FONAMENTS DE LA SALUT

PÚBLICA
BLOC 1. SALUT PÚBLICA

1.FONAMENTS DE LA SALUT PÚBLICA

SALUT:
1. Estat en què l'ésser orgànic exerceix normalment totes les seves funcions.
2. Condicions físiques en què es troba un organisme en un moment determinat.
3. Llibertat o bé públic o particular de cadascun.
4. Estat de gràcia espiritual”

``ESTAT DE COMPLERT BENESTAR FÍSIC, MENAL I SOCIAL I NO NOMÉS L’ABSÈNCIA

DE MALALTIA
-Utòpica --> difícil d’entendre
CRITIQUES: -Subjectiva--> cada persona l’entén d’una manera diferent
-Rígid, estàtic --> salut estat dinàmic

LA SALUT ÉS UN ESTAT DE BENESTAR FÍSIC, MENAL I SOCIAL, AMB LA CAPACITAT DE

FUNCIONAMENT, I NO NOMÉS L’ABSÈNCIA DE LA MALALTIA.

Actius de salut: és qualsevol factor o recurs que potencií la capacitat dels individus, de les
comunitats i poblacions per tal de mantenir salut i benestar. Per exemple: passions, interessos,
jobbies...
ÀMBITS D’ACTUACIÓ DE LA SALUT PÚBLICA
Les accions i serveis de la salut pública que actuen sobre quatre àmbits d’actuació paral·leles:
1. Protegir la població dels efectes negatius que poden tenir elements del medi sobre la salut i benestar.
2. Promoure la salut i prevenir malalties, aquelles que hi ha proves de l’eficàcia.
3. Vigilar la salut pública i actuar davant brots i emergències.
4. Fer actuacions específiques, encara que transversals, en cas de la salut laboral o seguretat
alimentària.

Abans:
- sistema sanitari atenia ala població que demanava serveis.

Ara:
- Visió equitativa i global de les necessitats de la població.
2.DETERMINANTS DE LA SALUT
Depenent de les condicions( ) les persones emmalalteixen, tenen més o menys salut o oren abans o després.
·Economía, barri/ ciutat, habitatge, xarxa social, feina, genètica, estils de vida (alimentació, descans, AF,
habits tòxics com tabac, alcohol, cannabis), actitud (Salut mental), clima, cultura.

· diferències entre nord i sud(per les condicions socio-

econòmiques).
· Andalusia menys EV
· Castella -i -lleó més EV

· homes viuen menys que les dones.

· diferents comunitats, diferents esperançes de vida
· Espanya té la major esperança de vida del món.
· Al 2020, les illes baleras amb major E.V

· A NIVELL EUROPEU: · A NIVELL MUNDIAL

· Els països rics tenen més esperança de vida per

· Espanya més EV que Ucraïna. condicions socio-econòmiques.
· Amèrica nord més EV que Àfrica.

MODELS DE DETERMINANTS DE SALUT

Existeixen diferents factors per determinar que una persona emmalaltis.
·MODEL TRADICIONAL O ECOLÒGIC:

Antigament, s’utilitzava aquest nivell en que només hi

havia 3 factors que feia que emmalaltisim. Ara aquest fet
s’ha desenvolupat i han aparegut més factors que
determinan la manera de posar-nos malalts.

· MODEL HOLÍSTIC DE LAFRAMBOISE, desemvolupat

per Marc Lalonde: aquest dui que emmalaltim en 4 aspectes i que si no les respectem, es quant ens posem
malalts.

· THE DAHLGREN I WHITEHEAD RAINBOW:

·L’Agència de Salut Pública de Canadà va plantejar el
següent...(preguntes que et fan per determinar les
condicions de la persona emmalaltida)

·Es va
realizar un estudi per tal de veure el percentatge ofegats del
Titanic segons la clase de billets.
 · S’observa que el persentatge es menor
quant més alta es la clase social.

universitaris, tenen poca probabilitat d'ortalitat, mentre que la gent sense estudis sí

• A la imatge es pot veure com amb les condicions de treball,

i de vida, es pot assolir la salut d'una manera més fàcil o amb
més dificultat

• A les altes gràfiques podem observar que les persones amb

càrrecs importants o estudis universitaris, tenen poca
probabilitat d'ortalitat, mentre que la gent sense estudis sí

3.GRADIENT SOCIAL
El gradient social es el grau de diferenciació entre diferents clases socials.
Es a dir, ``quant més favorables siguin les circumstàncies, més posibilitats tindran per tenir una bona vida y
per tant, una vida més llarga´´.

QUÈ SÓN ELS DETERMINANTS DE LA SALUT

-La distribució del problemas de salut no son a l’atzar. Hi ha grups que pateixen més problemas que altres.

-Els determinants principals(grup vermell), es concentren més en uns gups que en altres.

-Aquestes variacions són les desigualtats socials, les quals son injustes. No totes les diferències són injustes;
els homes-cancer próstata i dona no, es una diferencia lligada al sexe i no una desigualtat.

-La desigualtat existeix quan, en igualtat de condicions i oportunitats, dues poblacions podrien arribar a
tenir la mateixa esperança de vida i no la tenen
4.DESIGUALTATS SOCIALS
El concepte de «desigualtat en salut» es refereix a les diferents oportunitats i recursos relacionats amb la salut que
tenen les persones en funció de la seva classe social, sexe, territori o ètnia, cosa que es tradueix en una pitjor salut dels
col·lectius menys afavorits .

4.1 RELACIÓ ENTRE DESIGUALTATS SOCIALS I SALUT

 Existeix una evidencia científica que testifica que la distancia social que generan certes patologies.
 Si en una socierat la taxa de mortalitat fos la de la clase més alta com més morts previndríem

Nº defuncions
TAXA DE MORTALITA:------------------------- x 1000
Població total

 La diferencia de mortalitat entre la clase més alta i més baixa és:

o EEUU: 15 anys
o ESPANYA: 10 anys

QUIN ÉS EL PATRÓ QUE SEGUEIXEN LES DESIGUALTATS EN L’ESTAT ESPANYOL,

SEGONS BENACH?

VS

· Hi han moltes diferencies entre nord i sud (al nord hi ha més esperança de vida que al sud). Encara
hi han aquestes diferéncies(últim mapa 2019)
QUÈ ÉS EL QUE GENERASALUT SEGONS CARME BORRELL?

4.2 DESIGUALTAT EN SALUT SEGONS LA CLASSES SOCIALS

 Fa referència a les diferents oportunitats i recursos que tenen les persones de diferents classes socials per
tenir una vida saludable.

 Es mesura a partir de l’ocupació, o a partir de la posició socioeconòmica (ingressos o nivell d’estudis).

 Hi ha evidència que a mesura que disminueix la classe social, la salut empitjora (en termes de mortalitat
i morbiditat o salut percebuda)

 No es tracta de pobres i rics, afecta a tota la jerarquia social. És un fet gradual (GRADIENT SOCIAL)

4.3 DESIGUALTATS ENTRE GÈNERE I SALUT

 En primer lloc, cal diferenciar els dos conceptes:

SEXE: conjunt de les peculiaritats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que divideixen els individus
d’una espècie en mascles i femelles.
GÈNERE: construcció social de les diferències entre homes i dones. Té a veure amb les funcions,

comportaments i atributs que la societat considera oportú per als homes i per a les dones.

 El gènere està implícit en els valors i les normes socials.

 Aquestes normes canvien amb el temps i presenten grans variacions tant en diverses cultures com en una
mateixa.

 Els determinants socials de gènere interactuen amb les diferències biològiques de les dones i els homes
produint necessitats diferents de salut.

ALGUNS ESTERIOTIPS

QUÈ ÉS POT FER PER REDUIR LES

DESIGUALTATS?

·INTERSECTORIALTIAT: Intervencions dissenyades amb la perspectiva de diferents

sectors/departaments i des dels diferents sectors/departaments. Exemple: PINSAP

·PARTICIPACIÓ SOCIAL: Els grups més vulnerables han de tenir la capacitat necessària per participar
en la presa de decisions (accions a partir de necessitats percebudes). Mitjançant l’apoderament.

· SALUT EN TOTES LES POLÍTIQUES.

·AVALUACIÓ DE L’IMPACTE EN SALUT FACTORS

ESTRUCTURALS

·MIRADA D’EQUITAT
--------------------------------------------------------->

·INIVERSALISME PROPORCIONAL. les accions han de ser universals, però amb una escala i intensitat
proporcionals al nivell de desavantatge i aquestes han de ser proporcionals al grau de necessitat en salut

·LLEI DE CURES INVERSES (TUDOR

HART). L’accés a l’atenció mèdica de
qualitat disminueix en proporció inversa a
la seva necessitat entre la població. Aquestes lleis donen lloc a que es proporcioni menys i pitjor atenció als
que més ho necessiten.

If the major determinants of health are

--------> social, so must be the remedies

4.4 SISTEMA INFORMACIÓ EN SALUT PÚBLICA

-Què és un sistema d’informació en salut pública(SIS)? Es un mecanisme que reüll, processa, analitza i
transmet la informació que es requereix per l’organització i el funcionalment del serveis sanitaris, També
s’utilitza en la investigació i docència.
Ex: la situació de la salut de la població, la recollida de variables de manera continuada, el control de
qualitat i la obtenciód’indicadors sobre l’estat de sallut i els determinants de la població (ajuda dels estudis
investigació)

-Quin tipus d’informació contempla? Aquest sistema contempla el registre de naixements, mortalitat i
morts fetals tardanes, registres de càncer, casos de SIDAm malalts renals, víctimes d’accidents de tràfic i
registre de treball i malalties professionals.
Per part dels serveis sanitaris, trobem: registre activitat atenció especialitzada, atenció primària, admissions
de tractamenr, ugències i morts, i registes d el ainterrupció voluntària de l’embaràs.
I per últim per enquestes: enquestes nacionals de salut, salut per examen mèdic, enquesta sobre alcohol,
drogues, per la morbiditat hospitalària i per condicions de vida.

-Quins són els objectius? I el seu públic objectiu? El sistema d’informació de la salut té com a objectius:
normalitzar, integrar i organitzar informació sobre la salut en el sistema per facilitar la prendre de decisions
en alguns sectors. El públic objectiu son els professionals, cuitadants, autoritats sanitàries i organitzacions
del món sanitari

5.DEMOGRAFIA

DEFINICIÓ.
-La demografia és la ciència que estudia les poblacions humanes i que tracta la seva dimensió, estructura,
evolució i caràcters generals des d’un punt de vista quantitatiu.

-La demografia es la ciència qeu estudia l’estructura i dinàmica de les

poblacions i les lleis que provoquen aquests fenòmens.
 DEMOGRAFIA
ESTÀTICA
 Anàlisi transversals
 Anàlisi sincrònic (ara)
 En un moment del temps
DEMOGRAFIA DINÀMICA
 Anàlisi longitudinal
 Anàlisi diacrònic (durant 10 anys)
 A través del temps

5.1 FONT INFORMACIÓ

EL PADRÓ
 Registre administratiu en el que consten els veïns d’un municipi

 Responsabilitat de l’Ajuntament

 Caràcter anual

 Tot resident a Espanya està obligat a inscriure’s al municipi on

 resideixi

 Conté les següents dades:

- Nom i cognoms

- Sexe

- Domicili habitual

- Nacionalitat

- Lloc i data de naixement

- DNI o NIE

EL CENS
 Principal font de la demografia estàtica
 Es fa cada 10 anys
 És un document estadístic NO administratiu
 Inclou a totes les persones amb residència a l’Estat Espanyol
 Recull:
- Característiques de les persones(sexe, lloci data naixement,
variables sobre la llar, migracions, educación i activitat econòmica)
- Característiques relatives a la llar
- Característiques relatives als habitatges i locals
- Característiques relatives als edificis

DEMOGRAFIA INDICADORS ( exercici)

DEMOGRAFIA ESTÀTICA
CONCEPTE HOME DONA TOTAL
Taxa de relació de masculinitat 3.885.367 4.013.689 7.899.056
Taxa de proporció de masculinitat 3.885.367 4.013.689 7.899.056
Índex d’envelliment majors 65 484.151 871.172 1.119.343
Índex d’envelliment menors 15 567.629 542.714 1.528.323
Taxa d'envelliment majors 65 657.151 871.172 1.528.323
total 3.885.367 4.013.689 7.899.056
Índex de sobreenvelliment 85.149 171.013 256.162
Total població sobrenvelliment 3.885.367 4.013.689 7.899.056
índex de dependència
índex de dependència juvenil 803.056 752.323 1.555.379
Edat laboral 2.651.587 2.599.803 5.251.390
índex de dependència senil 1.085.772 871.172 1.956.944
Edat activa 2.651.587 5.199.606 7.851.193

FORMULA CALCUL
Taxa de relació de masculinitat R.M= homes/ dones x100 96,80289131

Taxa de proporció de masculinitat P.M= homes/ total x100 49,18773838

Índex d’envelliment majors 65 y 15 dones I.V= P+65/ P-15 X 100 dones 160,5213796
Índex d’envelliment majors 65 y 15 homes I.V= P+65/ P-15 X 100 homes 85,29356323
Índex d’envelliment majors 65 y 15 total I.V= P+65/ P-15 X 100 total 73,23994993

Taxa d'envelliment majors 65 i 15 homes T.E= nº P +65/P-15*100 100,1691349

Taxa d'envelliment majors 65 i 15 dones T.E= nº P +65/P-15*100 21,70502
Taxa d'envelliment majors 65 ¡ 15 total T.E= nº P +65/P-15*100 19,34817274

Índex de sobreenvelliment 80 homes I.S.V = P+80/ p +65 x 100 12,95729596

Índex de sobreenvelliment 80 dones I.S.V = P+80/ p +65 x 100 19,63022228
Índex de sobreenvelliment 80 total I.S.V = P+80/ p +65 x 100 16,76098573

índex de dependència homes p -15 + totsl p+65/TP15-65 x100

índex de dependència dones p -15 + totsl p+65/TP15-65 x100

índex de dependència juvenil homes p-15/p15-65*100

índex de dependència juvenil dones p-15/p15-65*100

índex de dependència senil homes TP+65/p15-65*100

índex de dependència senil dones TP+65/p15-65*100

5.2 DEMOGRAFIA ESTÀTICA (PIRÀMIDE DE

POBLACIÓ)

·EDAT
– Els grups d’edat serveixen per delimitar grups
funcionals i crear categories de població

– Plantegen obtenir informació de la història

demogràfica del país i plantejar aspectes de futur
·SEXE
– Serveix per observar la relació entre homes i dones – Téunes característiques similars:
 Diferències als primers anys
 Equilibri a partir de certes edats
 Major proporció d’efectius femenins

– En les piràmides els homes sempre es representen a l’esquerra i les

dones a la dreta i estan representats a l’eix horitzontal (X).
TIPUS DE PIRÀMIDE
 PIRÀMIDE PROGRESSIVA: alts index de natalitat però la gent mor abans. (ÀFRICA)
 PIRÀMIDE REGRESSIVA: hi ha menys natalitat peró les persones viuen més (CATALUNYA)
 PIRÀMIDE ESTANCADA: hi han alts index de natalitat y adultessa, duren molts anys. (CHINA)
Combinació de les dues primeres

COM S’INTERPRETEN LES PIRÀMIDES?

- COMENTARI DE LA PIRÀMIDE
- Estructura de la población per grups
d’edat
- Regions de la pirámide
- Estructura de la población per sexes

- TIPUS DE PIRÀMIDE

- CAUSES I CONSEQÜÈNCIES DE LA PIRÀMIDE

RESUM DEL TEMA
 L’estudi en un moment determinat de la dimensió, l’estructura i les característiques generals de la
població.

 Pren com a principals fonts d’informació el cens i el padró.

 Les variables més utilitzades en demografia són l’edat i el sexe, representant-se en taules o bé
gràfiques.

 Les gràfiques més utilitzades són les piràmides de població.

5.3 DEMOFRAFIA DINÀMICA

• Natalitat i fecunditat
 Taxa bruta natalitat
 Taxa general fecunditat

Fets vitals
 Indicador conjuntural de fecunditat/fills x dona
(mecanismes entrada i sortida)
• Mortalitat
- Taxabrutamortalitat
- Taxamortalitatinfantil

• Moviments migratoris (immigracions/emigracions)

5.3.1 DETERMINANTS DE LA FECUNDITAT/ NATALITAT

• Nivell educatiu
• Incorporació de la dona al mercat laboral
• Casaments/parelles estables tardanes
•
Possibilitat de planificació familiar
• Temps entre embarassos/lactància
• Associat a majors possibilitats amb menys no de fills

5.3.2 DETERMINANTS DE LA MORTALITAT

 Estructura per edats
 Nivel econòmic
 Nivell sociosanitari
 Factors de comportament
 Factors biològics i genètics
5.3.3 MOVIMENTS MIGRATORIS. Saldo migratori

Diferència de persones d’un territori:

- no persones que entren (immigrants)
- no persones que surten (emigrants)

Resultats:
1. Saldo migratori positiu
2. Saldo migratori negatiu

CAUSES ENVELLIMENT
+ Disminució de la fecunditat

+ Disminució de la mortalitat

+ Migracions

+ Increment de l’esperança de vida

CONSEQÜÈNCIES ENVELLIMENT
+ Social
+ Econòmiques
+ Laborals
+ Culturals
+ Polítiques

6.DEPENDÈNCIA I GENT GRAN

L’increment de la dependència es produeix per:

- L’envelliment de la població
 - La reducció de la mortalitat
- L’increment de la morbiditat

EPI-- >sobre
epidemiologia
DEMOS -- >poble
Disciplina que estudia els fenòmens
LOGOS -- >tractat/disciplina

1.DEFINICIÓ
És la disciplina que estudia la freqüència de les malalties en les poblacions humanes. Estudia la distribució
dels estats de salut i malaltia i els seus determinants en els grups de persones i en la població

1.1OBJECTIUS DE L’EPIDEMIOLOGIA

 Determinar la magnitud i distribució de la salut-malaltia en una població.

 Identificar l’etiologia o els determinants de la salut-malaltia.

 Estudiar la història natural i el pronòstic de la malaltia.

 Identificar noves malalties.

 Avaluar mesures preventives i terapèutiques i models de prestació d’assistència sanitària.

 Proporcionar la base per establir normatives sanitàries i prendre decisions legislatives.

2.CONCEPTES
EPIDÈMIA
L’aparició en una comunitat o regió d’un grup de malalties d’una naturalesa similar, clarament per sobre de
l’expectativa normal, i procedent d’una font comú o difosa.

Molts casos simultanis en un espai determinat i en un temps breu.

Pot provocar:
 Morbiditat: molts casos que provoquen problemes assistencials
 Letalitat: no de persones que moren entre els malalts
 Modificacions d’actitud i conducta de la població.

ENDÈMIA
Presència amb una incidència relativament constant dins d’una regió geogràfica concreta.

Criteri geogràfic i temporal: malaltia present almenys 8 mesos l’any

Tipus:

 Holoendèmia: + del 75% població afectada

 Hiperendèmia: del 50-75% població afectada

 Mesoendèmia: 10-50% afectats

 Hipoendèmia <10% afectats

PANDÈMIA
Extensió d’una epidèmia a la totalitat o gran part del món

Associada a una ràpida difusió i gravetat.

SINDÈMIA
Epidèmia caracteritzada per la coexistència de dues o més malalties que interaccionen de manera sinergètica
i produeixen una càrrega excessiva de malaltia en una població.

3.MESURES DE FREQÜÈNCIA DE LA MALALTIA

 Per estudiar la transmissió de la malaltia en les poblacions humanes hem de ser capaços de mesurar
la freqüència d’ocurrència de la malaltia i de la mort que produeix.
  Aquesta ocurrència es pot mesurar a través de taxes o proporcions.
 Les taxes ens diuen amb la rapidesa que es produeix la malaltia en una població.

 Les proporcions ens informen de la part de la població que està afectada.

 Per expressar l’extensió d’una malaltia en una població ho farem utilitzant taxes i proporcions, a
través de les mesures de freqüència de morbiditat i de mortalitat.

4.MESURES DE FREQÜÈNCIA

5.MESURES DE MORBIDITAT

- Mesures de prevalènça (els que ja tenen malaltia)

- Prevalènça instantània (moment determinat) Mesuren els esdeveniments existents
- Prevalencia de periòde (durant uns anys)

- Mesures d’incidència
- Incidencia acumulada Mesuren els esdeveniments nous
- Taxa d’incidència (densitat d’incidència)

5.1 PREVALÈNÇA INSTANTÀNIA

Prevalença instantània

 Freqüència de casos existents en un moment determinat del temps

PREVALÈNÇA: nº casos/ població total

SEMPRE EN EL MATEIX TEMPS Y ANY

EXERCICI 1

Ex 5.2 INCIDÈNCIA
Fumador No  Al mesurar nous casos, la incidència
fumador Totals
s fumadors
s

< 15 anys 253 1501 26 1780

16 a 30
2804 2637 1369 6810
anys
31 a 45
3284 2509 1825 7618
anys
mesura canvi, d’absència a presència de
45 a 60 malaltia. És per això que la incidència és
2100 2580 1963 6643
anys una mesura de risc.
> 61 anys 1103 2896 2008 6007  Denominador: no de persones que estan a
risc de desenvolupar la malaltia.
Totals 9544 12123 7191 28858 Qualsevol individu del denominador ha
de poder formar part del numerador.

 Dos tipus d’incidència en funció del

denominador:

– Persones a risc: Incidència

acumulada.
– Persones - temps a risc: taxa d’incidència.

 Temps: s’ha d’especificar el període de temps en el que es mesura perquè mesura un risc. Pot ser 1
setmana, 1 mes, 5 anys...

Nº casos nous d’una malaltia en un periòde determinat

IA= ------------------------------------------------------------------------------------ x 1000
Nº persones de la població lluires de malaltia a l’inici del periòde

EXERCICI 2

1. En començar l’any 2014 el nombre de pacients amb càncer de pulmó en una població de 76886
habitants és de 60. Durant l’any es diagnostiquen 20 nous casos. Quina és la incidència de càncer de
pulmó en aquesta població durant el 2014?

20
IA= ----------------------------- x 1000 = 0,26 %
60 - 76886 = 76826
 2. Durant el mes de gener de 2015 hi ha 26 casos nous de càncer de pròstata. La població total és de
69347 habitants, dels quals 33652 són dones i 35695 homes. Calcula la incidència de càncer de
pròstata en aquesta població pel mes de gener.

26
IA= --------------------- x 1000 = 0,73%0
35695

En aquest cas no es resta res perqué NO DIU A L’INICI HI HAVIA ----- Y HAN APAREGUT---
CASOS NOUS

6.MESURES DE MORTALITAT

MORTALITAT: persones mortes

• A partir d’aquest gràfic NO podem dir que el

risc de morir per càncer estigui augmentant, ja
que només tenim nº de morts (numerador); no
tenim el denominador (nº de població a risc).

• Per això hem d’utilitzar les taxes.

6.1 TAXA DE MORTALITAT

• El mateix principi que el de morbiditat: qualsevol individu que estigui en el denominador ha de poder
formar part del numerador.

• Taxa anual de mort

Nº total de morts per totes les causes en un any
T.A.M = ---------------------------------------------------------------------------- x 1000
Nº persones en la població a la meitat de l’any (juliol)

• No necessàriament ha de ser en referència a tota la població, sinó que pot ser per grups petits: per grups
d’edat, per sexe...

6.2 TAXA DE LETALITAT

 En la taxa de mortalitat el denominador representa tota la població a risc de morir (els que tenen la
malaltia o no la tenen), en la letalitat el denominador es limita als que ja tenen la malaltia.
  És una mesura de la gravetat de la malaltia.

 Són morts per aquella malaltia

Nº casos que moren durant un periòde de temps determinat

T. L = --------------------------------------------------------------------------------------- x 100
Nº individus amb la malaltia específica

6.3 ANYS POTENCIALS DE VIDA PERDUTS (APVP)

 Mesuren la mortalitat prematura o mort precoç.

 Es descompten els anys que una persona hauria viscut si no s’hagués mort abans d’una edat
predeterminada (normalment 65-70 anys).

 Important per establir prioritats per la investigació i els recursos

Dissenys epidemiologics

1. ASSAJOS AMB DISTRUBUCIÓ ALEATÒRIA

Es poden utilitzar per a conèixer diversos àmbits de la salut:

– Avaluar nous fàrmacs

– Avaluar nous programes de cribratge
– Avaluar noves formes de realitzar i posar en marxa serveis sanitaris

Per realizar qualsevol d’aquestes, es segueix aquesta estructura.

2. COHORTS
L’investigador/a selecciona un grup d’individus exposats i un grup d’individus no exposats i els segueix per
a comparar la incidència de la malaltia.

El disseny pot comprendre més de 2 grups

2.1 DISSENY D’UN ESTUDI DE COHORTS

CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS

 Es comparen persones exposades amb persones no exposades

 S’ha de seguir la població d’estudi en el temps
3. CASOS I CONTROLS
Per investigar la possible relació entre una exposició i una certa malaltia, s’identifica un grup d’individus
amb aquella malaltia (casos), i per a poder comparar, un grup de persones sense la malaltia (controls).

3.1DISSENY DE CASOS I CONTROLS

CARACTERÍSTICA PRINCIPAL
• S’escullen primer persones malaltes (casos) i els compara amb persones sense la malaltia (controls)

3.2 DIFERÈNCIES ENTRE CASOS I CONTROLS

3.TRANSVERSALS
 - Estudis en els que es determina simultàniament l’exposició i el resultat que busquem (malaltia o no
malaltia).

- És una fotografia de la població.

- També s’anomenen estudis de prevalença, ja que obtenim la freqüència de la malaltia en un moment

determinat.

- Al no poder establir una relació temporal entre l’exposició i el resultat es fa difícil establir relacions
causals.

3.1 DISSENY D’UN ESTUDI TRANSVERSAL

Més concretament es pot representar:

 Mesures d’assosiació
1.ESTIMACIÓ DEL RISC
Independentment del disseny de l’estudi que s’utilitzi, l’objectiu és determinar si hi ha un excés o
disminució del risc (incidència) d’una malaltia associada a una certa exposició o característica.

La incidència és una mesura del risc de la malaltia.

Risc ho podem definir com la probabilitat de que es produeixi un esdeveniment (com l’aparició d’una
malaltia).

• RISC ABSOLUT:
– És la incidència d’una malaltia en una població.

– Pot indicar la magnitud, però no si l’exposició s’associa a un major risc de malaltia.

Per poder tractar l’associació necessitem mètodes que impliquin comparacions explícites.

Per això necessitem dades que s’obtinguin del estudis amb dissenys casos-control o cohorts

2. RISC RELATIU
Ens preguntem: “Quin és el quocient entre el risc de la malaltia en els individus exposats i el risc de la
malaltia en els individus no exposats?”

INCIDENCIA D’EXPOSATS
RISC RELATIU= ------------------------------------------
INCIDENCIA NO EXPOSATS

També es pot definir com la probabilitat de que la malaltia aparegui en persones exposades, comparat amb la
probabilitat de que aparegui la malaltia en persones no exposades
2.1 INTERPRETACIÓ DEL RISC REALATIU

3. RISC RELATIU EN ESTUDIS DE COHORTS

El risc relatiu en els estudis de cohorts:

El risc relatiu el calculem de la següent manera:

INCIDENCIA EN EXPOSATS
RISC RELATIU= ------------------------------------------ =
INCIDENCIA N NO EXPOSATS

EXEMPLE:
Colesterol i infart agut de miocardi (IAM) en un estudi de cohorts hipotètic de 3000 persones amb nivells de
colesterol elevat i 5000 amb el colesterol dins la normalitat
 INCIDENCIA EN EXPOSATS 28
RISC RELATIU= ------------------------------------------ = ------- = 1,61
INCIDENCIA N NO EXPOSATS 17.4

4. ESTIMACIÓ DEL RISC EN ESTUDIS CAS-CONTROL

- DISSENY DE CASOS I CONTROLS

AxD
La odds ratio la calculem de la següent manera: OR=------------
CxB

EXEMPLE:

AxD
OR =------------
CxB
5. INTERPRETACIÓ ODDS RATIO o OR