FERNANDO, CONREADOR DE IUCA I BLAT DE MORO
El meu nom és Fernando i soc
de Moçambic. Tinc 35 anys, es-
tic casat i tinc 5 fills. Soc pagès
com els meus avantpassats.
Vam néixer i vivim en una àrea
rural, a uns deu quilòmetres de
la ciutat de Nacala, al nord-est
de Moçambic.
Aquí treballem milions de petits
pagesos per alimentar les nos-
tres famílies i vendre el que so-
bra als mercats locals, gràcies a
disposar d'una terra fèrtil que
rep pluges abundants i regulars.
A la nostra terra, una hectàrea i
mitja regada amb l'aigua de plu-
ja, hi conreem iuca, blat de mo-
ro, carabassa, gira-sol i moniato,
és a dir, el que necessitem per
subsistir.
Utilitzem la rotació adequada
dels conreus per disposar d'ali-
ments durant tot l'any i assegu-
rar la fertilitat dels nostres
camps. Dividim les nostres ter-
res en tres parts: en una hi con-
reem iuca, en una altra, blat de
moro i la tercera la deixem en
guaret, és a dir, sense conrear.
Les parcel·les segueixen una ro-
tació de conreus triennal per as-
segurar-ne la fertilitat.
No tenim ajudes de l'Estat ni di-
ners per comprar eines moder-
nes.
De petit, el meu avi em contava
que, a les acaballes del segle
XIX, quan els colons portugue-
sos van crear les plantacions de
cafè, te, canya de sucre... els
nostres avantpassats van perdre
les terres.
© EDITORIAL VICENS VIVES
FERNANDO, CONREADOR DE IUCA I BLAT DE MORO
L'any 1975, després de la inde-
pendència del nostre país, les
terres van tornar als pagesos lo-
cals. El meu avi va recuperar
unes 4,5 hectàrees que conrea-
va a la manera tradicional.
Però avui tinc por que em pren-
guin les terres, de quedar-me
sense els conreus amb els quals
alimento la meva família, perquè
ens enfrontem a una nova era
de plantacions colonials.
D'ençà de 2008, grans corpora-
cions multinacionals busquen a
Àfrica terres fèrtils per produir
conreus agrícoles d'exportació
(cotó, blat de moro, cereals i
bestiar, així com canya de sucre
per a biocombustible, entre
d'altres). Els motius són, d'una
banda, que els governs dels paï-
sos més rics importadors d'ali-
ments, com ara la Xina o el Ja-
pó, van animar les seves grans
empreses a adquirir finques a
l'estranger per produir aliments
i exportar-los als seus països
d'origen, a causa de la crisi dels
preus dels aliments.
D'altra banda, la crisi financera
va fer que molts inversors bus-
quessin nous negocis, més se-
gurs i rendibles, i van emprar els
seus diners en la compra de ter-
res conreables.
Com a pagesos i pastors el nos-
tre repte és evitar que les em-
preses inversores, amb el suport
dels nostres governs, es surtin
amb la seva: ens pressionen per-
què els donem les nostres terres
i recursos hídrics a un preu irri-
sori i ignoren els nostres drets
de propietat.
Los acaparadores de tierras en el
Corredor de Nacala (traducció i
adaptació), Grains. Web [Consulta:
20 de febrer de 2022].
© EDITORIAL VICENS VIVES