Què és una rúbrica?

Per a què serveix?

 Què és?
Una rúbrica és un instrument d’avaluació que té
com a finalitat analitzar la QUALITAT de les dades
que s’hagin pogut recollir a partir de la realització de
tasques complexes i de tipus molt divers.

Possibilita reconèixer què es pot fer per millorar

aquestes tasques i prendre decisions

AVALUACIÓ REGULADORA DE L’APRENENTATGE

RECORDEM!
→ Es concreta en una matriu (o taula de doble
entrada).

→ En la primera columna es situen els criteris

d’avaluació de realització, és a dir, els relacionats
amb les accions d’aprenentatge realitzades per
l’alumnat.

→ En les columnes següents, tres o quatre, es

concreten els criteris d’avaluació de qualitat o de
resultats o d’èxit, que expliciten nivells possibles
en l’execució de les accions d’aprenentatge.
Exemple: Rúbrica per a l'elaboració d'un informe de pràctiques
Els criteris de realització són el mateix que els
criteris d’avaluació??

Són una concreció dels criteris d’avaluació

adaptada a la realització d’una tasca o activitat
concreta. Per tant, serien alguns ASPECTES
concrets de la tasca o activitat que cal avaluar.

De vegades poden coincidir (si el criteri d’avaluació

és molt específic)
Per a què serveix, doncs, una rúbrica?
Li serveix a:

1 → qui aprèn (l’alumne), per anticipar i planificar com

realitzar el tipus de tasca (els criteris de realització)

i per reconèixer què li falta per fer-la amb un nivell de

qualitat alt (criteris de qualitat)

i així poder autoregular-se (prendre decisions per

millorar).

Funció REGULADORA de l’aprenentatge

2 → qui ensenya (docents), per identificar els
aspectes clau en què caldrà ajudar l’alumnat a
aprendre

I quines ajudes s’han de preveure per a l’alumnat

que no assoleix els aprenentatges mínims

Funció REGULADORA de l’aprenentatge

 Característiques a tenir present
1) Sovint estan pensades en clau de “posar notes”, i els
criteris de qualitat continuen sent variacions de les
clàssiques valoracions de “molt bé”, “regular”, “fluix” i
“malament”

L’objectiu és que l’alumnat se’n adoni dels errors comesos

en la tasca i millori el seu aprenentatge
Exemple: les faltes d’ortografia.
Les rúbriques habituals concreten un nombre de faltes
d’ortografia que es poden fer a cada nivell (criteris de
resultats) → però quan l’alumne revisa el seu treball i
conclou que n’ha fet un nombre determinat, aquesta
valoració no li dóna pistes sobre què ha de fer per millorar
.....
➔ no serveix de res concloure “n’he de fer menys” o “m’he
d’esforçar o fixar-m’hi més”
→ la rúbrica només serviria
per qualificar

Aleshores .... Com ho podem fer?

 La valoració ha de:
- possibilitar que s’apliquin propostes concretes de millora
(el docent o el mateix alumne)

- prioritzar l’esforç

COM? ➔ formulant els nivells segons la QUALITAT de la

resposta.
A l’exemple → valorar en funció del tipus de faltes (d’ortografia
de base o natural, d’aplicació de lleis constants treballades, d’aplicació de lleis
d’excepció, d’origen gramatical [pronoms febles…] .....)

Hem d’evitar, per tant, i en la mesura del que sigui possible,

valoracions quantitatives en els criteris de resposta .....
 2) Cal planificar l’ordre en què se citen els
criteris de realització

Permet donar a l’alumnat informació sobre què és més bàsic

3) Per redactar els criteris de qualitat:
- formular en primer lloc el nivell màxim o d’excel·lència (3) i
en segon, el nivell mínim (1) que explicita allò que es
considera que tot aprenent ha d’assolir.
- i finalment, redactar el nivell intermedi (2)

(El nivell 0, que es correspondria amb fer-ho tot malament o no fer-ho,

no cal especificar-lo en la rúbrica ....)
4) Iniciar sempre la redacció dels criteris de qualitat en
positiu, és a dir, concretant què és el que s’espera que es
faci correctament a un determinat nivell (fins i tot per al nivell 1)
5) Redactar els criteris de qualitat, sempre que es pugui,
de manera que es relacionin amb accions observables, per
tal que permetin prendre decisions ....

6) No assignar intervals numèrics a les columnes. Només

s’assignarien números o bé assoliments de competències si
es fa servir la rúbrica per qualificar
7) Per diferenciar els nivells en els criteris de qualitat, un
criteri útil és el grau d’autonomia.

En el nivell mínim (1), l’alumnat realitza l’acció

adequadament, però amb ajuda (sigui a partir d’aplicar una
plantilla o perquè ha demanat suport a un company o al docent)

En canvi, el nivell màxim és quan l’alumne demostra que

sap ajudar d’altres a fer-la .....
Un altre criteri útil per diferenciar els nivells en els
criteris de qualitat seria

el grau de dificultat cognitiva que comporta

realitzar la tasca o activitat
8) Una rúbrica serveix de ben poc donar-la feta, ja que les
bones rúbriques tenen redactats llargs i els alumnes no els
llegiran ni la entendran si no s’han apropiat del seu
contingut.

Només serà útil si en la “negociació” dels criteris hi

intervenen els alumnes.

Cal recordar que la finalitat principal no és qualificar, sinó

poder verbalitzar en què millorar i prendre decisions
sobre com superar les dificultats detectades.
Com es “negocien” els criteris d’una rúbrica?? → requereix
temps i exigeix que estigui ben integrada en tot el procés
d’aprenentatge del contingut que es treballi ....

Per exemple: les activitats i tasques plantejades haurien de

promoure la construcció d’una Base d’Orientació ....

De la qual es poden deduir els criteris de realització

Veure els documents de la XCB:

Pautes per fer una base d’orientació amb l’alumnat

Pautes per fer una rúbrica amb l’alumnat

9) Si la compartició en la elaboració d’una rúbrica s’ha fet
de manera adequada, la rúbrica permet que l’alumnat
l’apliqui a la coavaluació de produccions de companys o a
l’autoavaluació/autoregulació de les pròpies.

NOMÉS POT CORREGIR ERRORS LA PERSONA QUE ELS HA

COMÈS

Els companys i el professorat tenen la funció de facilitar

aquesta autocorrecció.

La coavaluació o avaluació entre iguals és molt útil, perquè

quan s’identifiquen errors en els altres s’acostuma a
reconèixer més fàcilment els que un mateix ha comès.
A més, entre iguals sovint se sap trobar un llenguatge més
proper per comunicar dificultats i propostes, sempre que
s’hagin treballat els valors associats a la cooperació i
també l’empatia.

Per tant, una coavaluació sempre ha d’acabar amb

propostes del tipus: “què li recomanaries al company per
millorar?”.