ACTIVITATS DEL FRANQUISME (1939 - 1959)

1. Quines característiques tenia el franquisme? Per què un règim totalitari

d’inspiració feixista?

El franquisme, com a règim polític, es caracteritzava per la seva naturalesa autoritària,

centralitzada i repressiva. Era un sistema que es basava en la figura central de Francisco
Franco, un líder fort i carismàtic que exercia un control quasi absolut sobre el país. Les
característiques principals del franquisme eren la supressió de les llibertats polítiques i
civils, la censura dels mitjans de comunicació, la repressió violenta de tota dissidència i
l'establiment d'una estructura governamental jeràrquica i militaritzada. Ideològicament,
el franquisme es basava en un nacionalisme espanyol extrem, amb un fort component
catòlic i conservador. Es va inspirar en les idees del feixisme, especialment en la seva
organització autoritària i en la seva intolerància cap a l'oposició política, però no va
arribar a ser un règim totalitari en sentit estricte.

2. Quina posició va adoptar el règim franquista durant la Segona Guerra Mundial? I

les potències vencedores de la guerra el 1945 pel que fa a Espanya?

Durant la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va adoptar una posició oficial de
neutralitat, tot i que hi va haver una simpatia manifesta cap a l'Alemanya nazi i l'Itàlia
feixista. Franco va veure en els règims autoritaris d'Adolf Hitler i Benito Mussolini un
aliat potencial contra el comunisme i va oferir ajuda logística i diplomàtica als països de
l'Eix. Tot i això, l'entrada del Japó a la guerra va fer que Franco mantingués una actitud
cauta, evitant compromisos massa evidents amb els bàndols bel·ligerants.

Després de la guerra, les potències aliades, encapçalades pels Estats Units i la Unió
Soviètica, van imposar a Espanya un aïllament diplomàtic i econòmic com a
conseqüència de la seva neutralitat dubtosa i de la seva col·laboració amb l'Eix. Tot i
això, Espanya no va patir les mateixes conseqüències que altres països derrotats. Això
es va deure en part a la seva ubicació estratègica en la frontera sud d'Europa i a la seva
relativa debilitat militar en comparació amb altres potències de l'Eix. Així doncs,
malgrat l'aïllament internacional i les pressions diplomàtiques, el règim franquista va
aconseguir mantenir-se en el poder després de la guerra.

- Durant la Segona Guerra Mundial, els principals països de l'Eix eren:

Alemanya nazi: Sota el lideratge d'Adolf Hitler, Alemanya va ser el motor
principal de l'Eix i va liderar l'expansió militar agressiva a Europa.
- Itàlia feixista: Sota el govern de Benito Mussolini, Itàlia es va unir a l'Al*lemanya
nazi en la seva campanya militar d'expansió.
- Japó Imperial: Japó va jugar un paper clau a l'Àsia oriental i el Pacífic, buscant
expandir el seu imperi a través de la conquesta militar i l'ocupació de territoris
com Xina i les illes del Pacífic.

3. Quina política econòmica va endegar el franquisme? En què consistia i quins en

van ser els resultats?
 La política econòmica del franquisme va estar dominada per la doctrina de l'autarquia,
que consistia en la creació d'una economia autònoma i autàrquica, que pogués funcionar
sense dependre de l'exterior. Això es va traduir en una economia altament
proteccionista, amb fortes intervencions estatals per protegir els productes nacionals i
reduir la dependència de les importacions. Es van imposar quotes d'importació, es van
establir controls sobre els preus i es va prioritzar la producció de béns bàsics com
l'agricultura i la indústria pesant. Malgrat això, aquest model econòmic va mostrar
limitacions evidents, com la manca d'innovació tecnològica, la baixa productivitat i
l'aïllament internacional, mantenint l'economia espanyola endarrerida durant dècades.
4. Quin canvi d’orientació política va experimentar a partir de 1950? Per què?

A partir dels anys 50, el franquisme va experimentar un canvi d'orientació política

conegut com el "desenvolupament autàrquic", que es va caracteritzar per una gradual
obertura econòmica i una certa liberalització política. Aquest canvi es va produir
principalment com a resposta a les necessitats de modernització econòmica i a les
pressions internacionals per a una obertura del règim. En l'àmbit econòmic, es va
adoptar una política d'apertura gradual al comerç internacional, es van eliminar algunes
restriccions econòmiques i es va promoure l'atractiu de la inversió estrangera. Això va
portar a un creixement econòmic més dinàmic i a una certa millora en el nivell de vida
de la població. Tot i això, en l'àmbit polític, el règim mantenia un control ferri sobre les
llibertats civils i polèmiques, reprimint qualsevol oposició o moviment democràtic.