Professional Documents
Culture Documents
Temes 1 I 2 Cat
Temes 1 I 2 Cat
FORMACIÓ i
ORIENTACIÓ
LABORAL I
Educàlia editorial
Educàlia Editorial
FORMACIÓ i
ORIENTACIÓ
LABORAL I
Versió en català
Educàlia Editorial
Av. de les Jacarandas 2 loft 327 46100 Burjassot-València
Tel. 960 624 309 - 963 768 542 - 610 900 111
Email: educaliaeditorial@e-ducalia.com
www.e-ducalia.com
0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi-
ca la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei
orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del sistema educatiu comprèn la Formació Pro-
fessional Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, amb una organització modular, de
durada variable, que integren els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals. La
Formació Professional té per finalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar
la seva adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida, contribuir al
seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica, i permetre la seva progressió
en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació, així com l’aprenentatge al
llarg de la vida.
Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la Formación Profesional en el sistema educativo, un dels objectius generals de la Formació Professional
és ‘conèixer els mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera professional, analit-
zant els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
En aquest context educatiu, l’Anàlisi i Avaluació del potencial professional des de la seva vessant vocaci-
onal i professional és un aspecte fonamental als estudis de Formació Professional, ja que serveix d’ajuda i
guia en la presa de decisions a l’hora d’optar per una feina, així com en la inserció professional.
L’orientació és fonamental al nostre sistema educatiu. El Mòdul de Formació i Orientació Laboral té un gran
component de l’activitat orientativa. La inserció laboral de l’alumnat dels cicles formatius està íntimament
relacionada amb un procés adequat d’orientació.
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de riquesa, la trans-
formació de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el coneixement de les pos-
sibilitats educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la vocació profes-
sional. Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball. En aquest tema tractarem
els aspectes fonamentals d’orientació educativa com els principis bàsics, models d’orientació, tècniques
d’orientació, etc.
Mitjançant el professorat, l’alumnat rep ajuda per adquirir un millor coneixement de si mateix i informació
sobre les alternatives que els ofereixen durant els seus estudis i les opcions que tindran a concloure’ls tant en
el món acadèmic com en el laboral... En definitiva, es tracta que l’alumnat aprengui a prendre decisions en
relació amb el seu futur immediat.
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem definir l’orientació com un “procés d’ajuda sistemàtica
i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per a que es com-
prengui i s’accepti a si mateix i la realitat que l’envolta, assoleixi una major eficiència intel·lectual, professional
i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els del seu voltant“ (Repetto, 1993).
Bisquerra defineix l’orientació psicopedagògica com “un procés d’ajuda contínua, a totes les persones, en
tots els seus aspectes, amb una finalitat de prevenció i desenvolupament, mitjançant programes d’interven-
ció educativa i social basats en principis científics i filosòfic”.
L’orientació acadèmica és un procés d’ajuda a l’estudiant per a que sigui capaç de resoldre els proble-
mes que la vida acadèmica li planteja. Per tant, el procés d’ajuda es refereix sempre a situacions d’ajuda
en activitats escolars, i per a que al llarg del seu recorregut per l’escola realitzi eleccions d’acord amb els
seus interessos, capacitats i amb la seva situació personal. El tipus d’ajuda que l’orientació escolar ofereix
presenta característiques diferents segons l’edat i nivell de l’escolar.
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte per a que sigui capaç d’escollir i preparar-se
adequadament per a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la ubicació professional.
Tracta d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials. L’orientació personal apunta cap
a la vida interior de l’home, la seva harmonia interior, equilibri personal i coneixement de si mateix, sense
perdre les perspectives del seu entorn.
La complexitat del procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifiquen, d’una banda, en què
l’elecció professional comporta adscriure’s a un tipus de vida concret, i d’altra banda, per la complexitat del
món laboral, que contínuament porta a noves professions, mobilitat professional, reconversió professional.
Això fa que augmenti la dificultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o preparació com
en l’especialització. L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i indissociable amb
la pràctica docent. L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que afavoreix la qualitat i
millora de l’ensenyament. L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el ple desenvo-
lupament de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació.
A l’actual legislació, la LOE, modificada per LOMCE, l’orientació està recollida a l’art. 1. Principis i fins de
l’educació: “f) L’orientació educativa i professional dels estudiants, com a mitjà necessari per a l’assoliment
d’una formació personalitzada, que propiciï una educació integral en coneixements, destreses i valors.”
També a l’art. 2 i 5. A l’art. 22 “3. A l’educació secundària obligatòria es prestarà especial atenció a l’ori-
entació educativa i professional de l’alumnat“. Es considera una de les funcions fonamentals del professorat.
» Contribuir a l’adequada relació i interacció entre els diferents integrants de la comunitat educativa.
» Contribuir a tota classe de factors d’innovació i de qualitat que redunden en una millor educació,
en una educació orientadora i en el suport tècnic a l’oferta educativa.
» Realitzar una orientació vocacional i professional que faciliti l’accés a estudis posteriors o la
incorporació a la vida activa.
Analitzarem els models d’intervenció com a estratègies per aconseguir uns resultats proposats. Els models
d’orientació segons Bisquerra (1998) suggereixen processos i procediments concrets d’actuació, és a dir,
es poden considerar com “guies per a l’acció”. Al llarg de la història han anat sorgint diversos models. La
investigació ha contribuït a determinar l’eficiència d’aquests models. En el marc de l’orientació educativa
trobem, per exemple, tres definicions específiques de models:
Seguint un criteri històric, Rodríguez Monereo assenyala els següents “models d’orientació educativa i
professional al segle XX”:
• Models històrics; el model d’Orientació Vocacional de Frank Parsons (1980) i el model de Brewer que
assimilava l’orientació i l’educació (1914).
• Models moderns d’Orientació Educativa i Professional;
» L’orientació entesa com classificació i ajuda a l’ajust o adaptació (de Koos i Kefauver, 1932).
• Model de counseling: centrat en l’acció directa sobre l’individu per tractar situacions dèficit. Encara
deslligat del procés educatiu, la seva demanda aconsella una prudent utilització.
• Model de consulta: centrat en l’acció indirecta sobre grups o individus, ha adquirit un gran interès,
exercint la seva funció des d’una perspectiva terapèutica, preventiva o de desenvolupament.
• Model tecnològic: amb les limitacions pròpies de qualsevol mitjà tecnològic i el desconeixement del
mateix, aquest model, que pretén fonamentalment informar i que gaudeix d’un important auge en altres
països, desenvolupa en el nostre experiències de moment poc rellevants.
• Model de serveis: centrat en l’acció directa sobre alguns membres de la població, generalment en
situacions de risc o dèficit.
• Model de programes: una intervenció a través d’aquest model d’acció directa sobre grups és una
garantia del caràcter educatiu de l’orientació.
• Model de serveis actuant per programes: presenta la particularitat de considerar l’anàlisi de necessitats
com a pas previ a qualsevol planificació i, un cop detectades i prioritzada aquestes necessitats,
dissenyar programes d’intervenció que donin satisfacció a les mateixes.
Tots aquests models tenen uns principis comuns:
• PRINCIPI DE PREVENCIÓ. Suposa actuacions de tipus proactiu; es tracta d’actuar abans que sorgeixi
el problema. La prevenció com a concepte comunitari, posa el seu èmfasi en el grup o comunitat,
pretén reduir els riscos de la totalitat dels membres d’un sistema, millorant les condicions existents o
prevenint possibles problemes.
• PRINCIPI DE DESENVOLUPAMENT. El principi de desenvolupament implica una orientació que
atengui tots els aspectes del desenvolupament humà. Suposa considerar l’individu en un continu
creixement i l’orientació com un procés continu dirigit al desenvolupament integral de la persona. Dins
d’aquest procés, en alguns «moments crítics» l’orientació ha de ser particularment intensa.
• PRINCIPI D’INTERVENCIÓ SOCIAL. Segons aquest principi l’orientació no només ha de tenir en
compte el context en què es realitza, sinó també la possibilitat d’intervenir sobre el propi context.
L’activitat orientadora estarà dirigida a la modificació d’aspectes concrets del context. Així mateix,
l’orientació, des d’aquesta perspectiva, intentarà ajudar l’alumne a conscienciar-se sobre els obstacles
que se li ofereixen en el seu context i li dificulten l’assoliment dels seus objectius personals, perquè pugui
afrontar el canvi necessari d’aquests obstacles.
10
• Tècniques d’observació
• Tècniques psicomètriques
• L’Entrevista
• Tècniques de treball grupal
• Programes d’intervenció
TÈCNIQUES D’OBSERVACIÓ
Consisteixen en la valoració d’un seguit d’aspectes difícils de quantificar amb instruments de mesura. Per
exemple s’utilitzen llistes de control, anecdotaris, escales d’estimació i d’observacions conductuals, etc.
TÈCNIQUES PSICOMÈTRIQUES
L’ENTREVISTA
Es basa en la comunicació interpersonal. A les entrevistes personals s’aprofundeix sobre aspectes relacio-
nats amb sortides professionals, formació complementària, recerca de feina, etc.
• Obtenir informació i dades sobre l’entrevistat per contrastar amb les dades obtingudes per altres
tècniques (tests, qüestionaris, observació...) o bé com a complement de les mateixes; altres vegades,
l’entrevista constituirà l’única font d’informació.
• Facilitar a l’alumnat informació i consell sobre aspectes personals, acadèmic, professionals. etc., del
seu interès.
• Proporcionar a l’entrevistat un major coneixement de si mateix i del món que l’envolta.
• Ajudar l’alumnat a enfrontar-se amb un problema o situació perquè prengui la responsabilitat de decidir
per si mateix.
• Servir de mitjà comprensiu i unificador per entendre de manera global la personalitat de l’entrevistat.
TÈCNICA DE TREBALL GRUPAL
Procedeixen del món empresarial i enriqueixen la personalitat dels participants ja que potencien l’adaptació
social, ensenyen a pensar activament i a escoltar, vencen temors, fomenten la responsabilitat, faciliten la
cooperació, etc.
Algunes tècniques de treball grupal són: debat, seminari, taula rodona, Phillips 66, pluja d’idees, etc.
11
Són l’instrument principal de desenvolupament del procés d’orientació. Cada vegada n’existeixen de millors.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de Formació i Orienta-
ció Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional, professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més proper. També és im-
portant que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models d’intervenció, etc.
12
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993). Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualificaciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualificaciones
Profesionales, modificado por el R.D. 1416/2005.
13
14
0. INTRODUCCIÓ. JUSTIFICACIÓ
Segons estableix l’actual Llei Educativa: Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifi-
ca la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, LOMLOE, Llei orgànica de Modificació de la Llei
orgànica d’Educació, la Formació la Formació Professional del sistema educatiu comprèn la Formació Pro-
fessional Bàsica, i els Cicles Formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, amb una organització modular, de
durada variable, que integren els continguts teoricopràctics adequats als diversos camps professionals. La
Formació Professional té per finalitat preparar a l’alumnat per a l’activitat en un camp professional i facilitar
la seva adaptació a les modificacions laborals que poden produir-se al llarg de la seva vida, contribuir al
seu desenvolupament personal i a l’exercici d’una ciutadania democràtica, i permetre la seva progressió
en el sistema educatiu i en el sistema de formació professional per a l’ocupació, així com l’aprenentatge al
llarg de la vida.
Citant l’Article 3 del Real Decreto 1147/2011, de 29 de julio, por el que se establece la ordenación general
de la Formación Profesional en el sistema educativo, un dels objectius generals de la Formació Professional
és ‘conèixer els mecanismes d’inserció professional, així com gestionar la seva carrera professional, analit-
zant els itineraris formatius més adequats per millorar la seva ocupabilitat’.
La matèria desenvolupada justifica la importància del tema al context educatiu com a part de la Formació
Professional. El mòdul de Formació i Orientació Laboral és fonamental per aconseguir aquests objectius. La
matèria compresa en aquest tema és totalment vigent, a causa de la creixent importància de l’orientació al
sistema educatiu i altres administracions.
15
El treball és una activitat que engloba múltiples aspectes: la productivitat, la creació de riquesa, la trans-
formació de recursos, la integració social, el consum, la satisfacció de necessitats, etc. El treballador/a és
l’artífex de tot això, perquè és qui produeix. Per tant, l’elecció d’una professió i el coneixement de les pos-
sibilitats educatives, formatives i laborals és fonamental al nostre sistema educatiu, especialment als cicles
formatius i al mòdul de FOL. Per això hi ha d’haver uns models i uns recursos orientatius que el professorat
de FOL ha de posar en pràctica.
Hem de conscienciar l’alumnat de la importància dels itineraris adequats i la recerca de la vocació profes-
sional. Això és vital per evitar el fracàs escolar i la inserció en el mercat de treball.
En aquest tema tractarem els aspectes fonamentals de l’orientació professional: models, autoorientació,
principis, etc.
Art. 1: ...” f) La orientación educativa y profesional de los estudiantes, como medio necesario
para el logro de una formación personalizada, que propicie una educación integral en
conocimientos, destrezas y valores.”
Art. 22: “3. En la educación secundaria obligatoria se prestará especial atención a la orientación
educativa y profesional del alumnado.”
Art. 26: “4. Corresponde a las Administraciones educativas promover las medidas necesarias
para que la tutoría personal de los alumnos y la orientación educativa, psicopedagógica y
profesional, constituyan un elemento fundamental en la ordenación de esta etapa.”
Art. 91 Funcions del professorat: “c) La tutoría de los alumnos, la dirección y la orientación de su
aprendizaje y el apoyo en su proceso educativo, en colaboración con las familias.
Els centres compten amb departaments d’orientació, Professors i tutors que col·laboren en aquesta tasca
d’orientació i professorat de Formació i Orientació laboral.
16
L’orientació és un procés inherent a l’educació. Podem definir l’orientació com un “procés d’ajuda sistemà-
tica i professional a un subjecte, mitjançant tècniques psicopedagògiques i factors humans, per a que es
comprengui i s’accepti a si mateix i a la realitat que l’envolta, assoleixi una major eficiència intel·lectual,
professional i personal, i es relacioni més satisfactòriament amb si mateix i amb els altres que amb ell con-
viuen“ (Repetto, 1993).
L’orientació professional és un procés d’ajuda al subjecte perquè sigui capaç d’escollir i preparar-se ade-
quadament a una professió o treball determinat, implica decisió, formació i la ubicació professional. Tracta
d’integrar les exigències personals amb les necessitats socials.
L’orientació personal apunta cap a la vida interior de la persona, cap a la seva harmonia interior, equi-
libri personal, coneixement de si mateix, sense perdre les perspectives del seu entorn. La complexitat del
procés d’orientació i la seva dimensió educativa es justifiquen, d’una banda, en què l’elecció professional
comporta adscriure a un tipus de vida concret; i d’altra banda, per la complexitat del món laboral, que con-
tínuament porta a noves professions, mobilitat professional, reconversió professional. Això fa que augmenti
la dificultat en els successius moments d’elecció, tant en la formació o preparació com en l’especialització.
L’activitat orientadora es realitza, sobretot, en vinculació estreta i indissociable amb la pràctica docent.
L’Orientació és per al Sistema Educatiu un element essencial que afavoreix la qualitat i millora de l’ensenya-
ment. L’orientació = educació.
L’Orientació està recollida en les diferents legislacions que han regit l’educació, des de la Llei d’Educació
del 70. En l’art. 27 de la Constitució Espanyola es recull que “l’educació tindrà per objecte el ple desenvo-
lupament de la personalitat humana”. A la LOGSE també es recollia àmpliament l’orientació i es recull en la
LOE, modificada per LOMCE, com hem vist en aquest apartat. Quan parlem d’Orientació professional, no
només parlem de l’Orientació per a la inserció, sinó la que es porta a terme dins el sistema educatiu.
L’Orientació professional fora del sistema educatiu consisteix a ajudar a persones desocupades, o
aquelles que vulguin canviar de feina, a aconseguir un lloc de treball. Això s’aconsegueix proporcionant
assessorament, informació i entrenament que faciliti la seva inserció professional.
L’orientació persegueix incrementar l’ocupabilitat d’una persona formant-en tècniques de recerca de feina
com l’elaboració d’un currículum vitae, la preparació d’una entrevista de selecció o la recerca d’ofertes de
feina, així com desenvolupant aquells aspectes personals que l’ajuden en la consecució dels seus objectius,
com augment de l’autoestima, conscienciació que el control de la seva vida depèn d’ella mateixa, etc. Nor-
malment, l’orientació es fa en centres dependents dels serveis públics d’ocupació i els orientadors solen ser
titulats en ciències humanes o socials amb una especialització en l’àrea laboral.
17
18
• ESO i Batxillerat. S’orientarà l’alumnat per a que esculli l’itinerari més idoni i tingui accés a estudis de
Formació Professional (cicles de grau mitjà o grau superior o FPB).
• Cicles Formatius de Formació Professional. Cicles de grau mitjà, cicles de grau superior i FPB.
• Formació professional per a l’ocupació. Millorar l’ocupabilitat dels treballadors i inserir-los en el Mercat
de treball, a través dels Serveis Públics d’Ocupació i altres organismes especialitzats.
Destaquem cinc Models d’intervenció en la Formació professional. Al llibre de F. Rivas, PSICOLOGÍA VO-
CACIONAL: ENFOQUES DEL ASESORAMIENTO s’esmenten els models següents:
És la teoria més antiga i amb més tradició dins de l’orientació vocacional, procedeix de principis del segle XX.
Les accions de l’orientador estan dirigides a contrastar les característiques individuals de l’orientat/da amb
els requeriments de la professió o lloc de treball al qual es vol optar. L’ajustament entre tots dos és l’objectiu
principal del procés orientador.
Cada persona té un conjunt de trets psicològics (aptituds, interessos, personalitat, motivacions, capacitats
acadèmiques, etc.) que se solen estabilitzar en l’adolescència.
Els llocs de treball i l’exercici de les professions requereixen certs trets i competències per exercir-los.
El procés d’orientació i ajuda se centra en contrastar les característiques individuals del subjecte amb les de
la professió o lloc de treball al qual s’opti.
19
Aquest model utilitza com tècniques les proves estandarditzades, i el consell orientador és directiu, centrat
en els fets i trets.
2. Model psicodinàmic
Part la teoria psicoanalític i es fonamenta en les idees analítiques de la personalitat, amb especial importàn-
cia de les motivacions de l’inconscient.
La conducta vocacional i professional és un aspecte més dels que integren el desenvolupament general de
l’individu. L’important és l’ajust personal, i de forma secundària l’ajust professional i laboral, encara que sens
dubte els dos estan directament relacionats.
Aquest model es recolza en tècniques de la investigació dinàmica –entrevista clínica–, i el consell orienta-
dor se centra en el descobriment de les motivacions inconscients de l’individu, les quals, un cop aflorades
permeten aquest prendre la seva pròpia decisió vocacional i professional.
3. Model rogerià
Es basa en l’obra i teoria de Rogers, i és també conegut com a model centrat en el client o orientació no di-
rectiva. Es fonamenta en l’autonomia i autoresponsabilitat del subjecte, és a dir, a la llibertat de la conducta
personal. La conducta vocacional i l’orientació professional han de ser interpretades en funció de les metes
desitjades pel subjecte.
És un model clarament no directiu, ja que passa al propi subjecte la responsabilitat tant en el procés i desen-
volupament vocacional com en la presa de decisions vocacionals i professionals, La tasca de l’orientador/a
permet al subjecte aclarir el seu problema, acceptar la situació i encarar o adaptar-s’hi de manera respon-
sable, autònoma i creativa.
Aquest model utilitza com a tècnica bàsica la comunicació personal no estructurat, el consell orientador té
com a meta final la clarificació i adequació de l’autoconcepte amb els rols vocacionals i professionals del
orientant, com a subjecte autònom i responsable.
Part dels descobriments de la psicologia del desenvolupament humà. Es basa en la concepció del desen-
volupament psicològic com un continu en el qual apareixen etapes evolutives que s’enllacen unes amb les
altres al llarg de la vida dels subjectes.
Suposa que la decisió vocacional no consisteix tant en un succés com en un procés desenvolupat al llarg
de diferents etapes de la vida. Considera la conducta vocacional com un conjunt de conductes en evolució,
agrupables per etapes.
20
Aquest model es basa en tècniques d’exploració biogràfica de la personalitat (entrevistes i contactes amb
bona estructuració, plantejaments no directius, test estandarditzats...), i el consell orientador té com a objec-
tiu aconseguir al llarg del desenvolupament la maduresa vocacional i professional pròpia de cada etapa
evolutiva.
5. Model conductual-cognitiu
És el model d’aprenentatge social de Krumboltz que intenta conjugar els dos corrents de la psicologia mo-
derna: el conductisme i el cognitivisme.
El model vocacional a través del currículum i la tutoria (LOE, modificada per LOMCE)
En el sistema educatiu s’incorpora l’orientació laboral i professional dins el propi currículum del centre. Això
suposa la implicació de tots els agents: alumnes, professors, orientador, la família, el centre educatiu i la
societat. L’alumne és un subjecte actiu del seu aprenentatge i autoorientació.
Com ja hem vist, en el sistema educatiu ha diversos models d’orientació: Professors, tutors, Departament
d’Orientació, etc.
El programa d’orientació consta en el Pla de Centre, i implica a tots els tutors. Això porta associat un com-
promís a nivell de la institució escolar, els professors i/o tutors, els pares i mares.
Tots els models d’orientació tenen premisses diferents, però també tenen uns principis bàsics comuns:
21
El Departament d’Orientació (juntament amb professorat i tutories) té un paper fonamental, però no oblidem
el paper determinant del professorat de Formació i Orientació laboral, no només pels Mòduls que impar-
teix, sinó per les accions que pot dur a terme.
3. AUTOORIENTACIÓ
L’aute-orientació professional no és més que formular unes quantes preguntes sobre qui som ara i qui prete-
nem ser en un futur, sobre quins objectius volem complir i quines no són tan importants, en definitiva, sobre
el que pretenem en aquesta vida.
Per poder orientar-nos bé en el complicat món laboral, primer hem de conèixer-nos molt bé a nosaltres
mateixos per poder marcar-nos objectius d’acord a les nostres possibilitats. És per això que s’utilitza el con-
cepte de Projecte personal.
El projecte personal és com una guia en la qual ens preguntem i responem sobre aquelles qüestions fona-
mentals en el desenvolupament de la nostra vida.
La condició fonamental d’una bona orientació professional rau en la pròpia maduresa i formació de la
persona, en la seva pròpia capacitat per conèixer-se a si mateixa i per prendre decisions realistes i respon-
sables, tenint en compte tots els factors necessaris.
Aquesta capacitat per a la autoorientació s’ha de desenvolupar al llarg de tot el procés formatiu de l’ense-
nyament obligatori i postobligatori, i és inherent al mateix concepte de formació integral.
“La veritable perfecció d’un home consisteix no en el que té, sinó en el que és.”
Oscar Wilde
Coneixement personal, conèixer-se un mateix amb les seves virtuts i els seus defectes. Cadascú és lliure i di-
ferent dels altres, cadascú suposa un univers diferent al que hem indagar per conèixer els detalls importants
dels quals es nodreix. És per això que hem de saber els nostres punts forts, les nostres debilitats, les nostres
il·lusions, els nostres temors, les nostres capacitats i, per descomptat, els nostres límits. El coneixement per-
sonal es basa no en saber què tinc sinó a saber qui sóc, com sóc i perquè sóc qui sóc. És per aquest motiu
que l’autoconeixement cobra tanta rellevància, no només en la recerca d’una feina, sinó també en el procés
d’autorealització d’un mateix.
22
Les característiques personals són bàsiques per saber en quins llocs de treballs pot la persona realitzar de
manera més efectiva la seva feina corresponent.
S’entén per característiques personals el conjunt de trets que defineixen a una persona ja sigui des del punt
de vista propi com des del punt de vista aliè.
Però és bo saber una mica més sobre com descriure a part del típic, alta, morena, ulls marrons, etc.
3.1.2. CAPACITATS
Les capacitats són les aptituds o habilitats que queden patents en les activitats que realitzem. Entre les capa-
citats bàsiques cal destacar les anomenades “capacitats clau”: són aquelles que ens ajudaran en la inserció
laboral i en el treball en grup.
• Resolució de problemes
• Iniciativa
• Treball en equip
• Autonomia
• Organització del treball
• Relació Inter-personal
La formació és una de les parts més importants per a l’obtenció d’un lloc de treball. Invertir en formació és
invertir en qualitat de vida i tot el temps i diners que li dediquem a l’estudi, sempre ens acabarà reportant
beneficis i alegries.
Aquest apartat correspon als interessos propis amb respecte al lloc de treball que desitgem, és a dir, treba-
llar a torn complet, a torn partit, a jornada intensiva, torn de matí, de tarda, de nit o de caps de setmana,...
Treballar sol o en equip, treballar de cara al públic o no, en un lloc tancat o a l’aire lliure, etc.
És important saber una mica les característiques del lloc de treball que esperem trobar perquè si abans
d’anar a l’entrevista ja tenim clares aquestes idees és més senzill decidir si aquesta oferta és o no adequada.
23
Diners, plaer, autorealització, una manera de conèixer gent,... No tots perseguim les mateixes metes en la
vida i, a la feina, és clar que tampoc. Hi ha qui busca en el treball una manera de créixer com a persona,
altres busquen guanyar diners, altres canviar la seva posició social, altres donar-se a conèixer i altres arri-
bar a la cúspide empresarial. Cadascú es marca uns o altres límits segons el que busca a la feina.
A més de conèixer-nos a nosaltres mateixos hem de conèixer el món laboral al qual ens volem incorporar,
si està o no saturat, si hi ha molta demanda de personal qualificat, els salaris mínims i el conveni col·lectiu
d’aplicació entre altres aspectes. Saber en quina professió ens agradaria treballar i conèixer una mica les
tasques i funcions dels professionals d’aquest sector.
Finalment, hem d’investigar quins requisits formatius calen per poder optar a aquesta professió i, en cas de
no complir-los, buscar la manera d’aconseguir-los en un breu espai de temps.
Segons la legislació anteriorment exposada, aquest tema es relaciona amb els blocs de continguts del
currículum, relacionats amb l’Orientació de riscos al Mòdul de FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL.
L’Orientació educativa i vocacional al sistema educatiu és imprescindible. El Mòdul de Formació i Orienta-
ció Laboral contribueix a l’orientació educativa i professional. Hem de conscienciar l’alumnat amb l’elecció
d’alternatives adequades als seus interessos, capacitats i motivacions.
La legislació vigent ha de garantir un sistema efectiu d’orientació educativa, vocacional, professional i que
l’alumnat tingui opcions de triar la professió, activitat o itinerari formatiu que li sigui més proper. També és im-
portant que conegui la connexió dels dos subsistemes de formació professional, els models d’intervenció, etc.
24
REPPETTO TALAVERA, E., RUS ANEGA, V. y BALAGUER, J. (1995). Orientación Educativa e Intervención
Psicopedagógica. Educación Permanente. Madrid: Universidad Nacional de Educación a Distancia.
RIVAS, F. y otros (1998). SAV. Sistema de ayuda vocacional. Valencia: Consejería de Cultura, Educación y
Ciencia.
RODRIGUEZ ESPINAR, S. (coord.), ALVAREZ, M., Echeverría, B. y Marín, M.A. (1993). Teoría y práctica
de la orientación educativa. Barcelona: PPU.
REVISTES ESPECIALITZADES
PÀGINES WEB
www.educaweb.es
www.orientaeduc.es
www.brujulaeducativa.es
www.orientared.es
https://ec.europa.eu/eures/home.jsp?lang=es
http://www.oapee.es/oapee/intro.html
http://europa.eu/index_es.htm
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
• LEY ORGÁNICA 3/2020, de 29 de diciembre, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2006, de 3
de mayo, de Educación, LOMLOE, Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación.
• LEY ORGÁNICA 5/2002, de las Cualificaciones y la Formación Profesional.
• REAL DECRETO 1128/2003, por el que se regula el Catálogo Nacional de Cualificaciones
Profesionales, modificado por el R.D. 1416/2005.
25
26