2n Batx A Text 3: Alejandro Lerroux, “Rebeldes, rebeldes” articlepublicat l’1 de setembre de 1906 a revista La Rebeldía
1. Descriu el tipus de font i digues de què tracta
La font que trobem a continuació és tracta d’un text de caire polític, anomenat “Rebeldes, rebeldes”, escrit per Alejandro Lerroux i publicat l’1 de setembre de 1906 a la revista “La Rebeldía”. Es tracta d’un tipus de font primària, ja que s’escriu de forma contemporània als fets. 2. Diguis quin és el context històric de la Font Ja que aquesta font va ser publicada l’1 de setembre del 1906 la podem ubicar durant el període de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament durant la segona etapa d’aquesta (1902-1931). 3. Comenta el contingut de la font La següent font es tracta d’un discurs redactat per Alejandro Lerroux, periodista i polític d’origen andalús (establert a Barcelona), el qual destacava per fer servir un discurs radical, anticlerical i alhora demagògic, suposadament revolucionari, a més d’emprar una retòrica populista la qual va atreure amplis sectors de les clases populars barcelonines. En el discurs que se’ns presenta aquestes idees es veuen reflectides: Al llarg del text, Lerroux recalca l’ideari de la rebel·lió per part de les classes populars, tot incitant a aquests sectors fent servir un seguit d’exemples i insistint en trencar amb les tradicions i normes de conducta socials. Es dirigeix a la joventut i el proletariat com a la renovació natural d’una societat espanyola decadent i degradada, i instiga a la seva lluita mitjançant la destrucció del que Lerroux enumera com “Temples i Deus”, enumeració que forma part del seu discurs anticlerical. A més, ataca també a la propietat privada i a una organització social que considera “infame”. Per tant, en aquest fragment d’Alejandro Lerroux s’hi veuen reflectits bona part dels seus ideals, servint-se d’una dialèctica populista, demagògica i radical, incitant a les masses populars a rebel·lar-se contra l’ordre establert. Tot aquest discurs radical, demagògic, populista... va provocar, entre d’altres motius, l’esclat d’una protesta popular a Barcelona, coneguda com la “Setmana Tràgica”, on s’hi van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les forces de l’ordre i es van incendiar més de 80 establiments religiosos.