Feliçment Jo Sóc Una Dona

FELICMENT-JO-SOC-UNA-DONA-MARIA-...
paaauulaaa13
Literatura Catalana
2º Bachillerato
Estudios España
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2ºB
FELIÇMENT, JO SOC UNA DONA

AUTORA
Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona 1918 - 1991).

Ficció autobiogràfica → l’obra es relaciona amb elements del context social de l’autora.
L’obra = memòries → no poden sortir a la llum els fets dels altres de l’entorn.
Referent = Rigolboche.
Novel·la picaresca = REFERENT “Lazarillo de Tormes”.
PRÒLEG
Carola Milà neix al 31 de desembre de 1899.

Ella mateixa es considera → dona atractiva, de veu bonica i amb un efecte positiu sobre les
persones.
Segons Carola, ella ha tingut dos amors = AMORS OPOSATS I IRREDUCTIBLES.

- Quan l’un triomfava sobre l’altre, la seva vida feia un gir de 180 graus.
- Els dos amors de Carola Milà eren el diner i la llibertat.
ESTRUCTURA:
5 primers capítols de formació → infantesa i preparació per a la vida adulta.
6 següents → dona adulta (picaresca).
CAPÍTOL1
On es parla del misteri del meu naixement i de les poques garanties de moralitat de la meva
mare. I de com la meva mare va desaparèixer per sempre més de la meva vida.
Neix al carrer de Jaume Giral → barri Santa Caterina.

La mare té una habitació (petita) rellogada en el tercer pis de l’edifici.
La mare guarda els records en unes maletes → té dues cases.
La mare és soltera, i la Carola porta el seu cognom (MILÀ).
Tenen a la nena tancada en una habitació (cau).

Si alguna veïna la veu sortir d’ell, l’endú de nou al racó.
La mare = filla del porter de can Pujades.
Pare de Carola = el noi Pujades → només l’ha vist una vegada.
PORTERIA DE CAN PUJADES = Edifici de dues habitacions amb una cuina i una comuna → situada
a l’entrada del recinte de la fàbrica.
La Carola sap que quan anaven a Can Pujades, estaven anant a casa la mare.
Dona de l’avi (SALVADOR MILÀ) = PAULA → dona jove, molt lletja, bigotuda, forta (no té bona
voluntat).
La història succeeix a Barcelona.

Mare = dona robusta, llenguallarga i decidida.
La mare i el noi de Can Pujades van coneixèr-se amb 16 i 17 o 18 anys → l’avi s’enfadava.
Llogen l'habitació a la casa de la senyora Marina perquè la MARE ESTÀ EMBARASSADA.
L’avi Milà era un home vil amb la mort que mereixia.
Quan la Carola va complir 5 anys → viuen a la porteria.
Al bell mig de la ciutat = MOVIMENT INCESSANT → crits i escala fosca.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7745286
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2ºB
Can Pujades = sense moviment (remor llisa) → podies arribar a una casa ampla (olors dels menjars).
- La Paula mai parlava → semblava que no li calia.
- L’avi portava una bata de color blau marí.
- La mare s’escapà de casa al any de ser a CAN PUJADES → per una finestra amb un
farcellet a la mà. Va desaparèixer sense dir adéu.
Carola va aprendre a viure al barri de Santa Caterina, al carrer de Jaume Giral.
Mai li ha fet por quedar-se sense teulada.
CAPÍTOL2
De com aprenc a pujar i baixar escales i a conèixer la gent per la cara que em posen. Aprenc
també que dono bo de mirar; però no sé encara com utilitzar-ho. Rebo cops i carícies, però no
sé encara destriar ben bé les intencions que les menen. Començo a estimar les pedres del
carrer i el soroll.
La Marina → (veïna), la pega per educar-la. És l’única persona que està atenta d’ella.
La senyora Marina li crida sempre perquè vagi a buscar llet.
A la porta d’entrada = ATACONADOR (sempre li demana petons).
CAROLA ATRAU LES MIRADES.
A la mare de la Carola no li agrada que repeteixi les frases dels homes de carrer.
Viu en el pis amb diferents families i xiscles.
L’home del bar sempre deia: VINE GUAPA, QUE ET TOCARÉ EL CULET!
A la Carola li agrada anar a buscar llet.
La majoria dels nens de l’edifici s’utilitzaven per ajudar a les cases.

Senyora Reinal.
Pepita = dona de la lleteria.
Carola escriu les seves memòries des de la bahía de Pollença → és una dona rica.
Què feia jo quan tenia 6 anys (1905)? → Salvador Milà organitzava l’escamot (grup clandestí).
Cuinera diu a la Carola ESCAROLETA.
Majordom = DOMíNGUEZ o POTINGUES.
La cuinera es porta molt bé amb Carola.
Hostilitat entre cuinera i avi = POR.
A LA CAROLA LA PORTERIA DE CAN PUJADES LI SEMBLA UN PALAU.

La mare no és molt present en la vida de la Carola.
Va conviure amb la mare fins als 7 anys → imprecís.
La Carola menteix per progressar.
No té cap fotografia de la familia → la idea de “mare” fuig de l’atenció de Carola.
El que sap de la seva mare és gràcies a les altres persones.
Segons la gent, la mare es ficà al llit amb el primer.
Al carrer de JAUME GIRAL escoltava paraules fortes.
El noi de la lleteria l’empujava cap amunt, a la terrassa “T’ensenyaré una cosa” → volia que es
baixés les calçes, sinó la contuniaria pegant.
A la Carola li ve un nou aprenentatge → li envien a un pensionat.

DON GUMERSINDO = El vell Pujades → home carregat de bons sentiments.
Don Gumersindo decideix fer-li un dot = LA EDUCACIÓ.
Al pensionat per a noies pobres de l’elegant Col·legi del Bon Consell.
- Col·legi elegant → on havien estudiat totes les noies de can Pujades.
- Col·legi per a famílies riques d’idees avançades (francès).
Plan Turbo - Eliminar los vídeos + 10 descargas sin publicidad por sólo 0,99€ / mes - Oferta limitada
Literatura Catalana
Banco de apuntes de la
2ºB
- Monges franceses de la Presentació, de l’orde de les Paüles.

- Parlaven francès i sabien geografia i història.
CAPÍTOL3
De com emprenc, amb peu lleuger, l’aspre camí de la mortificació. M’acostumo a nous plaers
delicats i difícils, i aprenc a través del fred i de la fam a modelar una cosa que en diuen ànima.
Descobreixo que tinc un gran poder, però que no sé encara com utilitzar-lo.
La formació li pot garantir sortir de la pobresa.

El consell, quan la Carola ja és gran, no existeix → va convertir-se en una presó per les dones.
4 regles = sumar, restar, dividir i multiplicar.
Recitaven un programa en francés per al bon camí cristià.

Duu a terme tasques domèstiques assignades a les dones.
Aiguarràs al cap → tractament radical.
Fan processions → les dones riques.
El meu pas produïa un murmuri d’admiració.
Li comença a agradar molt llegir, encara que siguin temes religiosos.
Abans la majoria de les persones eren catalanoparlants
La Mort va endur-se noies tendres per a convertir-se en àngels.
Història de la comtesseta blanca → SEGADES EN FLOR.
Component de malaltia.
Clotilde (protagonista d’una obra) no beu per assemblar-se a Jesús.
Vida terrenal com algú dolent. Morir = començar la gran vida → concepció cristiana.
La rebaixen → perd els seus drets = JA NO ÉS ELLA LA QUE LLEGEIX.

- Els llibres eren prohibits.
- Els estudis eren limitats.
Comença a preocupar-se per les tasques domèstiques.

La part + intel.lectual era deixada de banda a mode de càstig.
Va entrar al convent amb 9 anys.
Surt del convent amb 12 anys.
Paulina Martí = germana del convent de “pago” → mor.
Davant del món religiòs = REBEL.LIÓ.
La seva personalitat entra en conflicte amb aquest món.
Veuen que la Carola té un punt d’orgull i li extreuen els seus drets.
- Com si morir-se fos millor que viure.
CAPÍTOL4
M’acostumo a una nova obediència. Els qui vetllen per mi busquen amb delit un lloc on
col·locar-me. Troben per fi l’esglaó: no ben bé criada, però de cap manera senyora. Oblido
sense esforç el meu camí de perfecció i estimo tendrament, amb un amor trist i compartit per
primera vegada. Veig per primer cop amb els meus propis ulls la sang, la mort, la por.
Busquen feina per a la Carola.

Venen homes a parlar amb l’avi → organització social (clandestina) = 4.
- Un d’ells s’anomena Simó.
- Juguen a cartes.
- Homes + joves que l’avi.
- L’avi agafa una pistola i la guarda a la butxaca.
2ºB
L’avi no vol que la Carola vegi el seu món.

Importància de saber cosir.
L’avi és excessivament vigilant, ja que no vol que tingui relacions amb l’adroguer.
- L’avi la renya per por a que li passi el mateix amb la seva filla.
- La Carola i l’adroguer només parlaven.
L’avi la vol reservar per un matrimoni escollit per ell → seguint els rols d’aquella època.
L’avi no se l’estima però si vol portar-la pel bon camí.
CAROLA = OBJECTE DE DESIG → obscenitats de l’escombriaire I furtives carícies del noi de ca
l’adroguer.
Un d’ells, grassó i rialler, procurava palpar-me les anques quan sortia a obrir-los la reixa. Jo
m’esquitllava sàviament i em divertia tot el joc que ell feia per atrapar-me.
La Carola vol tenir una mica de diners (estalviar) i també cus → feina remunerada.
Troben una feina (col.locació) a la Carola → privilegi.
TOTHOM HAVIA DE TREBALLAR.
Paguen a la Carola per llençol brodat.

La vella Pujades vol veure a la Carola per el tema de la col.locació (l’endemà al matí a les 12).
La vella Pujades no n’era, de vella, era una dona sòlida, amb aire de pagesa.
L’avi té una actitud sumisa davant de la Donya Teresa.
La Carola té 14 anys no acomplerts.
La col.locació és molt delicada → fer de dependenta en una botiga de guants que la fàbrica
Campins obria al carrer Fernando.
L’avi pensa que la Carola s’ho ha près molt a la fresca.

La Carola estava molt contenta però no volia fer l’espectacle.
Li fan un vestit sencer nou d’una faldilla i una brusa = la cosidora se l’emprovaria.
Modista = Cinta.
Tothom diu que la Carola té els ulls grans i bonics.
La Carola es descobreix per primer cop nua → és conscient.
- Al bany de les cambreres a l’últim pis de la casa.
- Per primer cop vaig fer relliscar l’aigua per damunt les espatlles.
- Ara està més blanca.
Les dones critiquen a la Carola i creuen que s’ha tornat boja per fer de dependenta.
La senyora can Pujades defensa a la Carola → ella és una dona decent.
Senyor Codina = gerent de la botiga → home alegre però enarvat.
Els homes que anaven a la botiga intentaven lligar amb la Carola.
Carola forma part de l’atracció de la casa.
- També hi ha 3 dependents.
La Carola no odiava a ningú i no sabia el poder dels diners.

S’enamora d’un noi prim de cabell llarg i ulls preciosos que la sotjava des de l'altre aparador.
Cada nit l’anava a veure fora la botiga → l’exaltació els anava acostant l’un a l’altre.
El xicot → 16 anys.
Sabíem que si l’avi ens atrapava a ell l’allunyaria a bastonades i a mi em pegaria en arribar a casa.
La Carola no sap com descriure al noi.
Quedaven a amagades → no els feia falta sentir besar-se per sentir desig.
Aconsegueixen trobar-se junts en el magatzem.
2ºB
L’avi la pega i insulta a la Carola al arribar a casa de matinada.

Els insults eren en plural perquè també insultava a la seva mare.
La Paula va ajudar a cosir els botons que havia trencat l’avi.
L’amor va ser fugaç.
Feliu Tobias (l’enamorat) → MORT.
- La Carola ho troba en un diari.
- Mort el dia 30 de setembre.
La Carola escrivint tot el que va succeir el 1913 es lia → hi ha molt sentiment de per mig.
- A partir d’ara escriurà en 3r persona.
- La Carola del futur descriu a la de 14 anys com → alta, prima, i amb por de quedar
embarassada.
La Carola té una por increíble a morir.

L’avi, Salvador Milà, també mor (assassinat) → la Carola es troba dreta davant el bassal de sang.
- Mor per una represàlia a causa de grups basats en la clandestinitat.
Segons la Carola → no relaciona la mort de l’avi amb la de Feliu.
La Carola no va voler entrar a casa i va caminar dia i nit.
La Carola arriba a casa i el porter diu que no hi ha ningú, tots són a Sarrià per a les festes de
Pasqua.
La Carola estava embarassada, però, de tant caminar avortà.
Paula també morta, però la Carola no ho sap.

La senyora Reinal la recull → la Carola puja per primera vegada a un automòbil.
La Carola està malalta un mes llarg → el doctor Puig i Homs va cada dia a veure-la.
Té tisi o “tocada del pit” → diagnòstic equivocat.
Per ajudar-la li posen ventoses a l’esquena, i li fan menjar ous batuts amb rom.
Ara està + arrodonida → + atractiva per l’estàndard de l'època.
Era el mes de maig i jo tenia catorze anys i una fam sense mesura.
CAPÍTOL5
De com la ciutat creix lentament i desmesurada. I els vells carrerons guarden la humitat i les
xinxes i una pudor agra de brutícia conservada de segles, mentre en els geomètrics carrers de
l’Eixample es consumeix ja una prosperitat no aconseguida. On podem veure com la por pren
formes diverses i sorprenents, i es demostra que els amos tenen els obrers que es mereixen.
Som al 1913, i Carola Milà fa catorze anys. N’aparenta més perquè és alta, perquè té una
expressió dura i trista, perquè el vestit i el pentinat que porta dibuixen una dona madura,
definitivament preparada per a la vida.
Rerefons dels obrers → reivindicació.

L’avi = + conservador (deletor dels moviments sindicalistes, obreres, entre d’altres).
Massa terrosa de can Pujades → la paret (6 metres) permet veure el massís de la fàbrica.
Dins el recinte quadrangular = 2 grans naus, un ample cobert porxat i la cotxeria (dos cotxes).
Banda sud = s’alçava el pavelló de la porteria (petit edifici amb teulada).

Moltes vegades els Pujades havien decidit → abandonar-la i anar-se’n a viure a dins la ciutat.
- Però no ho havien fet → seguien arrelats a la casa-fàbrica on havien nascut.
Gumersindo Pujades i Llonch = 40 anys.
2ºB
- Home alt.
- Tòrax ample.
- Inclinat endavant.
- Cames molt primes.
- Ulls clars i la pell grisosa.
- Molt educat
Sindu → diminutiu de Gumersindo.
Dona = Teresa Bell-lloch → filla d’un vinater del camp.
- Casada amb 15 o 16 anys.
- Va tenir molts abortaments.
Familia Pujades → religiositat moderada.

- No els va afectar la moda.
Basili Bell-lloch = l’avi tarragoní.

Colau Gironès = capatàs de les plegadores.
Salvador Milà es presentà a la casa amb una carta → una de les raons per les quals no van marxar.
- Milà parlava sempre amb aire compungit amb veu opaca i gestos escassos.
Salvador Milà arriba a la casa l’any 93 = moment crític per a la casa → esclat guerra europea.
Tot era perillós en aquells moments → portals, cantonades, teatres… → poden explotar bombes o
xiular una bale destinada als homes d’en Vinagret o als de «Las Tres Clases de Vapor».
Bomba a → Canvis Vells aconseguex calmar el terror pel procès de neteja.

Visites de Salvador Milà = costum.
S’estableix un rerefons anarquista.
1899→ Sindu Pujades troba a la seva dona asseguda a prop de la finestra amb aire solemne.
El Pujades considerava al Salvador com “el meu home” → però és el porter.
La filla del Salvador està embarassada i el culpable és el fill de can Pujades.
Teresa és l’àvia de la Carola, però no hi és reconegut.
Carola = d’una demoniaca bellesa.

Donació personal, així el nom dels Pujades no serà unit a la noia Milà.
Gent = molt revolucionada en el teatre a la Rambla → el Romea.

Lliga Regionalista → + de dretes = volen fer fora als republicans.
Esdeveniments →
- Guerra del Rif = si la familia té diners, compren un soldat per anar, a canvi del seu fill.
Teresa Bell-lloch feia projectes pel seu futur → ben concrets i d’una eficàcia absoluta.
Carola ingressa a l’«Escuela de Institutrices y otras carreras para la Mujer».
- Li trobarien marit mentre feia d’instritutiu uns 4 o 5 anys.
La Carola va tornar del convent com una persona maravellosa.

Salvador Milà → por perquè la Carola quedés embaraçada.
Feliu Tobias = de mans boniques, grans, de dits llargs, però tacades i rasposes.
- Treballava a la vidrieria del carrer de Còdols → des dels nou anys (coneix bé l’ofici).
- Home fet.
2ºB
Feliu portava llibres per llegir amb la Carola → també l’ajudava a apendre.
- El Feliu no vol casar-se amb la Carola.
Mònica i Andreu = uns amics s’anaven a València i els deixaven la casa.

- Casa petita i eixida.
- Els deixen una tortuga → alimentada amb fulles d’enciam.
Al jardinet de darrere el convent = una tortuga.

L’avi va començar a fer-li por.
L’home (espia) segueix les indicacions de l’avi i aviat s'assabenta = FELIU TOBIAS.
- S’entera d’on es reuneix amb la colla i on tenen l’impremta.
Salvador Milà no va fer ús dels descobriments → denunciar-ho = pèssims resultats.
- Noi jove NO espantadís.
Salvador Milà pegava a la filla i a la neta.

La Paula demana buscar al Cinto = investigador.
Salvador Milà investiga sobre el grup de Feliu Tobias → esperà el moment per fer la jugada.
Carola i Feliu = es troben cada dia en un lloc diferent.

- Ell li havia assegurat que era millor no fer mai el mateix camí.
- Carola NO deixava arribar mai a la reixa de casa.
Feliu no tenia sempre les claus de la golfa.

Tipògraf donà instruccions per quan haguès esclatat la bomba.
La Carola està a gust amb aquella gent → + senzillesa.
- Ambient jove.
- Tots tenen ideals.
El 21 en Feliu l’acompanya fins la reixa.

- L’avi no hi era a casa.
El 24 en Feliu agafaria el tren cap a Vilanova.

- Carola no aniria a l’estació, es veurien un moment, només, a Santa Maria del Mar,
davant l’altar de Sant Aleix.
Feliu té pensat col.locar una bomba a la Rambla i fugir ràpidament al dia següent.
Feliu tenia previst marxar el 24 → l’espien i el detenen el dia 22.
Cinto els condueix a la certesa.

Borràs (uns dels pocs de la vaga) → decideix esperar que tothom hagués sortit i que el torn de nit
fos a dins.
Armats → cal actuar ràpidament i fugir.
La Paula solia ser a la cuina.
Els homes del comité no empresonats decideixen matar al Cinto → el persegueixen.

Els guardes no van poder evitar l’atemptat però si aturar-los.
Cinto va marxar en direcció a la casa, per tant, acaben matant a la Paula, i temps més tard al Milà.
Carola va trobar-se a primera fila → ho perd tot.
2ºB
La Carola seia amb el diari a la falda i pensava.

- Volia saber a qui dirigiria la paraula.
Carola està embarassada i decideix caminar fins a un edifici → s’adorm i la desperten uns crits.
- La seva intenció és explicar a la Paula que està embarassada.
- Desprès deixaria que l’avi l’enganxès.
No s’adona fins a arribar que tots són morts.
S’alegra per la pèrdua de sang → pot estar embarassada i haver tingut un avortament, o la
menstruació, per tant, no estaria embarassada = desemparada.
Li estava bé deixar Can Pujades enrere.
No ha vist el cadàver de la Paula, només el de l’avi i no hi està trista.
Un soldat intenta donar conversa a la Carola, però ella ni el sent.
La va despertar una força que l’obligava a alçar-se, i una senyora de barret gran.
—Criatura, estàs morta de fred!
He posat la màquina sobre una tauleta a ple sol. Sec en un tamboret incòmode, el vent fa
voleiar el paper i se’m fuma el cigarret, sense treure-me’l de la boca. Enfront meu hi ha el mar i
unes quantes roques nues. El vent m’ha desfet els cabells, i la blancor d’aquestes grenyes
salvatges. He fet amistat amb un vell mariner. Té la pell més colrada que la meva i més
arrugada (62 anys). (MOMENT ACTUAL (69 ANYS) - LES SEVES MEMÒRIES).
CAPÍTOL6
Hi serà contat com aconseguia introduir-me a una nova classe. Com m’adaptaria, amb un
mimetisme perfecte de llenguatge i gest. Rebo de nou l’aigua del baptisme i començo a
comprendre la qualitat que encomana el diner. Canvio de nom i construeixo la meva pròpia
història d’acord amb el nou paper que m’és confiat. Sé fins a quin punt és un plaer sentir-se
justa entre els justos. La meva veu recobra la seva antiga màgia i aprenc a parlar, vull dir que
descobreixo en mi el do de l’oratòria. I per primera vegada sé que l’amor pot ser humiliant i
dolorós com una malaltia.
Carola diu moltes mentides.

1º mentida = EL SEU NOM → CARMINA TORRES.
Senyora Reinal no alça la veu.
Carmina construeix una història amb facilitat.

Menteix dient que viu en una barraca del barri de Pekín, amb un avi molt diferent al seu → alegre.
Mossèn Saladrigues.
Carmina no està batejada.
Doctor Puig i Homs = content dels progressos de la Carmina.
La Carmina està enamorada/atreta del Doctor Puig i Homs.
- Puig i Homs admira la bellesa de la Carmina.
La Carmina comença a viure i estimar a tothom gràcies a la senyora Reinal.

La Carmina no vol tornar a enrere → voluntat de transformació i metamorfosi.
- Començar de nou → borrar el passat.
Anita = serventa de la casa.
Amo de la casa dels Reinal = EUSEBI REINAL (parla poc).
- Senyora Reinal ha agafat el cognom del marit.
2ºB
- Reinal amb un rol més destacat que l'home.
A adoptat una nova identitat amb naturalitat.

Carmina té instrucció però la senyora Reinal creu que no.
- Fa veure que està aprenent i que en sap menys del que realment és.
- 6 anys està en la cambra de la casa de la senyora Reinal = luxe benestant amb comoditats.
- Pis acomodat.
Senyora Reinal → posició + avaçada del paper de la dona = Francesca Bertolozzi de Reinal.
- Exemple a seguir del feminisme i la modernitat.
- Francesca Bonnemaison = REFERENT PER A MARIA AURÈLIA i del moment.
Senyora Reinal o Paquita → no molt agraciada però amb valors morals i educació en el tracte.
Agustí Turull.
Paquita dona a conèixer a Carmina Torres a partir d’un origen inventat → hi així lligar-la a la familia.
Dues construccions del personatge:
- Carola → inventa Carmina.
- Paquita → inventa els seus orígens per a explicar a les amigues.
La gent marxava de vacances per juliol → a la 2º residència.

Paquita = refinement cultural.
Felibritges = associació literària.
Maria Albiol = vidua Ballester → coneix a la Carmina a la associació.
- Representa l’anhel de formació → interès per l’escriptura.
- Riallera.
Vella casa dels Reinals = feixuga → Can Pere Bo.

- L’Eusebi té un despatx.
Eusebi Reinal es prepara per a les eleccions → vol ser diputat.
- Tenen un refinament → posició i formació cultural.
Paquita li regala un devocionari (llibre d’oracions) per anar a missa.

Reinal → dona religiosa, també traductora de novel.les (regala llibres a la Carmina).
Agustí Turull se’n reia de les lectures de la Carmina.
- Li citaba noms que no podia retenir → els seus comentaris tenien misogínia.
- Senyora Pellicer → l’orienta = la troben en la missa però la Reinal l’abandonava.
- La senyora demana agenollada aigua beneita a la Carmina.
- Francesca Bertolozzi es prodigava massa segons la Pellicer.
El pare de la senyora Reinal = impresentable // la mare = desapareguda.
El pare estava convençut que la casarien amb un home de diners.
La Reinal no és una dona lletja, i a tingut 2 pretendents:
- Puigdollers → va fer-se enrere poc abans del prometatge, però va fer-se amb la Balet.
(va posar-se malalta, però als 4 dies estava de nou a la llotja).
El pare de la Reinal mor i això comporta → pagaments de drets reals.
La Reinal té tres anys més que la Pellicer.
Aulet = home important → tothom li deu favors.
- Cacic → amb influència sobre Eusebi Reinal.
Segons la Pellicer → la manera per Reinal de fer-se la important = FEMINISME.

Segons la Reinal, s’ha de canviar el món.
La Reinal ja no creu en l’amor.
Reinal escriu cartes per crear una emperesa → la qual mai es va assolir.
Reinal escriu una carta a Alfons Vilaró (Comte de la Vall d'Òdena).
2ºB
- Han d’esperar a que la seva obra sigui encomanada pel comte.

Formació d’una Acció Femenina → agrupant dones de qualsevol estament.
- Escola = part essencial (aprendre diversos oficis, economia domèstica i nocions de cultura).
- Projecte d’una guarderia per als fills de les obreres i escoles per a l’educació sana.
- Allunyar-les de l’esquerra i apropar-les a la dreta.
Les dones reclamen un lloc en la història del món → progrés i prosperitat que s’anuncien.
Reinal escrivia les mateixes cartes a tothom que pensava que l’ajudaria.
Inagurà a l'hivern la primera escola.
La senyora Reinal i l’elegant Turull s’odien.
Carmina s’escapa i la Reinal la enxampa.
Reinal té por de que en la seva escapada hagi vist a l’Agustí Turull.
La Reinal sap que el noi l’interessa → però creu que és insensat.
Ells dos aconsegueixen veure’s al vespre → la mà del noi es posà sobre el genoll de la Torres.
El noi li deia que la Reinal no era de fiar.
Un dia d’agost → el Turull i la Maria Albiol estaven feliços.
- La Maria li anuncia a la Carmina que creu que està enamorat d’ella.
- La Maria no és maca però la Carmina és preciosa.
- Per ser bonica la gent s’enfadarà amb ella.
La Maria estava amb l’Enric (no tenia cap diner).
- Escriu novel.les però al Turull li semblen molt dolentes.
Turull es posà furiós quan s’adonà que la Carmina era filla de la Reinal.
Agustí Turull marxa i dona un llibre i una carta a la Carmina.
- Elegies i sonets.
Muller del farmacèutic = Maria Albiol.
A la Festa Major crean un fons per a la creació d’Acció Femenina.
- A través de la instrucció = formar a la dona (recaptar fons).
La cara bonica d’Agustí Turull li fa por.
Maria Albiol mor a la tardor → Carmina se sent abandonada.
La Carmina escriu el discurs mentre els altres parlen.

Batejen a la Carmina → educació religiosa.
Es cremen documents i esglésies.
Puig i Homs creu que ha perdut tota esperança de casar-se amb Carmina.
Carmina espera l’arribada de Agustí → però no va venir.
Les dones sempre estaven acostumades a tenir una serventa per mig.
La Carmina vol oblidar a l’Agustí.
Carmina = sumisa a la Reinal → esprit de revolta domésticat.
Preparen les eleccions municipals de gener.
Li costa escollir entre la llibertat i l’amor.
Monòleg de Nora = de memòria.
Agustí Turull marxa a Brussel.les.
Carmina està malalta durant una setmana → Reinal l’ajuda i està amb ella per si necessita qualsevol
atenció.
Carmina = 17 anys.
Viatgen per les eleccions municipals → fomenten les organitzacions socials + feministes.
- Manresa = setmana dedicada a tasques femenines (senyora Reinal).
- Anita cuida a la Carmina.
- Senyora Tià viatja amb la Reinal.
Agustí Turull va a visitar-la a la casa de Carmina.
Agustí Turull diu que l’estima, però no sap perquè.
El condueix a la sala turca.
2ºB
Agustí va a veure-la durant dies seguits = visita diària clandestina.

Però jo no vaig estimar mai l’Esteve Plans i m’havia enamorat fins al desesper de l’Agustí
Turull.
Jo no podia preveure com es desencadenava aquest mecanisme,
Adrien = gat solitari.
Tothom coneix el bon gust de la senyora Reinal.
Paquita Bertolozzi = nom de menyspreu que utilitza Agustí.
Carmina = a gust amb la seva familia → les coses duren.
Turull = no li agrada → les coses no duren.
- Estima les coses que detesta.
Començen a introduir-se anglicismes.
Carmina estima a Turull → li hauria saciat el contacte de la seva pell blanca, el pes del seu
cos, la dolça humitat profunda de l’amor que endevinava…
A Anita no li agrada l’aspecte de la Carmina.

L’Agustí Turull no torna a visitar a la Carmina, per tant, no ha d’explicar res a la Reinal.
CAPÍTOL7
La tuberculosi, la mentida, l’excés de roba i la por dominen el món on visc. La guerra gran, la
guerra bonica desvetlla rivalitats, baralles de saló, desafiaments de cap a cap de taula. Maria
es mor durant tot l’any, lentament, injustament, i jo em sento morir amb ella.
1919 = abandona la casa del Portal de l’Àngel i deixa de veure a la senyora Reinal.
Té 19 anys acabats de fer.
Senyora Rosita → pòrtics de Xifre (francesa).
La Carmina té un príncep → fuig de la guerra.
La Carmina diu al príncep que coneix a l’home (advocat) que el retornarà a Rússia.
Classes conservadores catalanes = + segures amb els alemanys.
El dia que Rússia podrà fer la seva guerra, Europa s’adonarà per primera vegada del que vol dir una
derrota.
Carmina intenta convencer al príncep que Eusebi és un dels seus clients.
La senyora Rosita ofereix els serveis de la Llorença (nova versió).
Per als clients = sentimentals.

Nova versió → Llorença = filla d’Igualada va a Barcelona per servir als 14 anys.
- El noi de la casa li havia fet un fill.
- El fill havia mort al cap de poques hores.
- Préstec del Xesc de l’Oli per enterrar → per col·locar després la noia en una de les cases.
- Diu que està a la feina per pagar l’enterrament del seu fill.
Xesc de l’Oli = personatge real.
La prostitució é un bon ofici si saps utilitzar els diners.
Tindria + desgast si fos serventa.
La Carmina treballa d’això si correspon a una classe mitjana-alta?

L’Agustí Turull tornà.
Totes les persones amb diners = pendents de la guerra.
Classes benestants de Barcelona i Catalunya = confiaven en els alemanys.
Alemanys = ordre però amb excessos.
2ºB
Maria Albiol mor de Tuberculosi poc a poc.

Tuberculosi no s’encomana.
Maria té dos fills.
A la senyora Reinal no li agradava que Carmina passés tant temps amb la Maria.
La Reinal no vol que vagi sola pel carrer → li envia un cotxe color crema.
“Una noia com cal no va pel carrer quan ja és fosc”.
Una vegada → al baixar del cotxe veu a Agustí Turull.
- —¿Podràs ser demà a les nou del matí als claustres de la catedral?
La Reinal no vol que vegi a la Maria perquè té tuberculosi.
Tots estimaven a la Carmina.

El Agustí vol tenir a la Carmina per a ell només.
La senyora pateix un atac de migranya.
Agustí i Carmina estarien uns dies sense veure’s → vol anar a Madrid per si França capitulava.
L’Agustí va estar molt enamorat de la Maria → el seu pare ho va perdre tot i va morir.
Maria Albiol = intermediària entre Agustí i Carmina.
Els fills de la Maria estaven repartits entre la cosina i la cunyada.
SANTA PAU = LLOC PER RECOBRAR-SE DE TUBERCULOSI.
La Maria està bé sola.

Mentre la Maria fos a Santa Pau, el Agustí no podia escriure a la Carmina.
No sabria res de l’Agustí fins a octubre.
Maria va escriure una novel.la anomenada “La tornada” → amor adúlter.
Paquita va enseñar-los a Salvat-Papasseit.
Rius = alcalde molt amics dels Reinal.
Pujant a una ermita, Carmina s’adona de la gravetat de la situació de l’Albiol.
Mor al 7 de novembre.
La Reinal li proposà a la Carmina anar a Madrid, però ella no ho té clar.
La Carmina va acompanyar a la Reinal amb les maletes a l’estació.
Eusebi potser es convertiria en ministre de guerra.
—Els amos són els amos, i els criats sempre seran criats.
CAPÍTOL8
Em poso a servir. La vida íntima de la família Sala ocupa totes les hores del meu dia i algunes
de la nit. Surto el dijous a ballar i a La Mariposa, mentre l’orquestra toca un foxtrot, l’Eugènia
em dóna consells profitosos. Ella em fa comprendre que els diners s’han de guanyar de
pressa. Em presenta l’amic del seu amic i fem fira. No passa gaire temps que en Xesc de l’Oli
em troba col·locació a casa la senyora Rosita. Entro amb bon peu i aviat ocupo l’habitació
més bona de la casa.
La Carmina no porta uniforme però ningú oblida qui és.

La Anita sap d’una casa per col.locar-la.
La Anita li dona roba per anar a la casa.
La senyora Sala rep bé a la Carmina → NOVA IDENTITAT.
Llorença = noia orfe → hauria d’anar de negre, però al ser pobre no fa falta.
Destrueix un personatge i comença de nou amb un altre.
A la familia no li agrada el nom de Llorença → l’anomenen Maria.

Noi Sala = Andreuet → digne fill de son pare, però està enamorat de la Carmina.
2ºB
La mare l’adverteix de la Carmina.

Andreuet = adolescent camallarg, cara plena de grans, perseguia a la Carmina i la pessigava.
- Li agafava la mà per posar-se-la entre cames.
- El crit d’alerta de la senyora Sala = l’alliberava de la presa.
La noia = callada i lletja amb una brutor que semblava esborrar-la.

- Tots eren bruts, amb brutícia que no s’endevinava a simple vista.
- La Paula hauria emprès la neteja d’aquella casa amb una galleda de salfumant.
Per a la senyora Sala → netejar = treure la pols i recollir les deixalles dels àpats.
- La lluita amb rates i escarabats = feina quotidiana.
Els dijous la Llorença surt a ballar.
Eugènia = amiga de ball.
- — Ets de les que es casaran amb un desgraciat d’aquests i continuaràs frega que frega i
tenint fills com una conilla.
Llorença va viure dos mesos amb el Cinto.

Cinto = fi i net i car, a més, sentimental.
- Plor fàcil.
- Protecció de Xesc de l’Oli.
- Li presenta la dimissió.
- El Cinto es queda els diners de la Rosita per millorar el prestigi.
El Xesc li recomanava casa de la senyora Rosita.

- Senyora Rosita la mira de dalt a baix i no fa cap comentari.
- Dona de respecte, endreçada amb el cabell gris recollit i la creu penjada.
Els dijous la Llorença surt a ballar.
Vida amb la Rosita = avorrida i ordenada (vida conventual).
El convent (passat) també era una vida entre dones.
La senyora Rosita = meticulosa.
Les companyes de la casa de la senyora Rosita = l’odiaven.
Va conviure amb la senyora Reinal durant 6 anys.
La vida amb els Sala era limitada, per tant, vol avançar més de pressa.
Esteve Plans = nou pretendent → senyor ben situat (pot ajudar-la a progressar i avançar).
Dins la casa de la Rosita = diferentes gents.
Conviurà amb l’Esteve durant 30 anys → difícil descriure.
NO VA ESTIMAR-LO MAI → Lleig i aire arronsat (un client difícil).
No gaire alt, cames més aviat curtes, i amb el cap gros → prim.
Front ample i alt → calba rodona i pàl.lida.
Les cites amb el client = en un bar.

Totes les dones de la casa = semblants.
Bieló amb un model únic per tallar el cabell i vestir.
Serà una de les més distingides.
A l’hotel Granvia nom de → Llorença Torres.

Van trobar-se ells dos i marxa abans que la Llorença es vestís.
Li ofereix un pis després de la visita mèdica.
- Un pis on va viure durant 2 anys llargs.
- Pis en un edifici de 4 pisos al capdamunt del carrer Aribau.
- Té una casa amb dos persones de servei.
2ºB
- La cuinera es diu Joana.

- No sap el nom de la cambrereta.
L’ESTEVE PLANS NO ESTAVA DESCONTENT D’ELLA.
CAPÍTOL9
L’Esteve Plans és un bon mestre. Al seu costat aprenc a perfumar-me i a menjar bé. Aviat
m’adono que he arribat al límit de la meva ascensió i que si vull seguir pujant he de jugar fort.
És una jugada senzilla: tot a un sol número. I guanyo.
Vida luxosa.
Es veuen de dilluns a dijous l’Esteve i la Llorença.
- Surten a la nit per veure espectacles relacionats amb el món del cabaret.
S’obra un compte de banc on guarda diners i joies amb ajuda d’una de les criades.
→ L’Esteve Plans un cop la va escanyar.
L’Esteve pertany a un Cercle Eqüestre, món de dretes, conservadors, aristòcrates.
- Mentres dorm l’Esteve, Carmina li agafa la cartera per saber qui és.
-
Es van conèixer a la Maison Dorée, un restaurant on ella esmorzava.
→ La taverna d’en Quim, establiment habitual.

↳ Cada dissabte el doctor Pere Subietas dina amb Carmina.
↳ Metge forense.
Pere = persona lletja, alta i prima → posa gelós a l’Esteve.
→ Una tarda el doctor Subietas li va fer una declaració d’amor.
↳ És machista.
→ La família de l’Esteve tenia alguna herència o indústria = ben situats.
Producte a casa del Plans → per no tenir cabell blanc ni caspa.
La Llorença a exhibir → l’Esteve no podia queixar-se.
- Només complia el que li demanen → es comportava com volen.
- S’adona de la gàbia on resideix.
La Llorença té facilitat per a conquistar → però amb l’Esteve és més complicat.

Tardes de dissabte amb el doctor Subietas.
Li paga entrada al tennis del FCB → la presumeix a llocs públics.
Llorença orgullosa dels luxes que li proporciona (teléfon).
Matilde Rotllan → petita i prima = companya de tennis i PROMESA DE L’ESTEVE.
- La boda està en mans del notari.
- Sap que la Matilde està en el club de tennis, però igualment porta a la Llorença.
- Potser té moltes més com la Llorença l’Esteve.
Pepito Bertran → ric i poeta = amic de l’Esteve (Lorenza la Magnífica).
- Cosí de la Matilde Rotllan.
- El Pepito sap que l’Esteve s’ocuparà més de la seva dona i la Llorença quedarà lliure.
La Llorença haurà de fer un moviment per a ascendir socialment.

L’Esteve no vol que la Llorença parli amb la Matilde.
Alfons Urpí = home gran menyspreat per ser ric → enamorat de la Llorença.
- El tracten malament en Pepito i l’Esteve.
L’Esteve té un atac de gels i trenca tot → finalment s’estiren sobre el llit.
2ºB
C A P Í T O L 10
El dia 30 d’agost de 1925 neix la meva filla. Li poso de nom Rosa perquè és la santa del dia i
perquè m’agrada. Quan penso en aquell llarg estiu solitari, en l’espera de la seva naixença, em
vénen a la memòria tot de calamitats, l’una darrere l’altra, com si s’haguessin anat succeint en
aquell temps mort: el gran foc del Teatre Principal, el descarrilament del tren de les Planes, el
crim del carrer d’Escudellers. Em sap greu escriure aquest capítol, aquesta és la veritat,
perquè sembla una venjança, i no ho és.
Farà 26 a finals d’any.

L’Esteve li trenca les dents en una de les baralles.
L’Esteve no s’ha adonat de l’estat de la Llorença (embarassada).
- Al enterar-se va quedar-se en blanc → reacció no molt bona.
LA JUGADA ÉS TENIR EL FILL → L’Esteve no aconsegueix fer que aborti.
L’Esteve vol desentendre’s de la Llorença.
Hi ha una diferència social clara → l’Esteve no voldrà reconèixer el seu fill.
La Llorença tindrà el fill en una casa i allà el cuidarien → però finalment no ho accepta.
- Decideix quedar-se en la casa encara que no tingui diners.
- Té el suport de Subietas.
Rerefons = GUERRA DEL RIF → revoltes a Barcelona.

Embaràs feliç → neix una noia = ROSA.
Les dones engendren noies.
La Llorença creu que no aconseguirà estimar a la Rosa.
Marxen (la Joana, la Rosa i la Llorença) a MOLLET.
La Llorença deixa a la nena amb la Joana a Mollet i torna sola a la casa de Barcelona.
L’Esteve encara no s’ha casat, però segurament ho faci dintre de poc.

L’Esteve troba a la Llorença amb un altre home al llit → client.
L’Esteve vol arreglar les coses.
LA LLORENÇA I L’ESTEVE ES CASEN.

- No ha aconseguit fer que aborti.
- No porta a la criatura a l’hospici.
- Sent molt gelosia.
5 de desembre es casen.
Unión Patriòtica → gent de bona posició.
Subietas = testimoni de la boda.
Carola gran a Pollença → al Tudurí li preocupa:

- Que escrigui sobre el 1925 encara i que ja porti 250 pàg.
- Vol que tot sigui més obscè, ja que la Carola ho tracta amb indiferència.
COSME TUDURÍ = editor de les memòries.
En Toni s’ha quedat sense clientes i ha anat a veure a la Carola.

La Carola fa literatura realista → ha de parlar de la Guerra Civil.
L’adverteix de que vigili amb l’extensió, ja que parlant dels membres de la familia, ja aconsegueix un
gran volum.
2ºB
C A P Í T O L 11
Els anys passen sense deixar rastre. No cal dubtar de res, no cal témer res, el temps esdevé
immòbil. La meva filla creix i esdevé cada dia més bonica. En tenen cura: una nurse alemanya,
una institutriu castellana, una cambrera andalusa i la pobra Joana, que amb prou feines s’hi
pot acostar. Jo la veig poc, perquè estic molt ocupada. Li diem Rossy perquè tota la família
considera que Rosa és un nom molt lleig.
Entra a formar part de la familia de l’Esteve Plans (té 24 anys).

- Tot l'arbre s’estén des de l’Esteve.
- Dos germanes amb Esteve → Roser i Maria.
- Matilde Rotllan es casa amb → Arnau Plans.
La Carola té insomni → com totes les dones de la casa.

L’Esteve l’insisteix en estimar-lo i la vigila.
Helena, Dora, Matilde i Carola = joves de la casa → Carola vol semblar més jove.
De tant en tant s’adona de les coses que passen al carrer → vagues, espetecs, escampades…
Tots marxen.
Inestabilitat comença abans del 1936.
Antipatia cap als estrangers a causa del viatge per la República.

Any 35 → prop de la Guerra Civil.
Rossy = bonica, aspra i exigent → d’ossos petits com l’Esteve.
La Matilde sap que Carola ha conquistat a l’Esteve allunyant-se.
Amic alemany = vol fer-se el simpàtic (científic) → Bertold Heilbrun.
C A P Í T O L 12
On contaré com l’atzar va fer que em quedés sola a Barcelona. I l’atzar també va posar al meu
davant l’home més bo que he conegut sobre la terra. El més bo, el més noble, el més valent. El
més temerari també, per això la seva vida va ser tan breu. L’atzar també me’l robava i em
deixava presa d’una soledat esfereïdora. Donaria tots els anys de la meva vida pels dos anys
escassos que vaig viure amb ell.
Benito Garrido = més jove que la Carola → mestre impressor.

La Carola té 36 anys i el Benito 24 (nascut a la Maternitat).
Beni creu que els noms són ferros clavats a l’esquena.
- Sap que el marit de la Carola és Esteve Plans.
- A Barcelona dominen les forces sindicalistes → Plans en perill (li agafaven tot pel bé comú).
Els anarquistes “porten ordre” per emportar-s’ho tot.
La Carola passa dies de solitud → amb l’única companyia de la Joana (plorava contínuament).
La pobra Joana = havia vingut del mas Bofill traient forces de flaquesa per trobar la Rossy.
La Rossy no hi era.
La Carola deixa a Puigcerdà l’àvia amb la Rossy i els cosins.
L’Esteve la va a buscar a l’estació → li fa treure les joies del banc.
Molts van marxar de Barcelona.

La cuinera marxa també.
La Carola = dona tossuda que travessa la ciutat sota una pluja de bales.
2ºB
La Joana i la Carola viuran durant una llarga temporada juntes.

La casa transformada en una per ajudar en la guerra.
Benito marxa, però ella està decidida a trobar-lo en el seu retorn.
Quan va desaparèixer, la Carola va entendre el significat de la soledat.
Carola ajudava en el hospital, per exemple, al doctor Puig i Homs.
L’amor entre la Carola i el Benito va se instantani.

Ció = monja.
—Només ha de fer que traslladar-se amb cotxe a l’Escala. A

vostè no li serà difícil. Des d’allí una barca la portarà a Portvendres.
Potser no, que no el coneixia, però havia après a treballar amb
ell i a respectar-lo.
La Carola i la Joana ja no pensen en els Plans.

Beni fa un regal a la Carola pels 30 anys → anell d’acer ample: Tu i jo, tant se val.
—Ho hauries d’haver entès. Ho he tret d’un llibre que he llegit

aquests dies, dona sàvia. El llibre diu més o menys: «Allí on jo
miraré hi seràs sempre tu; allí on tu miraràs sempre hi seré jo».
El Benito passà temps amb la Carola per curar-se una ferida.

La Carola desceoneix la localització del Benito.
Vam evacuar l’hospital el dia 20 de gener. Jo vaig acompanyar

l’última ambulància fins a Santa Coloma, i després me’n vaig tornar
a peu.
Carola ACTUALITAT:
Cosme Tudurí li demana canviar el format de la lectura. De memòries a novel.la.
La Carola no és romàntica i creu que una mort ho pot ser.
- Accepta la proposta de novel.la del Tudurí.
C A P Í T O L 13
On s’explica la vida de Carola durant els anys que ella anomenaria els anys de la por. S’hi
explica la tornada a Barcelona, l’espera inútil i per fi l’acceptació de la derrota, amb la
humiliació i el menyspreu de si mateixa. Carola preferiria no parlar d’aquests anys i per això
en parlarà en tercera persona. Perquè no és ben bé ella qui va suportar tot això. És l’única
defensa que li queda.
Esteve Plans va obrir la porta de la casa → era oberta, i va entrar.

Rossy està més del pare que de la mare → desconfíen sobre les joies.
Rossy = sorprenent i modesta.
Per a la Rossy el pare és molt bona persona que ha patit molt.
La Joana sap on és la Carola.
Carola viu en una pensió del carrer del Carme.
La Carola treballava en un bar de la Barceloneta.
Detectiu (Simó) per trobar a la Carola.

Busquen a la Carola per herències.
2ºB
Esteve al veure a la Carola → li fa una bofetada (en el bar).

- Volen fer treure les joies.
- La Carola vol anar-se’n.
Finalment la Carola es queda amb els Plans → no s’havien que fer amb ella.
Desconeixement entre mare i filla → per ella la Rossy està molt cambiada.
La Carola no ha estat molt propera a la Rossy.
Sempre recordaràn el retrobament familiar i el CASAMENT DE LA ROSSY.
C A P Í T O L 14
On s’explica que Rossy fa divuit anys i la posen de llarg, i com Rossy es nega a acceptar les
proposicions de matrimoni de Bertold Heilbrun. De com Bertold Heilbrun és cridat a files. I
com Rossy s’enamora i es disposa a casar-se contra la voluntat del seu pare. I com Carola va
anar arribant lentament a la insensibilitat i a la indiferència. De com intenta fugir, però la
retornen a la vida.
La Rossy i la mare ja no són aliades.

LES COSES NO SÓN DE NINGÚ, SINÓ DE SI MATEIXES.
- El seu pare volia casar amb Bertold Heilbrun.
- Tot el que jo feia li semblava detestable: el perfum que usava, els llibres que llegia, els
moviments que feia…
- Guerra sorda entre la Rossy i la Carola.
- La filla és predicadora.
Bertold Heilbrun festeja la Rossy.

Bertold Heilbrun havia fet les coses ben fetes:
- 1º = demanar autorització al pare.
- 2º = parlar amb Rossy.
A la Rossy l’home li és insuportable → vol que Carola s’enfrenti a l’Esteve (aliances) = reconciliació.
Bertold decideix anar a la guerra a morir.
Carola no dona importància a la situació.
El noi va desapareixer i ningú el va nomenar mai més.
Rossy havia begut, havia ballat, estava cansada i bonica.

—Estic enamorada, mamà...
I Rossy em va explicar una primera i breu història del seu amor:
- Ramon Darder = advocat, intel·ligent, incomprès, meravellós…
- També era l’amant de l’Helena.
L’única cosa que volíem era evitar que Rossy estimés en Ramon Darder. I Rossy l’estimava.
El seductor era un home de vint-i-vuit anys, d’estatura mitjana, de cara ampla, d’ulls vius i foscos, de
boca grossa amb un plec displicent. Un home a la moda. Vestia amb mal gust, també a la moda, i
coneixia l’art de parlar a una dona.
Ningú vol que la Rossy es casi amb el Ramon.

L’Esteve va acabar cedint.
La Rossy torna a ser furiosa → no vol perdre el seu tresor.
Dormir profundament era l’única cosa que desitjava la Carola → fins l’oblit de si mateixa.
Vaig desfer les pastilles de veronal en el vas → vaig engolir tot el contingut.
Em vaig despertar a la clínica. L’Esteve em tenia la mà agafada.
2ºB
—No tenies dret a fer això = MORIR.

C A P Í T O L 15
On conto el meu retorn a la vida, i de com faig pell nova. Surto a la carretera i me’n vaig. A
París l’any 1951 em disfresso d’hongaresa i descobreixo la primavera del nord, la dolcesa de
la cambra encatifada amb l’estufa que crepita. La immensa llibertat de no ser ningú, de ser jo,
Judith Nagy, la mestressa d’un restaurant car, que es posa de moda. Em deixo guanyar per la
tendresa, però serà per última vegada.
Tots els familiars seuen al jardí de la casa de Roses (Esteve va llogar-la, finalment la compra).
Esteve = enamorat de la viuda del pintor Subirana.
El Gigi vol anar amb la Carola a París.
La Carola agafa calers de l’Esteve i marxa cap a la carretera.
De Figueres, un cotxe la va portar cap a Girona → Puigcerdà → A peu fins a la frontera → Va tardar
dos días a arribar a París.
La Carola finalment va aconseguir la documentació que desitjava.

Té el seu nom una taverna. → a la porta de la taverna posà un rètol que deia: Chez Joakay →
lectura dels temps feliços a casa de la senyora Reinal.
El nom dels documents = Judith, perquè el nom li agradava, i Nagy, en record d’una actriu bonica.
JUDITH NAGY.
Adrien = xicot.
Madame la Comtesse = la mateixa edat que la Judith.
Ha liquidat les esperances i vol liquidar també a la Carola Milà.

S’ha de convertir en la mestressa d’un restaurant.
A la Carola li fa por la POR a la FAM.
Judith Nagy, de trenta-set anys, natural de Mohács, Hongria, de nacionalitat austríaca,

sol·licitant la residència francesa per més de sis mesos i menys de deu anys.
Adrien va viure dos anys amb la Judith.
Adrien no és gelòs → però, un dia marxa i no torna.
Adrien no pot suportar que la Judith es faci tan vella.
Adrien va morir.
En Gigi la va a visitar a París.
Gran lluita sense fi entre l’Esteve i la Rossy.
Esteve mor → herència per a la Carola.
Ven el restaurant i marxa a Mallorca.
En Cosme ha fet retallades de la novel.la.

La Carola farà una novel.la amb tots els trossos que han retirat.
2ºB
Vocabulari:
Ciris: espelmes d'església.

Combregar: prendre’s l’hòstia.
Erudita: molt de coneixement, molt cultivat, has llegit molt,.
Car: per que.
Capell: barret.
Basarda: por.
Taquígrafa: pren nota del que s’està dient.
Exàmens anteriors PAU:
Estructura i punt de vista narratiu de la novel.la.
La novel·la es presenta al lector com → autobiografia fictícia de Carola Milà, que escriu durant la
seva vellesa a Mallorca des d’on repassa la pròpia vida, la recrea i interpreta per construir-se com a
personatge.
En l’autobiografia, també dona la seva visió particular del segle, representat en fragments.
Nascuda l’últim dia del 1899.
Joc metaliterari = en dos plans ficcionals.
- 1 → en les parts dedicades a l’escriptora durant la seva estada a Mallorca. Especialment els
diàlegs amb el seu editor Cosme Tudurí. Cosme = li encarrrega les memòries i li suggereix
canvis, per exemple, convertir-ho tot en una novel.la.
- 2 → 15 capítols = narració de la vida de Carola Milà des del naixement, a cavall del segles
XIX i XX, fins al 1956. Des de París s’adonarà, a partir d’una carta, de la mort del seu marit
(Esteve Plans).
+ INFORMACIÓ:
Comentar les diverses etapes de la vida de Carola Milà → diverses situacions sovint independents
unes d’altres i interrompudes sobtadament.
La novel.la = suma de fragments narratius sense una unitat orgànica.
Personalitat canviant de la protagonista.
La veu narrativa va canviant al llarg de l’obra.

Domina la primera persona del singular = propi del gènere autobiogràfic i memorialístic.
En alguns moments Carola Milà, en la seva veu d’escriptora, argumenta la necessitat d’introduir
un narrador en tercera persona i de tipus omniscient (cap. 5) per aprofundir en les consciències
de certs personatges i en la descripció de les situacions.
El personatge principal canvia de nom en diverses ocasions. Expliqueu la funció d’aquests

canvis en la construcció del personatge, esmenteu les principals identitats que adopta Carola
Milà i poseu-les en relació amb les característiques de les seves successives etapes vitals.
Carola Milà supera la marginalitat del seu origen (com a filla il·legítima de l’hereu dels amos de la
fàbrica on treballava la seva mare) gràcies al seu instint picaresc i la seva capacitat regenerativa.
Va canviant d’identitat a cada nova etapa de la seva vida; això li permet:

- Esborrar el seu passat.
- Construir uns nous orígens.
- Adaptar-se a la realitat a mesura que aquesta muta.
2ºB
- Aprofitar-se de l’entorn en què es troba en cada cas per ascendir socialment fins a adquirir un
nivell de vida acomodat.
- Aconseguir la llibertat i l’emancipació.
Malgrat les transformacions constants de la protagonista, Capmany no crea un personatge de

caràcter complex → imita a la novel.la picaresca.
Fa que Carola Milà centri la trama al llarg d’episodis, no sempre enllaçats, en què interactua en uns
entorns diferents i amb una identitat construïda per a l’ocasió, que li permet introduir-se en el nou
espai social (grup, família, cenacle, classe) sense acabar-hi de pertànyer-hi mai del tot.
+ INFORMACIÓ
Comentar dues de les identitats que adopta i l’entorn de cada una d’elles.
Ex: Carmina Torres quan és acollida per la família Reinal.
Ex: Llorença Torres, quan treballa de prostituta primer per a un proxeneta i després per a la senyora
Rosita.
Ex: Judith Nagy quan s’instal·la a París de 1951 a 1968.
Ex: Carola en el seu paper d’escriptora.
INTRODUCCIÓ:
L’argument de la novel·la explica la vida atzarosa d’una dona des del naixement fins a la vellesa, els
seus amors i la seva situació com a conseqüència de ser dona i de classe treballadora, amb
l’agreujant de ser filla il·legítima. El temps històric transcorre durant el segle XX. El temps narratiu
relata la vida de la protagonista, des que neix fins que ja arriba a l’etapa de la vellesa, l’acció, doncs,
es situa entre l’any 1899, quan neix Carola Milà, i el 1968, quan des de la vellesa reconeix que és
una dona rica i feliç, i es disposa a reflexionar sobre la seva vida.
En el relat és realitzen canvis evidents en la focalització. Per exemple, quan la primera persona és
substituïda per la tercera persona. Les descripcions omniscients dels continguts psíquics dels
personatges, realitzades pel narrador, és combinen amb elements de monòleg interior indirecte.
Gràcies a aquests canvis de perspectiva, es van reorganitzant els personatges. Per tant, l’atenció del
relat pot desplaçar-se cap a altres personatges. Així doncs, en primer lloc, el punt de vista comença
amb primera persona per tal de donar versemblança als fets que s’expliquen. Al final del quart
capítol, però, Carola Milà diu que no pot seguir en primera persona, perquè això l’obliga a situar-se
dins del personatge, cosa que la priva de saber com pensen els altres; li falta material, doncs, per
donar coherència a la seva història. Així doncs, decideix continuar en tercera persona per buscar
aquesta coherència i també per tal de mantenir un ritme més viu de la narració. Per tant, a partir
d’aquest moment, la veu de Carola s’ajunta al ‘’cor’’ de veus que pertanyen a altres personatges.
MOLL FLANDERS:
Moll Flanders reflecteix la vida intensa i apassionada d’una dona independent que lluita amb coratge
per canviar la seva destinació, el d’una jove orfe i sense recursos, en l’ambient decrèpit i viciat de
l’Anglaterra del s. XVII. L’elit més exquisida, la vida dels baixos fons, la presó, la prostitució, i fins a la
deportació a les colònies, són els escenaris on succeeixen les aventures i desventures de Moll
Flanders. La novel·la pretén incloure la història de la regeneració d’una pecadora, que no té gens
d’exemplar, i Defoe, aprofita per retratar amb duresa l’època i els personatges. Moll Flanders, naixent
de la pobresa, intenta buscar estabilitat econòmica.
2ºB
AMBIENTS SOCIALS:
Carola neix al barri de Santa Caterina; seguidament, explica que la seva mare tenia dos domicilis, un
d’ells era on vivia la Carola i l’altre era a l’edifici de Can Pujades. Quan la seva mare decideix marxar,
Carola viu amb el seu avi. Quan es comença a fer més gran, s’enamora de Feliu Tobias, fet que el
seu avi li impedeix, tot acaba sent una tragèdia, ja que mor el jove Tobias i Salvador, el seu avi. A
partir d’aquest moment, Carola fuig i la troba la Senyora Reinal, Carola decideix canviar-se el nom a
Carmina Torres. S’introdueix doncs, en una família benestant i es converteix en l’ajudant de Paquita
Reinal. La protagonista s’enamora de Turull, fet que Paquita ho troba una traïció, ja que Agustí Turull
se’n reia de l’associació de dones d’aquesta. Després d’un període, Carmina decideix marxar; es
situat ara a casa del senyor Sala. Després, acaba exercint de prostituta a casa de la senyora Rosita i
es canvia el nom a Llorença. Allà coneix a Esteve Plans, un client de classe benestant que acaba
sent el seu marit i pare de la seva filla. Aquest, fuig a l’any 1936 degut a la guerra civil i Carola es
queda sola a Barcelona. L’any 1961 decideix marxar a París i tornar a canviar d’identitat: Judit Nagy.
A més, té un restaurant propi. Finalment, el 1968, sent una dona rica i feliç, decideix vendre el
restaurant i marxar a Mallorca.
PROTAGONISTA:
Carola Milà, va néixer en el segle XX. No només lluita per la igualtat, sinó també per assolir l’equilibri
entre la seguretat econòmica i llibertat, sense ajut d’homes. Quan a l’any 1968 s’estableix a Mallorca,
té l’ocasió de posar per escrit els seus records. És una dona que construeix la seva pròpia identitat
amb els element que té al voltant, lluitant en un món que li ofereix molt poques coses pel fet de ser
dona i de classe obrera. L’autora la dibuixa com una dona intel·ligent, valenta, amb gran instint de
supervivència. Podem dir que és una dona molt independent, degut a les circumstàncies que se li
han presentat al davant al llarg de la seva vida, en certa manera condicionada per la seva família.
PERSONATGES SECUNDARIS:
Salvador Milà, l’avi: Persona molt autoritària. Tenia esperances amb ella i volia casar-la amb algú del
seu interès; creu que un marit ha de deixar la dona a casa, tal com ell fa amb la Paula. Vol fer que la
Carola canvii de conducta, per això la pega i la insulta.
Feliu Tobias: comenta que no és casaran mai, persona molt liberal.
Doctor Puig i Homs: Té cura de la Carola quan la Sra. Reinal la recull. Entre ells tenen molta
connexió i quelcom especial.
Agustí Turull: S’enamora de la Carola perquè la veu diferent a totes les dones que ha conegut. Mai
no manté cap mostra d’afecte cap a ella, només un simple petó a la mà.
Senyor i fill Sala: Intenten aprofitar-se costantment d’ella.
Esteve Plans: mostra obsessió cap a ella. Necessita sentir-se estimat, però quan la Carola diu o fa
coses contràries a les que a ell li agradaria no dubta en pegar-la. La controla constantment.
Benito Garrido: entra a casa seva per ocupar-la. Ella se sent feliç mentre està al seu costat.
Sra Reinal: La recull quan la troba estesa en un banc i la cuida com una filla. La introdueix com a
secretaria en la seva associació de dones. Se sent traicionada quan Carola es veu amb Agustí.
2ºB
Expliqueu les caracterísques i la funció del personatge de Francesca Bertolozzi, Paquita

Reinal, i com es relaciona amb la protagonista de la novel·la, Carola Milà.
Francesca Bertolozzi, també anomenada Paquita Reinal, amb uns no orígens benestants ha assolit
una bona posició gràcies al matrimoni amb Esteve Reinal, de professió liberal, amb qui no ha tingut
fills. La senyora Reinal representa la nova burgesia liberal de primers de segle XXI. Un sistema de
vida moderna i ostentosa alhora: viu en un pis situat a la part moderna de Barcelona. Un pis carregat
d decoració i ple de servei: disposa de cotxe i de xofer. Participa activament en la vida social com a
presidenta de la Junta de protecció i promoció del Treball i la Cultura de la Dona, un grup feminista
des d’on treballen per educar les dones obreres amb principis conservadors i marcats per la divisió
de classe. Maria Aurèlia Campany s’inspira probablement en Francesca Bonnemaison.
+ INFORMACIÓ:
Francesca Bertolozzi acull a casa seva a Carola Milà → se la troba estesa al mig del carrer.
Carola acaba de perdre al seu estimat i al seu avi.
Carola es converteix en la protegida de Bertolozzi → li fa secretària de la Junta.
COMENTARI
Comenteu aquest fragment del capítol 15 de Feliçment, jo soc una dona, de Maria Aurèlia Capmany.
Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadamente ni en el mateix
ordre).
La situació i la importància del fragment en l’argument de la novel·la.
L’evolució de Carola Milà: destrucció i construcció de la seva identitat.
La veu narrativa.
Asseguda, de cara al carrer, entre el tragí d’aquella joventut vestida de negre i bruta, amb
una brutícia espectacular, feta de misèria cultivada, després d’haver engolit el cafè amb llet, que tenia
gust d’escorrialles de sopa, amb el maletí a la falda, vaig decidir ordenar de nou la meva
vida i esborrar definitivament el meu passat. El mig segle havia liquidat les seves esperances i jo
liquidaria també la Carola Milà. M’imaginaria que s’havia quedat allí baix, a la petita ciutat que feia
olor de ferro moll i de glicines florides i de mar. Allí mateix vaig decidir com utilitzaria la meva
llibertat i els meus diners. Vaig arribar a la conclusió que havia de convertir-me en la mestressa
d’un restaurant. Com hi vaig arribar no és gens difícil d’entendre. Només hi havia una quantitat que
havia heretat de la meva gent i que mai no m’abandonaria: la por a la fam. No em feia por la mort, em
feia por la por a la fam, que humi-lia i prostitueix, la fam vergonyosa que buida l’estómac a
petites cullerades. Vaig decidir trobar un lloc on instal·lar-hi un petit restaurant. La primera cosa
que compraria seria una cafetera per fer-me el cafè al meu gust. Vendria com or fos el cremat, però
en lloc de posar-hi rom com a la taverna de cal Quim hi posaria tokay,* amb una branca de llorer, això
sí, emergint de la terrina.
El fragment de l’obra Feliçment, jo soc una dona de Maria Aurèlia Capmany és extret del capitol 15.
La protagonista decideix empendre una nova etapa de la seva vida en un altre país, França. Crea
una nova identitat, Judith Nagy, per fugir del passat, convertint-se en la mestressa d’un restaurant.
El tema del text correspon a la voluntat de la protagonista, Carola Milà, per a transformar i canviar la
seva identitat a partir del seu trasllat a un nou país.
El principal objectiu de Carola Milà és ascendir socialment i mantenir un equilibri entre la llibertat i els
diners. Per això, construeix un petit restaurant. El restaurant li permetrà obtenir una estabilitat
econòmica, i per tant, més llibertat. L’oració “la por a la fam”, fa referència a les etapes més
complicades on la protagonista es posicionava en un estatus social molt més baix.
2ºB

Feliçment Jo Sóc Una Dona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Feliçment Jo Sóc Una Dona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Feliçment Jo Sóc Una Dona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FELICMENT-JO-SOC-UNA-DONA-MARIA-...

Reservados todos los derechos.

FELIÇMENT, JO SOC UNA DONA

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona 1918 - 1991).

Carola Milà neix al 31 de desembre de 1899.

Segons Carola, ella ha tingut dos amors = AMORS OPOSATS I IRREDUCTIBLES.

Neix al carrer de Jaume Giral → barri Santa Caterina.

Tenen a la nena tancada en una habitació (cau).

La història succeeix a Barcelona.

Al bell mig de la ciutat = MOVIMENT INCESSANT → crits i escala fosca.

Carola va aprendre a viure al barri de Santa Caterina, al carrer de Jaume Giral.

La majoria dels nens de l’edifici s’utilitzaven per ajudar a les cases.

A LA CAROLA LA PORTERIA DE CAN PUJADES LI SEMBLA UN PALAU.

A la Carola li ve un nou aprenentatge → li envien a un pensionat.

- Monges franceses de la Presentació, de l’orde de les Paüles.

La formació li pot garantir sortir de la pobresa.

Recitaven un programa en francés per al bon camí cristià.

La rebaixen → perd els seus drets = JA NO ÉS ELLA LA QUE LLEGEIX.

Comença a preocupar-se per les tasques domèstiques.

Busquen feina per a la Carola.

L’avi no vol que la Carola vegi el seu món.

Paguen a la Carola per llençol brodat.

L’avi pensa que la Carola s’ho ha près molt a la fresca.

La Carola no odiava a ningú i no sabia el poder dels diners.

Aconsegueixen trobar-se junts en el magatzem.

L’avi la pega i insulta a la Carola al arribar a casa de matinada.

La Carola té una por increíble a morir.

Paula també morta, però la Carola no ho sap.

Rerefons dels obrers → reivindicació.

Banda sud = s’alçava el pavelló de la porteria (petit edifici amb teulada).

Familia Pujades → religiositat moderada.

Basili Bell-lloch = l’avi tarragoní.

Bomba a → Canvis Vells aconseguex calmar el terror pel procès de neteja.

Carola = d’una demoniaca bellesa.

Gent = molt revolucionada en el teatre a la Rambla → el Romea.

La Carola va tornar del convent com una persona maravellosa.

Mònica i Andreu = uns amics s’anaven a València i els deixaven la casa.

Al jardinet de darrere el convent = una tortuga.

Salvador Milà pegava a la filla i a la neta.

Carola i Feliu = es troben cada dia en un lloc diferent.

Feliu no tenia sempre les claus de la golfa.

El 21 en Feliu l’acompanya fins la reixa.

El 24 en Feliu agafaria el tren cap a Vilanova.

Cinto els condueix a la certesa.

Els homes del comité no empresonats decideixen matar al Cinto → el persegueixen.

La Carola seia amb el diari a la falda i pensava.

Carola diu moltes mentides.

Carmina construeix una història amb facilitat.

La Carmina comença a viure i estimar a tothom gràcies a la senyora Reinal.

- Reinal amb un rol més destacat que l'home.

A adoptat una nova identitat amb naturalitat.

La gent marxava de vacances per juliol → a la 2º residència.

Vella casa dels Reinals = feixuga → Can Pere Bo.

Paquita li regala un devocionari (llibre d’oracions) per anar a missa.

Segons la Pellicer → la manera per Reinal de fer-se la important = FEMINISME.

- Han d’esperar a que la seva obra sigui encomanada pel comte.

La Carmina escriu el discurs mentre els altres parlen.

Agustí va a veure-la durant dies seguits = visita diària clandestina.