kunz-Glass

Història: Comentaris de text: Franquisme

09/03/2024

a) Aquesta font textual pertany a un fragment de l'ordre del governador civil de la província
de Tarragona. És una font secundària perquè és posterior dels fets, un document públic
i d'àmbit polític-social. L'autor de la font és Josep Benet a la publicació "Catalunya sota
el règim franquista: Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya
pel règim del General Franco", Barcelona: Blume, 1979. Es tracta d'una font textual on
es reflecteix un fragment que tracta sobre l'ordre de transformació de noms de carrers i
cartells de Barcelona del català al castellà duta a terme pel governador civil Mateo
Torres Bestard el 18 d'abril de l'any 1939, "l'any de la victòria".

b) Ubiquem aquesta font original en l'etapa del franquisme (1939-1975), després de la fi de

la guerra civil, durant la postguerra i la construcció de la dictadura que correspon a la
primera etapa (1939 -1959), en concret, el 18 d'abril de 1939 a Catalunya. Coincideix
quan Franco va prohibir la utilització del català a Catalunya i va introduir el castellà com
a llengua oficial, substituint el català fins i tot als noms dels carrers. La font secundària
va ser publicada per Josep Benet el 1979, un cop acabada la dictadura.

c) El text és un comunicat del governador civil de la província de Tarragona, Mateo Torres

Bestard, i data el 18 d'abril de 1939. En el text, s'hi estableix que el castellà és l'únic
idioma oficial, suprimint la llengua catalana, cosa que implica que tots els rètols, cartells,
etc., que estiguin exposats al públic han d'estar redactats en aquesta llengua oficial, en
castellà. A més, s'emfatitza la importància que els noms dels carrers i els cartells
indicadors siguin comprensibles per tots els espanyols. Aquesta acció va ser una part de
la política de castellanització implementada pel règim de Franco, amb l'objectiu
d'eliminar qualsevol forma de separatisme o sentiment no afí a l'espanyol. Això va
implicar la prohibició de l'ús de llengües com el català o el basc en l'àmbit públic.
S'estableix un termini perquè aquesta mesura sigui complerta, fins a l'1 de maig, i
 s'assigna la responsabilitat als alcaldes dels municipis de garantir-ne la implementació.
El missatge conclou amb salutacions Franco i una crida a la unitat d’Espanya.

a) Aquesta font textual pertany a un fragment de la resolució de l'ONU del 12 de desembre

de 1946. És una font primària perquè és contemporània dels fets, un document públic i
d'àmbit polític-jurídic. L'autor és l'ONU, publicat el 12 de desembre de 1946. Es tracta
d'un text on es recomana prohibir al govern de Franco pertànyer a organismes
internacionals de les Nacions Unides fins que es formi un nou govern legítim a Espanya,
convocant eleccions lliures.

b) El text se situa en l'etapa del franquisme (1939-1975), després de la fi de la guerra civil i

la Segona Guerra Mundial, durant la postguerra i la construcció de la dictadura que
correspon a la primera etapa (1939 -1959), durant l'etapa d'aïllament i de rebuig
internacionals que van derivar al boicot internacional (1945-1947), en concret, el 12 de
desembre de 1946. En aquest any, les Nacions Unides van condemnar de manera
explícita el règim de Franco i es va signar l'acord de l'assemblea General de les Nacions
Unides recomanant la retirada dels ambaixadors i ministres (1946).

c) En la font textual, l'ONU proposa que el govern de Franco sigui exclòs dels organismes
internacionals relacionats amb les Nacions Unides fins que s'estableixi un nou govern
democràtic a Espanya, ja que considera que el règim de Franco no respecta els
principis democràtics ni les llibertats fonamentals. Per aquest motiu, fa una crida a la
formació d'un govern que respecti les llibertats fonamentals i convoqui eleccions lliures.
Tanmateix, demana als estats membres de les Nacions Unides que retiri els seus
ambaixadors i ministres acreditats a Madrid amb l'objectiu de mostrar el seu rebuig al
règim de Franco, posar de manifest la seva condemna a les pràctiques
antidemocràtiques i a les violacions dels drets humans i posar pressió internacional
sobre el govern de Franco perquè faci canvis cap a un sistema més democràtic.
a) Aquesta font textual pertany a un fragment de la "Leu Orgánica del Estado" publicada el
10 de gener de 1976. És una font primària perquè és contemporània dels fets, un
document públic i d'àmbit legislatiu, ja que descriu una llei. L'autor d'aquest text és
l'estat d'Espanya, publicat el 10 de gener de 1967. Es tracta d'un text on es redacta una
de les últimes Lleis Fonamentals de l'Estat Franquista, on es reconeix certa forma de
participació ciutadana per triar una part de les Corts.

b) El text se situa en l'etapa del franquisme (1939-1975), durant el creixement econòmic i

immobilisme polític que correspon a la segona etapa (1959-1975), en concret, el 10 de
gener de 1967, on el govern estava al comandament dels tecnòcrates amb la intenció
de reformar el país, principalment en l'àmbit econòmic.

c) El text descriu l'estructura i les funcions del govern sota la Llei Orgànica de l'Estat,
promulgada el 10 de gener de 1967. Estableix que el Cap de l'Estat representa la
sobirania nacional i exerceix el poder polític i administratiu suprem, incloent-hi el
lideratge del Moviment Nacional. També assegura el compliment dels principis del
Moviment i d'altres lleis fonamentals, així com la continuïtat de l'Estat i del Moviment
Nacional. A més, el cap de l'Estat garanteix el funcionament regular dels òrgans
estatals, coordina entre ells, promulga lleis i exerceix el comandament suprem sobre les
forces armades. D'altra banda, descriu la composició de les Corts, que inclouen
membres del Govern, consellers nacionals, representants de l'Organització Sindical,
dels municipis i de la família, així com d'altres designacions per part del cap de l'Estat
basades en categories eclesiàstiques, militars o administratives, o serveis a la Pàtria.
Amb aquesta Llei s'institucionalitza la figura del president del Govern, però no serà fins
al 1972, quan Carrero Blanco ocupi per primer cop aquest càrrec. La llei pretenia
maquillar el règim, en allò que es va anomenar democràcia orgànica, ja que no es dona
una separació dels poders legislatiu, executiu i judicial, i Franco continua concentrant
tots els poders a càrrec seu.