Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 1

Rafa Ferre

2n Batx A
Text 3: Alejandro Lerroux, “Rebeldes, rebeldes” articlepublicat l’1 de
setembre de 1906 a revista La Rebeldía

1. Descriu el tipus de font i digues de què tracta


La font que trobem a continuació és tracta d’un text de caire polític, anomenat
“Rebeldes, rebeldes”, escrit per Alejandro Lerroux i publicat l’1 de setembre de
1906 a la revista “La Rebeldía”. Es tracta d’un tipus de font primària, ja que
s’escriu de forma contemporània als fets.
2. Diguis quin és el context històric de la Font
Ja que aquesta font va ser publicada l’1 de setembre del 1906 la podem ubicar
durant el període de la Restauració Borbònica (1875-1931), concretament
durant la segona etapa d’aquesta (1902-1931).
3. Comenta el contingut de la font
La següent font es tracta d’un discurs redactat per Alejandro Lerroux,
periodista i polític d’origen andalús (establert a Barcelona), el qual destacava
per fer servir un discurs radical, anticlerical i alhora demagògic, suposadament
revolucionari, a més d’emprar una retòrica populista la qual va atreure amplis
sectors de les clases populars barcelonines. En el discurs que se’ns presenta
aquestes idees es veuen reflectides:
Al llarg del text, Lerroux recalca l’ideari de la rebel·lió per part de les classes
populars, tot incitant a aquests sectors fent servir un seguit d’exemples i
insistint en trencar amb les tradicions i normes de conducta socials. Es dirigeix a
la joventut i el proletariat com a la renovació natural d’una societat espanyola
decadent i degradada, i instiga a la seva lluita mitjançant la destrucció del que
Lerroux enumera com “Temples i Deus”, enumeració que forma part del seu
discurs anticlerical. A més, ataca també a la propietat privada i a una
organització social que considera “infame”.
Per tant, en aquest fragment d’Alejandro Lerroux s’hi veuen reflectits bona part
dels seus ideals, servint-se d’una dialèctica populista, demagògica i radical,
incitant a les masses populars a rebel·lar-se contra l’ordre establert.
Tot aquest discurs radical, demagògic, populista... va provocar, entre d’altres
motius, l’esclat d’una protesta popular a Barcelona, coneguda com la “Setmana
Tràgica”, on s’hi van aixecar barricades, es van produir enfrontaments amb les
forces de l’ordre i es van incendiar més de 80 establiments religiosos.

You might also like