La necessitat de filosofía a batxillerat

Ricardo Roig:
_____________________________________________________
Des de fa temps immemoriables la filosofía ha estat present al llarg de la
història i fins i tot sense saber-ho a les nostres vides, siguent el factor que ha
determinat la nostra capacitat racional i lògica.
Gràcies a la filosofía s'han pogut fer molts avanços al món on vivim. Molta gent
pensarà que el que dic és una trola i això és perqué no saben realment que vol
dir però sobretot, que significa el fet de filosofar, capacitat que si l'humà no
tinguera, continuariem sense el foc.

Filosofia és l'amor al pensar, és a dir, al pensar de forma agraïda i no com una

doctrina, per tant veguent-ho des d'este punt, és necessaria la filosofía a
batxillerat?

Jo pense que si i que no, ja que opte per l'ensenyament de filosofía com
activitat i no com a doctrina, ja que a batxillerat no s'ensenya filosofía,
s'ensenya història de la filosofía, de tal forma en la que em pareix lògic que
molta gent li tinga fredat.

És a dir, la filosofía hauria de donar-se a batxillerat però no com es dona si no

de tal forma on l'alumne aprenga que és el pensament crític, argumentar i
raonar.

Ara, m'agradaria que el departament d'educació i tota persona que vuiga em

seguira de forma metafòrica i veguera el món des de un punt de vista cenital
tinguent en compte l'efecte de la filosofía apressa en batxillerat està tinguent en
la gent.

En 2020 s'apuntaren a filosofía 24.387 persones, on pot semblar un nombre

altíssim però si veguem la gent que tenia 18 anys, és a dir, havien
d'apuntar-se a una carrera eixe any, és de 418.846 persones, per tant, sols
el 5,82 % de la gent de 18 anys s'apuntà a filosofía on aquesta és uan de
les assignatures obligatòries en batxiller.

En aquesta dada és pot veure clarament que al jove mig la filosofía

appressa en batxillerat no li acaba, per tant, s'hauria de continuar donant
com hem vist, però de diferent forma, de forma en la que li resulte útil al
jove.
Fiquem-nos ara en els continguts, en filosofía de batxillerat es dona des de
els presocràtics fins a pensadors moderns, però en quin moment s'ensenya
l'essencia de la filosofía?, la qual és pensar, on si l'alumne dona els
continguts estipulats no pensa, memoritza, perque no té altra.

Vuic arribar a que si el jove aprenguera filosofía com una via per a entendre
el món i a més aprendre com debatir el seu funcionament en canvi de
empollar-se la vida de cuatre filòsofs que vuigam o no no li importen a
ningú, la filosofía passaria a ser un gust per a l'alumne i a més per al seu
fútur, on si acaba assolint els nivells bàsics de filosofía "pura", seria capaç
d'enforntar-se als problemes veniders de millor forma.

També recalcar que per a pensar, has de saber com pensaven els millors
pensadors, és a dir, també és necessaria una xicoteta part d'història de la
filosofía, ja que és un dels dits de la mà dita filosofía.

Com a conclusió, la filosofía és totalment necessaria als instituts, però no tal

i com és actualment, si no d'una forma on s'impulse el pensament crític, la
lògica, la raó i el debat de l'alumne, per a que aquest en un fútur, siga capaç
d'enfrontar-se als problemes amb raó però sobretot amb pensament crític ja
que per desgracia amb les xarxes socials el concepte de personalitat va
desapareguent on cada jove és la copia d'un altre excepte pocs.

Més val bou indomable que ovella en el ramat.