Corol·la 1

Corol·la
En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor. La corol·la sol
ser caduca i normalment es marceix aviat i rarament participa en la
formació del fruit. La corol·la té generalment una funció atractiva i és
la part més vistosa de la flor amb diferents colors com blanc, groc,
vermell o blau, però rarament verd dins l'espectre visible o invisible
(infraroig). Amb aquestes coloracions, derivades de pigments diversos,
i les olors les plantes que es pol·linitzen per insectes o altres animals
atrauen els pol·linitzadors. A algunes famílies, la corol·la forma un tub
llarg i estret que resulta molt selectiu respecte als pol·linitzadors que en
volen treure una recompensa. En altres casos, un o més pètals Corol·la de tipus rosàcia, actinomorfa i
diferencien bosses o esperons que contenen nèctar. dialipètala, del roser silvestre (Rosa canina).

En termes d'anatomia i terminologia floral la corol·la és la part del

periant de la flor, és un verticil format pels pètals. Es troba envoltada exteriorment pel calze i al seu interior hi ha per
la part fèrtil, constituïda, en el cas més complet, pels estams i els pistils.

Tipus de corol·la
Les corol·les es poden classificar en funció de diferents
característiques:
• Segons si els pètals creixen soldats entre ells, o de manera separada
• Dialipètala o coripètala: si els pètals creixen separadament.
• Gamopètala o simpètala: si els pètals creixen soldats entre ells,
de vegades només per la base. En aquest tipus de corol·la cal
distingir el tub, més o menys llarg i normalment cilíndric, de la
part superior més eixamplada en tants lòbuls com pètals la
formen i que s'anomena limbe. La zona en que el tub s'eixampla Corol·la urceolada de les flors de l'arbocer
(Arbutus unedo)
per a formar aquest limbé, rep el nom de gorja de la corol·la.
• Segons el nombre de pètals
• Dímera: dos pètals
• Trímera: tres pètals
• Tetràmera: quatre pètals
• Pentàmera: cinc pètals
• Segons la seva simetria
• Actinomorfa o regular: si presenta dos o més eixos de simetria
• Zigomorfa: si només presenta un únic pla de simetria.
• Asimètrica: si no presenta cap tipus de simetria.
Si es combinen les tres característiques anteriors tenim la següent
tipologia:
• Corol·la actinomorfa i dialipètala Corol·la labiada de la sàlvia.

• Cruciforme: Si presenta quatre pètals que prenen la forma d'una

creu. Inclou la família de les brassicàcies (en el passat conegudes com a crucíferes), el rave o la col en serien
dos exemples.
Corol·la 2

• Diantoide: Si presenta cinc pètals amb forma d'ungla llarga. Un

exemple en seria l'herba sabonera (Saponaria officinalis), però
també els clavells.
• Rosàcia: si presenta cinc pètals en forma d'ungla curta, com en el
cas de la rosa canina.
• Corol·la actinomorfa i gamopètala
• Rotàcia: Si el tub és curt i els pètals estesos i amb un angle molt
obert. Un exemple en seria la tomaquera o la patatera.
• Urceolada: Si els pètals es presenten totalment soldats i en
forma d'olla, el tub és més ample a la part mitjana i amb un
orifici superior més petit. Les flors del bruc o les de l'arboç en
serien dos exemples d'aquest tipus de corol·la.
• Infundibuliforme o embudada: Si els pètals són totalment
soldats i el tub s'eixampla per dalt en forma d'embut, com en el
cas de la flor de nit.
• Campanulada: Amb els pètals totalment soldats i el tub
Corol·la gibosa dels conillets eixamplat per dalt, però no tant com en el cas anterior, adoptant
una forma de campana. Un exemple en seria la campanula.
• Hipocrateriforme: Si presenta un tub llarg i el limbe estes i amb
un angle obert com en el cas de la primula veris.
• Tubulosa: Si els pètals són totalment soldats i el tub és d'un
diàmetre similar en tota la seva longitud, i presenta una obertura
superior estreta, com en el cas de la planta del tabac (Nicotiana
tabacum).
• Corol·la zigomorfa i dialipètala
• Papilionàcia: Consta de cinc pètals, un de més gran que els
altres anomenat estendard, dos de laterals iguals entre ells, les
Inflorescència de dent de lleó formada per flors ales, i dos sota l'estendard lleugerament units entre si i iguals
amb corol·la ligulada.
entre ells, que constitueixen la quilla o carena. La ginesta n'és
un exemple.
• Corol.la zigomorfa i gamopètala
• Labiada o bilabiada: Amb el tub relativament curt i obert per dalt formant dos llavis, formats cinc pètals, dos
conformen el llavi superior i els tres restants l'inferior. En són exemples el romaní (Rosmarinus officinalis) o la
sàlvia (Salvia officinalis).
• Unilabiada: Similar a l'anterior però amb un sol llavi com en el cas de la brutònica
• Gibosa:Amb un pètal més gran que els altres en forma de gep o casc i amb el tub poc o gens obert com en el
cas d' Antirrhinum majus (conillets).
• Esperonada: Si és proveïda d'un esperó o prolongació digitiforme.
• Ligulada: Un cas molt especial és el de la família Asteràcies que poden presentar inflorescències] en forma de
capítols formats per flors amb un únic llavi (unilabiades) que reben el nom de lígules. És el cas de les
inflorescències de dent de lleó (Taraxacum officinale) o de la xicòria (Cichorium intybus).

[1]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corol·la
Corol·la 3

Referències
[1] http:/ / commons. wikimedia. org/ wiki/ P%C3%A0gina_principal?uselang=ca
Fonts i contribuïdors de l'article 4

Fonts i contribuïdors de l'article

Corol·la Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=11187657 Contribuïdors: Bestiasonica, David, Edustus, Loupeter, Pexego, Simonjoan, Ssola, 3 modificacions anònimes

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge

Fitxer:Rosa canina Vinça.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Rosa_canina_Vinça.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Original uploader
was Jeantosti at fr.wikipedia
Fitxer:Arbutus unedo.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Arbutus_unedo.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribuïdors: Fabienkhan
Fitxer:Salvia-officinalis-flower.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Salvia-officinalis-flower.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Johan
Fitxer:Antirrhinum majus closeup MichaD.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Antirrhinum_majus_closeup_MichaD.jpg Llicència: Creative Commons
Attribution-Sharealike 2.5 Contribuïdors: Michael Apel
Fitxer:Dandelion 2007.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Dandelion_2007.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribuïdors: lLoyna
Image:Commons-logo.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Commons-logo.svg Llicència: logo Contribuïdors: SVG version was created by User:Grunt and cleaned up by
3247, based on the earlier PNG version, created by Reidab.

Llicència
Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported
//creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/