LES QUATRE

GRANS CRÒNIQUES
 ÍNDEX
 1. Antecedents: les cançons de gesta.

 2. Les quatre grans cròniques: introducció.

 3. Característiques comunes.

 4. Objectius.

 5. Regnats que relaten.

 6. Crònica de Jaume I o Llibre dels feits.

 7. Crònica de Bernat Desclot.

 8. Crònica de Ramon Muntaner.

 9. Crònica de Pere el Cerimoniós.

1. Antecedents: les cançons de gesta

 Són narracions en vers que informen el poble sobre gestes

passades, combinant elements reals i altres de llegendaris o
fantàstics.
 El protagonista hi és idealitzat i convertit en un heroi de
qualitats sobrehumanes, portaveu dels valors d’un poble i en
motiu d’orgull de pertànyer a una comunitat.
 El poeta compon les cançons de gesta i el joglar les recita,
acompanyat d’algun instrument, a palaus i places públiques.
 Com en les altres llengües (Cantar de Mío Cid castellà o La
Chanson de Roland francesa), en català també hi hagué
cançons de gesta, però a causa de la seva oralitat s’han
perdut.
 En coneixem alguns fragments perquè Jaume I, Bernat Desclot i
Ramon Muntaner les usen en les seves cròniques com a font
d’informació i en prosifiquen alguns passatges (dissimulant-ne
les rimes i canviant l’ordre de les paraules).
2. Les quatre grans cròniques: introducció

Què són?
 Extenses narracions en prosa de fets històrics, sobretot de caràcter bèl·lic,
redactades entre els s. XIII-XIV.

Qui les escriu?

 Els mateixos reis (Jaume I i Pere el Cerimoniós) o personatges molt propers a
la Cort (Bernat Desclot i Ramon Muntaner).

De quin regnats parlen?

 Abracen, de forma directa o indirecta, el regnat de tots els monarques del Casal
de Barcelona, des d'Alfons I fins a Martí l'Humà. Això permet resseguir el
desenvolupament polític, social i econòmic d'uns anys decisius de la història de
Catalunya.

En quina llengua?
 En català, única llengua en què dos reis han escrit memòries personals. Altres
literatures tenen reis historiadors que parlen del passat, però els reis catalans
parlen dels seus regnats. Així, les cròniques de Jaume I i de Pere el Cerimoniós
ens acosten a aquests dos grans sobirans i permeten saber què van fer i amb
quina intenció, com sentien, estimaven i odiaven i, sobretot, se’ns mostren tal
com volen ser recordats.
 3. Característiques comunes
 1. Gran valor literari i lingüístic: les cròniques són unes mostres
excel·lents de les possibilitats literàries i lingüístiques de la prosa
en llengua catalana després de la gran aportació de Ramon Llull. A
més, reflecteixen la llengua que es parlava en aquell moment.
 2. Gran valor com a document històric: historien l’època de
màxima plenitud dels Països Catalans a l’Edat Mitjana i ens donen
a conèixer com era la societat del moment.
 3. Els fets que relaten són majoritàriament contemporanis a
l’autor.
 4. Generalment l’autor dóna testimoni del que explica: n’ha estat
protagonista, ho ha presenciat o n’ha tingut notícia per fonts
directes.
 5. La figura central és el monarca de la dinastia regnant, que és
presentat com a rei excel·lent, ple de virtuts de tota casta i un
model a seguir pels seus súbdits i pels seus successors.
 6. El to sol ser heroic (sobretot a les tres primeres).
 7. Mostren una visió dels fets basada en la providència d’un Déu
que ajuda els reis d’Aragó perquè defensen la seva causa.
 4. Objectius

 Deixar constància d’uns fets perquè

serveixin d’exemple a futurs prínceps i
Què governants.

pretenen?  Fer propaganda i justificar la política

reial.

 Satisfer la vanitat de la casa regnant.

 Fomentar l’esperit nacional

(patriotisme).
5. Regnats que relaten

 Alfons el Cast (1162-1196)

 Pere I el Catòlic (1196-1213)
 Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
 Pere II el Gran (1276-1285)
 Alfons II el Franc (1285- 1291)
 Jaume II el Just (1291- 1327)
 Alfons III el Benigne (1327-1336)
 Pere III el Cerimoniós (1336-1387)
 6. Crònica de Jaume I el Conqueridor
(Montpeller 1208 - València 1276)

 Fill i successor de Pere el Catòlic a

la corona d’Aragó.

 Al llarg del seu regnat (1244-76)

conquereix molts territoris, dels
quals destaquen Mallorca i València.

 Es casa dos cops: primer amb

Elionor de Castella i més tard amb
Violant d’Hongria.
 Jaume I el Conqueridor
(Montpeller 1208 - València 1276)

 És la primera de les quatre grans cròniques catalanes.

 El rei n’és l’autor: la dirigeix i en dicta les parts, encara
que no l’escrigui directament ell, sinó els seus
col·laboradors i després és sotmesa a la seva aprovació.
 És una autobiografia: parla del seu regnat. Intenta
justificar els seus actes i no parla dels fets que poden
minvar la seva glòria (clara intenció propagandística).
 El protagonista es presenta com un autèntic heroi de
gesta: dirigeix les operacions, anima els guerrers, renya
els covards, ajuda els ferits... (caràcter èpic).
 A vegades, també explica fets de la seva vida quotidiana,
absolutament intranscendents.
 Jaume I explica el seu llarg regnat, fent especial esment a
les accions militars més destacades, com la conquesta
de Mallorca i de València.
 Jaume I el Conqueridor
(Montpeller 1208 - València 1276)

Religiositat:
 Reflecteix un clar sentiment religiós i providencialista: si el rei
aconsegueix victòries i encerts és per designi de Déu.
Estil:
 Llenguatge viu i popular, amb refranys, dites i expressions col·loquials.
 Els personatges forans parlen el seu propi idioma (àrab, francès,
aragonès, provençal...).
 Presència de molt vocabulari militar.
 És escrita en 1ª persona (Nós majestàtic).
Del contingut, destaca:
 Batalla de Muret, on mor el seu pare; lluites internes d’Aragó, i
casament amb Elionor.
 Conquestes de Mallorca i de València.
 Desavinences amb Alfons X de Castella, campanya contra els
sarraïns de València i revolta de la noblesa aragonesa.
 Conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya i desavinences
amb els seus fills.
 7. Crònica de Bernat Desclot
(1283-1288)

Autor:
 No se’n sap gairebé res. Sembla que era un membre de la cort
catalana, que tenia accés als documents de la Cancelleria
Reial. Podria ser Bernat Escrivà (tresorer reial), procedent de
la localitat rossellonesa d’Es Clot, però no se sap amb certesa.

Obra impersonal:
 Però no imparcial: l’escriptor actua com un historiador que
vol mostrar els seus materials de manera ordenada i raonada i
amb un estil depurat.

Protagonista:
 L’autor dóna un protagonisme total a la dinastia reial de
Barcelona, sobretot a la figura de Pere el Gran, contemporani
de l’autor, del qual parla com d’un heroi cavalleresc. El seu
regnat hi és explicat amb detall, claredat i rigor històric.
 Crònica de Bernat Desclot
(1283-1288)

Contingut:
 Hi explica el regnat de Pere el Gran (fill de Jaume I) i també esmenta el
dels tres monarques anteriors per mitjà de cançons de gesta prosificades i
llegendes.

Fets més importants de què parla:

 Es centra en la conquesta de Sicília i la invasió francesa.
 Hi fa un retrat prou complet dels almogàvers (Roger de Llúria).

Estil:
 Impersonalitat del narrador i fredor davant fets molt cruels i despietats.
 Però Desclot es manifesta apassionat i emocionat en parlar del seu rei i
de les gestes catalanes.
 Sobresurten les descripcions (precises i realistes) i el domini del diàleg.
 Tingué una gran influència sobre la Crònica de R. Muntaner i
especialment, sobre la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa.
 8. Crònica de Ramon Muntaner
(Peralada 1265 – Eivissa 1336)

Autor:
 Muntaner fou un polític i militar, que tengué una vida molt agitada,
plena d’aventures, viatges, empreses diplomàtiques i experiències
bèl·liques. A part, fou un gran patriota, un valuós testimoni de la
història i un entusiasta dels sobirans, de la llengua (“bell catalanesc”) i
de la unió de totes les terres on es parlava català.

Contingut de la crònica:
 Història de Catalunya des de l’engendrament de Jaume I fins a la
coronació d’Alfons III el Benigne (1207-1328).

 Tema principal: la famosa expedició catalana a Orient, en què

Muntaner participa al costat dels almogàvers (dirigits per Roger de
Flor), i fets cabdals de l’expansió catalana per la Mediterrània.

Fonts:
Per parlar dels dos primers regnats recorre a prosificacions de
cançons de gesta i a textos historiogràfics, mentre que per parlar
dels altres se serveix de la pròpia experiència.
 Crònica de Ramon Muntaner
(Peralada 1265–Eivissa 1336)

Protagonistes:
 Els reis del casal catalanoaragonès i els caps de les empreses
militars.
 Però l’autor també és protagonista del que explica: la crònica vol ser
un llibre de memòries, ja que Muntaner formà part de la comitiva de
moltes de les campanyes militars i és testimoni directe del que conta.
A diferència de la crònica de Desclot, aquesta destaca pel seu
personalisme.
Estil:
 És la crònica més bella i emocionant, d’estil directe, àgil i
espontani.
 El llenguatge és viu i col·loquial, ple de refranys, expressions
populars i exageracions, però de gran puresa,
 L’autor estableix una relació directa amb els seus lectors/oïdors,
remarcant el caràcter directe de la crònica (interpel·lacions, “Què us
diré?”, etc.).
 9. Crònica de Pere el Cerimoniós
(Balaguer 1319-Barcelona 1387)

 És la darrera de les quatre grans cròniques

medievals catalanes.
 Escrita a imitació de la del seu rebesavi Jaume I, és
un llibre de memòries reials, inspirades, dirigides,
supervisades i, en part, dictades pel rei, però
materialment realitzades per col·laboradors seus.
Contingut:
 Hi relata el seu regnat i el del seu pare.
 Principals temes: la reincorporació del regne de
Mallorca i la guerra contra els nobles rebels de la
Unió a Aragó i a València.
Objectiu de la crònica:
 Justificar la política tortuosa que va dur a terme al
llarg de tot el seu regnat.
 Crònica de Pere el Cerimoniós
(Balaguer 1319-Barcelona 1387)

Protagonista:
 El rei, que s’hi retrata com un home orgullós i calculador, que
s’ajusta més al model de príncep renaixentista (autoritari,
meticulós, intrigant, astut, sense escrúpols i, fins i tot, cruel)
que al d’heroi cavalleresc.
 Durant el seu regnat, comencen a entreveure's les primeres
mostres de les crisis que desembocaran en la decadència
medieval de la Corona d'Aragó.
Estil:
 Té un caràcter més documental, més eixut, potser més
elaborat, i no fa cap concessió al to èpic que predomina a les
altres cròniques. Tot és més premeditat i menys espontani.
 És l’única crònica que no fa servir cançons de gesta
prosificades.
 Com la crònica de Jaume I, també usa el Nós majestàtic.