SA 10.

Per què es recomana vacunar-se cada any

contra el grip?
Criteris d’avaluació
1.1. Analitzar críticament conceptes i processos biològics, seleccionant i interpretant informació en
diferents formats (models, gràfics, taules, diagrames, fórmules, esquemes o uns altres).

1.3. Argumentar sobre aspectes relacionats amb els sabers de la matèria, considerant els punts forts i
febles de diferents postures de forma raonada i amb una actitud oberta, flexible, receptiva i respectuosa
davant l’opinió dels altres.

2.2. Contrastar i justificar la veracitat d’informació relacionada amb la matèria, utilitzant fonts fiables,
aportant dades i adoptant una actitud crítica i escèptica cap a informacions sense una base científica com
pseudociències, teories conspiratòries, creences infundades, faules, etc.

4.1. Explicar fenòmens biològics, a través del plantejament i resolució de problemes, cercant i utilitzant
les estratègies i recursos adequats.

5.1. Argumentar sobre la importància d’adoptar estils de vida saludables i compatibles amb el
desenvolupament sostenible, basant-se en els principis de la biologia molecular i relacionant-los amb
els processos macroscòpics.

6.1. Explicar les característiques i processos vitals dels éssers vius mitjançant l’anàlisi de les seves
biomolècules, de les interaccions bioquímiques entre elles i de les seves reaccions metabòliques.
1. Mutacions: concepte i tipus
Les mutacions són alteracions del material genètic produïdes a l’atzar. Els seus efectes són variats, des de cap efecte com
letals. Aquestes són les responsables de la variabilitat genètica.

1.1. Classificació

Segons el tipus de cèl·lules afectades, poden ser:

➢ Somàtiques. Afecten a cèl·lules somàtiques i no es transmeten a la descendència. Poden generar tumors.

➢ Germinals. Afecten a cèl·lules germinals i es solen transmetre a la seva descendència. Aquestes són molt
importants des del punt de vista evolutiu.

Segons la seva dominància:

➔ Dominants. Es manifesten amb un sol al·lel mutant.

➔ Recessives. Es manifesten amb 2 al·lels mutants. Predominen aquestes.

Segons el seu efecte en l’evolució:

★ Neutres. No afecten a l’eficàcia biològica.

★ Perjudicials. Afecten a l’eficàcia biològica.
★ Beneficioses. Afecten a l’eficàcia biològica.
Segons la quantitat de material genètic afectat:

➢ Gèniques. Alteracions en la seqüència d’un sol gen.

➢ Cromosòmiques. Alteracions que afecten a un segment del cromosoma, per tant, de diversos gens.

➢ Genòmiques. Alteracions per defecte o excés d’algun cromosoma.

1.2. Mutacions gèniques

Es poden originar per 2 processos:

➢ Substitucions de bases: canvi d'una base nitrogenada per una altra. Pot tenir efectes molt variats.

Transicions: es substitueix una base púrica per una altra púrica o una pirimidínica per una altra pirimidínica.

Transversions: si es substitueix una base púrica per una pirimidínica i una pirimidínica per una púrica.

➢ Canvi de pauta de lectura: a partir del punt d'inserció o deleció varien tots els triplets. Efectes greus.

Insercions: ganància d'una o més bases.

Delecions: pèrdua d'una o més bases.

1.3. Mutacions cromosòmiques

❏ Canvi en el nombre de gens. Han originat les famílies multigèniques (gens amb més de 100 còpies com els que
codifiquen les histones i l'ARNr) i les famílies gèniques (gens amb origen evolutiu comú. Ex. Hemoglobina i
mioglobina).

Delecions: Manca d'un segment cromosòmic i dels gens que conté. Si és al final del braç s'anomena deficiència.
En homozigosi, poden ser letals. Poc importants evolutivament perquè tendeixen a eliminar-se.

Duplicacions: repetició d'un segment cromosòmic. Es produeixen per un sobrecreuament defectuós de la meiosi.
Són importants evolutivament ja que a més ADN més canvis es produeixen.

❏ Canvi en la disposició dels gens.

Inversions: canvi en l'ordre dels gens per un canvi de sentit d'un fragment del cromosoma. Si inclouen el
centròmer s'anomena inversió pericèntrica i si no, paracèntrica. No solen tenir efectes fenotípics però sí evolutius
(problemes esterilitat).

Translocacions: intercanvi de fragments entre cromosomes no homòlegs. No solen tenir efectes fenotípics, però
tenen molta importància evolutiva. Hi ha 2 tipus:

- Translocacions recíproques: dos cromosomes intercanvien fragments.

- Transposicions: si un fragment passa d'un cromosoma a un altre.
1.4. Mutacions genòmiques

Alteracions del nombre normal de cromosomes d'una espècie. N'hi ha de 2 tipus:

➔ Euploïdies: alteracions del nombre de jocs cromosòmics.

- Poliploïdies: presència de més de dos jocs cromosòmics complets. Freqüents en vegetals.

Classificació: triploïdies, tetraploïdies, pentaploïdies, … .

- Haploïdies: alteracions degudes a posseir un sol joc cromosòmic. No és important perquè sol originar
organismes inviables.

➔ Aneuploïdies: degudes a la pèrdua o ganància d'un o algun cromosoma. S'originen per alteracions en la formació
dels gàmetes.

Classificació:

- Nul·lisomies: falten els 2 cromosomes d'una parella d'homòlegs.

- Monosomies: falta un cromosoma.
- Trisomies: sobra un cromosoma.
- Tetrasomies: sobren els 2 cromosomes de la mateixa parella d'homòlegs.
2. Origen de les mutacions

La majoria es produeixen de manera espontània i es deuen a causes naturals. Altres poden ser originades
per agents físics o químics (agents mutagènics).

Respecte les mutacions espontànies, aquestes es poden produir per:

- errors durant la replicació.

- lesions fortuïtes de l’ADN.

- transposons.

La taxa de mutació en humans és de 1 / 100.000 gens.

2.1. Errors en la replicació

En la replicació, de vegades, es produeixen errors deguts a canvis tautomèrics o a canvis de fase.

● Canvis tautomèrics:

Les bases nitrogenades es poden presentar en dues formes tautomèriques: la forma cetònica o normal o la
forma enòlica o rara (A*,T*, G*, C*). Les formes rares tenen diferents relacions de complementarietat. Si hi
ha una base enòlica, la complementària serà diferent.

A* → C, i no T

T* → G, i no A

G* → T, i no C

C* → A, i no G

És a dir, el canvi d'una forma cetònica per una enòlica produeix transicions. Això no sempre porta a
mutacions perquè els errors els pot corregir l'ADN pol III.
● Canvis de fase

Per addicions o delecions d'algun nucleòtid.

Passa amb regions de seqüències repetides on es fàcil que corri una cadena sobre l'altra.
2.2. Lesions fortuïtes de l’ADN

Són alteracions en un o algun nucleòtid. N’hi ha de 4 tipus:

➔ Despurinització: pèrdua d'una base púrica (A o G) en rompre's l'enllaç glucosídic que l'uneix a la
desoxirribosa. És molt freqüent i hi ha un sistema de reparació.

➔ Desaminació: pèrdua de grups amino de les bases nitrogenades. S'emparellen de forma diferent. Es poden
produir transicions, delecions, etc.

➔ Dímers de timina: si hi ha dues T successives, la llum ultraviolada fa que es formin ponts d'H entre elles i
no s'aparellen amb l'A, provocant substitucions.

➔ Danys oxidatius: originats per radicals superòxid O2, H2O2 i OH-. Originen transversions.
2.3. Elements genètics mòbils: transposons

Seqüències d'ADN que poden canviar de posició dins el genoma i produir mutacions.

Al lloc que ocupava es produeix una deleció i al lloc on s'inserta una addició.

En insertar-se en una altre fragment d'ADN es pot perdre la informació d'un gen.
2.4. Mutacions induïbles. Agents mutagènics

Es produeixen a conseqüència de l'exposició a agents mutagènics (físics, químics o biològics). Aquests augmenten
la taxa de mutació espontània d'una espècie.

★ Agents mutagènics químics. Segons la seva manera d'actuar són:

● Anàlegs de bases: substàncies semblants a les bases nitrogenades que s'incorporen a la replicació de
l'ADN en lloc de les bases T i A. Provoquen transicions.

Ex. 5-bromouracil i 2-aminopurina

● Agents productors de canvis químics: en bases nitrogenades, provoquen canvis en l'ADN que no s'està
replicant. Destaquen:

- Àcid nitrós: desamina l'A i la C. Produeix transicions

- Hidroxilamina: reacciona amb la citosina i provoca transicions.

 ● Agents alquilants: afecten a l'ADN quan no s'està replicant. Ex:

- EMS (etilmetanosulfonat): metila la guanina.

- NTG (gas mostassa): cancerigen. Es produeixen errors durant la replicació.

● Agents intercalants: s'inserten entre dos parells de bases, separant-les. Durant la replicació, s'originen
microinsercions o microdelecions provocant canvis de pauta de lectura.

★ Agents mutagènics físics: radiacions.

● Rajos ultraviolats: provoquen la formació de dímers entre bases pirimidíniques adjacents (T-C). Això
augmenta la probabilitat que l'ADN pol inserti un nucleòtid incorrecte.

● Radiacions ionitzants (rajos γ, rajos X...): ionitzen l'aigua i altres substàncies originant radicals lliures com
l'OH- que provoquen ruptures en l'ADN que originen mutacions cromosòmiques.

★ Agents mutagènics biològics

Alguns virus provoquen canvis en transportar material genètic d'una cèl·lula a una altra. Els transposons s'inserten
en algun gen i poden activar-lo o desactivar-lo.
3. Mutacions i càncer
El càncer es produeix quan les cèl·lules es repliquen sense control perquè no responen als controls de proliferació i
diferenciació. La massa cel·lular causa danys als teixits adjacents i es pot reproduir, produint metàstasi.

Les causes poden ser ambientals (agents mutagènics) o genètiques.

3.1. Característiques de les cèl·lules canceroses

● Es divideixen indefinidament.

● Eviten la mort cel·lular programada (apoptosi).

● Ignoren els senyals moleculars inhibidors del creixement.

● No depenen de senyals externs per créixer.

● Es fan amb nous vasos sanguinis.

● Envaeixen altres teixits (metàstasi).

3.2. Gens relacionats amb el càncer

El càncer és una malaltia genètica deguda a anomalies en l'ADN, degudes a l'acumulació de mutacions. Les
mutacions capaces de transformar una cèl·lula normal en cancerígena afecten alguns gens:

➢ Oncogens: causen el càncer i deriven dels protooncogens que en cèl·lules normals controlen el creixement i
diferenciació cel·lular. Si s'alteren es transformen en oncogens i la cèl·lula en cancerígena.

Les alteracions són:

- mutacions puntuals o translocacions.

- alteracions en la regulació de l'expressió.

Influeix si la persona té o no proteooncogens.

➢ Gens supressors de tumors: quan es produeix un dany a l'ADN, detenen la divisió cel·lular i provoquen
l'apoptosi. Disminueixen la probabilitat que una cèl·lula es converteixi en cancerígena. Si no funcionen, perden
la seva funció i les cèl·lules proliferen excessivament. Es comporten com oncogens.

➢ Gens de reparació de l'ADN: si els sistemes de reparació cel·lulars no funcionen, la taxa de mutació
augmenta. Quan la cèl·lula envelleix, el ritme de reparació no és suficient, la cèl·lula s'inactiva (senescència),
es mor (apoptosi) o forma un càncer (carcinogènesi).
4. Enginyeria genètica. Biotecnologia

Enginyeria genètica: conjunt de tècniques usades per canviar les característiques d'un organisme modificant el
seu material genètic.

S'uneix el gen seleccionat a un vector i s'introdueix a dins la cèl·lula amfitriona en la qual es fabricarà la proteïna
codificada pel gen insertat.

❏ Procediment

1. Es prepara el gen que es vol clonar mitjançant enzims de restricció que el reconeixen i tallen per seqüències
específiques.

2. Es prepara el vector de clonació amb els mateixos enzims de restricció formant extrems cohesius.

3. Es forma l'ADN recombinant per acció de ligases que uneixen els extrems cohesius.

4. Es replica l'ADN recombinant introduint-lo en una cèl·lula.

5. Propagació del cultiu.

6. Selecció dels clons recombinants ja que el vector porta un gen marcador.

4.1. Tècniques. Endonucleases de restricció

Reconèixen una seqüència específica d'ADN (doble hèlix) i la tallen.

S'aïllen de bacteris.

Algunes reconeixen seqüències palindròmiques: la d'una cadena llegida en sentit 5' → 3' és igual a la de l'altra en
el mateix sentit. Aquests enzims deixen extrems cohesius que es poden unir a altres extrems cohesius que han
estat tallats amb la mateixa endonucleasa.
4.2. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

Permet clonar fragments d'ADN sense necessitat de cèl·lules. S'utilitza quan es necessiten grans quantitats d'un
segment d'ADN.

Es necessita: ADN polimerasa, encebadors i oligonucleòtids.

Consta de 3 passos que es van repetint:

➔ Desnaturalització per calor (uns 80 ºC) de l'ADN que es separa en

cadenes senzilles.

➔ Hibridació dels encebadors amb l'ADN de cadena senzilla. Els

encebadors són sintètics i tenen seqüències complementàries a un
dels extrems. Es disminueix la Tª per a permetre la hibridació

➔ Síntesi d'ADN per una ADN pol que allarga els encebadors en sentit
5' → 3'.
4.3. Vectors de clonació
Són molècules d'ADN que serveixen per transportar gens. Han de tenir les següents característiques:

a) Replicar-se independentment.

b) Contenir un sol lloc de tall per enzims de restricció.

c) Tenir algun marcador de selecció (fluorescència, resistència antibiòtic...).

S'utilitzen com a vector:

a) Bacteriòfags: infecten bacteris.

b) Plàsmids: ADN extracromosòmic circular que es replica independentment del cromosoma.

c) Retrovirus i adenovirus: inserten gens en eucariotes.

d) Còsmids: híbrids amb parts del cromosoma d'un bacteriòfag i parts d'un plàsmid. El segment d’ADN
plasmídic proporciona un inici de replicació, uns quants llocs de restricció i un gen de resistència a antibiòtics.
El segment víric (bacteriòfag) permet introduir-se en la càpsida del fag i poder passar a altres bacteris. Aquest
ADN lineal presenta extrems cohesius (extrems COS) que permet recircularitzar i quedar com un plàsmid.
4.4. Aplicacions de l’enginyeria genètica. Organismes modificats genèticament (OMG)

Amb l'enginyeria genètica s'ha avançat bàsicament en tres camps:

● Investigació bàsica (cartografia de gens).

● Investigació mèdica i farmacològica.

● Fabricació d'organismes modificats genèticament.

4.4.1. Tipus d’OMG

Els OMG són aquells als quals se'ls ha alterat artificialment el seu material genètic. Si es tracta de microorganismes
es diuen organismes recombinants i si són plantes o animals, organismes transgènics.

❏ Organismes recombinants

Virus o bacteris manipulats genèticament.

El primer producte obtingut va ser la insulina. Es va introduir el gen humà a E. coli.

 ❏ Plantes transgèniques

Introducció de gens per resistència a insectes, malalties, herbicides o millorar el producte.

S'utilitza com a vector el plàsmid Ti d'Agrobacterium tumefaciens.

Aquest plàsmid conté:

- funcions que s'expressen en el bacteri situades fora del segment T ADN.

- funcions que s'expressen en la cèl·lula vegetal controlades pel segment T ADN: formació del tumor (Onc) i
síntesi d'opines que serveixen d'aliment al bacteri (Ops).
El plàsmid es pot manipular introduint els gens desitjats en els segment T ADN, que està delimitat per un promotor i
un terminador.

Exemples:

- Plantes modificades portadores del gen Bt (Bacillus thuringiensis) que dona resistència als insectes fitòfags.

- Plantes que produeixen medicaments com l'interferó (proteïna produïda pel sistema immunitari).
 ❏ Animals transgènics. Hi ha 3 tipus d'animals transgènics:

● Animals transgènics pròpiament dits: se'ls han afegit gens d'una altra espècie.

● Animals knock-out: se'ls ha inhibit l'expressió d'un gen.

● Animals obtinguts per transferència de nuclis de cèl·lules modificades genèticament.

En el procés d'obtenció d'un animal transgènic es segueixen els següents pasos:

➢ Construcció del transgen: contindrà el gen d'interès i el promotor corresponent segons el teixit on hagi de
ser produïda la proteïna.

➢ Transferència del gen. 2 mètodes: Microinjecció d'ADN en l'oòcit fecundat o microinjecció d'ADN en
cèl·lules embrionàries.

➢ Detecció de la proteïna recombinant. Quan neix l'animal, s'ha de comprovar que sigui transgènic, que hagi
incorporat el gen.

➢ Clonació. Una vegada aconseguit el transgènic, s'ha de clonar per aconseguir-ne molts d'idèntics.

Tècnica de transferència nuclear: insertar el nucli d'una cèl·lula donant (A) en un òvul (B) no fecundat, al
qual se li ha eliminat el nucli. A continuació, es desenvolupa l'embrió “in vitro” i s'implanta en un úter (C) fins
que neix el clon d’A.
4.4.2. Aplicacions dels OMG

➔ Estudi de la biologia i funció dels gens.

➔ Biomedicina:

Com a models de malalties genètiques humanes. // Per estudiar l'efecte de fàrmacs.

Per produir òrgans de porc per a trasplantaments. // Per estudiar mutacions que originen malalties.

➔ En el medi ambient:

Ús de microorganismes per eliminar o neutralitzar contaminants del sòl o de l'aigua.

➔ En agricultura:

Producció d'insecticides biològics que no s'acumulen en les plantes i poden ser ingerits per l'home.

Transgènics resistents a gelades, malalties i a herbicides.

Tomàtigues que aturen la maduració.

➔ En la indústria farmacèutica:

Produir proteïnes recombinants terapèutiques en la llet d'animals transgènics. Ex: factors de creixement, de
coagulació i enzims.

Fabricar hormones mitjançant microorganismes recombinants.

Fabricar vacunes humanes mitjançant microorganismes recombinants.

Producció de vacunes per al ramat.

Producció de vacunes comestibles, que s'introdueixen en vegetals.

Producció d'altres fàrmacs, com l'interferó.

➔ En ramaderia:

Millorar la producció del ramat.

Produir llet amb major valor nutricional.

Obtenció d'espècies piscícoles que creixen ràpidament perquè se'ls ha introduït el gen de l'hormona del
creixement.

S'ha introduït un gen anticongelant en el salmó.

4.5. Prevenció de malalties

Les tècniques de diagnòstic molecular han estat utilitzades per identificar defectes en el genoma de pacients.
Aquestes permeten aplicar tractaments preventius, modificar hàbits o, simplement, tenen un valor informatiu.

Aquestes tècniques també s'utilitzen en el diagnòstic prenatal de malalties.

Malalties monogèniques Malalties que depenen d’alguns gens

hipercolesterolèmia familiar (dieta) Malalties cardiovasculars

Diabetis
Corea de Huntington (informació)
Obesitat
Càncer

Producció d’anticossos monoclonals (alta especificitat contra l’antigen)

Teràpia gènica
4.5.1. Teràpia gènica

Tractament de malalties mitjançant modificació genètica.

Consisteix en l'addició de gens terapèutics a les cèl·lules d'un pacient, usant vectors virals innocus per restablir la
producció d'una proteïna o donar noves propietats a les cèl·lules diana.

Es destina al tractament del càncer i “nens bombolla”.

Les cèl·lules diana es poden manipular de dues maneres:

- In vivo: introduir els gens en les cèl·lules dels teixits afectats.

- Ex vivo: s'aïllen les cèl·lules diana, i una vegada manipulades, es reintrodueixen en el pacient.

El vectors poden ser:

- Virals: virus desprovistos dels gens associats a la replicació.

- No virals: per exemple, els liposomes.

Hi ha 2 tipus de teràpia gènica:

● Teràpia gènica somàtica: en cèl·lules de teixits adults d'individus.

● Teràpia gènica embrionària: per corregir un defecte gènic de l'embrió detectat en proves prenatals. No està
permesa legalment.

Estratègies terapèutiques:

➔ Restablir la funció alterada introduint còpies

correctes del gen.

➔ Millorar la resposta inmune contra el tumor.

➔ Introduir gens que eliminin les cèl·lules

cancerígenes.
5. Aspectes ètics i repercussions socials de la manipulació genètica
a) Diagnòstic precoç de les malalties incurables.

Ha de ser confidencial. Pot ajudar a prevenir una malaltia o curar-la. Es discuteix la conveniència de
comunicar diagnòstics que pronostiquen malalties incurables.

b) Modificació del genoma humà. Condiciona el futur de generacions posteriors ja que els canvis són
heretables.

Avantatges: combatre malalties genètiques.

Inconvenients: les tècniques són precàries i el risc pot ser major que els beneficis.

c) Selecció d'embrions.

La teràpia gènica curativa per ser efectiva ha de ser germinal però està prohibida.

Pot evitar-se una malaltia genètica seleccionant embrions abans d'implantar-los. Es fa per malalties
congènites d'aparició primerenca. Però es discuteix la conveniència per malalties de manifestació tardana.

També es seleccionen embrions per poder donar teixits o òrgans a un familiar.

d) Clonació d'embrions

Objectius: reproducció d'individus idèntics (prohibit) o tractament mèdic.

S'aprofiten les cèl·lules mare embrionàries per ser usades en teràpies cel·lulars regeneratives. Consisteix en
desenvolupar en el laboratori, teixits per transplantar sense rebuig immune.

Encara no s'ha aconseguit.

e) Trasplantaments de gens.

Presenten riscos:

➢ Producció i utilització de vectors en teràpia gènica. Els virus poden provocar recombinació genètica i
transformar-se en infecciosos.
➢ Modificacions genètiques en cèl·lules germinals estan prohibides.
➢ Que s'hibridin plantes transgèniques amb silvestres.
➢ Que s'hibridin animals transgènics amb silvestres o que competeixin.
➢ Intercanvi de material genètic entre microorganismes recombinants i autòctons.
5. L’evolució i primeres idees
El concepte d’evolució es defineix com el procés de transformació d’unes espècies en d’altres.

5.1. Creacionisme i fixisme

Aquestes idees predominaren fins a meitat del s.XVIII.

Es considerava que cada espècie havia sorgit per creació i que les espècies es mantenien invariables al llarg del
temps. Eren un reflex de les creences religioses.

Un dels seus principals defensors va ser Carl von Linné (pare de la nomenclatura binomial).

5.2. Catastrofisme

George Cuvier (pare de la paleontologia) va veure en els fòssils restes d'organismes extingits que havien existit en el
passat. Però com ell era fixista, descartà que fossin antecessors dels organisme actuals.

- Cuvier pensava que al llarg de la història de la Terra havien tingut lloc successives catàstrofes naturals que haurien
provocat l'extinció d'algunes espècies que van ser substituïdes per unes altre procedents d'altres regions.

Aquesta teoria és coneguda com a catastrofisme.

5.3. Primeres idees evolucionistes

Durant el s. XVIII i principis del s. XIX alguns autors com Pierre Louis Maupertuis, George Louis Leclerc i Erasmus
Darwin començaren a pensar en la transformació d'unes espècies en d'altres però cap d'ells va ser capaç de proposar
un mecanisme coherent que expliqués aquesta transformació.

Els motius que els van portar a aquestes idees eren:

➢ No sempre els descendents són iguals als seus progenitors.

➢ No tots els individus d'una mateixa espècie són semblants.

5.4. Lamarckisme

Jean-Baptiste de Monet (Lamarck) deia que les 3 causes de la transformació d'unes espècies en d'altres són:

❏ Les espècies tenen una tendència cap a la complexitat.

❏ Aparició d'adaptacions al medi per ús o desús dels òrgans. “La funció crea l'òrgan”.

❏ L'herència dels caràcters adquirits.

Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet (Filosofia zoològica, 1809)

Va proposar un augment progressiu en complexitat de les espècies al llarg del temps

Aspectes més
importants

Importància de l’ambient La modificació del medi impulsa els canvi en

els organismes

Llei de l’ús i el desús els òrgans creixen, desenvolupen, redueixen

o desapareixen en base al seu ús

“la funció fa la forma, i no al revés”

Herència dels caràcters Els canvis avantatjosos produïts en vida es

adquirits transmeten a la descendència

Es va demostrar que els caràcters adquirits no

es transmetien a la descendència.
L’ús intensiu i continuat de les
extremitats inferiors genera un major
desenvolupament mentre que el
desús de les extremitats inferiors
desemboca en una reducció
d’aquestes.

Quan més lluiten, més

creixen les banyes
6. Teoria de l’evolució per selecció natural
Postulada per Darwin i Wallace el 1859.

❏ Darwin va estar 5 anys a bord del Beagle fent la volta al món i recollint dades.

❏ Influències de Darwin i Wallace:

- De l'economista Malthus, la idea de la lluita per l'existència ja que la producció d'aliments augmenta més
lentament que el creixement de les poblacions humanes.

- Del geòleg Lyell, les idees d'actualisme i uniformisme. Els processos geològics tenen lloc de forma lenta
i gradual.

Segons Darwin i Wallace, el mecanisme de l’evolució es basa en tres aspectes:

➢ Alta capacitat reproductora i recursos alimentaris limitats.

➢ Variabilitat de la descendència: els descendents producte de la reproducció sexual són diferents entre
ells.
➢ Selecció natural: com a conseqüència de la lluita per la supervivència, només sobreviuen i es reprodueixen
els millor adaptats al medi que transmeten els seus caràcters a la descendència.
Interpretació darwinista de l’evolució de les girafes
 Selecció natural

Tenint en compte que la majoria de recursos són limitats, es

produeix una lluita per la supervivència entre els diferents
organismes.

Es fonamenta en tres principis:

● Existència de variabilitat heretable. Trobem diferències

entre els individus d’una mateixa població i aquestes
característiques es poden transmetre a la descendència.
● Descendència amb modificació. Els descendents no són
idèntics als progenitors ja que durant la reproducció es
combinen les característiques heretades de cada
progenitor.
● Reproducció diferencial. Tots els éssers vius fan el
possible per sobreviure i tenir descendència. Els que tenen
característiques heretables més avantatjoses tenen més
probabilitats de transmetre-les als descendents.
7. Proves de l’evolució
7.1. Proves taxonòmiques

Basades en les semblances entre espècies.

Existència de formes intermèdies que demostren un procés evolutiu gradual a partir d'un avantpassat comú. Ex:
ornitorrinc (amb trets propis dels rèptils i trets propis dels mamífers expliquen un procés evolutiu gradual a partir d’un
avantpassat comú).
7.2. Proves biogeogràfiques

Com més allunyades o aïllades es troben dues zones, més diferències presenten la flora i la fauna que hi trobem.

➢ Els organismes que habiten junts en una àrea concreta

evolucionen de manera semblant,
➢ però quan determinades poblacions queden aïllades,
tendeixen a evolucionar cap a formes diferents.
➢ Així, organismes amb un antecessor comú han
evolucionat de manera diversa a diferents continents.
7.3. Proves paleontològiques

En el registre fòssil s'observa que hi ha un augment de la complexitat estructural dels organismes i un augment de la
diversitat d'espècies.
Archaeopteryx
➢ Molts fòssils tenen una certa
semblança amb espècies actuals
➢ El registre fòssil és incomplet.
➢ Alguns fòssils (fòssils de transició)
presenten formes intermèdies entre dos
grans grups d’éssers vius i presenten
trets de tots dos.

canvis en les extremitats dels èquids

sèrie filogenètica del gènere Homo

7.4. Proves embriològiques

Estudi de les semblances entre els embrions de diferents tipus d'éssers vius.

Haeckel deia que l'ontogènia (desenvolupament embrionari) és una recapitulació de la història evolutiva (filogènia).

➢ Quan comparem els primers estadis del desenvolupament embrionari de molts animals, observem que
existeixen determinades semblances que desapareixen al final del seu desenvolupament.
7.5. Proves anatòmiques

Òrgans homòlegs

(tenen una estructura interna semblant però la forma i funció

són diferents)

tenen un mateix origen evolutiu i embrionari

la seva presència indica que tenen un avantpassat comú

Òrgans anàlegs

(tenen una estructura diferent tot i que la forma i funció són

semblants)

tenen distint origen evolutiu i embrionari

Òrgans vestigials

(òrgans rudimentaris, atrofiats, que es tenen però no s’empren)

Provenen d’un avantpassat que sí els emprava essent una

mostra rellevant de l’existència d’evolució
7.6. Proves basades en els àcids nucleics

Comparació de seqüències d'ADN i ARN d'espècies diferents. Quantes més coincidències, més parentiu evolutiu.

➢ Quant més semblants siguin dues espècies des d’aquest punt de vista, major serà el parentiu evolutiu, i a
l’inrevés.
7.7. Proves serològiques

Basades en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació de la sang en els diferents organismes.

S'introdueix sang d'una espècie en una altra espècie perquè fabriqui anticossos. Aquesta sang carregada
d'anticossos s'introdueix de nou en la donadora i es produeix una reacció d'aglutinació. El grau d'aglutinació és
menor quant més emparentades estan les espècies.
8. La teoria de l’evolució actual
A principis del s. XX hi va haver una sèrie de descobriments:

1900: redescobriment de les lleis de Mendel.

1901: Hugo de Vries defineix mutació com a grans canvis a la descendència que no provenen dels
antecessors.

1902: Sutton i Boveri proposaren que els factors hereditaris es

troben als cromosomes.

A partir d'aquests descobriments es va entendre l'origen de la

variabilitat de la descendència.

8.1. La teoria sintètica o neodarwinista

Sorgeix de la síntesi entre la teoria de l’evolució, de Darwin i

Wallace, i de la teoria cromosòmica de l’herència, de Thomas
Morgan, a partir dels treballs de Theodosius Dobzhansky, Ernst
Mayr i George Simpson.
❏ Aquesta síntesi es pot resumir en els cinc punts següents:

➔ Es basa en els principis darwinistes de la variabilitat de la descendència i de la selecció natural.

➔ Les causes de la variabilitat són la mutació i la recombinació genètica.
➔ Les poblacions canvien a mesura que varien les seves freqüències gèniques.
➔ Les freqüències gèniques varien per selecció natural, mutacions, migracions i deriva genètica.
➔ Perquè una població arribi a donar una espècie nova hi ha d'haver aïllament reproductiu.
8.2. La teoria neutralista

Proposada per Motoo Kimura (1968)

● La major part de les mutacions no són favorables ni desfavorables, són neutres.

● En conseqüència, l'evolució de proteïnes i àcids nucleics dependria més de l'atzar que de la selecció natural.

● Així, els canvis evolutius moleculars no serien adaptatius.

● Com no actua la selecció natural, els canvis poden ser molt ràpids.

● Si es coneix el nombre de substitucions de nucleòtids per unitat de temps, es pot calcular la distància
evolutiva entre espècies.

Els neutralistes defensen la importància dels fenòmens aleatoris, com la deriva

genètica, i que l’atzar és el que determina que una població evolucioni en un sentit
o en un altre.
8.3. La teoria de l’equilibri puntuat

En el registre fòssil s'observen exemples de transformacions graduals però també s'observen salts amb
desaparicions brusques d'espècies i aparicions sobtades d'altres.

Stephen Jay Gould i Niles Eldredge (1972) proposaren els següents punts:

❏ Les espècies successives no es formen seguint una sola línia evolutiva sino seguint-ne 2 o 3.
❏ En l'evolució s'alternen etapes lentes o sense canvis (estasi) amb etapes de transformació ràpida
(especiació).
❏ La transformació fins una nova espècie té lloc en una àrea reduïda on ha quedat aïllada una petita
subpoblació.
9. Mecanismes evolutius més comuns
ORIGEN DE LA VARIABILITAT

★ A través de les mutacions: alteracions a l’atzar als gens, encara que hi ha factors que poden incrementar-ne la freqüència.
Quan tenen lloc en els gàmetes es transmeten a la descendència. Poden ser: favorables, perjudicials i neutres.
★ Gràcies a la reproducció sexual, mitjançant la recombinació genètica (meiosi) i la unió dels gàmetes a l’atzar.

9.1. Selecció natural

Actua augmentant la proporció dels caràcters que aporten un avantatge als individus portadors, ja que tenen més probabilitat de
reproduir-se.
La Biston betularia és una papallona
que presenta dues formes:

➢ la forma clara (blanquinós

motejat). Predomina als
ambients naturals.
➢ la forma fosca (melànica).
predomina als ambients
contaminats.
9.2. Deriva genètica

Un grup d’individus a l’atzar queda aïllat de la resta i forma una població nova, amb proporcions al·lèliques diferents a l’original.

EFECTE FUNDADOR COLL DE BOTELLA

Un petit grup es separa i crea una nova població Pocs individus sobreviuen a un esdeveniment que
provoca molta mortalitat

El 1890 només quedaven 20 exemplars d’elefants marins nòrdics degut

a una caça extensiva. Avui dia la població s’ha recuperat amb uns
170.000 individus però la variabilitat genètica és molt menor (quasi tots
són homozigots) que abans del coll de botella
9.3. Flux gènic

Les migracions d’individus d’una població a una altra poden alterar les proporcions gèniques, tant de la població
d’origen com la d’acollida.

Disminueix la variabilitat genètica en la població d’origen

Incrementa la variabilitat genètica en la població d’acollida

A la població d’acollida incrementaran les proporcions gèniques marrons

10. Adaptació i especiació

S’anomena adaptació a qualsevol característica que proporcioni al portador un avantatge que li permeti augmentar
les possibilitats de sobreviure i de reproduir-se.

❏ El vol del colibrí. https://youtu.be/4MuX9LQxsjc

❏ Ricinus communis. Sol estar recoberta per una pols blanqueta que és molt
tòxica (ricina).
❏ Espines de molts vegetals.

L’especiació és el procés evolutiu de formació d’una espècie a partir d’una altra preexistent. Fa falta que hi hagi un
aïllament reproductiu (incapacitat de reproduir-se amb altres).
 Barreres d’aïllament reproductiu (eviten l’aparellament)

Aïllament estacional Aïllament etològic

(quan dues poblacions que viuen al mateix lloc tenen (quan dues poblacions desenvolupen conductes
períodes reproductius diferents) d’aparellament diferent)

Dehiscència de Pinus radiata (febrer) i Pinus muricata (abril) Anas platyrhynchos i Anas acuta poden reproduir-se però no és
habitual per les seves conductes reproductores

Aïllament ecològic Aïllament mecànic

(quan en un mateix hàbitat les dues poblacions (quan hi ha diferències morfològiques que fan impossible
s’especialitzen en nínxols ecològics diferents) l’aparellament entre individus d’una població)

Mosquits del gènere Anopheles viuen en diferents tipus d’aigua Afecta a la còpula en animals i pol·linització en els vegetals

Ritual de festeig colibrí: https://youtu.be/J8z5h2Hi-bc

 Barreres d’aïllament reproductiu

Impedeixen la fecundació Redueixen la viabilitat dels híbrids

(es produeixen incompatibilitats entre (quan els híbrids tenen poques o nul·les probabilitats de tenir descendència fèrtil)
gàmetes per formar el zigot)

La incompatibilitat gamètica, en els esculls

de coralls, impedeix la formació de
nombrosos híbrids interespecífics