WEAREPROACTIVAOPENARMS

Proactiva Open Arms is a non-governmental organization from Badalona

(Barcelona, Spain) whose main mission is to rescue refugees from the sea
that arrive in Europe fleeing wars, persecution or poverty. Born from a
rescue and first aid at sea company with extensive experience in the Spanish
coasts.

Catalunya tornarà a sortir al carrer

pels refugiats el 17 de juny
'Casa nostra, casa vostra', que no ha donat més detalls sobre la futura
acció col·lectiva, ha publicat 148 propostes concretes perquè les
administracions facilitin l'acolliment
MARIA ALTIMIRA Barcelona ACTUALITZADA EL 18/05/2017 21:36

Fa 3 mesos, mig milió de persones van recórrer els carrers de Barcelona en la

manifestació més gran d'Europa a favor de l'acollida dels refugiats en el marc de
la campanya Casa Nostra Casa Vostra. Els seus impulsors van organitzar també un
concert per recollir donacions i exigir a les administracions, sobretot a l’estat espanyol,
que complís amb les quotes europees de refugiats.

12.000 persones i 2.000 entitats van adherir-se a la campanya, 3.000

voluntaris hi han contribuït però no hi ha hagut “ cap resposta política, cap
dirigent ha fet una sola declaració sobre la campanya”, va lamentar ahir Rubén
Wagensberg, coordinador de la campanya. L'excepció, va puntualitzar
Wagensberg, els compromisos que va adquirir en un acord de govern la
Generalitat de Catalunya i que no han tingut, de moment, aplicació pràctica.

Davant del silenci i de la inacció de les administracions, el coordinador de la

campanya va anunciar ahir que el 17 de juny Casa Nostra Casa Vostra tornarà
a sortir al carrer. “Serà una acció descentralitzada, no només a Barcelona, però
encara no podem revelar-ne més detalls”, va precisar Anna Palou, membre del
grup de continguts de la campanya.

148 propostes concretes i urgents adreçades a l'administració

A més, Casa Nostra Casa Vostra, que agrupa 200 entitats que treballen amb el
col·lectiu de refugiats i migrats i que va néixer a partir d'un grup de voluntaris
que van viatjar a Grècia per contribuir a pal·liar la crisi dels refugiats, va
publicar un document que inclou 148 propostes concretes i urgents adreçades
als ajuntaments, a la Generalitat de Catalunya i a l' estat espanyol per facilitar
l'acollida i millorar les condicions dels refugiats.

La negociació del document amb les administracions recaurà en un equip de 5

persones de la Coordinadora Obrim Fronteres, on s'integraran els membres de
Casa Nostra Casa Vostra.

"La nostra funció és pressionar i exigir als polítics el que sabem que poden fer",
va afirmar Palou. Entre les propostes presentades destaca la creació
d'una targeta única que identifiqui les persones refugiades que han arribat a
Catalunya per tal que tinguin accés a serveis com la sanitat, l'educació i a les
ajudes públiques sense restricció.

Pel que fa a l'estat, Casa Nostra Casa Vostra exigeix la derogació de la llei
d'estrangeria"perquè avala les expulsions en calent i dificulta l'obtenció del
permís de residència i de treball". La campanya també s'adreça als
ajuntaments amb mesures com ara l'expedició de l'empadronament sense
necessitat que els refugiats tinguin un domicili fix.

Wagensberg també va explicar que destinaran els 211.562 euros de guany

net de la campanya a projectes solidaris que abordin la problemàtica. La
convocatòria, accessible des d'avui, estarà oberta fins al 18 de juny. D'acord
amb Jèssica Camins, del grup de transparència, cada entitat només podrà
accedir a un projecte i les propostes presentades hauran de treballar l' acció
internacional als camps de refugiats, a través de tasques de salvament o al
llarg del recorregut dels refugiats, l' acollida o la sensibilització.

El Parlament Europeu retreu ara als governs l'incompliment del pla d'acollida

Tot i les crides de les ONG i de la societat civil, els governs

europeus no estan complint amb el pla d'acollida de refugiats. Dels 160.000
demandants d'asil procedents d'Itàlia i Grècia que han d'acollir els estats membres
abans de setembre, només se n'han reubicatun 11%, xifra que mostra el fracàs del pla
després d'un any i mig de funcionament.

El Parlament Europeu va retreure ahir als governs que no estiguin fent els deures.
L'Eurocambra mostra en una resolució la seva "decepció" davant el fracàs del
compromís de solidaritat dels socis i fa una crida a accelerar les acollides.

"És una vergonya que països com Espanya només hagin acollit el 8% dels refugiats
compromesos. Advertim que seguirem denunciant la seva inacció i irresponsabilitat
davant la Comissió Europea", va assegurar l'eurodiputat dels Verds Ernest Urtasun
(ICV).

Els eurodiputats demanen a les capitals que prioritzin l'acollida dels menors no
acompanyats. En els últims 2 anys, l'arribada d'infants sols s'ha disparat: entre el 2015
i el 2016, uns 160.000 menors no acompanyats van arribar a la UE per demanar asil,
la majoria procedents de l'Afganistan i de Síria. És una xifra històrica.

63.300 menors no acompanyats van

sol·licitar protecció a la UE el 2016
És un terç del 2015 però 5 vegades més que la mitjana anual prèvia a la crisi
de refugiats
DIJOUS, 11 DE MAIG DEL 2017 - 13:16 CEST
El nombre de menors no acompanyats que sol·liciten asil a la Unió
Europea segueix sent important. El 2016, segons una nova estadística
publicada per l'agència Eurostat, van presentar demanda 63.290 nens i
nenes, una xifra molt inferior a la registrada un any abans (96.500), en el punt
àlgid de la crisi de refugiats, però encara cinc vegades superior a la mitjana
anual, del voltant de 12.000, registrada en el període 2008-2013.
ADVERTISING

Segons el perfil exposat en la comparativa d'Eurostat, la majoria dels menors

que arriben a territori comunitari i sol·liciten estatus de refugiats
són nois (89%), amb edats compreses entre els 16 i 17 anys (68%), i de
nacionalitat afganesa (23.990 o 38%) o siriana (11.990 o 18%), a molta
distància d'iraquians (4.155 o el 7%), eritreus (3.335 o el 5%), somalis (2.775 o el
4%) i joves procedents de Gàmbia (2.330 o el 4%).
Sis de cada deu van presentar, a més, sol·licitud a Alemanya(36.000 o gairebé
el 57% de tots els registrats), destí seguit per Itàlia (6.000 o el
10%), Àustria (3.900 o el 6%), el Regne Unit (3.200 o el
5%), Bulgària (2.750 o el 4%), Grècia (2.350 o el 4%) i Suècia (2.200 o el
3%). L'estadística confirma que cap menor acompanyat va sol·licitar asil ni
a Eslovàquia ni a Lituània, mentre que les peticions van ser insignificants en
el cas de Letònia (5), Malta (15), Portugal (25) i Espanya (30).
NOMÉS 30 A ESPANYA

Tots els menors no acompanyats que van sol·licitar protecció a Espanya

procedien de Síria i cap tenia menys de 14 anys. La dada de sol·licituds és molt
similar a la del 2015, quan van ser 25 els menors no acompanyats que van
demanar asil. El destí amb un percentatge més alt de menors de 14 anys
sol·licitant protecció va ser l'any passat Polònia (69%), seguit
de Finlàndia (34%), Bulgària i Suècia (tots dos amb el 17%).
L'anàlisi corrobora que la proporció més gran de menors no acompanyats entre
els sol·licitants d'asil es va registrar a Eslovènia (57% de totes les sol·licituds),
seguida d'Itàlia (54%), Dinamarca (49%), Bulgària (42%), Croàcia (36%),
el Regne Unit (34%), Xipre (32%) i Holanda (27%). En total, el 16% de les
sol·licituds que es van presentar l'any passat van correspondre a nens o joves
per sota dels 18 anys.

50 oenagés exigeixen al Govern que

compleixi el compromís d'acollir 17.337
refugiats
Espanya només ha rebut 1.304 persones del total assignat per la Unió
Europea
DIMECRES, 10 DE MAIG DEL 2017 - 21:56 CEST
Mig centenar d’oenagés van organitzar ahir a Barcelona un acte reivindicatiu
per exigir al Govern que compleixi el compromís d’acollir 17.337
refugiats. D’aquesta xifra, acordada amb la Unió Europea, tan sols n’han
arribat 1.304 (al voltant d’un 7%) i el termini per acollir-los finalitza el 26 de
setembre vinent.
Les entitats van col·locar a la platja de la Barceloneta un marcador
simbòlic que anirà descomptant els 140 dies que falten perquè expiri la data
perquè arribi el nombre de persones que va acceptar el Govern de Mariano
Rajoy. Rita Huybens, vicepresidenta de Lafede.cat, organització per a la justícia
global, va explicar que per complir el compromís haurien d’arribar 145
persones diàries. «I avui no ha arribat ningú», va afegir. Segons Huybens,
«l’Estat espanyol s’hi va comprometre, i ho ha de complir i punt». També va
destacar que aquesta xifra no és «opinable», ja que la imposa la Unió Europea.
ADVERTISING

BLOQUEJATS A GRÈCIA I AL LÍBAN

A més de posar en marxa el comptador, les oenagés van col·locar a la platja una
relació amb el centenar de refugiats que estan bloquejats a Grècia i el
Líban, entre altres països, esperant viatjar a Espanya.
També ahir, al paranimf de la Universitat Complutense de Madrid, la
Coordinadora Estatal d’Oenagés per al Desenvolupament (Congde) va
instal·lar un miler de cadires buides, cada una identificada amb el nom
d’una persona. Amb aquesta iniciativa es pretén simbolitzar els refugiats que
falten per arribar.
A la cimera europea celebrada el setembre del 2015, es va acordar el
repartiment de refugiats entre els estats de la UE. A Espanya se’n van
assignar un total de 17.337, dels quals només n’han arribat 1.304, xifra que,
segons les entitats socials, quasi no representa el 7% del total. La directora de la
Congde, Maite Serrano, va expressar que el Govern central «no està en sintonia
amb el sentiment majoritari de la societat, favorable a l’arribada de persones
que estan patint conflictes als seus països».
Proactiva Open Arms opta a un premi a la
desobediència civil a Boston
El termini per proposar candidats al guardó que organitza l'Institut
Tecnològic de Massachusetts s'acaba l'1 de maig
DISSABTE, 29 D'ABRIL DEL 2017 - 11:52 CEST
L'oenagé Proactiva Open Arms opta al premi a la desobediència civil que
organitza l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) per la seva tasca de
rescat de refugiats a les costes del Mediterrani davant la paràlisi de la UE i les
crítiques rebudes de les autoritats italianes. És la primera edició d'un premi
dotat amb 250.000 dòlars en efectiu que reconeix "la desobediència efectiva,
responsable i ètica" entre diverses disciplines (investigació científica, drets
civils, llibertat d'expressió, drets humans, i la llibertat d'innovar).
L'objectiu d'aquest premi és crear consciència i recolzar el treball "de
desobediència que s'està fent a tot el món, i promoure models a seguir per als
joves". Es pretén, també, "honrar el treball amb un impacte positiu en la
societat". Qualsevol individu pot proposar candidats a través d'una pàgina
web del MIT fins a l'1 de maig. El guanyador es farà públic el 25 de juliol.
Proactiva Open Arms està immersa en aquests moments en una nova
campanya de 'crowdfunding' llançada fa poc més d'un mes a la plataforma
internacional ULULE per a una nova missió en aigües del Mediterrani central, a
bord d'una nova embarcació, l''Open Arms'. Pel seu treball de salvar les vides
dels emigrants i refugiats que van a la deriva en barcasses davant de les costes
de Líbia, l'oenagé és una de les que estan en el punt de mira dels fiscals
italians, que les acusen de "complicitat" amb les màfies.

La massificació és un dels "problemes

crucials" als centres per a refugiats d'Itàlia i
Grècia
El Tribunal de Comptes de la UE alerta de les condicions en què viuen els
menors no acompanyats i reclama un agent de protecció a cada centre
DIMARTS, 25 D'ABRIL DEL 2017 - 15:02 CEST
Els centres de registre d'immigrants creats a Itàlia i Grècia arran de les
arribades massives de fa dos anys -coneguts com a 'hotspots'- poden haver
contribuït a millorar el registre, la identificació i els controls de seguretat
però una auditoria realitzada pel Tribunal de Comptes de la UE avisa
que persisteixen una llarga llista de “problemes crucials”: massificació i
congestió a causa d'una capacitat d'acollida insuficient, falta de
compromís dels Estats membres en la reubicació, i molt especialment, falta
d'instal·lacions apropiades per acollir els menors no
acompanyats que en molts casos queden retinguts en condicions inapropiades
i entre adults.
“Tot i la considerable ajuda de la UE, a finals del 2016 les instal·lacions
d'acollida que hi havia als dos països encara no eren apropiades per rebre
(Itàlia) o allotjar (Grècia) adequadament la quantitat d'immigrants que
arribaven” i “encara faltaven instal·lacions apropiades per allotjar els menors no
acompanyats i fer els seus tràmits d'acord amb les normes internacionals”,
critiquen els auditors en un informe presentat aquest dimarts. Segons aquest
informe, fins al setembre de l'any passat hi havia a Grècia 2.500 menors no
acompanyats, i més de 20.000 a Itàlia, i per això insten Brussel·les a designar
un agent de protecció de menors per a cada centre d'acollida.

REUBICACIÓ I REPATRIACIÓ

En el cas de Grècia, els auditors constaten, per exemple, que des del març del
2016 –arran del pacte entre la UE i Turquia- els immigrants que acaben
d'arribar a les illes de l'Egeu no estan autoritzats a sortir cap al continent sinó
que han de presentar la seva sol·licitud a les illes de l'Egeu. El fet que el procés
de reubicació i de repatriació sigui tan lent fa a més que els centres, amb
capacitat el juny del 2016 per a 7.450 persones, estiguin “massificats”, perquè
“arriben més immigrants dels que se'n van”. Segons estimen, el novembre de
l'any passat la població immigrant pujava a 16.250 persones.
La situació, alerten, és especialment crítica a les illes de
Lesbos, Quios i Samos perquè “totes tres afronten problemes per albergar i
acomodar punts crítics al seu territori des del punt de vista de les
infraestructures, els serveis de suport o bé de l'oposició dels residents locals i els
operadors turístics”. Per exemple, els auditors es van trobar durant la seva visita
a Leros i a Quios que els menors no acompanyats no estaven separats dels
adults. També critiquen l'exposició davant protestes violentes i agressions que
pateix el personal de les agències desplaçat al territori i el fet que les autoritats
gregues no establissin des del principi plans de seguretat i sortides d'emergència
als campaments.
En el cas d'Itàlia, els inspectors atribueixen el problema de la congestió a la falta
de voluntat i compromís de la resta d'Estats membres amb l'acollida, que, a
més, haurien enviat “molts menys experts” dels necessaris.

FALTA DE CONTROL FINANCER

L'anàlisi també lamenta que encara que tant Grècia com Itàlia han rebut un bon
pessic de diners procedents de les arques comunitàries, en el moment de
l'auditoria seguia sense estar disponible cap informe sobre la utilització dels
fons en els anomenats 'hotspots'. Concretament, segons xifres de la Comissió
Europea, des de principis del 2015 les autoritats gregues han rebut més de 350
milions d'euros en finançament d'emergència i més de 190 milions
en ajuda humanitària. En el cas d'Itàlia, l'aportació de Brussel·les al capítol
d'ajuda d'emergència arribava a finals del 2016 als 63 milions, però “en el
moment de la fiscalització encara no hi havia disponible cap informe”,
adverteixen.