FONTS, TÈCNIQUES I ORGANITZACIÓ DEL TREBALL PERIODÍSTIC

TEMA 5: L’ORGANITZACIÓ A LA REDACCIÓN I LES RUTINES DEL

TREBALL PERIODÍSTIC

à Periodisme = treball en equip: coordinació, empatia, etc.

à Es mobilitzem una gran quantitat i varietat de recursos pel mitjà de comunicació: recursos

econòmics, tècnics, financers, humans, ...

à La redacció en el centre de l’organització:

1. Direcció – Administració
2. Publicitat – Màrqueting

à El procés industrial de la premsa, factors que condicionen l’organització del diari:

- Objectiu final: arribar aviat al quiosc

- Temps de producció limitat
- Suport
- Espai disponible
- Volum: selecció de contingut. El volum de informació prèvia condiciona
- Tipus de continguts

à Organigrama clàssic d’una redacció de premsa

Diferencia entre informació i edició:

- Informació: allò que té a veure amb l’elaboració de la notícia

- Edició: lloc on es col·loca la notícia (lletres, jerarquització,...)

1. DIRECCIÓ + DIRECCIÓ ADJUNTA:

Són les persones que lideren i prenen decisions estratègiques a la redacció. Estableixen la visió,

objectius i polítiques editorials, a més de coordinar i supervisar el treball de les diferents àrees.
Marcat per classificació temàtica, economia, política, internacional, opinió etc.
2. SOSTDIRECCIONS:

- Sostdirecció d'Informació: Coordina l'obtenció i verificació de notícies, gestiona les

fonts d'informació i garanteix la qualitat i veracitat dels continguts informatius.

- Sotsdirecció d'Edició: S'encarrega d'organitzar, millorar i presentar visualment el

contingut produït. Supervisa la maquetació, el disseny i l'aspecte final del producte

periodístic.

- Sotsdirecció d'Opinió: Dirigeix la secció editorial, generant contingut d'opinió i establint

la línia editorial del mitjà.

3. PROFESSIONALS:

- Periodistes: Responsables d'investigar, redactar i presentar notícies.

- Editors: Encarregats de perfeccionar el contingut escrit, millorar la seva estructura,

coherència i estil, a més de gestionar l'aspecte visual del material.

- Fotògrafs i Reporters Gràfics: Capturen imatges i vídeos que complementen les notícies,

oferint una perspectiva visual.

- Redactors d'Opinió: Produeixen contingut que reflecteix l'opinió i l'anàlisi crític sobre

temes rellevants.

- Correctors: Revisen i corregeixen errors gramaticals, ortogràfics i d'estil en els textos

abans de la publicació, assegurant la qualitat lingüística dels continguts.

TRANSICIÓ DIGITAL PAPER & WEB
- El sorgiment d’internet condiciona la redacció-
- Transformació de l’espai físic i de les rutines periodístiques: model taula central (Superdesk).
- Canvi de posició web – paper. En un principi, les persones dedicades a la web estaven
aïllades de la redacció. Actualment la seva importància ha incrementat arribant a integrar-
se a la taula central on es prenen les decisions més important i es coordinen els periodistes.

Superdesk és una plataforma de gestió de continguts que optimitza la creació i distribució

de contingut, facilitant la col·laboració entre equips i millorant la comunicació entre

periodistes i editors. Agilitza el flux de treball amb una comunicació fluida entre seccions.
Adaptada a les necessitats actuals, ofereix actualitzacions en temps real i integració amb

altres serveis.

- Actual predomini de la web, envers el paper.

- S’incorporen noves temàtiques (SEO, multimèdia, Infografia). El paper no desapareix, però

ja no es predominant.
- Nous perfils professionals: dissenyador web, community manager, editor multimèdia,

analista web, especialista, especialista SEO / SEM, programador, etc.

- Diari ARA ha eliminat les seccions temàtiques en l’edició impresa setmanal.

- El Periódico de Catalunya: nou edifici, aplicació d’un nou model d’organització. Contingut

digital first. La coordinació es basa en una taula de coordinació, que inclou:

Rutines estructurals del treball en televisió

a) Infografistes: elaboren recursos visuals per complementar les imatges

b) Redactors: treballen la informació des de la redacció
c) Presentadors: escriuen entradetes per donar pas
d) Equip de realització: munta vídeo per il·lustrar les informacions

Recursos del treball en televisió

a) Directe o fals directe (stand up): el periodista surt a parlar davant de la càmera amb el
microfon. Sintetitza les informacions mes importants
b) Cua d’imatges: seqüencia d’imatges sense text i les llencem mentre el presentador
parla.
c) Veu en off: veu narradora de la notícia
d) Total: fragment de declaracions que es minuta
e) Imatges de recurs: imatges de totes les coses, son totes les imatges que es graven.
f) Nota en càmera: última hora davant la càmera sense imatges de fons
g) Peça informativa: té un temps limitat i el guió ha de ser imaginat mentre es grava. Hi
ha una sincronització de la veu en off amb les imatges.

§ Directora adjunta
§ Sotsdirector “ultima hora”
§ Sotsdirectora +Periódico

§ Sotsdirector Audiències: participació de la gent, interaccions.

§ Sotsdirector Multimèdia: manté l’edició impresa, però la web pren més importància.

LES RUTINES ESTRUCTURALS EN PREMSA (PAPER – DIGITAL )

1. Consell de Redacció Matinal: L'equip directiu i caps de secció revisen el contingut

publicat pel mitjà i per la competència. S'analitza l'agenda del dia, incloent esdeveniments
rellevants, i es valora quins temes ocuparan la portada, quin espai rebrà cada notícia i
l'enfocament editorial.

2. (Segona) Reunió vesprina de portada: Es reuneix l'equip directiu per confirmar o canviar

els temes de portada i actualitzar prioritats. L'equip d'edició i tancament entra en acció,
iniciant la impressió del diari per al dia següent, assegurant que tots els continguts
estiguin a punt.
A la web no hi ha horaris de tancament. Hi ha fusos horaris en que es necessari una actualització
de la web, marcada per les audiències, però res es fixe. Vigilar que la portada no quedi estàtica.

LES RUTINES PROFESSIONALS EN REDACCIONS CONVERGENTS / INTEFRADES

En una redacció convergent o interfronterera, la taula central de coordinació és clau:
- Coordina el Treball de la Redacció: Assegura la col·laboració entre diferents equips i

plataformes.
- Consulta i revisa informació de diferents fonts. i de mitjans externs, garantint una visió

completa dels fets.

- Decideix les notícies per a cada plataforma o suport.

- Gestiona Esdeveniments Imprevistos, prenent decisions sobre com abordar i cobrir

esdeveniments que puguin sorgir de manera inesperada.

ORIGRAMA BÀSIC EN ELS MITJANS AUDIOVISUALS: Tv + ràdio

No és una divisió estricta

TV:
RÀDIO:

RUTINES ESTRUCTURALS EN MITJANS DE COMUNICACIÓ

Consell de redacció (directius, editors i caps de seccions) à Traspàs del tron anterior, revisió
d’altres mitjans, previsions del dia, assignacions i encàrrecs.

Editors: defineixen, controlen i actualitzen l’escaleta (ordre, temps)

Cerca i programació́entrevistes / Coordinació́i suport al carrer, Informació́des de la redacció́o

del carrer, locució / presentació, Muntatge/edició peces sonores o audiovisuals, Creació recursos

visuals

Adaptació́llenguatges segons formats i suports, xarxes socials: fonts i repercussió́, participació́

dels usuaris (no només opinió), posicionament
(2021)

EVOLUCIÓ DE LES REDACCIONS INTEGRADES I L’IMPACTE EN ELS/LES PERIODISTES

- Ramón Salaverria

TEMA 6: TRABSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ

ASPECTES LEGALS QUE CONDICIONEN EL TREBALL PERIODÍSTIC
AMB LES FONTS

REGISTRES PÚBLICS COM A FONTS D’INFORMACIÓ

Definició: és una institució pública que està establerta i regulada sota la regulació i el control de

l’Administració pública amb finalitats de donar publicitat formal, enregistrament i

emmagatzematge a determinats fets, circumstàncies o drets (en “dona fe”). La seva principal
funció és la transparència administrativa i jurídica.
- Els registres es consideren fonts d’informació útils i fiables per a la feina periodística
- Aporten coneixement estratègic.
- Ens permeten l’accés a informacions oficials.
- Poden ser proves amb un pes jurídic important.
- És superior a qualsevol tipus de judici de veracitat o de credibilitat.
L’ACCÉS ALS REGISTRES PÚBLICS (ANTECEDENTS)
Hi ha un marc legal que donava suport principal als registres públics, que són:

- Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment

Administratiu Comú. Article 37. Dret d’accés a Arxius i Registres. Aquesta llei establia la
gestió sobre com podem accedir als registres públics.

Trets característic d’aquest accés:

- Només podem accedir als registres mitjançant una petició específica, no a tot el conjunt de
la informació (dificulta la feina).
- Protecció de dades personals (intimitat). Les dades personals es troben protegides, per tant,
no podrem accedir a totes les informacions perquè són limitades.
- Podem argumentar l’interès legítim o l’interès públic.
- Hi ha alguns expedients que estan exclosos d’aquest dret de la informació i que limiten
l’accés total a la informació. Exemples: qüestions relacionades amb la defensa nacional o la
seguretat de l’Estat, que posin en perill els drets de 3res persones, qüestions de secret
comercial o industrial que posin en perill alguns tipus d’activitat.

- Registres públics més freqüents: Registre Civil, Registre de la Propietat, Registre Mercantil,
Registre Patent...

L’ACCÉS ALS REGISTRES PÚBLICS (ACTUALITAT)

Hi ha un marc legal que dona suport als registres públics, que són diverses lleis:
- Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

- Llei 39/2015 del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

- Article 13. Drets de les persones en les seves relacions amb les Administracions Públiques.

Aquest accés està regulat per lleis i reials decrets. Tenen uns reglaments / codis /
instruccions d’ús. Són registres d’àmbit estatal, autonòmic i local.

REGISTRES ÚTILS PER ALS PERIODISTES

1. Registre de la Propietat

• Actes que afecten a la propietat i els drets sobre béns immobles (titularitat pública o privada).
• Concessions administratives i béns de domini públic.
• Diverses formes d’accedir a aquest registre: nota simple informativa, nota de localització o
certificació (amb un cost per consulta).
Apartats dins d’aquest registre:

- Registre de Béns mobles. Aeronaus, vehicles, maquinària industrial... fins i tot obres d’art, joies,

entre d’altres.
- Registre de Condicions Generals de la Contractació. S’enregistren els contractes que les parts
volen deixar constància que han fet un contracte.

2. Registre Mercantil

• Actes relatius a empresaris individuals i societats mercantils (SA, SL, etc.).

• Estatuts / constitució, càrrecs i poders.
• Formes d’accés: mitjançant nota informativa o certificacions.

• Podem consultar també el Dipòsit de comptes anuals de les empreses (amb cost per consulta).
• Disposa d’un Butlletí Oficial del Registre Mercantil, que consta d’un cercador digital per consultar
la informació general de forma gratuïta.

3. Registre de la Propietat Intel·lectual

• Drets de propietat intel·lectual relatius a obres, actuacions o produccions protegides per llei.
• S’hi registren creacions originals literàries, artístiques o científiques.
• Actes / contractes de transmissió, modificació, etc.

• Fan una tasca de patrimoni cultural al registrar obres originals.

• Formes d’accés: nota simple / accés informàtic, llistat d’obres o certificació (amb un cost per
consulta).
• Verificació d’identitat i interès legítim del sol·licitant.
• Aquest registre depèn del govern central i del Ministeri de Cultura y Deportes. A Catalunya,
també hi ha un registre del Departament de Cultura de la Generalitat.

4. Oficina Española de Patentes y Marcas (OEPM)

• Drets de propietat industrial.

• Dissenys industrials, marques i noms comercials (signes distintius), patents i models d’utilitat,
topografies de models semiconductors.
• Bases de dades de consulta digital.
• Disposa d’un Butlletí digital.
• Vinculada al Ministeri de Industria, Comerç y Turisme.
Altres registres amb limitacions de cerca

à Registres públics (amb dret d’accés).

à Registre Civil (informacions personals, amb limitacions).
à Registre Públic Concursal: quan una empresa es trenca i ha de declarar un concurs de creditors.
à Registre Públic de Concessions.
à Registre de Partits Polítics o d’Entitats Religioses.
à Registre Nacional d’Associacions.

Registres i arxius sense lliure accés

à Arxius policials.

à Registro Nacional de Armas (creació 2020).

à Registre d’Afiliació política (no es poden saber quines son les persones que hi ha dins d’un
partit polític)
à Dades bancàries: Moviments bancaris / Declaracions de la renda.
à Dades sanitàries.
Si utilitzem dades provinents de registres públics, el format de citació d’aquestes fonts és el de la font documental.

No hi ha un registre públic de consultes, malgrat si que cada registre pot tenir el seu propi registre de consultes.

Segons els registres pots fer-ho de manera digital o presencial.

Les institucions han de donar accés a la gent a la informació. La llei diu que tenim dret a demanar informació de caràcter

públic.

Hi ha molta informació, sobretot de l’àmbit institucional i administratiu, que no està publicat a

cap lloc de forma oberta.

TRANSPARÈNCIA I ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA

La idea de transparència esta relacionada amb el dret de manifestació i llibertat d’expressió,
dret de la informació i la comunicació, accés a la informació pública i documents públics i

l’Accountability.

à Accountability: quan un organisme ret comptes a la ciutadania. Està vinculat al terme de

transparència. (Aquest fet es produeix quan no s’amaguen les dades sobre x fet/causa/situació).•
Transparència. Retiment de comptes, que té a veure amb la transparència, ser transparent és tenir
més accountability.
Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern:

- Article 12 de Dret d’accés a la informació pública. Totes les persones tenen dret a accedir a la

informació pública.

- Article 13 d’Informació pública. S’entén per informació pública els continguts o documents, de

qualsevol format o suport, que obren en poder de algun dels subjectes incloses en l’àmbit
d’aplicació d’aquest títol i que hagin sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions.

Aquesta llei és vigent des de finals de 2014 i suposa:

- Amplia i reforça la transparència de l’activitat pública, regula i garantitza el dret d’accés a la

informació sobre aquesta activitat.
- Estableix obligacions que han de complir els responsables públics, a més d’assumir les
conseqüències jurídiques derivades del seu incompliment.

Limitacions al dret d’accés:

a) La seguretat nacional.
b) La defensa.
c) Les relacions exteriors.
d) La seguretat política.
e) La prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris.
f) La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.
g) Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.
h) Els interessos econòmics i comercials
i) La política econòmica i monetària
j) El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial
k) La garantia de la confidencialitat o del secret requerit en processos de prendre decisions.
l) La protecció del medi ambient

Limitacions – protecció de dades personals

• Informació amb dades personals (ideologia, afiliació sindical, religió, creences) à amb
consentiment o prèviament publicades.
• Informació amb dades personals (origen racial, salut o vida sexual, dades genètics o biomèdics,

infraccions penals o administratives sense amonestació pública) à amb consentiment o depenent

de llei específica. Criteri general: ponderació de la protecció de dades personals vs. Interès públic.
Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

- Decret 8/2021 sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública.

Silenci administratiu à no rebre resposta per part de l’administració a partir d’una sol·licitud

estimada. El silenci administratiu en la llei espanyola és negatiu (sol·licitud no estimada). En canvi,

el en la llei catalana, és un positiu.

PORTALS DE TRANSPARÈNCIA
- Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya.
- Portal de Transparència de la CCMA.
- Portal de Transparència de la Casa Reial.
- Portal de Transparència del Tribunal Suprem.
- Portal de Transparència de les empreses.

A més a més, aquests portals tenen tota la informació de com podem demanar informació que
no està publicada en aquests portals.

EINES ÚTILS
- Tots tenen l’obligació de compartir informació de transparència.
- Perfil del contractant (contractació pública): informació sobre l’empresa que es contracta

per concurs públic. A nivell català.

- Cercadors de sentències. CENDOJ

SOL·LICITUD D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ

- Dirigida al titular de l’organisme o entitat que posseeix la informació desitjada.
- Identitat i forma de contacte (qui som).
- Informació sol·licitada.
- Modalitat d’accés preferida (digital, correu, etc.).
- Motivació (opcional). No és obligatori motivar la sol·licitud.
L’exposició de motius podrà estar considerada, però l’absència de motius no pot ser causa de
rebuig (qualsevol pot demanar la informació).

CAUSES PER A NO ADMETRE:

- Informació en procés d’elaboració, de publicació general o anteriors a 2014.
- Caràcter auxiliar o de suport (esborranys, resums, informes interns).
- Informació que requereixi acció prèvia de reelaboració (només dades enregistrades).
- Dirigides a un òrgan no competent/casos repetitius o abusius no justificats (si cada mes enviem
la mateixa sol·licitud a un òrgan).

Consejo de transparencia i buen gobierno : creada a partir d’aquest a llei, fomenta i garanteix la

transparència i l’accés de la gent a la informació pública).

- Termini: 1 mes per resoldre la sol·licitud (prorrogable per un altre mes). Sense resposta:
sol·licitud desestimada sense motivació
- Matèria classificada: assumptes, actes, documents, informacions, dades i objectes el
coneixement del qual sigui obtingut per persones no autoritzades i “pugui danyar o posar
en risc la seguretat i la defensa de l’estat. Per tant, poden quedar exclosos de l’accés als

arxius i registres administratius públics.

Exemples:

- Portal de Transparència de la Generalitat

- Portal de Transparència de la CCMA
- Portal de Transparència de la Casa Reial
- Portal de Transparència del Tribunal Suprem: dades sobre l’activitat pública Portal de
Transparència de Cementeris de Barcelona

*LECTURA OBLIGATÒRIA: REDONDO, Myriam (2018). Verificación digital para periodistas: manual
contra bulos y desinformación internacional. Només el capítol III, pp. 35-45

FACEBOOK:

Facebook extreu informació dels seus usuaris mitjançant la segmentació de perfils, absorbeix

grans quantitats de dades derivades de la navegació de cada persona i les completa amb compra
de dades a tercers. Això li permet adquirir un coneixement molt avançat dels riscs i preferències
de cadascú, i en conseqüència oferir serveis i publicitat altament personalitzades. En aquest procés

hi tenen a veure els conceptes de privacitat i de ciberseguretat. Cal recordar que fins l’aplicació
més innocent treu alguna cosa a canvi. Si el servei és gratuït, el producte ets tu.

NAVEGADORS:
Les qüestions de privacitat i ciberseguretat ja són presents al propi navegador, mitjançant les
extensions. La Electronic Frontier Foundation ofereix diverses extensions que salvaguarden la
privacitat digital més enllà del mode incògnit dels navegadors. El periodista pot estar atent a
aquests anàlisis de EFF per saber quin recurs guanya o és més segur per a una tasca determinada.
No obstant, cal saber que aquestes extensions i complements mencionats ralentitzen la navegació
i pot arribar a impedir la consulta d’algun lloc web, però protegeixen als usuaris. Per això, l’autora
recomana als periodistes instal·lar aquestes extensions al seu navegador habitual i mantenir un
altre ordinador sense aquestes, per veure’n la diferència a l’hora de fer cerques.

ANONIMAT:
Si es vol investigar de forma més oculta cal recórrer a un navegador que presti servei
d’anonimització o emmascarament. El més conegut és Tor, que desvia a l’usuari per túnels
aleatoris que travessen punts en els que canvia la IP. Tor també permet l’accés a la deep web o la
Internet profunda.

VPN:

Un pas més avançat per garantir la privacitat i l’accés lliure a Internet el constitueixen les VPN
(Xarxa Privada Virtual), una xarxa que proveeix Internet segur a partir de la connexió amb un

servidor estranger, esquivant la censura o cibermuralla que tenen molts països cap a pàgines
rellevants. Cal anar amb compte amb algunes d’aquestes VPN, perquè capten dades de l’usuari.

PROTECCIÓ DE L’ORDINADOR:
A més de vigilar l’anonimat (privacitat), poden afegir-se a l’ordinador mecanismes per a protegir
o aïllar-lo (ciberseguretat). El periodista pot examinar-los i triar. En verificació digital, sovint es
manegen documents sensibles. Per això cal realitzar còpies de seguretat freqüents i dotar-se d’un
bon antivirus actualitzat, existeixen programes de encriptació que protegeixen directoris complets
de l’ordinador, com VeraCrypt. Sandboxie evita un possible atac de phising, una modalitat
delictiva que es dona quan una entitat fingeix ser una altra de confiança de l’usuari i el convenç
per a que li transmeti dades personals o descarregui un programa maligne. Una altra opció és

crear una màquina virtual, que permet emular el comportament de tot un ordinador i carregar
sistemes operatius diferents. La opció més segura per garantir la privacitat i resguardar els arxius
és instal·lar el sistema / distribució Tails, que garanteix el major anonimat possible, esquiva la
cibercensura i no deixa traces a l’ordinador. La recomanació bàsica és la de realitzar almenys les
cerques més comprometedores amb Tor.

COMUNICACIÓ PRIVADA :
Una altra necessitat del periodista és la de protegir les seves comunicacions amb les fonts.
Recomanacions:
- En intercanvis rellevants, es desaconsella utilitzar connexió Wifi i es prohibeix utilitzar Wifi sense
contrasenya.
- Utilitzar una contrasenya segura al correu electrònic i als serveis que exigeixin autenticació (posar
dades).
- Pot ser convenient generar una identitat falsa temporal vinculada a un compte de correu també
falsa, per comunicar el teu correu personal en cas de rebre informació d’accés i així no tornar a
utilitzar-la.

Els periodistes que manegen filtracions i informació sensible solen recórrer al software Pretty
Good Privacy o PGP, basada en una primera clau que s’ofereix de forma oberta per a que altres
usuaris enviïn la informació i una segona clau que és privada per a cada usuari del servei i que
serà la que permeti xifrar o desxifrar els missatges.

El lector ha de ser conscient de com algunes nocions de privacitat i ciberseguretat poden ajudar-
lo a la seva tasca de verificació digital.

TEMA 7: ASPECTES LEGALS QUE CONDICIONEN EL TREBALL

PERIODÍSTIC AMB LES FONTS D’INFORMACIÓ
GARANTEI SI LÍMITS PER A L’EXERCICI DEL PERIODISME
El periodisme està sotmès a diverses garanties i límits derivats de diferents àmbits legals i ètics:

- Legislació i jurisprudència europea i internacional: Hi ha diverses convencions i tractats

internacionals que protegeixen la necessitat d'un equilibri entre llibertat d'expressió i altres
drets, com el dret a la privacitat o a la reputació.
- Constitució: La Constitució Espanyola reconeix diverses llibertats informatives dins del seu

Títol I, que inclouen:

o Llibertat d'expressió: expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i
opinions, pilar fonamental de la democràcia.
o Llibertat de producció i creació: tothom té dret a la producció i creació
d'obres i continguts culturals o informatius.
o Dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà.
o Prohibició de censura prèvia: no es poden imposar restriccions a la
publicació d'informació o continguts abans de la seva difusió, excepte en
circumstàncies molt excepcionals com ara la protecció de drets
fonamentals.
A més a més, a la Constitució Espanyola es reconeixen límits a les llibertats informatives i
d'expressió per tal de protegir altres drets fonamentals i béns jurídics:
o Dret a l'honor: reputació i honor contra acusacions falses o difamació.
o Intimitat personal i familiar: privacitat i la protecció de la vida privada de
les persones, així com la seva família.
o Dret a la pròpia imatge: protegeix la imatge física d'una persona, limitant la
seva utilització sense consentiment.
o Protecció de la infància i la joventut: Es posa èmfasi especial en la protecció
dels drets dels menors i en garantir la seva integritat física i psicològica.
o Inviolabilitat del domicili: només es pot accedir amb el consentiment de

l'ocupant o mitjançant una ordre judicial.

o Secret de les comunicacions personals: Es protegeix la confidencialitat de
les comunicacions, incloent correus electrònics, missatges de text i
trucades telefòniques, i només amb autorització judicial i en circumstàncies
específiques.

- Marc legal estatal, autonòmic i local: les lleis nacionals, autonòmiques o locals poden

contenir disposicions específiques que regulen l'activitat periodística, com ara la protecció

de fonts periodístiques, la difamació, la protecció de drets individuals, etc.

- Marc reglamentari professional: reglamentacions pròpies del gremi periodístic que
estableixen principis ètics i deontològics que els periodistes han de seguir.
- Codis deontològics / Recomanacions i principis ètics: A part del marc reglamentari, hi ha

codis deontològics elaborats per associacions professionals o entitats dedicades a

preservar els estàndards ètics del periodisme. Aquests codis poden incloure principis com
la veracitat, imparcialitat, evitar conflictes d'interessos, etc.
L’ÚS DE CÀMARES OCULTES
- L'ús de la càmera oculta en el periodisme està en una situació d'incertesa legal. Els tribunals
han oscil·lat en els seus criteris sobre aquesta qüestió.
- Hi ha una controvèrsia entre protegir els drets personals i el dret a la informació
Històricament, es considerava la càmera oculta com un mitjà legítim per a les investigacions
periodístiques.
- Sentències anteriors han considerat que l'ús de la càmera oculta viola drets personals.
- La manca de coordinació entre les diferents decisions judiciàries complica la resposta clara
a aquesta qüestió: El TEDH ha indicat que no és il·legal per se l'ús de la càmera oculta si és
sobre un tema d'interès general. El Tribunal Suprem espanyol ha suggerit que pot ser
legítim si és proporcionat a l'interès públic. El Tribunal Constitucional, però, ha exclòs en
general l'ús de la càmera oculta en el periodisme. La decisió dependrà de l'anàlisi específica
de cada cas.

PROTECCIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ

- Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH) à no es refereix expressament a la protecció de les

fonts periodístiques

- Premsa = Guardià de la democràcia (funció informativa, vigilant i fiscalitzadora)

- La llibertat d’expressió i d’informació comprèn i garanteix el Dret dels periodistes a mantenir
la confidencialitat de les seves fonts d’informació à Secret professional dels periodistes /
Secret periodístic.

ARTICLE 20 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

- L'article 20, en el seu punt d) reconeix el dret "A comunicar o recibir libremente
información veraz por cualquier medio de difusión." à La llei regularà el dret a la

clàusula de consciència i al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats.

- Secret Professional dels Periodistes o Secret Periodístic à capacitat dels periodistes de

protegir les seves fonts d'informació, mantenir la confidencialitat de les seves fonts.

- Vinculat al dret d'informar i de ser informat sobre assumptes d'interès general.

En resum, la protecció de les fonts d'informació es fonamenta en la Constitució Espanyola, que
destaca la importància del secret professional dels periodistes en l'exercici de les llibertats
d'informació i expressió. Aquesta salvaguarda és fonamental per preservar la llibertat de premsa
i garantir que els periodistes puguin realitzar el seu treball sense temor a represàlies per part de
les seves fonts.

SECRET PROFESSIONAL EN PERIODISME

Titular del dret à Els periodistes tenen el dret ètic i, en molts casos, legal, de mantenir la

confidencialitat de les seves fonts. Això significa que no estan obligats a revelar qui són les
persones que els han proporcionat informació confidencial, ja que això podria posar en perill la
font i, potser, la seva seguretat o llibertat. Tanmateix, no és un deure, pot decidir publicar la
font. Protegir les fonts permet als periodistes informar sobre qüestions importants sense por de
represàlies, fomentant així la transparència i la responsabilitat en la societat.

Objecte del dret: Identitat de la font à El dret a protegir les fonts dels periodistes es centra

principalment en salvaguardar la identitat de qui proporciona la informació, no pas en protegir

la informació en si mateixa.
El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha reafirmat la protecció reforçada contra

registres i intervencions en les comunicacions dels periodistes per salvaguardar aquest dret a la
protecció de les fonts. Això vol dir que les autoritats estan sotmeses a estàndards més alts quan
volen accedir a les comunicacions o identificar les fonts dels periodistes, ja que aquest accés
podria posar en perill la confiança entre periodista i font, així com la llibertat de premsa en
general.

Les fonts tenen dret a dir el que pensen sense que el periodista rebi represàlies. Hi ha

diferències en cada país, a França, per exemple, si un jutge demanés informació d eles fonts el

periodista estaria obligat a confess

LIMITACIÓ AL SECRET PERIODÍSTIC

Limitacions en registres públics
- Accés restringit a dades personals

- Excepcions basades en l'interès públic:

 - Limitacions en situacions específiques: L'accés a certs registres pot estar totalment

denegat si la divulgació d'aquesta informació pot afectar la defensa nacional o la seguretat

de l'estat.
- Govern i administracions autonòmiques: l'accés als registres pot estar sotmès a les

pròpies regulacions del Govern o les Comunitats Autònomes quan no està subjecte al Dret
Administratiu.

à Susceptible de límits: altre dret o interès que necessita major protecció

à Requereix prèvia intervenció d’un jutge.
à Requisits:

- Mesura establerta en llei.

- Finalitat legítima.
- Necessària en una societat democràtica.
à TEDH: Només quan sigui imprescindible per aconseguir finalitat: “seguretat nacional,
integritat territorial, seguretat pública, defensa de l’ordre, prevenció del delicte, protecció de la
salut o de la moral, protecció de la reputació o dels drets aliés, per evitar la divulgació

d’informacions confidencials, per garantitzar la autoritat i la imparcialitat del poder judicial”.

SECRET PERIODÍSTIC & DEONTOLOGIA PROFESSIONAL

- Desvinculació del comportament legal de les fonts: El secret professional en el periodisme

implica que els periodistes estan compromesos a mantenir la confidencialitat de les seves
fonts, independentment del comportament legal o de la fe de les mateixes. Això subratlla la
importància de protegir la identitat de les fonts, fins i tot en situacions on la font pot no
actuar amb la millor intenció.

- Conformitat amb la deontologia professional: Malgrat la desvinculació del comportament

de les fonts, la protecció del secret professional es manté sempre en que el periodista hagi
actuat d'acord amb els principis ètics i deontològics de la professió. Això pot incloure la
comprovació de la fiabilitat de les informacions publicades i altres pràctiques que es
considerin bones pràctiques periodístiques.

- Veracitat i rellevància pública: la prevalença dels drets d'informació i del secret professional

pot estar condicionada per la veracitat de la informació i la seva rellevància pública. Això
implica que, tot i mantenir el secret professional, els periodistes han de buscar la veritat en
les seves informacions i assegurar-se que la informació sigui rellevant per al públic.
SECRET PERIODÍSTIC I REVELACIÓ E SECRETS
Conflicte entre els Drets Fonamentals:

1. DRETS PERSONALS: Intimitat, protecció de dades personals, secret de les comunicacions

2. DRET A COMUNICAR I REBRE INFORMACIÓ: veraç i d’interès general.

Descobriment i revelació de secrets (delicte).

Jurisprudència estatal à L'idea que l'exercici legítim d'un dret no pot, alhora, constituir un

delicte.
Elements clau del delicte à Per a l'acusació d'un delicte de descobriment i revelació de secrets,

sovint es requereixen elements clau com el coneixement sobre l'origen il·lícit de la informació i la
participació directa en l'obtenció de la informació. Això implica que, per ser considerat un delicte,
la persona ha de tenir coneixement de la il·legalitat de la informació i haver tingut una participació
activa en la seva obtenció.

Secret professional vigent à

Exemple à Football leaks: una filtració massiva de documents relacionats amb el futbol, que va

ocórrer entre 2015 i 2018. A través d'aquesta fuita, es van revelar detalls financiers
comprometedors sobre transferències, contractes i pràctiques d'elusió fiscal en el món del futbol.
Publicada, entre altres diaris estrangers, per El Mundo.

Agost 2022: Nova llei de secrets oficials à El Consell de Ministres ha aprovat un anteprojecte de
Llei d'Informació Classificada a Espanya, que, si és ratificat per les Corts, derogarà la llei de 1968.

La nova llei estableix terminis per a la desclassificació de documents, oscil·lant entre quatre i 50
anys, amb possibilitat de pròrroga. Introdueix canvis en les competències, traslladant la
responsabilitat de desclassificar del Ministeri de Defensa al de la Presidència. La norma inclourà
quatre categories de classificació: alt secret, secret, confidencial i restringit.

Secret de sumari judicial à Un sumari judicial és una investigació penal realitzada per un jutge

o fiscal per recopilar proves i determinar si hi ha prou evidències per a dur a terme un judici
criminal. Durant aquesta etapa, pot ser imposat el secret de sumari per protegir la integritat de
la investigació.

• Només afecta a diligències i actuacions processals que integren el sumari, però no

als fets o successos reals.
• Periodista pot informar a partir de fonts diferents al sumari
 • Periodista pot estar responsabilitzat si s’acredita un accés directe il·lícit al sumari
judicial
• Drets del periodista (secret professional) units a la deontologia periodística

Exemple: “Un jutge imputa 12 periodistes per informar del sumari secret dels CDR”

TEMA 8: LA VERIFICACIÓ DE FONTS I CONTINGUTS PER A

COMBATRE LA DESINFORMACIÓ

Conceptes bàsics relacionats:

- Hoax: (bulo, engany, clickbait) informació falsa o enganyosa, sovint creada amb la intenció

de fer caure en la trampa o enganyar a les persones. Els hoaxes poden ser titulars cridaners
que bsuquen el click dels usuaris per tal d’aconseguir més visites i que aquestes siguin

monetitzades. Tipus de contingut dedicat a enganyar ja sigui per temes econòmics o altres
temes. Es manegen des del món digital (sobretot).

- Fake News: (notícies falses). Un tipus de periodisme groc, informació que és completament

inventada o altament manipulada amb la intenció de semblar notícies reals. Les fake news
poden ser difoses deliberadament per enganyar o influir en l'opinió pública. Intenta
enganyar i confondre. Exemple: error involuntari d’un periodista. (?). És un concepte
polititzat perquè molta gent ho qüestiona: podem parlar de notícia falsa en una notícia que

té informació errònia?

o Donald Trump qualificava de fake news quan s’hi anava encontra dels seus
ideals.
- Infoxicació: (informació + toxicació) excés d'informació, la qual cosa pot dificultar la

capacitat de les persones per processar-la de manera crítica i discernir la veritat de la

falsedat. Dificulta la comprensió i assimilació. La infoxicació pot afavorir la propagació de
desinformació i fake news. Rebem a diari tanta informació que cada cop és més difícil
digerir-la i saber-la contrastar amb altres continguts.

- Postveritat: situació en què les emocions o les creences personals tenen més influència en

l'opinió pública que els fets objectius. En una era de postveritat, la veritat objectiva pot ser
menys rellevant que les narratives que ressonen amb les emocions i les creences dels
 individus. Els fets peren importància i pesen més els sentiments o les creences. Discussió
deliberada de la gent amb la finalitat de crear influència en l’opinió pública.

- Desinformació: derivada de l’excés de informació, es difícil pel receptor romandre ben

informat sobre un tema concret. La desinformació és la informació falsa comunicada de

forma intencionada, deliberada, com a propaganda o per amagar uns fets.

CONSELL DE EUROPA / UNIÓ EUROPEA

- Desinformació: té a veure amb la combinació de que en la confusió informativa hi ha la

informació falsa i d’allò que es nociu.

- Diferència entre fake news i desinformació: intenció amb la que ho fem. Si volem atacar a

algú seria fake news, si es fa per error és desinformació.

CANVIS, ADAPTACIÓ, ESPECIALITZACIÓ PERIODÍSTICA

En les redaccions busquen perfils que treballin especialment en la verificació de la informació.
Narratives que s’estudien per verificar que la informació és falsa:
1) Narraiva de llista: llistat de coses que s’expliquen segons la temàtica. Exemple: Las 10

mejores series de Netlix en 2023

2) Narrativa de verificació: els continguts no es dediquen a explicar un fet noticiós. Es

dediquen a intentar verificar informacions que ja circulen pel públic per tal de tenir un

veredicte a allò que s’ha publicat. Es fa a partir d’un procediment. (es sol utilitzar una
narrativa no tant directa per generar impacte).

ALTRES CONCEPTES
- Fast cheking: sempre ha existit en els redaccions com a última comprovació (abans de la

publicació de la notícia) dels periodistas per no caure en erros.

- Fast cheking polític: aplicació en l’àmbit polític per fer verificación de les declaracions a

través de dades objectives que no depenen d’opinons.

VERIFICACIÓ DIGITAL
El concepte de verificación digital s’aplica a continguts que generen els usuaris (user generater
content). A les redaccions arriba informació i creacions que tenen un alt valor periodístic. Hi ha
una sèrie de persones que s’encarreguen de verificar que aquesta informació arribada és
totalment certa.
 - La BBC compta amb un equip responsable de verificar tot el contingut que arriba de froma
externa a la redacció. Els materials i continguts testimonials (testimonis directes) també
s’han de comprovar, encara que tinguin un gran valor. Existeixen una sèrie d’eines per fer
aquesta verificació:
- Srtoryfull: Agència de notícies especialitzada a partir de continguts creats pels usuaris, que

es publiquen a les xarxes.

- #Stopbulos: xarxa de verificació de notícies pionera a Espanya.

COM ES FA LA VERIFICACIÓ DIGITAL?

Repte d’ajudar a la gent a separar la informació real de els bulos. Se segueixen uns ítems per tal
d’arribar a la conclusió de si una informació és es real o no:
- Informacions i declaracions publicades: ens fixem en l’autoria. Identificar els fonts originals

(autors), contactar amb ells i contrastar la informació-

- Privacitat i ciberseguretat : LECTURA

- Rasteig: hem de fer un rasteig amb unes eines especials:

o Diferents motors de cerca. Cerca en diferents cercadors.

o Ser conscients que algunes xarxes socials son més fiables que altres per
trobar informació sobre algú (Linkedin)
o Eines especifiques per identificar correus i perfils de xarxes per localitzar
l’auroria de les publicacions: Hunter, Find That Email, Spokeo
o Pàgines web: qui hi ha darrere de la pàgina? Domini. Tinfoleak, Foller.me,
Storyful Multisearch.
o Impacte de les pàgines web: és seriosa?
o Relació entre IP i domini. Si la IP està feta en un país diferent que l’autor,
aquella informació pot ser falsa.
o Anàlisi de perfil: existeixen fotos? Són reals les fotos? Quin és el nom
d’usuari? Perfils falsos i bots, amb l’eina botometer.
o Missatges exactes, característiques específiques o etiquetes
(Followthehashtag, Twopcharts, Hashtagify).

VERIFICACIÓ DIGITAL D’IMATGES

- Cerca inversa d’imatges: Google Images, TinWye, RevEye.
- Relació de la resolució i la mida pot significar més o menys probabilitat de que sigui una
font original.
- Falsos negatius ?
VERIFICACIÓ D’IMATGES I VIDEOS

- Autor/a i/o persona que ha enviat o publicat

- Publicació tardana / Data indicada / zona horària
- YouTube, Vimeo, Youku...
- Descripció, etiqueta, comentari, acrònims, llocs
- Cerca de continguts relacionats
- Cerca inversa amb captura d’imatge en miniatura del vídeo.
- Identificador únic d’imatge o vídeo

GEOLOCALITZACIÓ:
- La majoria de continguts publicts en xarxes socials sense l’opció de geolocalització
activada.
- Google Maps, Google Eart: buscar trajecte entre dos punts, latitud i longitud, etc.
- Trobar punts de referència per a comarar amb imatges de satèl·lit o fotografies
geolocalitzades.
- Wikimapia
- Informació meterològica: Wolfram Apha.

CONTACTE AMB LA FONT/AUTORIA DEL CONTINGUT (CONTRASTAR DADES)

- Possibilitat de comprovar a partir de la informació i metadades

- Captures de pantalla sospitoses
- Preguntes clau per corroborar el testimoni i posar a prova la font
- Què sap? Com ho sap?
- Combinar recursos: No assumir conclusions només amb una eina
- Protocol / tècnica més important que l’eina o recurs digital