1 Nombres reals

1 Dels nombres naturals als racionals

1. Expressa la fracció d’aquests nombres:

a) 5,42
542
5,42 =
100

b) 3,825825…

c) 1,34242….

3 4
2. Escriu tres nombres racionals compresos entre i .
5 5
N'hi ha prou amb amplificar les fraccions i es poden trobar molts nombres racionals
compresos entre ells. Per exemple:
3 30 31 33 36 40 4
= < < < < =
5 50 50 50 50 50 5

3. Calcula 2 – 1,9999...

Per calcular la resta es pot passar el segon nombre a la seva forma fraccionària:
⌢ 19 - 1 18
1,9 = = Llavors:
9 9
⌢ 18 18 -18
2 -1,9 = 2 - = =0
9 9
Ambdós nombres són iguals. Es tracta de dues maneres d'expressar la mateixa quantitat.
Això succeeix amb qualsevol quantitat amb període de nous.

4. Analitza si aquestes afirmacions són certes o falses.

a) El quocient de dos nombres enters sempre és un nombre enter.

És obvi que si es divideix 5 entre 3 el resultat no és un nombre enter. Llavors,
l'afirmació és falsa.

b) Tot nombre enter és racional.

En efecte, qualsevol nombre enter es pot escriure com el quocient d'aquest nombre
entre la unitat, llavors és un nombre racional

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
2 Dels nombres irracionals als reals

5. Indica a quins conjunts numèrics » , , » i I pertanyen aquests nombres:

a) 2/3
El nombre és racional. Pertany a » .
b) 1,5
El nombre és racional, pertany a » .
c) –3
El nombre és enter negatiu, i per tant pertany a i a » .
d) 1
El nombre és natural i per tant pertany a » , a i a » .
e) π π
No sempre és possible demostrar la irracionalitat d'un nombre. p p possiblement sigui
irracional, però no s'ha aconseguit demostrar. Pertany a » o a , però no se sap a quin.
f) –4,888…
Es tracta d'un nombre decimal periòdic i per tant racional. Pertany a » .
g) 4 15
L'arrel no exacta de qualsevol nombre és irracional. Pertany a I .
h) 3 8
Tot i que es tracta d'una arrel cúbica, en aquest cas el resultat és un nombre natural: 2,
per tant, pertany a » , a i a » .

6. Escriu dos nombres racionals i dos d'irracionals que es trobin entre el 3 i el 4.

Per trobar dos nombres racionals entre 3 i 4, n'hi ha prou amb agafar dos nombres decimals
exactes, per exemple 3,5 i 3,8. Per als irracionals, el més còmode és buscar dues arrels no
exactes. Per exemple 10 i 11 estan entre 3 i 4. Un altre irracional important entre
ambdós és π .

7. Cert o fals? Raona.

a) En sumar nombres irracionals s’obté sempre un nombre irracional.

Veurem que és falsa amb un contraexemple. No resulta massa complicat demostrar que
2  2 per exemple és irracional. N'hi a prou amb pensar que si existís una fracció
equivalent a b , llavors 2  a b seria racional i per tant 2 també ho seria.
La suma de 2  2 i 2 , ambdós irracionals, dona un nombre racional, llavors la
proposició és falsa.

b) En multiplicar un nombre racional per un d'irracional s’obté un nombre irracional.

En aquest cas és cert. Sigui a b el nombre racional i c l'irracional. Si el seu producte
c  a b fos racional, llavors,
a m m b
c × = Þ c = × Þ c λ
b n n a
La qual cosa és impossible. Per tant, la proposició és certa.

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
c) Tot nombre decimal es pot expressar com una fracció.
Tot nombre decimal exacte o periòdic es pot expressar com una fracció. Hem vist el
mètode en la unitat. Però, quan el nombre té infinites xifres decimals no periòdiques, no
existeix cap procediment per construir la fracció. 2 és un nombre decimal que no es
pot expressar com una fracció.

8. Distàncies. Dos corredors parteixen d’un punt P d’una pista circular (de radi 40 m) a una
velocitat constant i igual. Un d’ells recorre la circumferència i l’altre va i torna pel seu
diàmetre. Coincidiran en algun punt del seu recorregut?
Hi ha dos punts en els quals poden coincidir, el punt de partida i l'oposat. Com els dos
porten la mateixa velocitat, el que recorre la circumferència tarda en anar d'un punt a un
πr 2r
altre un temps t1  . Per la seva banda, el que va i torna pel diàmetre tarda t2  . Per a
v v
què coincideixin ha d'existir un múltiple comú d'ambdues quantitats: T = m×t1 = n×t2 , amb
n,m λ . Aïllant en la igualtat s'arriba a:
t1 n t πr v π n
m×t1 = n ×t2 ® = però 1 = = ¹
t2 m t2 2r v 2 m
Donat que π no es pot escriure com a fracció, no existiran dos nombres n,m λ per als
quals es compleixi Tmt
 1 nt2 . Això significa que mai coincidiran alhora en cap dels dos
punts.

9. Representa en la recta numèrica aquests nombres:

 2 1 1
2
2 1
a) 2

 10 3 1
2
2 2
b) 10

 5 2 1
2
2 2
c) 5

 6 2  2
2 2
2
d) 6

10. Siguin a,b λ amb a  0 i b  0 ; quina relació hi ha entre 1 a i 1 b ? Posa’n

diversos exemples amb nombres. Ara, siguin a,b λ amb a  b , és sempre cert que a 2  b 2 ?
I a 3  b3 ? Busca'n exemples amb nombres per mostrar la teva afirmació.
Siguin a,b λ amb a  b  0 , llavors 1 a  1 b . Ho podem comprovar amb diferents
exemples: 4  3 i 1 4 1 3 , 10  1 i 1 10  1 .
La segona afirmació no és certa en general. Per exemple 3  1 però 3 91
2

Finalment, sí és certa la tercera relació, ja que elevar al cub manté el signe.

11. Siguin a,b λ ; quins valors de a i b no compleixen que a2  b2  0 ?

3

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
Els únics valors de a,b λ la suma dels quadrats dels quals no és major que zero es dona
per a a  b  0

3 Intervals en la recta real

12. Copia i completa la taula.

Interval Desigualtat Representació gràfica

x[3,7) {x λ ,-3 £ x < 7}
x,7 {x λ ,x < 7}
x  [3,5) {x λ ,3 £ x < 5}
x ,5 {x λ ,x £ 5}
x   0, 4 {x λ ,0 < x £ 4}

4 Valor absolut

13. Calcula el valor de les operacions següents.

8 321211

a) 2   
1 
3 2 3 2326

b) 31
7236
23
21


c) 26 62
6 
26 

24

14. Resol aquesta desigualtat:

Si 2x 1  2 , llavors, per la propietat 2 del valor absolut:
1 3


22
x

1

22
12
x
2

1 
x
2 2
æ -1 3 ö
Llavors la solució és l'interval x Îç , ÷
è 2 2ø

15. Quin és el valor de 

2π : π 2 o   2π ? 
Com  és major que 2 , llavors 2ππ 2

16. Si a  0 i b  0 , troba el resultat de les expressions:

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
a) a bab
 ab
b) ab ab

ba
c) aba
b
(
ab
)2
ab

5 Distància i entorn

17. Quins nombres estan a una distància 6 unitats del –3?

Busquem els nombres x λ que compleixen:


x
3
6 
x3

d
(3
,x
)
6
x
3
6




x

36
x
9

18. Busca tots els nombres reals que es troben a una distància inferior a 3 unitats
de -2.
Busquem els nombres x λ que compleixen:
d
(
x
,
2
)

32
x
3

3

x
2
3

5
x
1

x

5,
1

19. Escriu tots els » la distància dels quals a 5 sigui més gran que 10.
Busquem tots els nombres x λ que compleixen:


x
5
1
01
x5
d
(
x
,
5
)1

05
x
1
0


(
x
5
)
1
05
x

1
0

x5

La solució és x Î( -¥,-5) È (15,¥)

20. Escriu en forma d’entorn tots els nombres la distància dels quals a –1 sigui més
petita de 8.
Busquem tots els nombres x λ que compleixen:
dx
(, 1 
)8 x E
8)
(1

21. Expressa E4 (-2) en termes de distància a un valor.

L'entorn E4 (2) fa referència a tots els x λ que compleixen que es troben a una
distància menor que 4 del centre -2. Així E
4( )
2 (,
dx 2)4.

22. Escriu els intervals següents en forma d’entorns.

a) (2, 2) El centre és c22 20 i el radi és r2) 22. Llavors és l'entorn
(2
E2 (0)

b) (3,8) Anàlogament,  3 8 22,5 i

c r8) 25
(3 ,5. Llavors és l'entorn
E5,5 (2,5) .

c) 2 
,92 E
1 5(
,2 3,2
5)

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

23. Escriu els entorns següents en forma d’intervals i representa’ls gràficament.

a) E264,8

3
b) E 
12 52,72

35
c) E 
45 15,75

6 Aproximacions

24. Aproxima el valor de 23 a la dècima, a la mil·lèsima i a la deumil·lèsima.

3
Calculant 2 4
,79
583
152
33...i per tant, les seves aproximacions són:
 A la dècima: 23 4,8
 A la mil·lèsima: 23 4,796
 A la deumil·lèsima:

25. Calcula utilitzant la calculadora i arrodoneix a tres xifres decimals.

a) 5 π 7,025
b) 3
3 2 2,040
c) 3π 5 1,885
d) π 2 5,047

7 Errors i notació científica

26. Pressupost. El pressupost de la reparació del meu mòbil era de 150 €. Finalment, el preu
va acabar sent de 157 €. Quin error relatiu es va cometre en pressupostar-la?
L'error absolut és de 7 €. Com el pressupost eren 150 €, s'ha comès un error relatiu de
eR71500,047.

27. Estan ben escrites en notació científica aquestes quantitats?

a) 23,09 10 : Malament, la forma correcta seria 2,309 10
5 6

4
b) 3,09 10 : Bé
c) 0, 29 107 : Malament, la forma correcta seria 2,9 106

28. Escriu en notació científica utilitzant una mantissa amb tres xifres significatives:
a) Distància Terra-Lluna: 384 400 km: 3,84105km

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
8
b) Longitud d’un virus: 0,0000000923 m: 9,2310 m

8 Potències i radicals

29. Calcula el valor de les expressions següents escrivint-les prèviament en forma d’arrel.

a) 2
7 2
23 3
7 3
2 3 6 2
3
 1 1 1
b) 2
5 12
 12 
2
5 5 5
2

 
1
/3
c) 125 
3
1
25
5

d) 01 2  0 0

30. Simplifica els radicals tot aplicant-hi les propietats.

a) 9

9 3
3
b) 2 2
3
223 2
 
22 22
63

 3
6
3
c)

 3  3 3
6 3
3 3

3
d) a4
3 4
a 6a4 3a2

31. Ordena de més petita a més gran: 3 , 3

4, 5
5.
Si reduïm a índex comú les tres arrels:
33
01
3 01
5 3
4
348
907, 4
3 3
40
0 1 3
010
485
76, 5
5305 01
6 3
562
5

Per tant 5 53 4 3

32. Racionalitza:
1
a)
a
1 a

a a
2
b)
3 2

  
2 23
 
2
  
23 2

3 
2 32

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
2
c)
1 a

2

21 a  
1 a 1a
2
d) 3
3
2 2 3 32
3

3 3
1
e)
5 3

1 15

 3 5

3  

5 
3 53 2
3
f)
x 2

3

3 x 2  
x 2 x2

33. Introdueix els factors en l’arrel.

a) 3 2

3 2 3
2
2 1
8
b) x 3
x 3  3x2
c) 2 3 2x
3
22 x32
4
x31
6x
b
d) a
a
b 2b
a a a
b
a a

34. Fes les operacions següents.

a) 12 27 75
177
225
23
33
53
0

b) 3
1232
8 433
75
3

8
12
2
3 3
43
75
3
3
43
2
2
33
3
5
3
3 3
33
2
23
53
3 3 3
43
2x
c) 3
2x

x 62x 6
3
2
 2x
3
2x 62x
2

d) 3x 3 2x2  4 x

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
 
6 4

3
xx
2
32

4 1
x2
3x
1
2 2
x
212
x 
31
26
34
2
x1
7

9 Logaritmes

35. Calcula els logaritmes següents aplicant la definició.

a) log 4 (64)
lo
g4(6
4)lo
g44 
3
3 
b) log 3 (3)
 3 

2
l
og(3)
lo
g  2
3 3
 
c) log1 2 (4)

l
og1(
24)
lo
g12
1  
2 2 
2

1
d) log 5  
5
 2

 

1
l
og

5
1



l
og5
1
5lo
g

5
5



 

 

2
5  

36. Calcula el valor de la x en cada cas:

a) logx (4)  8
l
og(
x4
)8 8
x
4 
x8
4
4
2

b) log4 (x)  5
l
og x
()
4 5 x5
41
024

c) log 2 (x)  4


4
l
og(
2
x
) 
4 2
x 22
4

d) logx(4)  2

l
og(
x4
) 4
2x
2x4

28
2

37. Calcula log a b× logb a

l
oga
l
ogl
b
ao
g
ba
l
ogb
a a l
oga
a 
1
l
ogb
a

38. Aïlla la x en cada una de les equacions següents:

a) 2  e
5x

l
n 2

2e5
x

l
n x
25
x
5

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
b) 3  2 ln x
3
l
32 n x  ln x xe32
2
c) 2ln x  5
5 
2lnx  5l nx  
xe 52

2
39. Sabent que log(2) 0,301 i que log(3) 0,477 calcula:
a) log(24)
l
og
(2
4
)
lo
g3
2
3 
3l
og
(
2
) 
l
og
(
3
)1,
380

b) log(15)

3
0
l
og
(1
5
)
l
o
g
lo
g
(
3
)l
og
(1
0
)
l
og
(
2
)1
,1
7
6

2
c) log(0, 25)

1
l
og(
0,
25
)l
og
2
l
og(
2)
0
,
602

4
d) log 2 (3)
lo
g(3
)
lo
g2(
3) 1
,58
5
lo
g(2
)

40. Aplicant logaritmes, calcula 7900 .

Aquesta xifra no es pot calcular directament amb una calculadora normal. Però, prenent
logaritmes:
l
og9
7 
0
0

90
0l
og(
7)7
60
,5
88

Llavors, desfent l'expressió escrivint-la com a potència de 10, es pot utilitzar notació científica:
9
0
0
77
1
06
0
,5
8

8
17
6
0
0 0
1
0,
58

8
3
,
874
7
107
6
0

41. Estudi bacteriològic. Un bacteri es duplica cada hora si té les condicions

òptimes. Quantes hores hauran de passar perquè un bacteri inicial creï una colònia de mil
milions de bacteris?
El nombre de bacteris transcorregudes t hores val N  1  2t Per tant, cal veure quin valor ha de
prendre el temps per a què N  109

1
0
9t
2 l
o
g1
9
0l
og
2t

9
t
l
o 
g
(
2
)
t
l
o

9
g
(
2)
2
9,
8
97h

10

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

Activitats finals

Dels naturals als reals

42. Indica el menor dels conjunts numèrics als quals pertanyen els nombres següents:
5 ; 2; -3; 24 6 ; 2,45; -1,33; 2,345 ; π logp (4) ; 5 12 ; 0

» »

2; 0; π logp (4) -3 2,45; -1,33; 2,345 ; 5 12 5

43. Escriu dos nombres racionals i dos més d'irracionals entre π i 22 7 .

Racionals: només cal agafar un parell de decimals exactes, per exemple 3,142 i 3,1425.
Irracionals: la suma d'un nombre racional amb una altre d'irracional és un nombre irracional.
Així que n'hi ha prou, per exemple, amb agafar les mitjanes:
27
π2 ,1
π3 42
2 2

44. Ordena de més petit a més gran aquests nombres:

⌢
-3; 1; 3 25 ; 16 3 ;  17 ; 0,21; 2,5 ; π

1
63
1
7
3
3
2
50
,
21
12
,
5π

45. Expressa la fracció d’aquests nombres:

4,56 2, 05 -2,6 0,9
456 114
4,56 = =
100 25
⌢ 205 - 20 185 37
2,05 = = =
90 90 18

-26 13
-2,6 = =-
10 5

⌢ 9
0,9 = = 1 Les xifres amb 9 com a període es corresponen en realitat amb nombres exactes
9
(enters o decimals exactes).

46. Fes aquestes operacions escrivint prèviament els nombres en forma de fracció:
a) 1
,234
,522
7 ,56
7

11

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

⌢ ⌢
b) 1,8 + 0,1
⌢ ⌢ 17 1 18
1,8 + 0,1 = + = = 2
9 9 9
c)

47. Indica quines d’aquestes fraccions són nombres decimals exactes i quines decimals
periòdics:
3
a) El denominador és 5. Llavors és decimal exacte.
5
4
b) El denominador és 3. Llavors és decimal periòdic pur.
3
7
c) El denominador és 8  23 . És decimal exacte.
8
7
d) El denominador és 75  3  52 . És decimal periòdic mixt.
75
17
e) El denominador és 40  25  5 . És exacte.
40
13
f) El denominador és 7. És periòdic pur.
7

48. Utilitza exemples per analitzar si les afirmacions següents són veritables o
falses:
a) Tot nombre enter és racional.
Veritable, així, per exemple 4 = 8 2 .
b) Tot nombre decimal es pot representar en forma de fracció.
Fals, hi ha nombres decimals com 2 = 1,4142... que són irracionals.
c) Tot nombre natural es pot escriure com una fracció.
Veritable, un nombre natural és també enter i racional: 4 = 8 2
d) Si se sumen dos nombres racionals, el resultat és sempre un altre nombre racional.
Veritable, si se sumen dues fraccions, el resultat sempre és una fracció (nre. racional).
e) Si es multipliquen dos nombres enters, el resultat és sempre un nombre enter.
Veritable. El producte de dos nombres enters és també un nombre enter. N'hi ha prou
amb, per exemple, recordar les taules de multiplicar.

49. En sumar dos nombres irracionals, el resultat és sempre un nombre irracional?

Posa un exemple de nombres la suma dels quals sigui irracional i un altre parell de nombres
irracionals la suma dels quals sigui racional. I el producte?
Segons queda implícit a l'enunciat, la suma de dos nombres irracionals no sempre resulta
irracional.

12

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
Un cas on en sumar s'obté un nombre irracional seria la suma 2  3 . Aquest nombre és
irracional.
 
Contràriament, els nombres 2 i 1  2 són ambdós irracionals, però en sumar-los s'obté 1,
que és racional (i també enter i natural).
Respecte al producte, succeeix una cosa semblant: 2 3  6 que és irracional, mentre que
1
2 1 que és racional.
2

La recta real

50. Indica els nombres reals representats en cada una d'aquestes figures:

a) El nombre representat és 1 1
2
2
1 1 2

b) El nombre representat és 32 12  10

51. Representa els nombres següents en la recta real:

 17 4 1
2
2 2
a) 17

 13 3 2
2
2 2
b) 13

 18 4 2
2 2
2
c) 18

52. Indica quins nombres reals x compleixen que xx.

13

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
Per a què existeixi x ha de ser positiu. Habitualment, la relació es al revés: 4 = 2 < 4 , però si es
pren un valor menor que la unitat: 0,250,50,25. Per tant, els valors buscats són l'arrel, els
x   0,1 .

53. Escriu en forma de desigualtat aquests enunciats:

a) Hi ha més de 40 llibres a la prestatgeria.
n  40
b) En aquest local hi ha menys de 30 persones.
p  30
c) Els virus mesuren entre 0,6 i 1,2 .
0,6v 1,2
d) Prohibida l'entrada als menors d'edat.
e  18

54. Donats dos nombres reals positius a i b de manera que a<b. quines de les desigualtats
següents són certes?
a) a 1b 1
Certa, per la propietat additiva.
b) 3a  3b
Certa, per la propietat multiplicativa amb constant 3  0
c) 2a  2b
Falsa, segons la propietat multiplicativa amb constant 2  0 hauria de ser al revés:
2a  2b
d) a 3  b3
Certa. La demostració es basa en la propietat multiplicativa, però resulta una mica llarga
de desenvolupar. Com tant a com b són constants positives, es té:
ab
a a
 2
aa2llavors a 2  b 2
bb
bb
a b

Tornant a operar de la mateixa manera, aquesta expressió es pot generalitzar a
qualsevol potència. Així:
2
 
aaba2

 3 2 3
a
ab
bllavors
b
a 2
b
b 2

e) a  b
Falsa, segons la propietat multiplicativa amb constant 1  0 hauria de ser al revés:
a  b
f) 1 a  1 b
Falsa, segons la propietat d'inversió, la relació hauria de ser al revés: 1 a  1 b

Intervals

55. Digues quins dels nombres següents pertanyen a l’interval (1, 6):

14

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
21 ; 15 2 ; 5,67;  ; 50 ; 7  2 ; 25/3 ; 5 5
2 3

Pertanyen a l'interval els nombres: 21 , 5,67, 3

50 , 7 - 2 , 25/3 .

56. Copia i completa la taula:

Desigualtat Interval Representació

x  3 x(, 3)

2  x  4 x[2,4)

2  x  3 x (2,3]

5  x  3 x (5,3]

x4 x  (4, )

57. Escriu en forma d’interval els entorns següents:

a) E4 (2)
E
4(
2)
( ,24
24 )
(2
,6
)

b) E2 (4)
E
2(
4)
( ,42
47 )(
2,6
)

c) E2 3 (1 6)

12 1215
E
2
3(1
6
) , 
 ,

6 36326

d) E1 6 (4)
 1 1252
3
E
1
6
(4
)

4,4

, 
 6 66 6

58. Escriu en forma d’entorn aquests intervals:

a) (3, 7)

( )
(-3,7) ® Centre: -3+ 7 2 = 2; radi: 7-2=5® E5 (2)

b) (1, 7)

( )
(-1,7) ® Centre: -1+ 7 2 = 3; radi: 7-3=4 ® E4 (3)

c) (3 2, 2)

( )
(3 2,2) ® Centre: 3 2 + 2 2 = 7 4; radi: 2-7 4=1 4 ® E1 4 (7 4)

d) 2 5,5 6
15

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
(-2 5,5 6) ® Centre:(-2 5+ 5 6) 2 = 13 60; radi: 5 6-13 60=37 60 ® E 37 60
(13 60)

59. Escriu en forma d’interval els valors de x que satisfan cadascuna de les desigualtats
següents:
a) 2  3x  9
2 é 2 ö
-2 £ 3x < 9 ® - £ x < 3® x Î ê - ,3÷
3 ë 3 ø
b) 7x56
7x56 

2
x
1
1x

(2
,1
1)
c) 02x110
111 
11
1

0
2
x
1
1
01
2
x
1
1

x 

x,
22 22

60. Escriu en forma d’interval els valors de x per als quals es poden calcular aquestes
expressions:
a) x
x
x 
0 x ,
[0 )

b) x2
2
x2
x 
0 x 
(,
)

c) 1 x

d) 9  x2

9 - x 2 ® 9 - x 2 ³ 0 ® 9 ³ x 2 ® -3 £ x £ 3® x Î éë -3,3ùû

61. Representa els intervals (2, 6) i [0, ) en la mateixa gràfica i assenyala’n la

intersecció.
La intersecció és l'interval  0, 6 

62. Escriu dos intervals la intersecció dels quals sigui  1, 4  .

La resposta és oberta. Poden ser infinits intervals, per exemple [3,4)
( 1,12)

63. Expressa com a interval o unió d'intervals disjunts:

a) (-1,3) È[0,4)
(-1,3) È[0,4) = (-1,4)
b) [1,6) È(3,7]
16

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
[1,6) È (3,7] = éë1,7 ùû

c) (,6)(2,8)
(
 )
,6 (2
,8)(2
,6)
d) [3,0)
( 3,0]
,0
[3 ),0
(3 ]
3 
,0

e) E2(3)E3(1)
E
(
23
) E
(
31
)(
1,
5 

)(2,
4)

2,
5
f) E2(3)E3(1)
E
(
23
) E
(
31
)(
1,
5)
(2,
4 
)(
1,
4)

Valor absolut i distància

64. Calcula el valor d’aquestes operacions:

a) 3 
5 
|3 |
5 22


b) 2
1
8
1|
2
|7
|
|
1
|2
7
|1

5
1
6


c) 35
1
5|
2|
|
4
| 
24
6

d) 
52
25
(5
2
)(5
2
)0

1314 1 1111 
19
e)   
2545102 01
0202
0

f) (2
)
4 

(3
)5
|
(
2
)
1
5
| 

|25
|
7

65. 
Quina és la distància entre 10 i π : π  10 o   
10  π ?

La distància val d
(1,π
0 1
)| 
0π
| 1perquè 10  π
0π
66. Esbrina quins intervals de nombres compleixen les desigualtats següents:
 
4 4 4
4
a) 3
x
4

4
3
x4
x
x
, 3 3 
3 
3
b)

2
x
3
5

5
2
x
3
5


2
2
x
8

1
x
4
x
(
1
,
4)



x
6(
x
6
,)
c) 

x
6|
x
|6
 

x

(
,6
)
(
6
,
)

x

6
x

,
6 
  
67. Desenvolupa les expressions següents aplicant la definició de valor absolut:

2
x 
(2
x)s
ix
2
x2s
i
x2

a) 2
xx
2
 

2
x
x2s
i
x2
3
x2s
ix
2

b) xxx
3 3x4x



xx
2
2s
i0
x 
2
xs
i0
x


x
2
2x
si
x
2 

c) x
2
2

x 

xx
2
2s
i
2
x
0

3
x2
s
i2

x0


x

22
xs
i
x
2 



xx
22
si
x
2x
2s
i
x2

17

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals


x
1
1s
i
x
1 
xs
i
x
1

x
|
1x|
si
x0 

x
1
x
|
xx
||
1
| 


x
1
xs
i
0
x
1

1s
i
0
x
1


x|
1x
|si
x
0 


x

1x
s
i
x0

2
xx
1s
i
0

Aproximacions i errors

68. Aproxima les expressions a dues xifres decimals:

a) 2
,2
35
,01
21,1
9461
1,1
9

b) 5
,2
5:
(3,
12
3,0
3
) 5
8,
358
,
33

c)

69. Opera i arrodoneix el resultat a tres xifres significatives:

a) 5
,
76:
0,0
02
3
824
20
,
168
07
.
..2
42
0
b) 5
,
43
21
,
6 
12
,
748
,3
274
8,
3

c) 4
,7
8:
(78
60
02
43
)6,0
6
105

d) 
5 1 2 5
,40

70. Calcula l’error absolut i el relatiu d’aquestes aproximacions:

a)

2
2
,0
9
e
A
2

2,
09
0
,
00
43
0
5
1
e
R0
,0
0
21

3 3


15 
15
b) 1
.
6
18

e
A1
,
61
80
,
0
000
3
4
0
e
R0
,
00
00
2
1
2 2


c) π
2
1
0e
A
π
2
1
00
,
130
.
.
.e
R
0,
013
2

71. Calcula una aproximació al valor de 23/19 amb un error menor a l'1 %.
Perquè l'error relatiu sigui menor a l'1 %, s'ha de complir:
2
31
9
a1 23 2 3 
2323 23
e
R   
a a
23
1910
019 190
019
0019 19
0
0
2
323
00 2323
30
022
77 23
23
    
a a
1
90
019
00 1
90
019
0019
00 19
00

72. Brahmagupta (Índia, s. VII a. C.) va aproximar el valor de  per 10 . Arquimedes

(Grècia, s. III a. C.) va utilitzar l’aproximació π » 245 78 . Per cada una de les aproximacions,
quantes xifres decimals exactes té? Quin error absolut i relatiu té cadascuna?
Brahmagupta: 10 3,16228 que coincideix amb  en 2 xifres. L'error comès en aquesta
aproximació és: eA = 0,020685 i eR 0,00658.
245
Arquimedes: , 410256que té 4 xifres de  . Els errors absolut i relatiu són: eA 0,000567 i
31
78
eR 0,00018049.

18

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

73. Per construir un cub de 2 m3 de volum, un escultor el fabrica prenent una aresta
d'1,26 m. Quin error absolut comet? Quin error relatiu? Calcula l’error relatiu que comet en
el volum del cub en comparació amb el que volia construir.
El valor de l'aresta hauria de ser 3
21,259821, per tant comet un error de eA0
,00
007
895m.
L'error relatiu és eR 0,00006266.
Per al volum, en utilitzar com aresta 1,26 m, resulta un volum d' 1
,262
,00
037 3
6men lloc dels 23

m buscats. Comet un error de eA0,000376m i eR 0,000188

3 3

Notació científica

74. Expressa en notació científica i calcula:

a) 2
5
.
00
0.
00
09
2
4 3
3,
90
6
12
0
9
7
,7
8
7
15
0
3,
04
23
5
1
0
   
b) 0
,
0
00
2
50
,0
0
1
2
2 2
,
5
5
17
0
1
,
4
4
16
01
,
6
9
16
0
1
,
3
1
03

 
5
5
0
0
0,
00
05
42,
5
15
0
1
,0
2
41
01
7
2
,
5
61
01
2

c) 5  5 
8,
44
2
1
018
2
4
0
03
78
,2
51,
6
10
1,
43
3
1
05
3
,
03
3
1
0
3 
d) 3
3
2
37
7
,62
61
012

75. Fes les operacions en notació científica:

9 1 
3
a) ,210 5
7
,8
121
30 1
7


b) 5
,
21
10
2
4
,
01
10
3
1,
02
101
4
,
53
103


c) 6
,
02
102
3
2
,5
4 
1012
1
,
47
5
101
2

 
4
,
80
103
2,
331
04

d) 
4
,
83
9
102

1,0
41
0 5

76. La distància mitjana entre el Sol i la Terra és d' 1,491011 m, i la velocitat a la qual
viatja la llum és 3 108 m/s . Quant temps tarda la llum del Sol a arribar a la Terra?
Aïllant de la fórmula de la velocitat:
e 1,49 ×1011 ⌢
t= = = 496,6 s = 8min 16,6 s
v 3×10 8

77. Recentment un estudi ha revelat que en el món hi ha en total 9,04×1013 $ i que

la població mundial és de 7.35 109 persones. Si repartíssim els diners equitativament,
quants diners tocarien a cada persona?
Per saber quants diners toquen a cadascuna de les persones n'hi ha prou amb dividir
ambdues quantitats:

19

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
9
,0
4
101
3
1
,2
3
104
$/
per
son
a
7
,3
5
1 5
0

Potències i radicals

78. Indica si són veritables o falses les igualtats següents. Per a les expressions errònies,
busca un contraexemple i corregeix-les:
a)  x   x
b
a ab

Falsa, hauria de ser  x   x

b
a ab

b) x y xa yb

ab

Falsa, hauria de ser (xy) x y

ab ab ab

c) (xy) x y
2 2 2

Falsa, hauria de ser (xy

)2  
2 2
x y 2
xy

d) xa  xb  xab
Falsa, hauria de ser x4  xb  xab
e) xy x y
Falsa, l'expressió no es pot desenvolupar de cap manera. S'hauria de fer primer la suma
i després calcular l'arrel.

79. Expressa en forma de potència els radicals següents:

a) 2  21 2
b) 4
3  31 4

c) 3
52  52 3

d) 5 10
7 7105 72

80. Expressa en forma radical aquestes potències:

a) 31 3 = 3 3

b) 52 3 = 3 52

-2 3 3 -2 1
c) 2 = 2 = 3
22
-3 5 1
d) 5 = 5
53
e) 21,5 = 23 2 = 23
⌢
f) 31,4 = 313 9 = 9 313
⌢
g) 53,25 = 5293 90 = 90 5293

-2'45 1 1
h) 2 = 49 20
=
2 20
249

20

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

81. Introdueix factors dins l’arrel:

a) 2 3 22
3 1
2

b) 3
x2
2
x3
24
x2x1
8x5

1 2 1
c) 2 2 
2 2 2
3 9
d) 
2 2
2 2 422 2
abc abc a
e) 3 23
 623 4
c ab c ab c b
f) 34 3  4 35
33
2 32x2 3
g) 2
x3
2
 2
1 6
x
x x
2 6 4
a b 3a b 3a
h) 3
2
 32
 2
b a ba b

82. Extreu els factors possibles de les arrels següents:

a)  5
3 4 2
23 232
52

7 37
3 5
3  2 37

b) 7
 3
2 2 2
c) abc a
536 2 3
bc ab
x3 x x
d) 
y5 y2 y

e) 3 4
23
5
2323
3 2

35 3
f) 4 34 3
23 2
g) abc a
5 7 51
2
bc25 2 2
ac
x8 x2 x2
h) 3  3
y5 y y2

83. Simplifica els radicals següents:

a) 5
a10b5 a2b

b) 4
1
6x  2x 
2 4 4 2
2x

c) 6
x362
8 x 2
3 3
x

 25x25x5x
3
6 4 4 2
d)

84. Fes les operacions següents reduint a índex comú els radicals:

21

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
a) 333 3 5 3
6 36 2 6 5

b) 22

3 4 6
2 1
22
2 1
4231
2
22 1

29 43
2 2
3 6 33 6
c) 3  2  3
3 3
3
a a124
a 26
1
a1 a1
0
1
d)  2
1

5 1
45
a 121
a5 a a2 5

85. Racionalitza aquestes expressions:

3 3 5
a) 
5 5
5 5 x
b) 
x x

c) 

2 2 31 
31



31 
31

d)
5 552



5

25


52 
54

e)
x x
x xx
 2 

x 
x x
x x x
1
3 ( 7 3
3 )
f) 
7 3 4

 
2


5 
2 5 
2 721
0
g)  

5 2 5
2 3

4 452
2

h)  252
2
5 3
2 2

86. Fes aquestes operacions i simplifica el resultat:

a) 
31
2 2
7
32
33
323
b) 1
2
5
34
5
22
0
559
5451
05
241241
c) 2
77
5
4
83
35
3
4
32
3
4
3
2
30
352352
3
d) 2
72
3
24
3
3
11
2
5
2
23
3
23
33
3
2 3
5 
2 3
232

87. Fes les següents operacions i simplifica el resultat:

1 
2
a) 3 123
3
423

2 21
2
2
(
1 2
)1
32
b)    
1
32

12
12 
12 
1
1 (
21
)
c) 
2
1 
2
1  
2
1
2
1
2

2
1 
21

22

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

88. Comprova, substituint i simplificant, que el nombre 2  1 és una arrel del

polinomi x2  2x 1.
S'ha de complir que en substituir x per 2  1 el polinomi ha de valer 0:
(
21
)2
(2
1
)
2
1
22
2
1
2
2
2
1
0
89. Per a quins valors de x es verifiquen aquestes igualtats?

a) x2 xx0

b) x2 x
x

c) 3
x3 x
x

d) 4 4
x x
x 0

Logaritmes

90. Calcula els logaritmes següents aplicant la definició:

a) lo
g2(
12)
8 lo
g22 
7
7 
b) lo
g2 3
2lo
g 
/2 5
22 
5

2
1
c) lo
g(
42)lo
g4 4
2

d) l
og2

4l
og2
(2
)4

4  
 11
1 2
  1
3

e) l
og 2l
og
4 4
3
423

lo
g 
4 
   6
 
1 
f) l
og(
20,
125
)l
og
2 
lo
g2
2
3

3
8
1
g) l
ogaa
2
 
l
og 
aa 
2

2  

a  
 3

h) l
og 3
l
3o
g 33
 a93
 
a a

91. Aplica la definició i calcula la base d’aquests logaritmes:

a) l
ogx8
33
x
8 
x 3

82
1 1
b) l
ogx2 /
x2

2x
22
4
2
1 4 1  
x   
4 1
c) l
og 4 x 2 x2
16 1
6

1 
1

d) l
og2
x5
x2
2
5
52

x54

23

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
92. Utilitzant logaritmes, calcula el valor de x en cada cas:
a) 7 4xlo
x
g(
74)

x 7 7

b) 2
x

37 3 
xlo
g
3 
2  
2
x
3
c) 
5 x

311
5
xlo
g(
311
5)
2
3

d) 
2
4x

74x
7
xlo
g7
()
4

93. Sabent que log(2) 0,301 i log(3) 0,477 calcula el valor dels logaritmes següents:
a) l
og(
8)l
og3
23
lo
g 
20,9
03

b) l
o
g(
1
2
)l
og2
2
32
l
o
g2
l
o
g30
,
6

0
20
,
47
7
1
,
07
9


3
c) l
o
g(
1,
5
)l
o
g
l
o
g3
l
o
g2
0
,4
7
7
0
,3
0
10
,1
7
6

2
d) l
og(
5)l
og(
102
)1
lo
g
20,
699
lo
g83
log
20,
903
e) l
og(
38
)    1
,8
93
lo
g3log30,
477

2
1
2 
4
2
32

f) l
o
g(
14
,
4
)l
o
gl
o
g 
4
l
og
22
l
og
3
1
1,
1
58

1
0 1
0 
l
og(
3)0,4
77
g) l
og(
23
)  1
,
5 8
5
l
og(
2)0,30
1
l
og1
0 1
h) l
og(
310
)  
2,
096
l
og30,4
77

94. Sabent que loga(x) 1,23 i que loga(y)0,854, calcula aquests logaritmes:
a) l
og
a(
xy
)
l
oa
gl
xo
g1
y
a
,
230
,
85
42
,
084

b) l
o
ga
2
(
x3
y
)2l
o
ga
x3
l
og
a(
y
)2
,
46
2
,5
6
2
5,
02
2

x
c) l
og
a
l
oa
gl
xo
g1
y
a
,
230
,
85
40
,
376

y

d) l
og 3

a x
1
l
3
o
gax
1

3
1
,2
30
,
41

e) l
og
aa2
x
l
oa
g2
al
o 
g1
ax
2
1,
23
3
,4
6

a
f) l
og
a 
1l
ogax
1
1,
2 

30,2
3
 
x
l
oga 1
g) l
og(
xa)a   0
,8
13
l
ogx 1
,2
3a

l
ogy0
,
854
h) l
og(
xya 
) 0
,6
94
l
ogx1
,2
3 a

95. Demostra la veracitat de les expressions següents:

24

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
l
og(
x
)log
x
l
o
g (
x
)
l
o
g(x
)
l
og(x
)a
 a

l
o
g x

1
a a 1
/a a
a) 1 lo
ga

a
l
og
a

a
l
o
g xl
og
(x
)
b) l
o
ga
(
x
)
2l
o
g(
a
x
)l
og
a
(
x
) a
a

2
l
ogx
8
l
o
g(a)12 a

96. Aplicant logaritmes calcula aquestes expressions:

a)

b)

c)

llavors:

d)

llavors:

97. Aplicant les propietats dels logaritmes, calcula el valor de x en les expressions següents:

a) l
o
g(
x
)3
lo
g
(
2
)2
lo
g
(
5
)l
ol
g
(
x
)og
2
3
52

x2
0
0  
b) l
o
g(
3x
)
2
lo
g
(
3
5
)l
o
g(
3
4
)l
og
3
xl
o
g3
2
54

x
2
5
4

1 
9
e9e
c) l
n
(
x
)
1
2l
n
(
3
)
l
n
(
7
)l
n
(

3
)l
n
(
x
)l
n
e
l
n
2
3l
n
(
7
3
)
l
n

x
2 
2 1
12

98. Aplica logaritmes en les expressions següents desenvolupant adequadament cada

expressió:

a) Fxy
a

l
ogFl
og
xal
ogy
5
x

b) F32
l
og
Fl
og
35
lo
g2
x l
ogy
y
3x 1 2
 
c) F l
og
F
l
og
3lo
g
x
lo
g
5l
ogy
3
5
y2 2 3

53
x
y 31 5 2
 
d) F l
o
gl
Fxo
gl
o
gy

1l
o
gx
lo
g
y
352
1
0x
y 5 5 3 3

99. Agrupa les expressions següents i escriu el valor de F en funció de la resta de variables:

a) ln F = 3ln x + 2ln y ® F = x y
3 2

25

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
100
b) l
og
F
2l
o 
g3
x l
og
y 3
F
xy
12 1
0y
c) l
og
F l
o 
gl
xog
y
F 2
/
3
23 x

Aplicacions

100. Creixement de la població. S’estima que la població mundial és de set mil

milions de persones i creix un 2 % anual. Quants habitants tindrà d’aquí a 30 anys?
Com la població creix un 2 % cada any, es multiplica per 1,02. Llavors:
P = 7 ×109 ×(1,02)30 = 1,268×1010 persones = 12,7 milers de milions de persones

101. Distància entre el Sol i la Terra. Escriu aquestes quantitats en notació científica,
utilitzant tres xifres significatives:
a) 125 083 000 b) 2980,5 c) 0,0001568
d) 0,00001002 e) 2,983 f) 40 083 197

a) 125 083 000 → 1,25 · 108

b) 2980,5 → 2,98 · 103
c) 0,0001568 → 1,56 · 10-4
d) 0,00001002 → 1 · 10-5
e) 2,983 → 2,93 · 100
f) 40 083 197 → 4 · 107

102. Cost dels cotxes elèctrics. El preu dels cotxes elèctrics ha estat disminuint un 5 %
anual els últims temps, de manera que ara costen la meitat del que costaven al principi.
Quants anys fa que van sortir al mercat?
Com cada any cau un 5 % el preu s'ha de multiplicar per 0,95. Llavors, si el preu acaba essent la
meitat, el factor pel qual s'ha de multiplicar ha de valer 0,5:

( )
0,5 = (0,95)t ® ln0,5 = t × ln 0,95 ® t =
ln0,5
ln0,95
= 13,51 anys

103. Nota musical. La nota la té una freqüència estàndard de 440 Hz, i en la següent
octava la seva freqüència és el doble, 880 Hz. Cada octava està formada per dotze notes
diferents que es formen en multiplicar cada una per una quantitat constant. Per quant cal
multiplicar cada nota per obtenir-ne la següent? Si un fabricant aproxima aquesta quantitat
a 1,06, quina serà la freqüència de la nota la en l’octava major? Calcula l’error absolut i el
relatiu de la nota la de l’octava major en l’instrument del fabricant.
Si anomenem x al nombre pel qual es multiplica cada nota per obtenir la següent, llavors,
després de 12 notes es té que 8 80 440 1
xx 
2 1 2
 2 x1
2
2 1, 0595 1,06

26

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
Si partint de la nota la de 440 Hz, multipliquem 12 vegades per 1,06, en lloc d'arribar a la nota
de 880 Hz, s'arriba a 4 401,0
612
 885
,37H z. Es produeix un error absolut e4 5,37 Hz i relatiu
eR  0,0061.

104.
Format fulls. El format DIN-A és un estàndard per a la grandària dels fulls de paper. La família es
forma a partir del DIN-AO, amb una superfície d’1 m2, i a partir d’aquí cada grandària es defineix
dividint l’anterior en dues parts.

Les diferents grandàries són similars entre elles, de manera que els seus costats són
proporcionals.

y x

x y 2

Per qüestions pràctiques, les dimensions dels costat s’arrodoneixen al mil·límetre. Quines són
les dimensions del DIN-AO? Aproxima-les al mil·límetre. Quin és l’error absolut comès en cada
costat? Quin és l’error de l’àrea?

y2 2 y
La relació entre els costats del full es pot escriure x 
x i substituint en l'àrea del DIN-
2 2
2
y

A0: x
y2
1
m

1
2
y 
zy
4
21
,
1
89m
;
x0
,
8
41m
2
Si s'aproximen al mil·límetre, les seves dimensions són 1 189 mm i 841 mm.
L'error absolut que es comet en l'altura és eA 0,207mmi en l'amplada eA = 0,104 mm.
Multiplicant ambdues quantitats s'obté que en àrea del full val: Ax
y0
,99
994
9m2
per la qual
cosa l'error comès en l'àrea és de eA = 0,000051 m .
2

Un món matemàtic
1. Qui va ser el fundador de l'escala de Richter? En la actualitat, hi ha altres procediments per
mesurar la intensitat sísmica? Cita'ls.

Pots visitar les webs següents:

https://www.ign.es/web/sis-area-sismicidad

27

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
https://www.bbvaopenmind.com/ciencia/investigacion/richter-y-la-magnitud-de-los-terremotos/
https://es.wikipedia.org/wiki/Escalas_de_magnitud_s%C3%ADsmica

o descarregarte l'aplicació: Sismologia PRO

2. Esbrina la magnitud dels terratrèmols produïts a Espanya en els últims 20 anys. Una font
fiable que pots consultar és la de l'IGME.

Pots consultar l'enllaç següent: https://www.igme.es

3. Quina és la magnitud d'un terratrèmol en el qual la vibració mou l'agulla 1 mm?

4. L'11 de maig de 2011 es va produir un terratrèmol de magnitud 5,2 a la regió de Múrcia.

Aquest sisme va sacsejar principalment la localitat de Lorca i va provocar nombrosos danys, tant
materials com personals. Quin va ser el desplaçament de les agulles dels sismògrafs durant el
terratrèmol de Lorca?

El desplaçament de les agulles dels sismògrafs durant el terratrèmol de Lorca va ser de 158 mm.

5. El mateix any, al Japó, es va produir un gran sisme. Investiga quina en va ser la intensitat i les
rèpliques, així com els efectes devastadors.

A més d'alguna de les webs anteriors, pots utilitzar:

https://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Japón_de_2011

6. Quin va ser el moviment que van detectar els sismògrafs durant el terratrèmol del Japó?

Considerant que al Japó l'any 2011 hi va haver un terratrèmol de magnitud de 9,1 en l'escala de
Richter, llavors el moviment que van detectar els sismògrafs va ser:

7. Quantes vegades més es va moure l'agulla al terratrèmol del Japó que en el de Lorca?

vegades més es va moure l'agulla al Japó que a Lorca.

28

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
8. Un terratrèmol de magnitud 7 és deu vegades més fort que un de magnitud 6?

Si M=6, llavors:

D'altra banda, si M=7, llavors:

Efectivament, és 10 vegades més fort un terratrèmol de magnitud 7 que un de magnitud 6.

9. Què és un sonòmetre? Hi ha alguna legislació sobre el nivell de soroll en el municipi en què

vius?

Un sonòmetre és un instrument de mesura que s'utilitza per mesurar el nivell de soroll en un lloc
determinat i en un moment donat.

La segona part de la resposta és oberta ja que depèn del lloc on visquis.

10. Calcula el nivell d'intensitat de so en un concert si s'ha mesurat una intensitat de 10 W⁄m 2.
Se sobrepassen els límits establerts per l'OMS?

dB
El nivell d'intensitat de so d'aquest concert és de 130 decibels. Òbviament se superen els límits
marcats per l'OMS que són de 65 dB durant el dia i 55 dB de nit.

11. Esbrina el nivell de soroll estimat d'un avió en enlairar-se, d'una talladora de gespa, del
trànsit en un carrer d'una ciutat o d'una cafeteria. Analitza si l'entorn en el qual et mous se
supera o no aquest límit.

Els valors que donem a continuació són aproximats i poden variar.

Un avió en enlairar-se: 130 dB
Una talladora de gespa: 100 dB
Trànsit en una ciutat: 70 dB
En una cafeteria: 60 dB

12. Investiga la relació entre el pH i la salut.

Resposta oberta.

13. Consulta el valor del pH a l'aigua de les piscines i d'algunes fruites i verdures.

29

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals
El pH òptim de l'aigua de les piscines és de 7,4. Es considera acceptable si el pH es troba entre
7,2 i 7,6.

El pH d'algunes fruites i verdures és:

105. 5
,
7
Pastanaga 1

106. 6
,
2
Alvocat 4

107. 6
,
9
Espinac 9

108. 4
,
9
Plàtan 3

109. 3
,
4
Poma 7
110. 3
,
2
Mandarina 0

14. La concentració d'un ió d'hidrogen en una mostra d'aigua de mar ha estat [H+] = 5 · 10–9 M.
Calcula el pH.

15. El nivell idoni del pH a la sang ha d'oscil·lar entre 7,35 i 7,45. Troba la variació corresponent
d'ions d'hidrogen.

30

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari

1 Nombres reals

Per tant, la concentració d'ions d'hidrogen variarà entre i mols per litre.

31

© Mcgraw-Hill Matemàtiques I. 1r Batxillerat - Solucionari