HUME.

pdf

apuntesbachi_

Historia de la Filosofía

2º Bachillerato

Estudios España

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 APUNTS HUME

EL EMPIRISMO RADICAL DE HUME

D’acord amb l’empirisme, Hume sosté que el coneixement està format per continguts
mentals basats en l’experiència, que anomena percepcions, i que es divideixen, segons el
seu grau de vivacitat, en dos grups:

1. Impressions, que captem amb els sentits i que percebem de manera viva i intensa.

2. Idees, que Són còpies o Imatges de las impresiones que hem percibí antes.

Ejemplo: quan bec un café, tinc la impressió del Gust (al momento). Si ho recordo després,
tinc la idea amb menys intensitat (còpia)

Hume classificales idees en:

1. Ideas simples, acuosas còpies o evocacions corresponnts de las impresiones simples anteriors,
com el Sabor de la Poma que sents en aquell moment.

2. Idees complexes, que poden ser còies de les impressions complexes (suma dels sabors,
textura, color de la poma) o el producte de l’associació que la nostra ment fa entre altres idees diferents.

Segons Hume, la ment Humana ha de asociar las ideas de3 maneres diferents La
semblança, la contigüitat espaciotemporal i la relació entre causa i Efecte. Aquestes lleis
permeten a la nostra imaginació lligar idees amb altres i elaborar idees complex.
2.2 De procedeixen les nostres idees?

La distinció entre impressió i idea és un principi bàsic de la teoria empirista. Segons Hume,
Tus ideas sobre nostra ment procedeixen en darrer terme impressions prèvies. Por ejemplo,
la idea de un centauro es la combinació de la meva ment de Cavall i ésser humà.

2.3 Relacions d’idees i qüestions de fet

Després de l’origen de les idees, Hume passa a estudiar la validesa dels coneixements i
creences → Com es formulen les veritats que creiem?

Les nostres creences i opinion s'Expressen amb preposicions, que Són expressions amb
les quals afirmem o negeum alguna Cosa. Hume destaca que no són totes iguals.

● Las relacions de ideesexpressen la connexió que existeix entre 3 idees diferents, i Són
veritables. Són sempre veritats necessàries que no podem negar per no contradir-nos. “Un triangle té tres costats” →
són proposicions que combinen la la lògica i matemàtica que són veritats exactes i indubtables (no coneixement)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Les qüestions de fet són afirmacions sobre el món i la vida. Tengo que ir a la Universidad. No
són proposicions necessàries perquè si les neguem no és una contradicció. “El foc produeix calor” → Ho hem de
comprovar → són continguts de ciències naturals (física, química o biologia) → justificació de l'experiència → són a
posteriori, poden ser falses, no hi ha contradicció i són contingents (sí o no)

La crítica a la idea de causalitat

3.1 Causa i efecte

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Hume va utilitzar el seu empirisme per criticar alguns conceptes de la metafísica, con
la causalidad, el jo i la substància.

La seva crítica a la idea de causa és important perquè la majoria del nostre coneixement és a
base de connexions casuals. Quan pensem en la causalitat interpretem que existeix una
connexió necessària entre causa i efecte, i no és que una cosa vingui després de l’altra, sinó
que creiem que la causa ha estat responsable de l’efecte. Segons Hume, no existeix una
connexió necessària sinó és una sensació del nostre hàbit (experiències semblants).

3.2 La cerca de la connexió necessària

Les qüestions de fet no afirmen veritats absolutes sinó contingents (sí o no). Per
comprovar és una qüestió de fer és veritable o falsa, hem d’acudir a la experìencia.
Doncs és el que succeeix amb la relació causal. Segons Hume, una persona que mai no
hagués vist foc no podria saber d’antuvi quins són els efectes fins comprovar-ho. Si
sabem que el foc produeix calor es que ho hem experimentat.

El que percebem és la presència del fenòmen A i B, però no és possible percebre cap

impressió específica de la connexió necessària entre tots dos, sinó només que són units.

Quan repetim moltes vegades la mateixa experiència, crea en nosaltres un hàbit que
ens predisposa a esperar que la pròxima vegada succeiran cosas smelvantss. La idea
de connexió causal, segons Hume, procedeix de la sensació del costum i anticipem
allò que creeixem que succeirà perquè ja jo hem experimentat.

3.3 Un coneixement probable

Los interferentes causales (ya que permiten el enredo conseqüncies) En la vida

quotidiana i tenen un Valor pràctic. En canvi, no es tracta d'una connexió necessària ni
obligatori sinó probable.

Si un fenomen A sempre ha estat unit a B, en permite imaginar que la pròxima vegada

que repetim l'Experiència les coses s s'edevindràn igual (suposició, no 100%)

La crítica de Hume a la causalitat baixa les pretensions de certesa de la ciència, ja que si la

relació causal és només probable i no exacte amb el rigor, les lleis de la ciència no són
veritats necessàries sinó regles pràctiques i suposicions raonables (tot i no segures el tot).

El coche lo ponemos nosotros, tú solo tienes que escoger al copi que te haga de DJ y de GPS a la vez
 La crítica a la metafísica

Què és la substància?

Gairebé tots els filòsofs haurien estat d'acord a afirmar que la substància és allò que existeix
per si mateix de manera independent. El sentit comú és que les coses del nostre voltant
existeixen → La crítica de Hume a aquesta idea central de la metafísica serà més radical.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
4.2 Existeix el món exterior?

Hume es pregunta d’on ve la nostra idea de substància. Ell va més enllà del demés i
afirma que no tenim cap prova concloent que existeixi per si mateixa aquesta substància
de Locke. Hume, a més, no posa en dubte l’existència del món sensible però per a ell és
una creença de sentit comú.

Aquesta no és una veritat indubtable absoluta (racionalment). Si creiem que les coses que
percebem continuen existint tot i no percebre-les, és perquè la nostra ment tenedeix de
manera natural a interpretar aquesta realitat (substàncies exteriors i independents) Malgrat
això, no és un punt de vista rigorós i no és res que pugem afirmar amb total seguretat.

4.3 La identitat individual

Hume no comparteix que l’existència del jo pensant (Descartes) és una veritat evident. Es
pregunta d’on procedeix i si és possible identificar la impressió de la qual procedeix aquesta
idea de la identitat personal, o si podem trobar el jo quan explorem la nostra subjectivitat.

En realitat trobem una successió inacabable de pensaments, emocions i estats d’ànim

que canvien contínuament, però és impossible localitzar la impressió d’un jo fix, estable i
permanent. Hume deia que era el lloc on esdevenen els pensaments i emocions, però en
el jo individual no hi ha cap impressió.
El jo actual és molt diferent al de fa 3 anys. Hume es pregunta com sabem que som els
mateixos i si hi ha alguna impressió en el jo que reconegui la nostra identitat individual.
Si estem convençuts d'una mateixa identitat individual és gràcies a la memòria (record
que permeten construir un relat coherent).

Hume no nega la importància que té el nostre sentiment d’identitat individual, sinó

que només és una creença sensata i útil gràcies a la memòria

4.4 El problema de Déu

Hume aplica la seva teoria del coneixement (empirisme) per comprovar la validesa de
les diferents proves racionals que diferents filòsofs havien ofert la seva existència.

Les úniques veritats realment necessàries són les relacions d’idees i que són sempre
veritables perquè sinó impliquen contradiccions, com les matemàtiques. L’existència de
Déu NO és una relació d’idees sinó una qüestió de fet. Afirmar que Déu no existeix no és
contradictori i ho hauríem de posar en pràctica.

El coche lo ponemos nosotros, tú solo tienes que escoger al copi que te haga de DJ y de GPS a la vez
 De Déu no tenim experiència empírica, de manera que no resulta legítim aplicar un
raonament causal a l’origen de l’univers. Intentar demostrar que existeix considerant que és
la causa de la realitat suposa estendre la nostra creença causalitat més enllà d’on resulta
acceptable.

Hume pensava que la religió és una creença àmpliament difosa perquè serveix per oferir
respostes davant temors i esperances, però el problema sorgeix quan esdevenen un focus
d'intolerancia i de dogmatisme. Segons Hume, no es pot demostrar l’existència de Dëu
creador tot raonant a partir del concepte de causalitat.

L’escepticisme de Hume

5.1 Un fenomenisme escèptic

Hume té una crítica radical de la metafísica. Déu, el món i jo no provenen de cap impressió i
no es pot tenir cap certesa absoluta. Per a Hume, només és possible tenir un coneixement
indubtable d’allò que percebem gràcies a les nostres impressions → Teoria del coneixement
de Hume: fenomenisme escèpitc → Només podem tenir seguretat dels fenòmens captats
pels sentits → NO podem conèixer amb certesa realitat metafísiques darrere dels fenòmens.

5.2 El significat de la crítica humeana

La crítica de Hume a la metafísica del seu temps no pretén qüestionar el valor de la ciència (ell
era un defensor convençut de la investigació científica i no dubtava del seu valor i utilitat) sinó
només aspirava a recordar-nos que la ciència no està formada per veritats absolutes, sinó
només per creences raonables

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.