Mónica Marhuenda

SITUACIÓ I IDENTIFICACIÓ DEL MAPA:

És un conjunt de mapes de la península ibèrica entre del segle IX al segle XIII d.c.

Es tracta d’un mapa polític que representa la península ibèrica des de l’Emirat independent
fins al Regne nassarita de Granada.

ANÀLISI DEL MAPA:

El primer mapa (a dalt a l’esquerra) es situa a l’època de l’Emirat dependent en el qual la major
part de la península ibèrica està ocupada per Al-Andalus, tot el sud de la península, la major
part de la costa i una mica de l’interior. a mitjans del segle VIII quan el príncep Abderraman va
fugir de la seva citat i es va establir a Al-Andalus.

En el segon mapa( a dalt a la dreta) es situa a l’època del Califat de Córdoba el qual predomina
en la major part de la península ja que el príncep Abderraman es va proclamar emir
independent i va fundar l’Emirat Omeia de Córdoba. A principis del segle X l’Emirat de
Córdoba va fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes del Nord(Lleó,
Navarra, Castella) i amenaces al comerç marítim des del nord d’Àfrica.

Al tercer mapa(a baix a l’esquerra) es pot veure la península a l’època dels regnes de taifes,
que com als altres mapes predomina sobre la península. L’any 1031 Al-Andalus es va dividir en
més de 25 regnes independents, anomenats taifes. A diferencia dels anteriors mapes en
aquest la frontera està és a baix.

A l’últim mapa es situa a l’època del regne nassarita de Granada. Es pot observar que només
ocupa una petita part de la península. Aquest és l’únic territori que va sobreviure a les grans
conquestes cristianes del segle XIII.

CONCLUSIÓ O FRASE CONCLUSIVA:

Els àrabs representen el pas de tota l’edat mitjana fins a l’edat moderna a la península Ibèrica.