LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

TEMA 5
 L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL

A) DEL COLP D’ESTAT A LA GUERRA CIVIL

• La causa precipitant del conflicte fou l’assassinat del diputat dretà,Calvo Sotelo, com a represàlia per la mort del tinent Castillo a
mans d’uns falangistes. Els conspiradors decidiren que era el moment per a l’alçament ,i el 17 de juliol de 1936 el coronel Yagüe (cap
militar de la legió) s’alçà en armes contra la República en Melilla . Des d’ allí la insurrecció s’estengué a la resta del Protectorat del
Marroc. El 18 de juliol Franco , després d’assegurar -se l’alçament de Canàries ,es posà al front de l’exèrcit d’Àfrica i es dirigí cap a la
Península.
• El colp militar no aconseguí triomfar a les principals ciutats,i a més a més, part de l’exèrcit i les forces de l’ordre (Guàrdia d’Assalt)
romangueren fidels a la República. La revolta triomfà en àmplies zones de l’Espanya rural : Galícia , Castella - Lleó, Navarra i en
algunes ciutats com Sevilla,Còrdova, Granada i Saragossa.
• El país es dividí en dos bàndols, LA GUERRA CIVIL HAVIA COMENÇAT.

- La guerra fou vista ,especialment des de fora,com una confrontació entre les forces democràtiques i els règims feixistes (Alemanya i
Itàlia). Avui , a més ,es pensa que l’exèrcit fou un instrument en mans dels grups dominants en la Restauració que es consideraven
perjudicats per les reformes de la República i , davant la possibilitat d’una revolució social optaren pel colp d’Estat.

Aleshores sorgiren dues Espanyes :

 L’Espanya rebel es referia al colp d’estat com un “Gloriós Alçament Nacional” que com una “croada d’alliberació ” acabaria
amb els enemics del país: anarquistes, comunistes,socialistes ,separatistes i maçons. Es definien com a “NACIONALS” per la
defensa de la unitat d’Espanya . A nivell social ,li donaren suport les classes altes (aristocràcia terratinent, banquers,alta
burgesia), grups catòlics (molts integrats en partits com la CEDA, monàrquics de dreta , falange i tradicionalistes carlistes) i ,
militars conservadors ,sobretot africanistes . Els recursos industrials amb els que comptaven eren menors que els de la zona
republicana en canvi comptava amb més recursos agraris ,especialment de cereals. Pel que fa a les forces militars ,pocs
generals es revoltaren però sí s’adheriren quadres intermedis , a aquests se sumaren falangistes i carlistes ,armats i
disciplinats.
  L’Espanya Republicana , defensava els èxits d’un sistema democràtic per a posar fre al feixisme que s’estenia per tota Europa.
A nivell social , el suport provenia del : proletariat urbà , camperols sense terres , petita burgesia , classes mitjanes dels
partits republicans i la majoria d’intel·lectuals i artistes. Els sublevats els anomenaven “ROJOS”. En la zona republicana
quedaren les zones mineres i industrials més importants però amb major població que alimentar. Comptaren amb l’or
dipositat al Banc d’Espanya que serví per a pagar l’ajuda de L’URSS. Pel que fa a la força militar,sols es revoltaren 4 generals
de divisió dels 18 (Cabanellas, Goded,Queipo de Llanos,Franco) però en canvi molts pocs oficials quedaren fidels a la
República i s’hagueren d’improvisar nous nomenaments . Sorgiren les milícies populars , enquadrats en batallons de partits
polítics o sindicats que mancaven de disciplina i d’experiència militar però que foren molt útils al principi.
- La gran majoria de la població era una massa silenciosa que ocultà les seues idees si on vivien havia triomfat el bàndol rival.
La gent va servir en el bàndol que li havia tocat i s’imposà la lleialtat geogràfica.

LA INTERVENCIÓ ESTRANGERA

• França i Gran Bretanya crearen un “Comité de No – Intervenció”, del qual formaren part trenta països que es comprometien a no
ajudar a cap dels dos bàndols. Les marines britàniques , francesa , alemanya i italiana controlarien l’entrada de material de guerra a
Espanya. França i Portugal tancarien les fronteres terrestres . Tot fou paper mullat ja que els dos bàndols reberen ajuda internacional
i una guerra que haguera durat pocs mesos acabà allargant-se tres anys.
L’AJUDA ESTRANGERA A L’ESPANYA REPUBLICANA

• Rebé ajuda de material militar i suport tècnic de l’URSS i en menor mesura de França i Mèxic . L’ajuda soviètica es paga amb l’or del
Banc d’Espanya , l’ anomenat “l’ or de Moscou”.
• L’ajuda humana vingué de les Brigades Internacionals que canalitzats pels partits comunistes europeus volien acabar amb el
totalitarisme que s’estenia per Europa . Estaven distribuïts en Brigades que estaven formades per batallons que agrupaven els
soldats de cada país : Batalló Telemann(alemanys), Lincoln(nordamericans), Garibaldi (italians)......Foren retirats d’Espanya a finals
de 1938.
L’AJUDA ESTRANGERA A L’ESPANYA REBEL

• Rebé ajuda d’Itàlia i Alemanya. Es pagà amb primeres matèries (ferro,coure,plom,pells,llanes..) que la seua indústria de guerra
necessitava.
• Alemanya envià la “legió condor” (aviació) responsable del bombardeig de Guernika.
• Itàlia envià el “Corpo di Truppe Volontaire”
• Portugal, amb la dictadura d’Oliveira Salazar, envia els “Viriatos”
• Irlanda envià la “Legió de San Patricio”.
 L’ESPANYA REPUBLICANA : GUERRA I REVOLUCIÓ SOCIAL

ELS INICIS DE LA GUERRA I EL GOVERN DE LARGO CABALLERO (estiu de 1936-maig de 1937)

• En un primer moment, el govern de José Giralt lliurà armes a les milícies dels partits del Front Popular i dels sindicats , dissolgué
l’exèrcit regular i creà batallons de voluntaris que s’integrarien en les milícies. Ja des del principi les diferències internes marcaran
l’evolució de la guerra :

 Per una banda , els anarquistes (CNT i FAI) i el POUM, veien en la guerra una oportunitat per a fer una “revolució social”. En
els primers mesos , es produïren confiscacions i els comités d’obrers s’apoderaren dels ajuntaments i de les fàbriques .
Esglésies i convents foren saquejats.
Els representants de l’Església , la burgesia i els propietaris de terres o empreses foren perseguits , afusellats (“passejades”), i
detinguts il·legalment a les txeques (presons clandestines) . Molts fugiren d’Espanya o es passaren a la zona dels sublevats .
Es produïren incidents greus com els assassinats a “Paracuellos del Jarama” de presos que eren traslladats de Madrid a
València , i l’assassinat de José A. Primo de Rivera a la presó d’Alacant.

 Per altra banda , els republicans,socialistes i comunistes defensaven la idea de controlar les experiències col·lectivitzadores
,reforçar vincles amb les classes mitjanes i guanyar suport internacional allunyant-se de les actuacions radicals.

• La pressió dels rebels sobre Madrid féu necessari la formació d’un GOVERN DE CONCENTRACIÓ presidit pel socialista LARGO
CABALLERO . En ell s’integraran socialistes , republicans , comunistes i anarquistes (un fet sense precedents en el món).

– El projecte de Largo Caballero era recompondre el poder de l’Estat i dirigir la guerra creant un “exèrcit popular” .
– Davant la possibilitat que la capital caiguera en mans dels rebels el govern es traslladà a València .

• Malgrat l’ intent d’integrar a totes les forces polítiques en un projecte comú els continus fracassos militars reobriran les diferències
dins del bàndol republicà .
– Els “Fets de Maig”ocorreguts a Barcelona en 1937 afebliren el govern de Largo Caballero . Els comunistes exigiren la
il·legalització del POUM , el president es negà i hagué de dimitir.

MANUEL AZAÑA NOMENÀ CAP DE GOVERN A JUAN NEGRÍN.

• EL GOVERN DE JUAN NEGRÍN (MAIG 1937-MARÇ1939)

• Negrín eliminà del govern els anarquistes i il·legalitzà el POUM

• Indalecio Prieto, com a ministre de guerra, donà prioritat a l’esforç bèl·lic i prengué una sèrie de mesures :
– Reforçà el poder central
– Unificà la direcció de la guerra
– Establí un control sobre la producció industrial i agrària per tal d’abastir a la població
• La seu del govern es traslladà de València a Barcelona cosa que provocà friccions amb el govern autonòmic .
• Davant la dificultat de frenar el progrés de les tropes franquistes el govern intentà trobar una eixida negociada a la guerra . El
president proposà el programa dels “Tretze Punts” que plantejava el cessament de la lluita armada , el manteniment de la
República, i l’obertura d’un procés d’eleccions democràtiques. Franco contestà que sols acceptaria una “rendició incondicional”.
• Negrín insistí en la necessitat de resistir amb l’esperança que esclatara un conflicte a Europa per a que disminuïra la presència
alemanya i italiana a Espanya : “Resistir és vèncer”.
• La pèrdua de Catalunya en els primers mesos de 1939 significà l’exili per als governs de la República , de Catalunya i del País Basc.
• Quan G. Bretanya i França reconegueren el govern de Franco , Azaña presentà a París la dimissió com a president de la República . La
República tenia els dies comptats.
 LA ZONA INSURRECTA : LA CREACIÓ D’UN ESTAT TOTALITARI

• Els grups polítics i socials que donaren suport a la insurrecció no tenien un projecte comú que oferira coherència política a l’alçament ,per la qual cosa l’exèrcit s’encarregarà
d’organitzar el nou Estat.
ELS INICIS DE LA GUERRA

• Per a governar la zona on havia triomfat l’alçament es decidí crear a Burgos “la Junta de Defensa Nacional” formada per generals com Mola , Franco, Queipo de Llanos i Cabanellas
. Aquesta Junta prengué mesures com :
– La prohibició de l’activitat dels partits polítics , sols es toleren la Falange Espanyola i de les JONS , i grups afins, s’abolí la Constitució i es paralitzà la reforma agrària
• El següent pas era establir un lideratge , Franco és elegit “Cap de l’Alçament” i un decret posterior el nomenarà “cap del govern , de l’Estat i Generalíssim dels exèrcits espanyols”.
- Inspirat en els models feixistes de partit únic en abril de 1937 Franco fa el “Decret d’Unificació” pel qual es creà un partit únic “Falange Española Tradicionalista i de las JONS “ que
integraria els falangistes i els carlins , i quedava obert a altres forces “nacionals” . Franco seria el cap Nacional del mateix .
- El nou partit adoptà l’uniforme amb la camisa blava de Falange i la boina roja dels carlins i la salutació feixista amb el braç enlaire. Aquest partit serà una peça clau en l ’anomenat
“Movimiento Nacional”.

EL GOVERN DE BURGOS

• A començaments de 1938 es creà el primer govern de Franco en el qual concentrà la Jefatura de l’Estat i la presidència del govern , i a partir d’aquest moment serà el “Caudillo de
España”.
• E l nou Estat s’inspirava en el feixisme i defensava un model social basat en el conservadorisme i en la preeminència del catolicisme.
• Suprimí la legislació republicana en matèria econòmica ,social i laboral, anul·là les llibertats i els estatuts d’autonomia , i es restablí la pena de mort.
- En març de 1938 , es va aprovar la primera de les lleis fonamentals : “El Fuero del Trabajo” inspirat en el feixisme italià , establia un
sindicat únic que agrupava empresaris i treballadors : sindicats verticals, i es van prohibir les vagues .
• Respecte a l’Església , el nou Estat declarà la seua confessionalitat catòlica , es derogaren les lleis del matrimoni civil i del divorci, els
jesuïtes recobraren les propietats , l’assignatura de religió era obligatòria en tots els centres d’ensenyament , i s’instituí una
retribució estatal al clero. En compensació l’Església beneí la rebel·lió militar que batejà com “Croada d’ Alliberament Nacional”i el
general Franco fou nomenat “Cabdill d’Espanya per la Gràcia de Déu”.

LA REPRESSIÓ INSTITUCIONALITZADA

• La construcció de l’Estat franquista va estar acompanyada d’una violència extrema ordenada que comportà l’eliminació dels vençuts
en els territoris ocupats. Es van assassinar persones rellevants símbols de la República , polítics i militars republicans ; un exemple
fou l’assassinat a Granada de Federico García Lorca.
• La repressió tingué un caràcter sistemàtic i planificat portat a cap per l’exèrcit, la Falange i autoritats polítiques contra qualsevol
sospitós de simpatitzar amb les idees d’ esquerres. S’imposà un “clima de terror”. Milers d’ executats foren soterrats en fosses
comunes sense que es deixara constància de la seua execució.
 LES OPERACIONS MILITARS

A) EL PRIMER OBJECTIU : MADRID

 EL PROGRÉS CAP A MADRID (JULIOL-NOVEMBRE 1936)

- Després de travessar l’estret de Gibraltar les tropes d’Àfrica , legionaris regulars,es marcaren com a objectiu essencial la presa de Madrid.
• Franco com a cap de l’exèrcit del sud ( després de la mort en accident del general Sanjurjo) es desvià cap a Toledo per a posar fi al setge de l’Alcazar , on resistien militars insurrectes
i les seues famílies. Aquest fet el retardà i en octubre es trobava ja a les portes de Madrid.
• Mentrestant la República s’organitza per a salvar Madrid i s’escampen consignes com “no passaran” i “Madrid tumba del fascismo”.
• A novembre ,el govern republicà es traslladà a València, mentre Madrid quedà en mans d’una junta presidida pel general Miaja i la defensa es confia al comandant Rojo. ÉS LA FASE
DE GUERRA DE COLUMNES O FASE MILICIANA anomenada així perquè l’exèrcit republicà estava integrat en gran part per columnes de milícies de voluntaris de partits i sindicats .
• Madrid va resistir l’atac frontal gràcies a : les brigades internacionals , els tancs russos i la columna anarcosindicalista de Barcelona.

 LES BATALLES A LA RODALIA DE MADRID (DESEMBRE 1936-MARÇ 1937)

• Després del fracàs de l’atac frontal a la capital les tropes rebels van intentar aïllar-la tallant les comunicacions amb València.
• La primera maniobra fou “la batalla del Jarama” en la qual els insurrectes travessaren el riu però van ser detinguts pels republicans .
• La segona maniobra va ser “la batalla de Guadalajara. En ella les tropes feixistes italianes patiren una contundent derrota per part de l’Exèrcit Popular de la República.
- Aquesta fase es caracteritza en la part republicana per la creació del nou exèrcit popular de la República i la dissolució de gran part de les milícies , i per la part nacional Franco
militaritzà els voluntaris (requetés , falangistes).
B) EL SEGON OBJECTIU : L’OCUPACIÓ DEL NORD(ABRIL-OCTUBRE 1937)

• Franco decidí abandonar, de moment, l’atac a la capital i concentrar esforços en la zona nord . Ací , els insurrectes controlaven des
del primer moment Navarra i Sant Sebastià, però Astúries , Cantabria i quasi tot el País Basc estava en mans republicanes.
• Els insurrectes dirigits pel general Mola atacaren Biscaia : el 26 d’abril de 1937 la legió condor alemanya va bombardejar Guernika
(immortalitzat en el quadre de Picasso).Poc de temps després Bilbao fou ocupada.
• Les tropes republicanes per tal d’alliberar la pressió en el nord inicià una maniobra de distracció i atacà Brunete (prop de Madrid ) i
després Belchite (Saragossa). Al final no pogueren evitar la caiguda de Cantàbria i Astúries en mans de les tropes de Franco.

C) TERCER OBJECTIU : EL MEDITERRANI (NOVEMBRE 1937-JUNY 1938)

• En el bàndol republicà se seguien fent reformes a l’exèrcit : s’integraren els quadres de comandament procedents de les milícies i
dels brigadistes en l’exèrcit i , es col·locà al cap davant al general Vicente Rojo . El nou exèrcit ocupà Terol en hivern però a febrer de
l’any següent , l’exèrcit franquista el recuperà,desencadenant –se la “Campanya d’Aragó” . L’exèrcit rebel travessà el Maestrat i
arribà fins el Mediterrani per Vinaròs (Castelló). El territori republicà quedà dividit en dos zones :
– Catalunya
– Madrid , part de València , Castella- La Manxa i Andalusia

• LA BATALLA FINAL : LA BATALLA DE L’EBRE I LA CAIGUDA DE CATALUNYA(JULIOL 1938-FEBRER 1939)

• L’exèrcit republicà es reorganitzà des de Catalunya i llançà un atac sobre el riu Ebre . Els republicans eren conscients que l’única
oportunitat que tenien era reconquerir territori i tornar a unir les zones fidels a la República.
• Franco envià reforços , comptant també amb l’aviació alemanya i italiana , i aturà l’atac i contraatacà ocupant el sud de Tarragona i
travessant l’Ebre per la desembocadura . El 16 de novembre de 1938 acabà la batalla .
• Davant un exèrcit republicà destrossat ,començà l’ofensiva sobre Catalunya que caigué en els primers mesos de 1939. El govern
republicà i autonòmic s’exilià.
LA FI DE LA GUERRA ( FEBRER-ABRIL 1939)

• A Madrid es creà un “Consell de Defensa Nacional”que intentà negociar la rendició , però Franco exigí una rendició incondicional.
• Les tropes rebels entraren en Madrid el 28 de març de 1939. En els dies posteriors s’ocupà la zona mediterrània.
• L’1 d’abril Franco va signar a Burgos l’últim comunicat de guerra: “El dia d’avui,captiu i desarmat l’exèrcit roig ,han assolit les tropes
nacionals els seus últims objectius militars . Espanyols la guerra s’ha acabat”.

ELS EFECTES DE LA GUERRA

• Baixes en els combats ,víctimes de la repressió ,morts per falta d’aliments (especialment greu a la zona republicana perquè els
franquistes s’havien quedat amb les zones de major producció agrícola).
• Es reduí la producció industrial i la població femenina s’hagué d’incorporar al món laboral.
• Després de la guerra Espanya era un país destrossat amb carreteres , ponts i vies de ferrocarril destruïts.
• La població civil dels dos bàndols fugien si podien ser perseguits per les seues idees polítiques . Burgesia ,catòlics, clergues ...van
abandonar la zona republicana durant el conflicte però el moviment més gran es donà quan les tropes franquistes ocuparen els
territoris republicans . La concentració de refugiats es produí sobretot en la zona de Llevant i a Catalunya on ocasionà problemes
organitzatius. A la zona del nord d’Espanya sols pogueren fugir per mar donant prioritat als xiquets (prop de 13.000 eixiren amb
destinació a països europeus , americans i a la URSS).
• Cap a finals de la guerra milers de soldats en retirada es concentraren a Catalunya per a poder passar la frontera i molts refugiats
eren duts per gendarmes a camps de concentració improvisats.