CURS BÀSIC DE PREVENCIÓ D’INCENDIS

05. Hidràulica Bàsica

8 d’octubre de 2012

Marc Sans i Armenter

Enginyer Industrial
msansa@gencat.cat

1. Conceptes generals
2. Comportament dels fluids
3. Consideracions sobre les bombes
4. Instal·lacions contra incendis
 1. Conceptes generals

1. Conceptes generals

La hidràulica és la part de la mecànica de fluids que estudia el comportament dels

fluids tant en repòs com en moviment.

Un fluid és un conjunt de partícules que es

mantenen unides mitjançant forces cohesives
dèbils i/o les parets d’un recipient oferint poca
resistència a la deformació en sentit tangencial.
Engloba principalment gasos i líquids.

L’estudi dels fluids es pot subdividir en dos camps principals:

Hidrostàtica: s’ocupa de l’estudi dels fluids en repòs.
Hidrodinàmica: s’ocupa l’estudi dels fluids que es troben en moviment.
Densitat

El pes específic és la mesura de la quantitat de massa que es troba continguda en

un volum determinat. Habitualment s’anomena densitat. Es mesura en kg/m3 i és
invariant.

Es denomina fluid incompressible aquell que manté constant la densitat al

variar la pressió a la que es troba sotmès.
Si en comptes de massa mesurem el pes per unitat de volum d’una substància,
la relació s’anomena pes específic i es mesura en N/m3.

La densitat relativa és el quocient entre la massa d’una substància i la massa d’un

mateix volum d’aigua (també es pot fer respecte l’aire).

Cabal

Sigui un fluid en moviment a una velocitat v a través d’una superfície S, es

defineix el cabal màssic com la massa que travessa aquesta superfície per
unitat de temps (kg/s).
El cabal volumètric no té en compte la densitat del fluid (m3/s).
Pressió

La pressió es defineix com la força per unitat de superfície. Es mesura en Pascals (Pa),
que correspon a la pressió exercida per 1N en una superfície d’un m2.

Si en un punt del fluid existeix una pressió

estàtica P significa que si es col∙loca una
superfície S en aquest punt, apareixerà una
força F perpendicular a la mateixa,
independentment de la seva orientació

La pressió es pot mesurar respecte qualsevol base arbitrària, sent les

més habituals el buit i la pressió atmosfèrica local.

· Pressió manomètrica: pressió mesurada respecte la pressió atmosfèrica local.

· Pressió baromètrica: pressió mesurada respecte el buit.

Unitats de pressió:

Tal com s’ha dit la unitat en el SI és el Pascal (Pa): 1Pa = 1N/m2

L’atmosfera (atm) equival a 101,325 KPa o 1013,25 mbar
Una altra unitat utilitzada és el kp/cm2 (1 atm = 0,981 bar = 1,033 kp/cm2)

Si s’utilitza l’alçada d’una columna de fluid per mesurar la pressió és defineix el

concepte d’alçada de pressió (h):

Pressió dinàmica

Si un fluid es troba en moviment,

es defineix la pressió dinàmica com:

La pressió dinàmica no es manifesta exercint una força sobre una

superfície sinó com l’energia per unitat de volum que posseeix el fluid
en moviment.
Dimensionalment té unitats de pressió, doncs expressa l’energia cinètica
del fluid per unitat de volum.
Aquesta pressió dinàmica no es pot mesurar amb un manòmetre
comercial, que només funcionen amb la pressió estàtica. Per mesurar la
pressió dinàmica és necessari utilitzar un instrument anomenat sonda de
Prandtl.
Es pot expressar també com una alçada:
Hidrostàtica

Llei fonamental de la hidrostàtica:

La pressió que exerceix el líquid sobre el fons del

recipient serà el pes del líquid dividit entre la superfície
del fons del recipient.

La pressió estàtica absoluta al punt e, serà doncs:

A certa profunditat h, l’aigua exerceix la mateixa

pressió estàtica sobre qualsevol superfície, sobre el
fons, sobre els costats del recipient o sobre
qualsevol objecte submergit en el líquid a aquesta
profunditat.

La pressió en el fons d’un recipient és

independent de la mida i forma sempre
que tingui la mateixa alçada.
Com s’ha vist la pressió estàtica actua en totes les direccions i aquesta
no depèn de la quantitat de líquid sinó de l’alçada d’aquest, sent la seva
direcció perpendicular a la superfície amb que està en contacte el fluid.
Aquestes propietats queden resumides a la Llei de Pascal:

Llei de Pascal

La pressió aplicada a un líquid tancat dins d’un recipient es

transmet per igual a tots els punts del fluid i a les pròpies
parets del mateix.

Una aplicació directa d’aquesta llei és

la premsa hidràulica.

Principi d’Arquímedes
Quan es submergeix un objecte en un fluid apareix una força en sentit
contrari a la gravetat anomenada empenta.

El valor d’aquesta força s’extreu de fer un simple

balanç de les forces aplicades sobre l’objecte
submergit:

On V és el volum de l’objecte o volum d’aigua

desplaçat a causa de la immersió.

“Tot cos submergit en un fluid experimenta un força cap amunt igual al pes del
volum del fluid desplaçat per aquest cos.”
Per tant, la força resultant que actua sobre l’objecte és:

Això permetrà conèixer si un objecte submergit en un fluid sura, s’enfonsa

o resta es manté submergit al nivell al que es troba.

Hidrodinàmica

El comportament d’un fluid es troba ben definit si per mitjà d’una equació
matemàtica es pot definir la pressió, la velocitat i la densitat de cada punt.

Aquestes equacions de govern d’un fluid en moviment són les equacions de

Navier-Stokes.

No obstant aquest sistema d’equacions és molt complex i cal dur a terme una
sèrie de simplificacions per tal de poder-ho resoldre.
Conceptes previs:
Viscositat: es defineix com la oposició que ofereix un fluid a ser deformat
per mitjà de l’aplicació d’una tensió tangencial. Existeixen dos tipus:
• Viscositat dinàmica: designada com μ amb unitats de Pa·s o Poise*
• Viscositat cinemàtica: designada com ν, es la relació entre viscositat
dinàmica i densitat del fluid amb unitats de m2/s (SI) o Stoke*

La viscositat d’un fluid serà important per estudiar el seu comportament

quan circula dintre de conduccions degut als fregaments que es poden
produir amb les seves parets.
Si la viscositat d’un fluid es tan petita que es pot arribar a despreciar, estem
parlant doncs del que es coneix com a fluid ideal.

*1 Poise equival a 0.1 Pa·s ; 1 Stoke equival a 1cm2/s

Un fluid que circula per una conducció

es pot comportar de dues formes
clarament diferenciades, anomenades
règim laminar i règim turbulent.

En el cas del règim laminar el fluid circula en capes que llisquen unes
contra les altres mentre que en règim turbulent apareixen turbulències on
és impossible distingir les capes o fils del fluid.

Per conèixer el comportament que té un fluid es defineix el número de

Reynolds.

On v és la velocitat del fluid, D és el diàmetre de

la conducció, υ la viscositat cinemàtica.
Per valors del nombre de Reynolds inferiors a 2000 es considera que el
règim és laminar, mentre que per valor superiors a 4000 es considera
turbulent.
Per valors intermedis es considera que es produeix la transició i no és
fàcil delimitar quin tipus de comportament té.

En el cas d’aigua circulant per conduccions contra incendis de 25 mm. i

45 mm. de diàmetre, considerant que la velocitat sigui de 2,5 m/s, el
regim del fluid és sempre turbulent:

2. Comportament dels fluids

 2. Comportament dels fluids

Considerant un fluid en moviment dins una conducció tancada, els

conceptes de velocitat, cabal i pressió definits anteriorment es
relacionen entre ells mitjançant els següents principis:

• Equació de continuïtat: relaciona la velocitat amb el cabal que

circula per la secció de la conducció.
• Equació de Bernouilli: mostra la variació d’energies d’un fluid entre
dos punts de la instal·lació.
• Equació de descàrrega: permet veure la dependència entre la
pressió i cabal o velocitat d’un fluid quan travessa un orifici de
descàrrega.

Equació de la continuïtat

Siguin dues superfícies S1 i S2 que son

travessades per un fluid a velocitat v1 i v2, si
no existeix cap aportació o pèrdua de fluid,
el cabal màssic que travessa la primera
superfície és igual al que surt per la segona.

I si considerem que la densitat del fluid

no varia entre les dos superfícies:
Equació de Bernouilli

Si considerem un tram de conducció i un volum de fluid dins d’aquest

(volum de control), aquest element de fluid posseeix tres formes
d’energia:
• Energia de pressió: treball necessari W per moure la massa de
l’element a través de la conducció una distancia L contra la pressió P

• Energia potencial:

• Energia cinètica:

Per tant, l’element de control té una energia total per unitat de volum de:

Si es divideix l’expressió anterior pel pes específic s’obté:

Si ara es considera que l’element fluid es mou entre dues seccions de la

conducció i que no existeix aportació ni pèrdua d’energia, es complirà el
principi de conservació de l’energia ja que l’energia total als dos punts serà la
mateixa.

El principi de Bernouilli s’obté a partir de les equacions de Navier-Stokes

considerant les simplificacions de fluid ideal i incompressible (densitat
constant).
Equació de descàrrega

Aplicant el principi de Bernouilli entre 1 i 2 es

pot conèixer fàcilment la velocitat amb la que
surt el fluid del dipòsit, doncs P2 i v1 són
nul·les i les alçades són iguals.

Per tant el cabal que surt per l’orifici és:

On K es un factor reductor (inferior a 1) que té en compte l’estretament

del fluid a l’hora de passar per l’orifici de sortida i que, per tant, no cobreix
tota la seva secció.

Efecte Venturi

És una conseqüència de la equació de Bernouilli per la qual, quan es produeix

un estretament en un conducte, el fluid augmenta la seva velocitat i, per tant,
augmenta la pressió dinàmica i disminueix l’estàtica. El manòmetre marca una
pressió mes petita a l’estretament, que succiona el líquid d’aquest.

Aquest canvi de pressions

resultants de l’efecte Venturi té
moltes aplicacions com poden ser
els carburadors d’automòbils,
premescladors d’escuma, en
l’encebament de bombes, etc.
 Pèrdues de càrrega

El principi de conservació de l’energia entre dos punts aplicat al principi de

Bernouilli no tenia en compte possible pèrdues d’energia, anomenades
pèrdues de càrrega, produïdes pels següents motius:
- Viscositat del fluid
- Tipus de conducció (rugositat interna, diàmetre, etc.)
- Longitud de la conducció
- Existència de colzes, vàlvules, ràcords, o altres elements que
pertorbin la seva circulació
Les tres primeres s’assimilen a les anomenades pèrdues de càrrega lineals
(directament proporcionals a la longitud del camí recorregut pel fluid) mentre
que l’existència d’obstacles correspon a les anomenades pèrdues de càrrega
singulars.

L’equació de Darcy-Weisbach estima l’energia de les pèrdues de

càrrega lineals en funció de la longitud, el diàmetre, tipus de la conducció
i la velocitat i tipus de fluid:

On PC està expressat en m.c.a., la longitud de la conducció L i el

diàmetre D en metres i la velocitat v en m/s.

Si aquesta equació s’expressa en funció del cabal es té:

On f és un factor anomenat coeficient de fricció i que té en compte la

rugositat del material i la viscositat del fluid.
La determinació del coeficient de fricció depèn del règim de flux que
posseeixi el fluid.
Si el flux és laminar el valor és: f = 64 / Re On Re és el núm. de Reynolds

Mentre que si el flux és turbulent la determinació del coeficient de fricció no

es senzilla i s’utilitza un gràfic anomenat diagrama de Moody. Per utilitzar el
diagrama és necessari entrar amb les següents variables:

• Nombre de Reynolds del fluid:

• Rugositat relativa de la conducció (ε): relació entre el diàmetre de

la conducció i la rugositat absoluta.

Rugositats absolutes d’alguns materials

3. Consideracions sobre les
bombes
Bombes

Les bombes són màquines que transformen l’energia amb que són accionades
(normalment energia mecànica) en energia hidràulica, incrementant l’energia del
fluid que circula a través d’elles, ja sigui en forma de pressió, velocitat o alçada.

Segons el mecanisme d’impulsió poden ser :

Volumètriques: el seu principi de funcionament està basat en la hidrostàtica,
doncs l’augment de pressió es realitza degut a l’empenyiment de les parets de
les cambres que varien el seu volum. A cada cicle, un cert volum del fluid s’aïlla
i se li augmenta l’energia. No és un procés continu.
Rotatives o rotodinàmiques: el seu principi de funcionament es basa en
l’intercanvi de quantitat de moviment entre màquina i fluid, aplicant la
hidrodinàmica. En aquest tipus de bombes existeixen un o varis rodets amb
àleps que generen un camp de pressions al fluid. El flux és continu.

Les bombes rotatives, també anomenades centrífugues són les

universalment utilitzades ens instal·lacions contra incendis.
La norma UNE EN 1028-1:2006 defineix bomba centrífuga contra
incendis, com aquella màquina hidràulica accionada mecànicament
destinada al subministrament de fluids amb objecte de fer front a incendis.
Les parts constituents de les bombes centrífugues són les següents:
· Col·lector d’aspiració: entrada axial per on s’introdueix el fluid.
· Rodet: element mòbil format per un conjunt de canalitzacions
anomenades àleps per les que el fluid és canalitzat des del centre fins al
seu extrem, on es expulsat.
· Voluta o cargol: és l’element fix en forma
d’espiral que es troba al voltant del rodet que
té per missió recollir el fluid que abandona el
rodet a gran velocitat i canviar-li la direcció
per dirigir-lo cap al col·lector d’impulsió.
· Col·lector d’impulsió: situada a la sortida
de la voluta es la part final de la màquina.
· Elements auxiliars que puguin existir tals
com manòmetres, cebadors, vàlvules, ràcors,
etc.

Corbes característiques de les bombes

La pressió mesurada al col·lector d’impulsió d’una bomba s’anomena
alçada d’impulsió i s’expressa en metres de columna d’aigua (m.c.a).
Aquesta alçada d’impulsió (H) es pot mesurar fàcilment aplicant Bernouilli
entre A i B:
La velocitat a l’entrada i sortida de la
bomba pràcticament no varia i tampoc no
existeix diferència de cotes entre A i B.
Es denomina potència hidràulica del fluid a la sortida de la bomba
a la següent expressió:
On és γ el pes específic del fluid, H és la seva pressió en m.c.a. i Q és el cabal
en m3/s que circula per la bomba.
Aquesta és l’energia que posseeix el fluid per unitat de temps i s’expressa en
watts (W).
Si aquesta bomba esta acoblada a un motor que gira a n rpm, la potència
mecànica del motor és constant. Si no varia n, part d’aquesta potència
mecànica es transformarà en potència hidràulica (considerant les pèrdues). Si
en aquesta situació la instal·lació demanda més cabal, com n i Ph són
constants, serà H la que disminueixi.
La pressió que existeix a la sortida d’una bomba funcionant a un número fix de
revolucions n disminueix a mida que augmenta el cabal que circula per la
bomba.
Els fabricants proporcionen unes gràfiques obtingudes experimentalment en
bancs d’assaig anomenades corbes característiques que ens informen de la
relació entre cabal i pressió, així com la potencia en funció del cabal a diferents
valors de n.

La informació que donen aquestes corbes permet escollir quin tipus de bomba
és l’indicada per cada instal∙lació.
Un cop s’ha considerat una instal·lació amb aportació externa d’energia
per part de la bomba i unes pèrdues degudes a les pèrdues de càrrega,
es pot continuar aplicant el principi de Bernouilli entre dos punts, obtenint
el balanç d’energia total d’aquest tram d’instal·lació:

On hB és l’energia hidràulica aportada per la bomba en m.c.a i hL les

pèrdues de càrrega de la conducció també en m.c.a.

Punt de funcionament de la instal·lació

La corba resistent d’una instal·lació dóna la informació sobre els valors de
cabal i pressió que ha de subministrar la bomba per tal de treballar amb
les condicions imposades per la instal·lació hidràulica d’estudi.
L’encreuament de la corba resistent de la instal·lació i la corba
característica de la bomba ens donarà el punt de funcionament de la
instal·lació.

Per tal de variar el punt

de funcionament de la
instal·lació es pot actuar
sobre el nombre de rpm
(N) a les que gira la
bomba per tal d’obtenir
valor de pressió i cabal
superiors.
3. Consideracions sobre les bombes
Alçada d’aspiració
Quan una bomba aspira aigua d’un dipòsit situat a una cota superior,
l’aigua entra per gravetat a la bomba amb una pressió manomètrica
positiva. No obstant, si l’alimentació s’ha de realitzar d’un pou o balsa
situat a una conta inferior, per a que es produeixi l’entrada d’aigua la
pressió del col·lector d’aspiració ha de ser menor que l’atmosfèrica.

Degut a que a una atmosfera li correspon una alçada de pressió, com

s’ha vist anteriorment, que ronda els 10 m.c.a. aquesta seria l’alçada
teòrica màxima que es podria aspirar (encara que a la pràctica aquest
límit es redueix a 7 o 6 m.c.a.).

Un aspecte a tenir en compte és que la pressió

atmosfèrica varia amb l’alçada respecte el nivell
del mar, de forma que si ens trobem a 2000 m
d’altitud l’alçada de pressió s’ha reduït en
2 m.c.a.
L’alçada d’aspiració també es veu afectada per
la temperatura del fluid i per les pèrdues de
càrrega de la presa de la conducció.
A la presa d’una bomba es pot produir el fenomen de la cavitació, que
consisteix en l’evaporació del fluid circulant per la bomba a temperatures
molt inferiors a la d’ebullició en condicions normals com a conseqüència del
descens de la pressió en líquid.
Aquest fenomen pot generar avaries mecàniques en la bomba, fer que
disminueixi el cabal i causar corrosió dels materials.
Si una bomba està aspirant aigua a una alçada za i apliquem l’equació de
Bernouilli entre aquesta i la presa d’aigua tenim:

I la pressió
en A resulta:

Per a que no existeixi cavitació,

aquesta pressió ha de ser inferior a
la pressió de vapor (hv) a la
temperatura de l’aigua:

Així doncs:

On les pèrdues de càrrega (PC) són les corresponents a les pèrdues de

càrrega a la conducció Δha més les pèrdues de càrrega a la bomba
ΔhBomba
Al primer terme de l’expressió se l’anomena alçada neta positiva
disponible (NPSHd), que només depèn de la instal·lació.

El segon terme es proporcionat pel fabricant i depèn del model de la

bomba i del cabal. S’anomena alçada neta positiva requerida (NPSHr).
Per tal que no existeixi cavitació ha de succeir:
 4. Instal·lacions contra
incendis

4. Instal·lacions contra incendis

Abastament d’aigua

Els sistemes d’abastament d’aigua contra incendis han de ser d’ús exclusiu
per a l’extinció d’incendis. Poden alimentar diferents sistemes si són
capaços d’assegurar cabals i pressions en el cas més desfavorable d’ús.

Els sistemes d’abastament d’aigua consten dels següents components

principals:
· Fonts de subministrament o dipòsits de reserva d’aigua
· Grup de pressió
· Xarxa de distribució
 Fonts de subministrament

Les fonts de subministrament d’aigua poden ser una xarxa d’ús públic, una
font inesgotable (riu, pou, llac, etc.) o un dipòsit d’aigua.

Grup de pressió

El sistema de bombeig principal pot ser únic o doble i sempre compta amb
un sistema de bombeig auxiliar que manté automàticament la pressió de la
instal·lació reposant les possibles pèrdues que pugui tenir.
Sistema de bombeig únic: el motor d’accionament podrà ser elèctric o
diesel i disposarà de bomba jockey com sistema de bombeig auxiliar. És
a dir, format per: bomba principal + bomba jockey.

A partir de l’equació de Hazen-Williams es troben en els projectes

d’instal·lacions les pèrdues de càrrega per fricció a les canonades. A
partir de l’equació de descàrrega de la instal·lació i les longituds
equivalents de les pèrdues de càrrega singular, es calcula el cabal i la
pressió que ha de subministrar la bomba per tal d’abastir la instal·lació:

6,05·105
p = 1,85 4,87 ·L·Q1,85 Q=k⋅ P
C ·d

Pèrdues de càrrega en el tram de circuit calculat (bar)

L: Longitud de la canonada (m)
Q: Cabal que circula per la canonada (l/min)
C: Constant pèrdues a la canonada (C=120 per canonada d’acer galvanitzat)
d: Diàmetre nominal de la canonada (mm)
Pèrdues de càrrega per diferència de pressió estàtica:
p=0,098·h
p: Pèrdua de pressió estàtica (bar)
h: Diferència de cotes verticals entre els punts (m)
k: Factor de la instal·lació (l/min·bar1/2)
Sistema de bombeig doble: només un dels motors d’accionament podrà
ser elèctric i l’altre serà, en general, diesel (pot ser elèctric si rep
subministrament d’una altra companyia elèctrica). Disposarà també de
bomba jockey com a sistema auxiliar.
És a dir, format per: bomba principal elèctrica + bomba jockey + bomba
principal diesel o elèctrica amb grup electrogen.

Xarxa de distribució

La xarxa de distribució ha de ser

exclusiva per a les instal∙lacions de
protecció contra incendis. Pot
discórrer per zones aèries o
soterrades, precisant les
corresponents proteccions contra
possibles danys mecànics,
dilatacions, gelades o corrosions.
Xarxes d’aigua contra incendis. Hidrants.

Un hidrant contra incendis és un aparell hidràulic connectat a una xarxa

d’abastament d’aigua i dissenyat per al subministrament continu d’aigua per la
lluita contra incendis durant totes les fases del mateix.

Existeixen diferents tipus d’hidrants, classificats segons la seva instal∙lació:

∙ Hidrants de columna humida (risc de gelades)
∙ Hidrants de columna seca
∙ Hidrants d’arqueta o sota nivell de terra

Hidrants de columna humida

Tenen el cos ple permanentment d’aigua i la vàlvula està

situada a la part superior del hidrant. S’instal∙len en
aquelles zones on es preveuen temperatures superiors als
5°C.

Hidrants de columna seca

Son utilitzats en aquelles zones on es preveuen

temperatures baixes que puguin provocar la congelació de
l’aigua del hidrant. Tenen la vàlvula situada a més
profunditat, en el punt de connexió amb la canonada
d’abastament.
 Hidrants sota nivell de terra

Es troben soterrats en una arqueta amb una o

dues boques de sortida.

La pressió de funcionament dels hidrants és de 16 bar i la pressió

màxima de funcionament són 25 bar. Les connexions solen ser ràcor
Barcelona de diàmetres 45, 75 o 100 mm. El sentit de tancament és a
dretes amb vista en planta des de dalt.

Columna seca

La columna seca és una conducció buida que, partint

de la façana de l’edifici, discorre generalment per la
caixa de l’escala i està proveïda de boques de sortida
en determinats pisos i té presa d’alimentació a la
façana per la connexió dels equips del servei
d’extinció d’incendis que són les que proporcionen a
la conducció la pressió i el cabal d’aigua necessaris
per a l’extinció del incendi.
Boques d’incendi equipades (BIEs)

Una BIE és el conjunt d’elements necessaris per transportar i projectar

aigua des d’un punt fix d’una xarxa d’abastament d’aigua fins arribar al
lloc del incendi, incloent-hi els elements de suport, medició de pressió i
protecció del conjunt.
Les BIEs poden ser de dos tipus: 25 mm (semirígida) ó 45 mm
(flexible). Com a mínim han de disposar dels següents elements:
· Boca · Vàlvula
· Llança · Suport
· Mànega · Armari
· Ràcor

S’ha de garantir una pressió mínima

en punta de llança de 3 bar.

Extintors d’aigua

Els extintors d’aigua són aparells que contenen

aigua com a agent extintor i un element
pressuritzador (normalment N2) que possibilita el
seu alliberament.
Encara que l’eficàcia d’extinció pot arribar a ser la
mateixa, l’avantatge que presenten respecte als
extintors de pols és que eliminen la creació de la
incòmoda atmosfera de pols que produeix el seu
accionament i que impossibilita la visió dels que
utilitzen l’aparell.
Actualment cada cop s’està ampliant més l’ús
d’aquesta tipologia d’extintors.
Sistemes fixos d’extinció automàtica

Són un conjunt d’elements disposats o instal·lats de forma permanent en una

edificació, dependència o equip per protegir-los de forma automàtica en cas
d’incendi.
Els sistemes més habitualment instal·lat són:
· Sistemes de ruixadors automàtics d’aigua (de canonada seca o humida)

· Sistemes d’extinció per agents gasosos.

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ

Marc Sans i Armenter

Enginyer Industrial
msansa@gencat.cat