Professional Documents
Culture Documents
Descartes
Descartes
ÍNDEX
El RACIONALISME
Situació de les filosofies anteriors
3. Subjectivitat i Realitat
1. CONFIANÇA PLENA en la RAÓ HUMANA
La raó és l’única facultat humana que pot conduir a l’home al coneixement
de la veritat.
Raó s’oposa no a fe-revelació, sinó als sentits, la imaginació, la passió
que són considerats enganyosos.
El poder de la raó està en extreure de si mateixa les veritats primeres i
fonamentals (innates) a partir de les quals i per deducció és possible
d’obtenir totes les altres.
La raó és una facultat sistemàtica i coincideix amb la realitat. Reapareix així
el postulat de Parmènides: el mateix és el pensar i el ser.
S’oposa a:
L’empirisme anglès.
Les teories escèptiques de l’època
de Montaigne i Charron.
2. RECERCA d'un NOU MÈTODE
El pas següent del reconeixement de la raó és trobar un mètode adequat a
ella.
El model d’aquest mètode es troba en la metodologia científica del moment:
el mètode matemàtic.
Volen que el sistema construït posseeixi la mateixa evidència i necessitat
que un sistema matemàtic.
El mètode perfecte és per a ells Els principis de geometria d’Euclides.
3. SUBJECTIVITAT i REALITAT
De la ciència no només se’n pren el mètode sinó també se
n’adopta la seva visió de la realitat: mecanicisme: el món
és una màquina. Coses, animals i cos humà es regeixen
per aquesta explicació.
Descartes només en va deixar fora l’ànima humana,
substància pensant, i en va fer un món independent.
Amb això el pensament queda tancat en si mateix: hi ha
un gir cap al subjectivisme: l’home és un ésser girat sobre
si mateix que no coneix directament sinó el seu propi
pensament.
El problema del pensament esdevé el problema fonamental
de la filosofia moderna.
Malgrat tot, la tesi racionalista de la identitat entre la raó i la
realitat dóna peu a Descartes i als cartesians a construir
una metafísica de gran volada basada en el concepte de
substància.
RECAPITULEM
RACIONALISME
Tendència o doctrina filosòfica per a la qual la raó és una font radicalment molt
més vàlida que l'experiència sensible o l'experiència afectiva, o àdhuc l'única
font absolutament vàlida, per al coneixement, comprensió o interpretació
veritable de la realitat.
CONTEXT HISTÒRIC
AMBIENT SOCIOCULTURAL Després d’una època d’esperança, el
del segle XVII Renaixement, té lloc a Europa un període
(meitat segle XVI-XVII) de crisis i desequilibris
que es pot reconèixer, a l’àmbit artístic, en
l’agitada escenografia del Barroc.
CONTEXT ECONÒMICO-SOCIAL
CONTEXT POLÍTIC
CONTEXT IDEOLÒGIC
EL segle XVII es caracteritza pel que podríem anomenar crisi espiritual o de les mentalitats que es
manifesta en:
Desenvolupament científic
Cartesianisme: determinarà una nova explicació del món basada en un nou concepte de
Raó.
Molts dels representants d’aquest corrent són científics i alguns van fer grans aportacions a les
matemàtiques:
Holanda és el lloc on es donà més la traducció d’aquest liberalisme en el pla polític amb un clima de
llibertat on els filòsofs i els emigrats polítics i religiosos van poder dur a terme la seva activitat, entre
ells Descartes i Spinoza.
BIOGRAFIA
1596 neix el filòsof i científic francès a Fou filòsof, matemàtic i home de
La Haye. ciència i la seva obra va tenir una gran
repercussió en la filosofia i en les
Fill de família acomodada. matemàtiques (va aplicar l’àlgebra a la
Estudia al col·legi jesuïta de La Flèche, geometria). També molt interessat en
on se seguia la filosofia escolàstica la medicina.
alhora que es cultivaven les ciències i La reina Cristina de Suècia el va cridar
les matemàtiques. a Estocolm per a que li fes classes de
A la mort del seu pare ven les finques i filosofia però la duresa del clima li
viu modestament de rendes. ocasionà la mort.
Nascudes en mi
IDEES ADQUIRIDES
Vingudes de fora
IDEES ARTIFICIALS
En el procés de coneixement les úniques que tenen importància són les idees innates,
ja que els sentits tenen una fiabilitat escassa.
També diferencia les idees per com es presenten al subjecte que coneix:
CRITERI
Només seran veritat aquelles idees que es presentin a la
De
ment d'una manera clara i distinta
VERITAT
RECAPITULEM
Perspectiva Intel·lectualista:
Valora la funció de la intel·ligència
o del pensament en el
coneixement humà per sobre del
paper que hi fan els sentits.
Per Descartes són idees innates els primers principis de l’enteniment com:
el principi d’identitat
el principi de contradicció
els conceptes matemàtics
algunes idees metafísiques com:
la idea de causa
la idea de substància
la idea de Déu
El MÈTODE al SERVEI de la RAÓ
INTUICIÓ DEDUCCIÓ
Són els dos únics modes que la ment té per procedir en el coneixement;
el què es tracta doncs, és de garantir la seva recta utilització.
MÈTODE
Consisteix en el fet de partir d’una veritat d’absoluta evidència
de la qual derivin successivament altres veritats,
de tal manera que cadascuna d’elles recolzi en l’anterior
bo i constituint un encadenament de veritats.
1. EVIDÈNCIA
2. ANÀLISI
3. SÍNTESI
4. REVISIÓ
Només es poden admetre com a certes les idees
EVIDÈNCIA que es presenten a la ment de manera clara i distinta.
És a dir, les que provenen de la intuïció.
ÉSSER HUMÀ (realitat finita): compost de cos i ànima, del qual s’ocupava la
psicologia racional.
SUBSTÀNCIA
“Una cosa que existeix de tal manera que
no en necessita cap altra per existir”.
És allò que existeix per si,
com element estable i
permanent de la realitat,
que és suport dels accidents i
subjacent a tots els canvis.
És una de les idees innates.
TIPUS de SUBSTÀNCIA
PENSAMENT
El PENSAMENT
Jo, Ànima
Finita
EXTENSIÓ
L'EXTENSIÓ
Cossos materials
RECAPITULEM
La SUBSTÀNCIA INFINITA: DÉU
Descartes reconeix Déu com la res
divina.
Recordem que diferencia entre:
Sant Anselm:
Déu existeix i no pot enganyar-me ja
que la seva naturalesa divina és
incompatible amb l’engany i com
l’engany és un defecte i Déu és
l’ésser infinitament perfecte que és
bo, aleshores no pot ser que Déu
ens enganyi.
DÉU com a GARANTIA de VERITAT
El Déu de Descartes és garantia
de veritat: confirma la validesa de
les regles del mètode i l’evidència
com a criteri de veritat.
La prova de l’existència de Déu
permet rebutjar:
La hipòtesi del geni maligne
La suposició d’un defecte de la
ment humana que ens fes
creure vertaderes proposicions
que són falses.
La fiabilitat de les facultats
cognitives de l’ésser humà
prové del fet que són creacions
de la substància divina.
Ara ens manca demostrar l’existència de les coses corpòries del món exterior,
incloent-hi els éssers humans:
Com sabem, Déu és bondados i veraç i no permet que m’equivoqui ens qüestions
importants.
Tinc sensacions que suposadament provenen dels objectes exteriors a la substància
pensant.
Alhora, tinc la tendència a pensar que aquestes sensacions:
Tenen la seva causa en les coses materials, és a dir, que no són producte de la
meva imaginació, venen a mi independentment de la meva voluntat
No és Déu qui les ha posat a la meva ment
Per tant i com que sabem que Déu és bondadós i veraç, no pot ser que permeti que
jo cregui erròniament que els objectes materials són reals, però que realment no ho
són.
Així, les coses materials existeixen realment.
La certesa de l’existència de la substància divina, ésser perfecte i incapaç
moralment de permetre l’engany sistemàtic, assegura que les sensacions
tenen una causa objectiva. És a dir, que les coses materials i les altres substàncies
pensants també existeixen.
Déu és doncs, l’absoluta garantia que el criteri de certesa (les idees evidents són
idees vertaderes) és vàlid i no pot portar-nos a l’engany.
Les SUBSTÀNCIES FINITES: RES COGITANS I RES EXTENSA
QUALITATS PRIMÀRIES
QUALITATS SECUNDÀRIES
Són les úniques reals, objectives,
Duresa, color, so, calor,...
realment existents en l’objecte.
Són subjectives, no formen
L’extensió és l’única qualitat
realment part de l’objecte sinó
imprescindible en qualsevol cos.
del subjecte que les percep.
Els modes en que es presenta
No n’hi ha cap d’imprescindible,
l’extensió són:
● La magnitud
és a dir, qualsevol pot ser suprimida
● La forma o figura
sense que desaparegui el cos
● El moviment i el repós
del qual és una qualitat.
El MECANICISME CARTESIÀ
La res extensa o món físic es pot
explicar per mitjà de lleis
algebraiques.
Mecanicisme cartesià: entén la
natura com un conjunt
uniforme, sotmès a lleis fixes
que s’apliquen a tots els
cossos.
Aquestes lleis són expressables
matemàticament, amb la qual
cosa, tot allò que és real queda
reduït a una racionalitat
matemàtica, i té com a model
explicatiu aquesta ciència
deductiva.
Per a que tot això sigui possible cal:
Un temps de característiques iguals
Tenir en compte que només les qualitats primàries dels cossos
(extensió o magnitud mesurable, que pot ser quantificable) i la relació
d’ordre (relació de ser abans o després).
Admetre l’espai geomètric euclidià, uniforme i il·limitat
1a: exigeix el respecte de les lleis i els costums del seu país i també la
pràctica de la religió en que l’han educat tenint com a guia de conducta
en les accions les opinions de les persones més assenyades.
Això recorda en certa manera la teoria del just terme mitjà (mesotés) d’ARISTÒTIL.
3a: ordena practicar el control dels propis desigs abans que intentar
d’imposar-los als altres. (influència ESTOICS)
Per acabar FELCITAT com a FI de la VIDA HUMANA