RANJIT, CONREA ARRÒS
El meu nom és Ranjit, estic ca-
sat, tinc 6 fills i faig d'arrosser a
l'estat d'Odisha (Índia).
Com que a Odisha hi plou bas-
tant tot l'any i les temperatures
són suaus a l'hivern i caloroses a
l'estiu, podem produir dues co-
llites d'arròs l'any.
La meva família i jo vivim en un
llogaret. Casa nostra és de tova
amb sostre de palla.
Tinc parcel·les en propietat, una
mica més d'una hectàrea, repar-
tides al voltant del llogaret.
També conreo parcel·les en rè-
gim de parceria a canvi d'un
percentatge de la collita.
Començo a llaurar els camps a
l'abril i al gener, amb una arada
de fusta tirada per dos bous
que són propietat meva. Llau-
rem sempre desitjant que plogui
perquè s'humitegi la terra i no
estigui resseca i dura.
Al juny sembrem els camps amb
llavors obtingudes de la collita,
ja que apartem una quantitat de
gra com a sement. Assequem
les llavors al sol, impregnades
d'insecticides, després les remu-
llem en aigua durant un dia, les
fiquem dins cistelles de bambú,
les cobrim amb palla i les rui-
xem amb aigua tèbia. Els brots
que apareixen, els sembrem a la
terra adobada amb els fems
dels nostres bous.
Al cap de tres setmanes, quan les
tiges assoleixen els deu centíme-
tres, les trasplantem als camps.
Si no plogués després de la
sembra, l'arròs no germinaria bé
i hauríem de comprar noves lla-
vors que són molt cares. Les
plantes necessiten aigua cons-
tant amb un nivell d'uns 3,5 cen-
tímetres.
© EDITORIAL VICENS VIVES
RANJIT, CONREA ARRÒS
Entre la sembra i la collita hem
d'esperar uns quatre mesos i es-
perar que no hi hagi problemes,
que no faci vent durant l'època
de floració perquè no faci malbé
l'arròs, o que els insectes no de-
vorin les plantes, cosa que evito
ruixant-les amb insecticida
abans que broti el gra.
Arreplego la collita al novembre.
Sego les espigues, les deixo as-
secar al sol uns dies al camp i en
faig garbes per transportar-les.
Els fertilitzants i plaguicides con-
taminen les terres i tenen efec-
tes tòxics; jo polvoritzo els pla-
guicides amb una bomba que
em lloga el govern, i sempre co-
brint-me la cara amb un drap.
L'arròs es rega amb aigua de
pluja. Necessita una quantitat
regular d'aigua, però un excés
el pot fer malbé.
Els monsons, de juliol a octubre,
provoquen el desbordament
dels rius que neguen els camps i
deixen un sediment fèrtil que
acaba amb les males herbes i
ajuda a la bona collita.
Conreo una segona collita d'ar-
ròs durant l'estació seca. També
conreo hortalisses, patates i
llenties per vendre-les al mercat.
Amb tot aquest esforç, amb
prou feines aconsegueixo ali-
mentar la meva família i pagar
l'educació dels fills, la roba i les
medicines. Una possible solució
als nostres problemes seria
l'agricultura ecològica i la de-
fensa de la biodiversitat.
Prafulla MOHANTI:
"Krushna, arrocero de la India"
(traducció i adaptació), El correo de
la Unesco. Web [Consulta:
18 de febrer de 2022].
© EDITORIAL VICENS VIVES