Temes 1 I 2 Cat

Rafael Àngel Gallego Garcia
Manuela Pilar Millán Sanjuan

Pilar Hernández Blázquez
Temari d’oposicions
FORMACIÓ i
ORIENTACIÓ
LABORAL I
Temari d’oposicions de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL I  versió en català

Versió en català

Educàlia editorial
Educàlia Editorial
Edificio CREA · Avda. de las Jacarandas nº 2 - loft 327

46100 Burjassot - Valencia
Tels. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111
email: educaliaeditorial@e-ducalia.com
www.e-ducalia.com
CUB_TEM_FOL_I_CAT.indd Todas las páginas 08/04/2021 10:07:00

Temari d‘oposicions
FORMACIÓ i
ORIENTACIÓ
LABORAL I
Versió en català

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 1 08/04/2021 10:03:39

Última edició abril 2021
Autores: Pilar Hernández Blázquez, Manuela Pilar Millan i Rafael Ángel Gallego García
Edita: Educàlia Editorial
Tradueix: Educàlia Editorial
Imprimeix: Grupo Digital 82, S. L.
ISBN: 978-84-17997-15-1
Dipòsit Legal:V-2434-2019
Printed in Spain/Imprès a Espanya
Tots els drets reservats. No està permesa la reimpressió de cap part d’aquest llibre, ni d’imatges ni de text, ni tampoc la seva
reproducció, ni utilització, en qualsevol forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic o d’una altra manera, tant
coneguda com els que puguin inventar-se, incloent el fotocopiat o enregistrament, ni està permès emmagatzemar-lo en un sistema
d’informació i recuperació, sense el permís anticipat i per escrit de l’editor.
Alguna de les imatges que inclou aquest llibre són reproduccions que s’han realitzat acollint-se al dret de cita que apareix en
l’article 32 de la Llei 22/1987, d’11 de novembre, de la Propietat intel·lectual. Educàlia Editorial agraeix a totes les institucions, tant
públiques com privades, citades en aquestes pàgines, la seva col·laboració i demana disculpes per la possible omissió involuntària
d’algunes d’elles.
Educàlia Editorial
Av. de les Jacarandas 2 loft 327 46100 Burjassot-València
Tel. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111
Email: educaliaeditorial@e-ducalia.com
www.e-ducalia.com

ÍNDEX
TEMA 1 L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS
DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ
PROFESSIONAL. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES....................................................................... 5
TEMA 2 L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’IN-

TERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ INICIAL I EN LA FORMACIÓ CONTÍNUA. AUTOORIEN-
TACIÓ.................................................................................................................................................15
TEMA 3 L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PROFESSIONAL ALS DIFERENTS PAÏSOS DE LA

UNIÓ EUROPEA. PROGRAMES I INICIATIVES COMUNITÀRIES RELACIONADES AMB EL
CAMP DE L’ORIENTACIÓ I L’OCUPACIÓ................................................................................... 27
TEMA 4 L’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA D’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PROFESSIONAL A

ESPANYA EN LES ADMINISTRACIONS EDUCATIVA I LABORAL............................................ 55
TEMA 5 EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ. FUNCIONS. EL PLA D’ORIENTACIÓ ACADÈ-

MICA I PROFESSIONAL. PROGRAMES D’INTERVENCIÓ. COL·LABORACIÓ AMB ORGA-
NISMES I INSTITUCIONS IMPLICADES EN L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL..................... 67
TEMA 6 L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I ELS PROGRAMES DE TRANSICIÓ A LA VIDA

ACTIVA. DIFERENTS MODELS. DESENVOLUPAMENT DETALLAT D’UN D’ELLS................... 79
TEMA 7 ELS PREJUDICIS SEXISTES I RACISTES A L’EDUCACIÓ I A LA FEINA. ORIENTACIÓ

ACADÈMICO-PROFESSIONAL PER A LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS. PROGRAMES NO
DISCRIMINATORIS......................................................................................................................... 91
TEMA 8 ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL POTENCIAL PROFESSIONAL I DELS INTERESSOS PER-

SONALS, CONEIXEMENTS, COMPETÈNCIES I MOTIVACIONS AL PROCÉS D’AUTOORI-
ENTACIÓ. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS.........................................................................103
TEMA 9 LA INFORMACIÓ PROFESSIONAL A L’ORIENTACIÓ. CONCEPTE I MÈTODE:

RECERCA, SELECCIÓ I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. SISTEMES I FONTS PER A LA
INFORMACIÓ EN ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL.............................................. 113
TEMA 10 ORGANITZACIÓ OCUPACIONAL DEL SISTEMA PRODUCTIU I ORIENTACIÓ.

ÀREES OCUPACIONALS I PERFILS PROFESSIONALS. ITINERARIS TIPUS. ELABORACIÓ DELS
ITINERARIS FORMATIVO-PROFESSIONALITZADORS AL PROCÉS D’ORIENTACIÓ......... 123
TEMA 11 LA PRESA DE DECISIONS A L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. MODELS. MADU-

RESA PROFESSIONAL. ORGANITZACIÓ D’UNA CONDUCTA DECISÒRIA..................... 136

TEMA 12 EL PROCÉS DE RECERCA DE FEINA. L’ORGANITZACIÓ DE LA RECERCA. FONTS
D’INFORMACIÓ. EL PROCÉS DE SELECCIÓ DE PERSONAL, TÈCNIQUES I INSTRUMENTS.
L’HABILITAT EMPRENEDORA I L’AUTOOCUPACIÓ..................................................................151
TEMA 13 EL MERCAT LABORAL. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. EVOLUCIÓ DE LA POBLA-

CIÓ A ESPANYA. LES POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ. SITUACIÓ LABORAL DE COL·LECTIUS
DESFAVORITS. PROFESSIONS AMB FUTUR. PERSPECTIVES DE L’ENTORN LABORAL.....168
TEMA 14 EXIGÈNCIES D’ADAPTACIÓ AL MEDI LABORAL I AL LLOC DE TREBALL. CAPACI-

TATS GENERALS I FORMACIÓ CONTÍNUA. NOVES CONCEPCIONS EMPRESARIALS DES
DE LA PERSPECTIVA DE LA FLEXIBILITAT I LA PARTICIPACIÓ.................................................. 187
TEMA 15 DISCAPACITAT I NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. SUPORTS ESPECÍFICS A

LA FORMACIÓ, L’ORIENTACIÓ I L’OCUPACIÓ...................................................................... 197
TEMA 16 PETITS GRUPS I ORGANITZACIÓ. EL GRUP COM A SISTEMA OBERT. FORMA-

CIÓ I MANTENIMENT DELS GRUPS. INFLUÈNCIA DEL GRUP SOBRE ELS SEUS MEMBRES.
CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT D’UN GRUP. ELS GRUPS INFORMALS. GRUPS PER-
MANENTS I GRUPS TEMPORALS...............................................................................................212
TEMA 17 EL LIDERATGE COM A TRET DE PERSONALITAT. LA INFLUÈNCIA DELS LÍDERS EN

L’ORGANITZACIÓ. TIPOLOGIES DE LIDERATGE. RELACIONS DE PODER. LA JERARQUIA A
L’ORGANITZACIÓ........................................................................................................................224
TEMA 18 ELS EQUIPS DE TREBALL. DINÀMICA DE GRUPS. TÈCNIQUES DE DINÀMICA I

DIRECCIÓ DE GRUPS. APLICACIÓ A L’ENTORN LABORAL. DIRECCIÓ DE REUNIONS. ETA-
PES PER AL DESENVOLUPAMENT D’UNA REUNIÓ EFICAÇ. LA PARTICIPACIÓ A L’EQUIP DE
TREBALL........................................................................................................................................... 241
TEMA 19 LA MOTIVACIÓ LABORAL. DEFINICIÓ, TEORIES I PROCÉS DE MOTIVACIÓ. LES

NECESSITATS DE L’INDIVIDU. LA MOTIVACIÓ A L’ENTORN LABORAL. DIAGNÒSTIC I AVA-
LUACIÓ DE LA MOTIVACIÓ. LES CONDICIONS DE TREBALL I LA MOTIVACIÓ LABORAL.
TÈCNIQUES DE MOTIVACIÓ LABORAL....................................................................................254
TEMA 20 L’EMPRESA COM A SISTEMA SOCIAL INTEGRAT. LA CULTURA EMPRESARIAL.

LES POLÍTIQUES DE RECURSOS HUMANS. LA FUNCIÓ DE PERSONAL. PLANIFICACIÓ DE
PLANTILLES. ANÀLISI DE PREVISIÓ DE LES NECESSITATS DE PERSONAL. LA DESCRIPCIÓ
DE LLOCS DE TREBALL. TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ DE L’ATUR I RENDIMENT A LA FEINA. EL
PLA DE FORMACIÓ DEL PERSONAL..........................................................................................268

1
TEMA 1
L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA. PRINCIPIS BÀSICS
COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ A L’EDUCACIÓ
SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL. TÈCNIQUES MÉS
UTILITZADES
0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
1. L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ
2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORIENTACIÓ A L’EDUCA-
CIÓ SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
3. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES
4. CONCLUSIÓ. EL TEMA AL CURRÍCULUM I AL SISTEMA EDUCATIU
5. BIBLIOGRAFIA
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi-
ca la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei
orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del sistema educatiu comprèn la Formació Pro-
fessional Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, amb una organització modular, de
durada variable, que integren els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals. La
Formació Professional té per finalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar
la seva adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida, contribuir al
seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica, i permetre la seva progressió
en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació, així com l’aprenentatge al
llarg de la vida.
La Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de cualificaciones y de Formación Profesional, estableix que la

qualificació professional s’obtindrà mitjançant un seguit de competències professionals que poden ser ad-
quirides amb la formació del sistema educatiu, altres tipus de formació i amb l’experiència laboral.
Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la Formación Profesional en el sistema educativo, un dels objectius generals de la Formació Professional
és ‘conèixer els mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera professional, analit-
zant els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
En aquest context educatiu, l’Anàlisi i Avaluació del potencial professional des de la seva vessant vocaci-
onal i professional és un aspecte fonamental als estudis de Formació Professional, ja que serveix d’ajuda i
guia en la presa de decisions a l’hora d’optar per una feina, així com en la inserció professional.

1
La matèria desenvolupada justifica la importància del tema al context educatiu com a part de la Formació
Professional. El mòdul de Formació i Orientació Laboral és fonamental per aconseguir aquests objectius. La
matèria compresa en aquest tema és totalment vigent, a causa de la creixent importància de l’orientació al
sistema educatiu i altres administracions.
L’orientació és fonamental al nostre sistema educatiu. El Mòdul de Formació i Orientació Laboral té un gran
component de l’activitat orientativa. La inserció laboral de l’alumnat dels cicles formatius està íntimament
relacionada amb un procés adequat d’orientació.
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de riquesa, la trans-
formació de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el coneixement de les pos-
sibilitats educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la vocació profes-
sional. Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball. En aquest tema tractarem
els aspectes fonamentals d’orientació educativa com els principis bàsics, models d’orientació, tècniques
d’orientació, etc.
1. L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA

L’orientació és part fonamental de l’activitat educativa. L’Orientació Educativa és un conjunt d’activitats
adreçades als alumnes, pares i professors per ajudar-los Al desenvolupament de les seves tasques dins de
l’àmbit específic dels centres escolars. Aquesta acció orientadora –coordinada pel Departament d’Orienta-
ció a l’ESO i pels Equips Psicopedagògics en Educació Infantil i Primària– és tan complexa com la pròpia
activitat docent pel que inclou un gran nombre d’aspectes i tècniques.
Mitjançant el professorat, l’alumnat rep ajuda per adquirir un millor coneixement de si mateix i informació
sobre les alternatives que els ofereixen durant els seus estudis i les opcions que tindran a concloure’ls tant en
el món acadèmic com en el laboral... En definitiva, es tracta que l’alumnat aprengui a prendre decisions en
relació amb el seu futur immediat.
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem definir l’orientació com un “procés d’ajuda sistemàtica
i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per a que es com-
prengui i s’accepti a si mateix i la realitat que l’envolta, assoleixi una major eficiència intel·lectual, professional
i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els del seu voltant“ (Repetto, 1993).
Bisquerra defineix l’orientació psicopedagògica com “un procés d’ajuda contínua, a totes les persones, en
tots els seus aspectes, amb una finalitat de prevenció i desenvolupament, mitjançant programes d’interven-
ció educativa i social basats en principis científics i filosòfic”.

1
Sota el concepte d’orientació psicopedagògica es reuneixen les diferents manifestacions de l’orientació.
Podem destacar:
L’orientació acadèmica és un procés d’ajuda a l’estudiant per a que sigui capaç de resoldre els proble-
mes que la vida acadèmica li planteja. Per tant, el procés d’ajuda es refereix sempre a situacions d’ajuda
en activitats escolars, i per a que al llarg del seu recorregut per l’escola realitzi eleccions d’acord amb els
seus interessos, capacitats i amb la seva situació personal. El tipus d’ajuda que l’orientació escolar ofereix
presenta característiques diferents segons l’edat i nivell de l’escolar.
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte per a que sigui capaç d’escollir i preparar-se
adequadament per a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la ubicació professional.
Tracta d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials. L’orientació personal apunta cap
a la vida interior de l’home, la seva harmonia interior, equilibri personal i coneixement de si mateix, sense
perdre les perspectives del seu entorn.
La complexitat del procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifiquen, d’una banda, en què
l’elecció professional comporta adscriure’s a un tipus de vida concret, i d’altra banda, per la complexitat del
món laboral, que contínuament porta a noves professions, mobilitat professional, reconversió professional.
Això fa que augmenti la dificultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o preparació com
en l’especialització. L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i indissociable amb
la pràctica docent. L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que afavoreix la qualitat i
millora de l’ensenyament. L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el ple desenvo-
lupament de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació.
A l’actual legislació, la LOE, modificada per LOMCE, l’orientació està recollida a l’art. 1. Principis i fins de
l’educació: “f) L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment
d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.”
També a l’art. 2 i 5. A l’art. 22 “3. A l’educació secundària obligatòria es prestarà especial atenció a l’ori-
entació educativa i professional de l’alumnat“. Es considera una de les funcions fonamentals del professorat.
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ
L’Orientació educativa ha de garantir l’educació integral de l’alumnat. Això s’aconsegueix a través de la

personalització del procés educatiu, especialment pel que fa a l’adaptació dels processos d’ensenyament i
aprenentatge al seu singularitat, i a la transició entre els diferents etapes i nivells en què s’articula el sistema
educatiu i el món laboral, i oferir, al conjunt de la comunitat educativa, assessorament col·laborador i suport
tècnic especialitzat.
Els objectius de l’orientació educativa són:
» Contribuir a la personalització de l’educació.
» Ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars dels alumnes.
» Cooperar als aspectes orientadors de l’educació.

1
» Afavorir els processos de maduresa personal, de desenvolupament de la pròpia identitat i sistema
de valors.
» Garantir aquells elements educatius més diferenciats i especialitzats.
» Prevenir les dificultats d’aprenentatge.
» Assegurar la continuïtat educativa a través de les diferents àrees, cicles, etapes.
» Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diferents integrants de la comunitat educativa.
» Contribuir a tota classe de factors d’innovació i de qualitat que redunden en una millor educació,
en una educació orientadora i en el suport tècnic a l’oferta educativa.
» Realitzar una orientació vocacional i professional que faciliti l’accés a estudis posteriors o la
incorporació a la vida activa.
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ
Els nivells d’intervenció es resumeixen en aquests tres:
A. A l’Aula, on l’acció tutorial i docent és fonamental.

B. Al Centre educatiu, on intervé el Departament d’Orientació i que pot col·laborar el professorat de FOL.
C. Amb els equips d’Orientació educativa, psicopedagògica i professional de la zona.
A l’educació secundària obligatòria l’Acció tutorial, el professorat i el Departament d’Orientació són fona-
mentals. El professorat té com a funcions, entre d’altres: c) La tutoria dels alumnes, la direcció i l’orientació
del seu aprenentatge i el suport en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies. L’orientació
educativa, acadèmica i professional dels alumnes, en col·laboració, si escau, amb els serveis o departa-
ments especialitzats. El departament d’Orientació dóna suport tot el procés i dissenya programes específics.
En els ensenyaments de Batxillerat i Cicles formatius també s’establirà un procés orientatiu.
2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORI-

ENTACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I A LA FORMACIÓ
PROFESSIONAL
Les fonts del currículum són quatre: Epistemològica, Sociològica, Psicològica i Pedagògica. D’aquí que hi
hagi diferents models d’orientació. L’orientació, com qualsevol disciplina d’acció, compta amb una sèrie
de models d’intervenció que suposen diferents models d’organització i que ofereixen diferents possibilitats
d’acció. Aquests models ens serviran com a marcs de referència a l’hora de dissenyar plans d’actuació
(Castellà, 1995).
Analitzarem els models d’intervenció com a estratègies per aconseguir uns resultats proposats. Els models
d’orientació segons Bisquerra (1998) suggereixen processos i procediments concrets d’actuació, és a dir,
es poden considerar com “guies per a l’acció”. Al llarg de la història han anat sorgint diversos models. La
investigació ha contribuït a determinar l’eficiència d’aquests models. En el marc de l’orientació educativa
trobem, per exemple, tres definicions específiques de models:

1
• “Són estratègies fonamentades que serveixen de guia en el desenvolupament del procés d’Orientació
en el seu conjunt (planificació, posada en pràctica i avaluació) o en alguna de les seves fases...”
(Bisquerra, 1992: 177).
• “La representació de la realitat sobre la qual cal intervenir i que influirà en els propòsits, els mètodes i
els agents de la intervenció” (Rodríguez Espinar i altres, 1993).
• “Són una representació que reflecteix el disseny, l’estructura i els components essencials d’un procés
d’intervenció” (Álvarez i Bisquerra).
És possible trobar diferents classificacions de models segons el criteri utilitzat. Així, Velaz i Ureta (1998)
recullen la següent classificació:
Seguint un criteri històric, Rodríguez Monereo assenyala els següents “models d’orientació educativa i
professional al segle XX”:
• Models històrics; el model d’Orientació Vocacional de Frank Parsons (1980) i el model de Brewer que
assimilava l’orientació i l’educació (1914).
• Models moderns d’Orientació Educativa i Professional;
» L’orientació entesa com classificació i ajuda a l’ajust o adaptació (de Koos i Kefauver, 1932).
» L’orientació com a procés clínic.
» L’orientació com a consell procés d’ajuda per a la presa de decisions.
» L’orientació com a sistema metodològica eclèctic
• Models contemporanis d’Orientació (centrats en la institució escolar i a les organitzacions educatives;

» L’orientació com un conjunt o constel·lació de serveis.
» L’orientació com a reconstrucció social.
» L’orientació com a acció intencional i diferenciada de l’educació.
» L’orientació facilitadora del desenvolupament personal.
» Models centrats en les necessitats socials contemporànies;
» L’orientació com a tècnica consultiva o intervenció indirecta.
» Les intervencions primàries i secundàries: la teoria de l’orientació activadora.
» Els Programes Integrals d’Orientació preventiva.
» Orientació per a l’adquisició de les habilitats de vida.
Parker classifica els models en funció de l’estil i l’actitud de l’orientador en el desenvolupament de la

seva funció, en relació amb dos eixos (directivitat - no directivitat i enfocament existencialista - conductista),
distingint; model de trets i factors, model espontani - intuïtiu; model rogerià; model pragmàtic - empíric;
model conductista; model eclèctic.

1
En funció del tipus de relació que s’estableix entre orientador i orientat, Escudero classifica els mo-
dels de la següent manera:
a. Model psicomètric: l’orientador és l’expert d’una sèrie de tècniques i el professor el destinatari

dels resultats de les mateixes.
b. Model clínic - metge: basada en el diagnòstic. L’orientador diagnòstic i dissenya el pla

d’intervenció, que és aplicat passivament pel professor.
c. Model humanista: l’orientació és un procés d’ajuda a l’individu en un clima positiu de relació. El

professor és concebut com a orientador.
Castellano diferencia els següents models:
• Model de counseling: centrat en l’acció directa sobre l’individu per tractar situacions dèficit. Encara
deslligat del procés educatiu, la seva demanda aconsella una prudent utilització.
• Model de consulta: centrat en l’acció indirecta sobre grups o individus, ha adquirit un gran interès,
exercint la seva funció des d’una perspectiva terapèutica, preventiva o de desenvolupament.
• Model tecnològic: amb les limitacions pròpies de qualsevol mitjà tecnològic i el desconeixement del
mateix, aquest model, que pretén fonamentalment informar i que gaudeix d’un important auge en altres
països, desenvolupa en el nostre experiències de moment poc rellevants.
• Model de serveis: centrat en l’acció directa sobre alguns membres de la població, generalment en
situacions de risc o dèficit.
• Model de programes: una intervenció a través d’aquest model d’acció directa sobre grups és una
garantia del caràcter educatiu de l’orientació.
• Model de serveis actuant per programes: presenta la particularitat de considerar l’anàlisi de necessitats
com a pas previ a qualsevol planificació i, un cop detectades i prioritzada aquestes necessitats,
dissenyar programes d’intervenció que donin satisfacció a les mateixes.
Tots aquests models tenen uns principis comuns:
• PRINCIPI DE PREVENCIÓ. Suposa actuacions de tipus proactiu; es tracta d’actuar abans que sorgeixi
el problema. La prevenció com a concepte comunitari, posa el seu èmfasi en el grup o comunitat,
pretén reduir els riscos de la totalitat dels membres d’un sistema, millorant les condicions existents o
prevenint possibles problemes.
• PRINCIPI DE DESENVOLUPAMENT. El principi de desenvolupament implica una orientació que
atengui tots els aspectes del desenvolupament humà. Suposa considerar l’individu en un continu
creixement i l’orientació com un procés continu dirigit al desenvolupament integral de la persona. Dins
d’aquest procés, en alguns «moments crítics» l’orientació ha de ser particularment intensa.
• PRINCIPI D’INTERVENCIÓ SOCIAL. Segons aquest principi l’orientació no només ha de tenir en
compte el context en què es realitza, sinó també la possibilitat d’intervenir sobre el propi context.
L’activitat orientadora estarà dirigida a la modificació d’aspectes concrets del context. Així mateix,
l’orientació, des d’aquesta perspectiva, intentarà ajudar l’alumne a conscienciar-se sobre els obstacles
que se li ofereixen en el seu context i li dificulten l’assoliment dels seus objectius personals, perquè pugui
afrontar el canvi necessari d’aquests obstacles.
10

1
3. TÈCNIQUES MÉS UTILITZADES EN ORIENTACIÓ EDUCATIVA
Les tècniques que s’empren en Orientació educativa són un conjunt d’instruments amb validesa científica
que serveixen de suport als programes d’orientació.
Entre les diverses tècniques, tenim:
• Tècniques d’observació
• Tècniques psicomètriques
• L’Entrevista
• Tècniques de treball grupal
• Programes d’intervenció
TÈCNIQUES D’OBSERVACIÓ
Consisteixen en la valoració d’un seguit d’aspectes difícils de quantificar amb instruments de mesura. Per
exemple s’utilitzen llistes de control, anecdotaris, escales d’estimació i d’observacions conductuals, etc.
TÈCNIQUES PSICOMÈTRIQUES
Consisteixen en proves d’intel·ligència, desenvolupament general, aptituds i actituds, personalitat, vocació,

interessos generals i professionals, etc.
L’ENTREVISTA
Es basa en la comunicació interpersonal. A les entrevistes personals s’aprofundeix sobre aspectes relacio-
nats amb sortides professionals, formació complementària, recerca de feina, etc.
La finalitat de l’entrevista són:
• Obtenir informació i dades sobre l’entrevistat per contrastar amb les dades obtingudes per altres
tècniques (tests, qüestionaris, observació...) o bé com a complement de les mateixes; altres vegades,
l’entrevista constituirà l’única font d’informació.
• Facilitar a l’alumnat informació i consell sobre aspectes personals, acadèmic, professionals. etc., del
seu interès.
• Proporcionar a l’entrevistat un major coneixement de si mateix i del món que l’envolta.
• Ajudar l’alumnat a enfrontar-se amb un problema o situació perquè prengui la responsabilitat de decidir
per si mateix.
• Servir de mitjà comprensiu i unificador per entendre de manera global la personalitat de l’entrevistat.
TÈCNICA DE TREBALL GRUPAL
Procedeixen del món empresarial i enriqueixen la personalitat dels participants ja que potencien l’adaptació
social, ensenyen a pensar activament i a escoltar, vencen temors, fomenten la responsabilitat, faciliten la
cooperació, etc.
Algunes tècniques de treball grupal són: debat, seminari, taula rodona, Phillips 66, pluja d’idees, etc.
11

1
ELS PROGRAMES D’INTERVENCIÓ
Són l’instrument principal de desenvolupament del procés d’orientació. Cada vegada n’existeixen de millors.
Per elaborar un programa d’intervenció, han de confluir els següents aspectes:
• Existència d’una demanda al centre: professors, pares, mares...

• Anàlisi de la mateixa pel departament d’orientació.
• Avaluació inicial.
• Anàlisi dels resultats.
• Ubicació del problema dins de l’institució escolar (variables que incideixen sobre la mateixa).
• Presa de decisions i acords dels intervinents.
• Planificació de tasques.
• Priorització i especificació de: els objectius generals i específics, activitats a desenvolupar, metodologia,
materials, temporalització i avaluació.
• Implementació del programa.
• Seguiment.
• Avaluació de la situació sobre la qual s’ha intervingut.

L’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educa-
ció, estableix que la formació professional al sistema educatiu contribuirà a que l’alumnat aconsegueixi els
resultats d’aprenentatge que els permeti: a) Desenvolupar les competències pròpies de cada títol de forma-
ció professional.
El tema anteriorment exposat L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA contribueix a l’adquisició

d’objectius i competències establertes als Reals Decrets dels Cicles Formatius de Formació Professional de
les diferents famílies professionals, a través del Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de Formació i Orienta-
ció Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional, professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més proper. També és im-
portant que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models d’intervenció, etc.
12

1
5. BIBLIOGRAFIA
TRACTATS I MANUALS
BAUSELA HERRERAS, E. “MODELOS DE ORIENTACIÓN E INTERVENCIÓN PSICOPEDAGOGICA: MO-

DELO DE INTERVENCIÓN POR SERVICIOS. Universidad de León.
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ DIEGUEZ, A. (1990). Aproximación a la educación vocacional”. Una perspectiva desde la

reforma educativa, 8, 125-143.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993). Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
REVISTA ESPAÑOLA DE ORIENTACIÓN Y PSICOPEDAGOGÍA
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
SISTEMA EDUCATIU I PROCÉS SELECTIU
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualificaciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualificaciones
Profesionales, modificado por el R.D. 1416/2005.
13

1
• REAL DECRETO 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general de la
formación profesional del sistema educativo.
• REAL DECRETO 127/2014, de 28 de febrero, por el que se regulan aspectos específicos de la
Formación Profesional Básica de las enseñanzas de formación profesional del sistema educativo, se
aprueban catorce títulos profesionales básicos, se fijan sus currículos básicos y se modifica el Real
Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedición de títulos académicos y profesionales
correspondientes a las enseñanzas establecidas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de
Educación. Posteriormente el Real Decreto 356/2014, de 16 de mayo, amplió en siete nuevos títulos
profesionales básicos los catorce títulos establecidos inicialmente en el Real Decreto 127/2014, de 28
de febrero.
• REAL DECRETO 1085/2020, de 9 de diciembre, por el que se establecen convalidaciones de módulos
profesionales de los títulos de Formación Profesional del sistema educativo español y las medidas para
su aplicación, y se modifica el Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la
ordenación general de la formación profesional del sistema educativo.
ESPECÍFICA DEL TEMA
NORMATIVA INDICADA AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS
14

2
TEMA 2
L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL. PRINCIPIS BÀSICS I MO-
DELS D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ INICIAL I EN LA FORMA-
CIÓ CONTÍNUA. AUTOORIENTACIÓ
1. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
1.1. CONCEPTE
1.2. OBJECTIUS
1.3. NIVELLS
2. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMACIÓ INICIAL I EN LA
FORMACIÓ CONTÍNUA
2.1. MODELS
2.2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS
3. AUTOORIENTACIÓ
5. BIBLIOGRAFIA
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi-
ca la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei
orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del sistema educatiu comprèn la Formació Pro-
fessional Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, amb una organització modular, de
durada variable, que integren els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals. La
Formació Professional té per finalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar
la seva adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida, contribuir al
seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica, i permetre la seva progressió
en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació, així com l’aprenentatge al
llarg de la vida.
La Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de cualificaciones y de Formación Profesional, estableix que la

qualificació professional s’obtindrà mitjançant un seguit de competències professionals que poden ser ad-
quirides amb la formació del sistema educatiu, altres tipus de formació i amb l’experiència laboral.
Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la Formación Profesional en el sistema educativo, un dels objectius generals de la Formació Professional
és ‘conèixer els mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera professional, analit-
zant els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
La matèria desenvolupada justifica la importància del tema al context educatiu com a part de la Formació
Professional. El mòdul de Formació i Orientació Laboral és fonamental per aconseguir aquests objectius. La
matèria compresa en aquest tema és totalment vigent, a causa de la creixent importància de l’orientació al
sistema educatiu i altres administracions.
15

2
L’orientació és fonamental al nostre sistema educatiu. El Mòdul de Formació i Orientació Laboral té un gran
component de l’activitat orientativa. La inserció laboral de l’alumnat dels cicles formatius està íntimament
relacionada amb un procés adequat d’orientació.
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de riquesa, la trans-
formació de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el coneixement de les pos-
sibilitats educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la vocació profes-
sional. Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball.
En aquest tema tractarem els aspectes fonamentals de l’orientació professional: models, autoorientació,
principis, etc.
1. L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL

L’orientació és una activitat fonamental. En altres temes vam tractar l’activitat educativa i la seva importància.
Ara ens centrarem en l’Orientació professional i laboral. La necessitat de desenvolupar en els centres una
adequada orientació acadèmica, professional i laboral, es recull en la normativa vigent:
Principis de la LOE (LLEI ORGÀNICA D’EDUCACIÓ, modificada per LOMCE).
Art. 1: ...” f) La orientación educativa y profesional de los estudiantes, como medio necesario
para el logro de una formación personalizada, que propicie una educación integral en
conocimientos, destrezas y valores.”
Art. 5: “6. Corresponde a las Administraciones públicas facilitar el acceso a la información y a la

orientación sobre las ofertas de aprendizaje permanente y las posibilidades de acceso a las
mismas.”
Art. 22: “3. En la educación secundaria obligatoria se prestará especial atención a la orientación
educativa y profesional del alumnado.”
Art. 26: “4. Corresponde a las Administraciones educativas promover las medidas necesarias
para que la tutoría personal de los alumnos y la orientación educativa, psicopedagógica y
profesional, constituyan un elemento fundamental en la ordenación de esta etapa.”
Art. 91 Funcions del professorat: “c) La tutoría de los alumnos, la dirección y la orientación de su
aprendizaje y el apoyo en su proceso educativo, en colaboración con las familias.
d) La orientación educativa, académica y profesional de los alumnos, en colaboración, en su

caso, con los servicios o departamentos especializados”.
Els centres compten amb departaments d’orientació, Professors i tutors que col·laboren en aquesta tasca
d’orientació i professorat de Formació i Orientació laboral.
16

2
Per tant, el professorat ha de donar la seva màxima importància a l’orientació professional i laboral dels
seus alumnes al llarg de l’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, i, de manera especial, en la For-
mació Professional i Formació Professional Bàsica, amb la finalitat última de potenciar i desenvolupar la
autoorientació en l’alumnat.
1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem definir l’orientació com un “procés d’ajuda sistemà-
tica i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per a que es
comprengui i s’accepti a si mateix i a la realitat que l’envolta, assoleixi una major eficiència intel·lectual,
professional i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els altres que amb ell con-
viuen“ (Repetto, 1993).
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte perquè sigui capaç d’escollir i preparar-se ade-
quadament a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la ubicació professional. Tracta
d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials.
L’orientació personal apunta cap a la vida interior de la persona, cap a la seva harmonia interior, equi-
libri personal, coneixement de si mateix, sense perdre les perspectives del seu entorn. La complexitat del
procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifiquen, d’una banda, en què l’elecció professional
comporta adscriure a un tipus de vida concret; i d’altra banda, per la complexitat del món laboral, que con-
tínuament porta a noves professions, mobilitat professional, reconversió professional. Això fa que augmenti
la dificultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o preparació com en l’especialització.
L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i indissociable amb la pràctica docent.
L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que afavoreix la qualitat i millora de l’ensenya-
ment. L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el ple desenvo-
lupament de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació i es recull en la
LOE, modificada per LOMCE, com hem vist en aquest apartat. Quan parlem d’Orientació professional, no
només parlem de l’Orientació per a la inserció, sinó la que es porta a terme dins el sistema educatiu.
L’Orientació professional fora del sistema educatiu consisteix a ajudar a persones desocupades, o
aquelles que vulguin canviar de feina, a aconseguir un lloc de treball. Això s’aconsegueix proporcionant
assessorament, informació i entrenament que faciliti la seva inserció professional.
L’orientació persegueix incrementar l’ocupabilitat d’una persona formant-en tècniques de recerca de feina
com l’elaboració d’un currículum vitae, la preparació d’una entrevista de selecció o la recerca d’ofertes de
feina, així com desenvolupant aquells aspectes personals que l’ajuden en la consecució dels seus objectius,
com augment de l’autoestima, conscienciació que el control de la seva vida depèn d’ella mateixa, etc. Nor-
malment, l’orientació es fa en centres dependents dels serveis públics d’ocupació i els orientadors solen ser
titulats en ciències humanes o socials amb una especialització en l’àrea laboral.
17

2
1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL
Els objectius de l’Orientació Professional i Laboral són:
a. Propiciar l’autoidentificació d’aptituds, coneixements i competències amb valor professionalitzador, la

seva avaluació i sistematització de conformitat amb els camps professionals a què corresponguin.
b. Definir i descriure els interessos individuals i els seus corresponents motivacions, ajudant a detectar i, si
s’escau, evitar qualsevol condicionament sexista o d’un altre tipus.
c. Proporcionar tècniques de registre i avaluació de les aptituds, competències, i interessos ja identificats,
i procediments per agrupar al voltant dels camps professionals sociolaboralment desitjats.
d. Ajudar a identificar els camps professionals menys conformes amb el perfil o perfils potencials deduïbles
del procés anterior, per evitar una elecció significativament equivocada.
e. Explicar l’oferta de Formació Professional general, i la més propera en particular, amb especial
referència al model d’itinerari formatiu que millor s’adequa al perfil potencial de la persona. Si és el
cas, informar sobre oferta formativa europea.
f. Informar tant sobre les tendències generals del mercat laboral, com sobre l’oferta concreta de treball
en els àmbits més propers als que podria aspirar la persona en qüestió, tenint en compte la previsible
evolució futura d’aquest mercat de treball.
g. Orientar sobre la Formació Professional de Base més adequada a cada possible projecte
professionalitzador, que haurà de rebre tant al final de l’ESO, com en cadascuna de les modalitats de
Batxillerat amb els seus respectius camps d’optativitat.
h. Informar i orientar sobre la Formació Professional i la Formació Professional Bàsica.
i. Orientar l’elecció d’itineraris formatius conjugant aptituds i interessos, formació i mercat laboral, i
evitant l’elecció professional determinada per condicionaments sexistes o de qualsevol altra índole i la
dramatització de la presa de decisió.
j. Detectar les incompatibilitats significatives totals o parcials entre l’itinerari escollit i les capacitats del
subjecte, i orientar en la correcció o adaptació dels mateixos.
k. Formar els alumnes com a treballadors responsables, assegurances i coneixedors dels seus deures i
drets, ja com a assalariats ja com a autònoms.
l. Efectuar un seguiment i avaluació de la formació en els centres de treball o empreses des de la
perspectiva de l’orientació professional.
m. Proporcionar procediments i tècniques de recerca i accés a l’ocupació.
n. Efectuar l’assessoria, seguiment i avaluació de la inserció professional de l’alumne en el seu moment
inicial.
o. Facilitar criteris que permetin l’adaptació al lloc de treball.
18

2
1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ EN L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
En el Sistema educatiu, els nivells d’intervenció són:
• ESO i Batxillerat. S’orientarà l’alumnat per a que esculli l’itinerari més idoni i tingui accés a estudis de
Formació Professional (cicles de grau mitjà o grau superior o FPB).
• Cicles Formatius de Formació Professional. Cicles de grau mitjà, cicles de grau superior i FPB.
• Formació professional per a l’ocupació. Millorar l’ocupabilitat dels treballadors i inserir-los en el Mercat
de treball, a través dels Serveis Públics d’Ocupació i altres organismes especialitzats.
2. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’INTERVENCIÓ, EN LA FORMA-

CIÓ INICIAL I EN LA FORMACIÓ CONTÍNUA
2.1. MODELS D’INTERVENCIÓ
Destaquem cinc Models d’intervenció en la Formació professional. Al llibre de F. Rivas, PSICOLOGÍA VO-
CACIONAL: ENFOQUES DEL ASESORAMIENTO s’esmenten els models següents:
1. Model descriptiu basat en la teoria del tret psicològic.

2. Model psicodinàmic.
3. Model rogerià.
4. Model evolutiu.
5. Model conductual-cognitiu.
1. Model descriptiu basat en la teoria del tret psicològic
És la teoria més antiga i amb més tradició dins de l’orientació vocacional, procedeix de principis del segle XX.
Es basa en l’existència d’importants diferències individuals i grupals, i en el mesurament d’aquestes dimen-

sions del comportament (trets) rellevants en l’acompliment professional.
Les accions de l’orientador estan dirigides a contrastar les característiques individuals de l’orientat/da amb
els requeriments de la professió o lloc de treball al qual es vol optar. L’ajustament entre tots dos és l’objectiu
principal del procés orientador.
Té en compte la psicologia diferencial.
Cada persona té un conjunt de trets psicològics (aptituds, interessos, personalitat, motivacions, capacitats
acadèmiques, etc.) que se solen estabilitzar en l’adolescència.
Els llocs de treball i l’exercici de les professions requereixen certs trets i competències per exercir-los.
El procés d’orientació i ajuda se centra en contrastar les característiques individuals del subjecte amb les de
la professió o lloc de treball al qual s’opti.
19

2
Des d’aquest model, l’objectiu de l’orientació professional i decisió vocacional seria l’adequació entre el
subjecte i la professió, és a dir, buscar el major ajust entre els trets individuals i les exigències de la professió
o lloc de treball concret.
Aquest model utilitza com tècniques les proves estandarditzades, i el consell orientador és directiu, centrat
en els fets i trets.
2. Model psicodinàmic
Part la teoria psicoanalític i es fonamenta en les idees analítiques de la personalitat, amb especial importàn-
cia de les motivacions de l’inconscient.
La conducta vocacional i professional és un aspecte més dels que integren el desenvolupament general de
l’individu. L’important és l’ajust personal, i de forma secundària l’ajust professional i laboral, encara que sens
dubte els dos estan directament relacionats.
El desenvolupament vocacional i l’orientació professional tindran com a objectius l’autoconeixement, reela-

boració i reorientació de la personalitat, el que produirà aquest ajust i equilibri personal i en conseqüència,
un adequat ajustament laboral.
Aquest model es recolza en tècniques de la investigació dinàmica –entrevista clínica–, i el consell orienta-
dor se centra en el descobriment de les motivacions inconscients de l’individu, les quals, un cop aflorades
permeten aquest prendre la seva pròpia decisió vocacional i professional.
3. Model rogerià
Es basa en l’obra i teoria de Rogers, i és també conegut com a model centrat en el client o orientació no di-
rectiva. Es fonamenta en l’autonomia i autoresponsabilitat del subjecte, és a dir, a la llibertat de la conducta
personal. La conducta vocacional i l’orientació professional han de ser interpretades en funció de les metes
desitjades pel subjecte.
És un model clarament no directiu, ja que passa al propi subjecte la responsabilitat tant en el procés i desen-
volupament vocacional com en la presa de decisions vocacionals i professionals, La tasca de l’orientador/a
permet al subjecte aclarir el seu problema, acceptar la situació i encarar o adaptar-s’hi de manera respon-
sable, autònoma i creativa.
Aquest model utilitza com a tècnica bàsica la comunicació personal no estructurat, el consell orientador té
com a meta final la clarificació i adequació de l’autoconcepte amb els rols vocacionals i professionals del
orientant, com a subjecte autònom i responsable.
4. Model evolutiu, basat principalment en la teoria de Super
Part dels descobriments de la psicologia del desenvolupament humà. Es basa en la concepció del desen-
volupament psicològic com un continu en el qual apareixen etapes evolutives que s’enllacen unes amb les
altres al llarg de la vida dels subjectes.
Suposa que la decisió vocacional no consisteix tant en un succés com en un procés desenvolupat al llarg
de diferents etapes de la vida. Considera la conducta vocacional com un conjunt de conductes en evolució,
agrupables per etapes.
20

2
El coneixement de l’evolució de la conducta vocacional de l’alumne o del grup d’alumnes ha de permetre a
l’orientació vocacional i professional l’anticipació i prevenció amb la posada en pràctica d’activitats i infor-
mació, i el desenvolupament d’experiències adequades a cada etapa vocacional.
Aquest model es basa en tècniques d’exploració biogràfica de la personalitat (entrevistes i contactes amb
bona estructuració, plantejaments no directius, test estandarditzats...), i el consell orientador té com a objec-
tiu aconseguir al llarg del desenvolupament la maduresa vocacional i professional pròpia de cada etapa
evolutiva.
5. Model conductual-cognitiu
És el model d’aprenentatge social de Krumboltz que intenta conjugar els dos corrents de la psicologia mo-
derna: el conductisme i el cognitivisme.
La conducta vocacional i professional és contemplada de forma multidimensional:
• Condicionada per aprenentatges anteriors.

• Interactuant elements individuals amb factors del medi sociocultural.
Des d’aquest enfocament, l’orientació professional ha de considerar els processos de pensament propis
del subjecte i els condicionants contextuals del medi. Hi ha una clara interacció del subjecte amb el seu
entorn. El procés orientador ha de ser per tant voluntari, sota la responsabilitat del propi subjecte, però al
mateix temps ha d’estar clarament estructurat. Aquest model utilitza tècniques de processament cognitiu i
modificació de conducta, instruments de mesura estandarditzats, entrevistes, i el consell orientador facilita
al subjecte informació amb l’objectiu o meta final d’adquirir i modificar les destreses generals o especifiques
que afavoreixin la presa de decisions eficaces en el camp vocacional, professional i laboral.
El model vocacional a través del currículum i la tutoria (LOE, modificada per LOMCE)
En el sistema educatiu s’incorpora l’orientació laboral i professional dins el propi currículum del centre. Això
suposa la implicació de tots els agents: alumnes, professors, orientador, la família, el centre educatiu i la
societat. L’alumne és un subjecte actiu del seu aprenentatge i autoorientació.
Com ja hem vist, en el sistema educatiu ha diversos models d’orientació: Professors, tutors, Departament
d’Orientació, etc.
El programa d’orientació consta en el Pla de Centre, i implica a tots els tutors. Això porta associat un com-
promís a nivell de la institució escolar, els professors i/o tutors, els pares i mares.
2.2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS MODELS
Tots els models d’orientació tenen premisses diferents, però també tenen uns principis bàsics comuns:
• L’orientació és un dret de l’alumnat.

• L’orientació professional és part del sistema educatiu.
• El procés d’orientació professional i laboral se centra en l’alumnat i en les seves característiques
individuals i interessos.
• L’orientació ha de respectar la llibertat de cada persona.
21

2
• L’orientació és un procés continu mitjançant el sistema educatiu.
• L’orientació professional ha d’implicar al centre educatiu, la família, l’entorn econòmic i social, etc.
• L’orientació ha d’emprar tots els recursos al seu abast.
L’Orientació professional i laboral en el sistema educatiu es centra fonamentalment en l’optativitat de l’ESO,
especialment en els cursos 3r i 4t, en les matèries orientatives especialitzades de la FPB, en els diferents
Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior, en les Modalitats de Batxillerat, etc.
El Departament d’Orientació (juntament amb professorat i tutories) té un paper fonamental, però no oblidem
el paper determinant del professorat de Formació i Orientació laboral, no només pels Mòduls que impar-
teix, sinó per les accions que pot dur a terme.
3. AUTOORIENTACIÓ
L’aute-orientació professional no és més que formular unes quantes preguntes sobre qui som ara i qui prete-
nem ser en un futur, sobre quins objectius volem complir i quines no són tan importants, en definitiva, sobre
el que pretenem en aquesta vida.
Per poder orientar-nos bé en el complicat món laboral, primer hem de conèixer-nos molt bé a nosaltres
mateixos per poder marcar-nos objectius d’acord a les nostres possibilitats. És per això que s’utilitza el con-
cepte de Projecte personal.
El projecte personal és com una guia en la qual ens preguntem i responem sobre aquelles qüestions fona-
mentals en el desenvolupament de la nostra vida.
La condició fonamental d’una bona orientació professional rau en la pròpia maduresa i formació de la
persona, en la seva pròpia capacitat per conèixer-se a si mateixa i per prendre decisions realistes i respon-
sables, tenint en compte tots els factors necessaris.
Aquesta capacitat per a la autoorientació s’ha de desenvolupar al llarg de tot el procés formatiu de l’ense-
nyament obligatori i postobligatori, i és inherent al mateix concepte de formació integral.
Una idea de projecte personal pot ser:
3.1. CONEIXEMENT PERSONAL
“La veritable perfecció d’un home consisteix no en el que té, sinó en el que és.”
Oscar Wilde
Coneixement personal, conèixer-se un mateix amb les seves virtuts i els seus defectes. Cadascú és lliure i di-
ferent dels altres, cadascú suposa un univers diferent al que hem indagar per conèixer els detalls importants
dels quals es nodreix. És per això que hem de saber els nostres punts forts, les nostres debilitats, les nostres
il·lusions, els nostres temors, les nostres capacitats i, per descomptat, els nostres límits. El coneixement per-
sonal es basa no en saber què tinc sinó a saber qui sóc, com sóc i perquè sóc qui sóc. És per aquest motiu
que l’autoconeixement cobra tanta rellevància, no només en la recerca d’una feina, sinó també en el procés
d’autorealització d’un mateix.
22

2
3.1.1. CARACTERÍSTIQUES PERSONALS
Les característiques personals són bàsiques per saber en quins llocs de treballs pot la persona realitzar de
manera més efectiva la seva feina corresponent.
S’entén per característiques personals el conjunt de trets que defineixen a una persona ja sigui des del punt
de vista propi com des del punt de vista aliè.
Però és bo saber una mica més sobre com descriure a part del típic, alta, morena, ulls marrons, etc.
3.1.2. CAPACITATS
Les capacitats són les aptituds o habilitats que queden patents en les activitats que realitzem. Entre les capa-
citats bàsiques cal destacar les anomenades “capacitats clau”: són aquelles que ens ajudaran en la inserció
laboral i en el treball en grup.
Són capacitats clau les següents, entre altres:
• Resolució de problemes
• Iniciativa
• Treball en equip
• Autonomia
• Organització del treball
• Relació Inter-personal
3.1.3. FORMACIÓ ACTUAL
La formació és una de les parts més importants per a l’obtenció d’un lloc de treball. Invertir en formació és
invertir en qualitat de vida i tot el temps i diners que li dediquem a l’estudi, sempre ens acabarà reportant
beneficis i alegries.
3.1.4. INTERESSOS PERSONALS
Aquest apartat correspon als interessos propis amb respecte al lloc de treball que desitgem, és a dir, treba-
llar a torn complet, a torn partit, a jornada intensiva, torn de matí, de tarda, de nit o de caps de setmana,...
Treballar sol o en equip, treballar de cara al públic o no, en un lloc tancat o a l’aire lliure, etc.
És important saber una mica les característiques del lloc de treball que esperem trobar perquè si abans
d’anar a l’entrevista ja tenim clares aquestes idees és més senzill decidir si aquesta oferta és o no adequada.
23

2
3.1.5. SIGNIFICAT DEL TREBALL
Diners, plaer, autorealització, una manera de conèixer gent,... No tots perseguim les mateixes metes en la
vida i, a la feina, és clar que tampoc. Hi ha qui busca en el treball una manera de créixer com a persona,
altres busquen guanyar diners, altres canviar la seva posició social, altres donar-se a conèixer i altres arri-
bar a la cúspide empresarial. Cadascú es marca uns o altres límits segons el que busca a la feina.
3.2. OBJECTIU PROFESSIONAL
A més de conèixer-nos a nosaltres mateixos hem de conèixer el món laboral al qual ens volem incorporar,
si està o no saturat, si hi ha molta demanda de personal qualificat, els salaris mínims i el conveni col·lectiu
d’aplicació entre altres aspectes. Saber en quina professió ens agradaria treballar i conèixer una mica les
tasques i funcions dels professionals d’aquest sector.
3.3. OBJECTIU FORMATIU
Finalment, hem d’investigar quins requisits formatius calen per poder optar a aquesta professió i, en cas de
no complir-los, buscar la manera d’aconseguir-los en un breu espai de temps.
La autoorientació és doncs, un procés fonamental en la presa de decisions.

L’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica
2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei orgànica d’Educa-
ció, estableix que la formació professional al sistema educatiu contribuirà a que l’alumnat aconsegueixi els
resultats d’aprenentatge que els permeti: a) Desenvolupar les competències pròpies de cada títol de forma-
ció professional.
El tema anteriorment exposat L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL contribueix a l’adquisició d’ob-

jectius i competències establertes als Reals Decrets dels Cicles Formatius de Formació Professional de les
diferents famílies professionals, a través del Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de Formació i Orienta-
ció Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional, professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més proper. També és im-
portant que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models d’intervenció, etc.
24

2
5. BIBLIOGRAFIA
TRACTATS I MANUALS
BAUSELA HERRERAS, E. “MODELOS DE ORIENTACIÓN E INTERVENCIÓN PSICOPEDAGOGICA: MO-

DELO DE INTERVENCIÓN POR SERVICIOS. Universidad de León.
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ DIEGUEZ, A. (1990). Aproximación a la educación vocacional”. Una perspectiva desde la

reforma educativa, 8, 125-143.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993). Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
REVISTA ESPAÑOLA DE ORIENTACIÓN Y PSICOPEDAGOGÍA
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
SISTEMA EDUCATIU I PROCÉS SELECTIU
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualificaciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualificaciones
Profesionales, modificado por el R.D. 1416/2005.
25

2
• REAL DECRETO 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general de la
formación profesional del sistema educativo.
• REAL DECRETO 127/2014, de 28 de febrero, por el que se regulan aspectos específicos de la
Formación Profesional Básica de las enseñanzas de formación profesional del sistema educativo, se
aprueban catorce títulos profesionales básicos, se fijan sus currículos básicos y se modifica el Real
Decreto 1850/2009, de 4 de diciembre, sobre expedición de títulos académicos y profesionales
correspondientes a las enseñanzas establecidas en la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de
Educación. Posteriormente el Real Decreto 356/2014, de 16 de mayo, amplió en siete nuevos títulos
profesionales básicos los catorce títulos establecidos inicialmente en el Real Decreto 127/2014, de 28
de febrero.
• REAL DECRETO 1085/2020, de 9 de diciembre, por el que se establecen convalidaciones de módulos
profesionales de los títulos de Formación Profesional del sistema educativo español y las medidas para
su aplicación, y se modifica el Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la
ordenación general de la formación profesional del sistema educativo.
ESPECÍFICA DEL TEMA
NORMATIVA INDICADA AL DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS
26

Temes 1 I 2 Cat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Temes 1 I 2 Cat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Rafael Àngel Gallego Garcia

Manuela Pilar Millán Sanjuan

Temari d’oposicions de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL I  versió en català

Pilar Hernández Blázquez

Edificio CREA · Avda. de las Jacarandas nº 2 - loft 327

CUB_TEM_FOL_I_CAT.indd Todas las páginas 08/04/2021 10:07:00

Pilar Hernández Blázquez

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 1 08/04/2021 10:03:39

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 2 08/04/2021 10:03:39

TEMA 2 L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I LABORAL. PRINCIPIS BÀSICS I MODELS D’IN-

TEMA 3 L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PROFESSIONAL ALS DIFERENTS PAÏSOS DE LA

TEMA 4 L’ORGANITZACIÓ DEL SISTEMA D’ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PROFESSIONAL A

TEMA 5 EL DEPARTAMENT D’ORIENTACIÓ. FUNCIONS. EL PLA D’ORIENTACIÓ ACADÈ-

TEMA 6 L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL I ELS PROGRAMES DE TRANSICIÓ A LA VIDA

TEMA 7 ELS PREJUDICIS SEXISTES I RACISTES A L’EDUCACIÓ I A LA FEINA. ORIENTACIÓ

TEMA 8 ANÀLISI I AVALUACIÓ DEL POTENCIAL PROFESSIONAL I DELS INTERESSOS PER-

TEMA 9 LA INFORMACIÓ PROFESSIONAL A L’ORIENTACIÓ. CONCEPTE I MÈTODE:

TEMA 10 ORGANITZACIÓ OCUPACIONAL DEL SISTEMA PRODUCTIU I ORIENTACIÓ.

TEMA 11 LA PRESA DE DECISIONS A L’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL. MODELS. MADU-

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 3 08/04/2021 10:03:39

TEMA 13 EL MERCAT LABORAL. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ. EVOLUCIÓ DE LA POBLA-

TEMA 14 EXIGÈNCIES D’ADAPTACIÓ AL MEDI LABORAL I AL LLOC DE TREBALL. CAPACI-

TEMA 15 DISCAPACITAT I NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS. SUPORTS ESPECÍFICS A

TEMA 16 PETITS GRUPS I ORGANITZACIÓ. EL GRUP COM A SISTEMA OBERT. FORMA-

TEMA 17 EL LIDERATGE COM A TRET DE PERSONALITAT. LA INFLUÈNCIA DELS LÍDERS EN

TEMA 18 ELS EQUIPS DE TREBALL. DINÀMICA DE GRUPS. TÈCNIQUES DE DINÀMICA I

TEMA 19 LA MOTIVACIÓ LABORAL. DEFINICIÓ, TEORIES I PROCÉS DE MOTIVACIÓ. LES

TEMA 20 L’EMPRESA COM A SISTEMA SOCIAL INTEGRAT. LA CULTURA EMPRESARIAL.

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 4 08/04/2021 10:03:39

La Ley Orgánica 5/2002, de 19 de junio, de cualiﬁcaciones y de Formación Profesional, estableix que la

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 5 08/04/2021 10:03:39

1. L’ORIENTACIÓ COM A ACTIVITAT EDUCATIVA

1.1. CONCEPTE D’ORIENTACIÓ

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 6 08/04/2021 10:03:39

1.2. OBJECTIUS DE L’ORIENTACIÓ

L’Orientació educativa ha de garantir l’educació integral de l’alumnat. Això s’aconsegueix a través de la

Els objectius de l’orientació educativa són:

» Contribuir a la personalització de l’educació.

» Ajustar la resposta educativa a les necessitats particulars dels alumnes.

» Cooperar als aspectes orientadors de l’educació.

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 7 08/04/2021 10:03:39

» Garantir aquells elements educatius més diferenciats i especialitzats.

» Prevenir les diﬁcultats d’aprenentatge.

» Assegurar la continuïtat educativa a través de les diferents àrees, cicles, etapes.

1.3. NIVELLS D’INTERVENCIÓ

Els nivells d’intervenció es resumeixen en aquests tres:

A. A l’Aula, on l’acció tutorial i docent és fonamental.

2. PRINCIPIS BÀSICS COMUNS ALS DIFERENTS MODELS D’ORI-

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 8 08/04/2021 10:03:39

» L’orientació com a procés clínic.

» L’orientació com a consell procés d’ajuda per a la presa de decisions.

» L’orientació com a sistema metodològica eclèctic

• Models contemporanis d’Orientació (centrats en la institució escolar i a les organitzacions educatives;

» L’orientació com a reconstrucció social.

» L’orientació com a acció intencional i diferenciada de l’educació.

» L’orientació facilitadora del desenvolupament personal.

» Models centrats en les necessitats socials contemporànies;

» L’orientació com a tècnica consultiva o intervenció indirecta.

» Les intervencions primàries i secundàries: la teoria de l’orientació activadora.

» Els Programes Integrals d’Orientació preventiva.

» Orientació per a l’adquisició de les habilitats de vida.

Parker classiﬁca els models en funció de l’estil i l’actitud de l’orientador en el desenvolupament de la

TRIPAS_TM FOL I CAT - 2021.indd 9 08/04/2021 10:03:39