PRÀCTICA HISTÒRIA DE LA

FILOSOFIA. DESCARTES. 2n
trimestre.
Pepe Folch Raga
2°Bach A

TEXTO 1 :

a) El text argumenta que el bon sentit està equitativament distribuït entre tots, indicant que la
diversitat d'opinions no sorgeix de diferències en la capacitat de raonar, sinó d'enfocaments i
consideracions diferents. Destaca que tindre un bon enginy no és su cient; és crucial aplicar-lo
adequadament. L'autor admet no presumir d'un enginy superior i anhela qualitats especí ques
per a perfeccionar el pensament. A rmació que la raó i el sentit, que ens distingeixen com a
humans, són inherents a tots per igual, segons l'opinió comuna dels lòsofs.

b) Segons Descartes, el "bon sentit" o "raó" es refereix a la facultat de jutjar i distingir la veritat de
la falsedat. Descartes argumenta que aquesta capacitat està naturalment present en tots els
éssers humans de manera igualitària. En la seua perspectiva, la diversitat d'opinions entre les
persones no es deu a diferències en la capacitat de raonar, sinó més aviat a enfocaments i
consideracions diferents. En essència, el bon sentit, per a Descartes, és la capacitat d'aplicar
l'enginy de manera adequada i discernir entre la veritat i la falsedat.

TEXTO 2 :

a) L'autor, apassionat per les matemàtiques a causa de la seua certesa, qüestiona la seua utilitat
limitada a les arts mecàniques. Compara les virtuts elogiades per antics pagans amb palaus
construïts sobre arena, criticant la falta de claredat en els seus ensenyaments. Encara que
respecta la teologia, dubte de la seua capacitat per a entendre les veritats revelades. No
con a en la seua habilitat per a abordar la loso a, observant la disputa constant entre els
erudits i preferint considerar fals el que només sembla versemblant.

b) Per a Descartes, la "certesa" és la convicció absoluta i segura que una proposició o

coneixement és vertader, sense possibilitat de dubte. En el seu famós principi losò c, "*Cogito,
*ergo *sum" (Pinso, després existisc), Descartes busca trobar un punt indubtable i fonamentar el
coneixement a partir d'ací. La certesa, en el context de Descartes, implica l'absència total de
dubte i l'evidència clara i incontestable de la veritat.

TEXTO 3 :

a) En aquest text , Descartes exposa el seu descontent amb la lògica, l'anàlisi geomètrica i
l'àlgebra, assenyalant que troben limitacions i defectes. Critica la lògica per la seua tendència a
explicar el ja conegut en lloc de facilitar l'aprenentatge. Respecte a l'anàlisi geomètrica i l'àlgebra,
els considera abstractes i de poc ús pràctic. Proposa la necessitat de trobar un mètode que
apro te els avantatges d'aquests enfocaments però evite els seus defectes. Estableix la
importància de seguir només quatre preceptes ben de nits en lloc de la multitud de regles
presents en la lògica tradicional.
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi