Tema 7: La guerra civil (1936-1939)

1. El Preàmbul de la guerra
Durant la primavera de 1936 es va produir un deteriorament de l’ordre públic i el
govern no el va saber resoldre, de manera que la divisió social i ideològica del país es
radicalitza.

1.1 El govern del Front Popular

El 18 de Febrer de 1936 Alcalá Zamora dóna la presidència del govern a Azaña i aplica
el programa del Front Popular.
Mesures del programa:
1. Es continua la reforma agrària.
2. Es fomenta l’educació laica.
3. S’amnistia als presos polítics (Companys).
4. Es restableix la Generalitat i es vol aprovar l’Estatut Basc i Gallec.
El 7 d’Abril de 1936 Alcalá Zamora és destituït com a president de la República i ocupa
el seu càrrec Manuel Azaña el 10/05/36. En aquesta elecció no participen els diputats
de dretes, de manera que continua sense haver-hi un consens constitucional. Santiago
Casares Quiroga, republicà i nacionalista gallec, ocupa el càrrec depresident del
govern.
Durant aquests mesos de govern del Front Popular, el desordre públic es va manifestar
de 3 maneres:
1. Es produeixen esclats de violència camperola a Andalusia i Extremadura,
realitzant-se vagues i ocupant terres.

2. Es produeixen de manera espontània cremes massives d’edificis religiosos per

part de grups espontanis sense cap raó concreta.

3. Es produeixen nombrosos atemptats polítics realitzats per falangistes,

monàrquics, sindicalistes, comunistes i anarquistes. El principal assassinat es va
produir el 13/07/36, amb la mort de José Calvo Sotelo, diputat de dretes i
membre del partit Renovación Española.
Calvo Sotelo és assassinat per la guàrdia d’assalt, que el mata com a represàlia
per la mort, a mans dels falangistes, de José del Castillo, tinent de la guàrdia.
1.2 La radicalització social i política
Les dretes augmenten els actes violents en aquests mesos de govern del Front Popular,
que estaven liderats per la Falange i les JONS. El govern de la república persegueix als
seus membres i empresona al seu líder, José Antonio Primo de Rivera. La Falange
proclamava una alternativa autoritària al règim parlamentari.
La Falange i els requetès (grups armats d’ideologia carlista) comencen a entrenar
escamots paramilitars.
Pel que fa a les esquerres, es radicalitzen les postures del PSOE i la CNT.
Dintre del PSOE, els seus membres es divideixen en 2 branques:
1. Radicals : partidaris de fer una revolta social i liderats per Largo Caballero.

2. Socialdemòcrates: partidaris de fer reformes a través del l’acció política i

liderats per Indalecio Prieto.
Pel que fa a la CNT, al seu Congrés celebrat a Saragossa al Maig del 36, presenta un
programa d’acció radical basat en:

 La supressió del culte religiós públic.

 La confiscació de béns.
 L’organització col·lectiva de la propietat i la societat.
A Catalunya es fusionen els partits d’esquerra amb l’objectiu de tenir més unitat
política, i sorgeix el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) d’ideologia marxista i el
PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) d’ideologia comunista.
La radicalització social era similar a la resta d’Europa, però a Espanya la divisió de
l’exèrcit va fer inevitable el conflicte bèl·lic i en conseqüència sorgeixen 2
organitzacions militars clandestines.

 Unión Militar Española (organització antirepublicana)

 Unió Militar Republicana Antifeixista (defensors de la República)

1.3 La conspiració militar

A partir de Febrer de 1936, comencen a gestar-se conspiracions contra la República i el
govern situa a militars fidels a la República com a cap de les Divisions Orgàniques i
aquells sospitosos d’anar en contra del govern són enviats a la perifèria, en
conseqüència el general Goded és enviat a Mallorca i Franco a Canàries.
A l’Abril del 36 el general Mola, juntament amb els requetès navarresos ,comença a
organitzar un cop d’Estat a gran escala que s’havia de portar a terme a finals de Juliol
però s’acaba avançant al 18 de Juliol a causa de l’impacte emocional que provoca
l’assassinat de Calvo Sotelo.
La conspiració va rebre el suport econòmic de la burgesia i els terratinents. El banquer
Joan March fa arribar a Canàries l’avió DragonRapide, que trasllada a Franco des de les
Canàries fins el Marroc.

2. La insurrecció militar i la seva resposta

Els dies claus de la insurrecció van ser els següents:
El 17/07/36 es va produir la primera rebel·lió militar a Melilla, encapçalada per l’exèrcit
d’Àfrica, que estava liderat per Franco. El cap militar de Melilla, el general Romerales,
és afusellat acusat de rebel·lió militar.
El 18/7/36 el general Queipo de Llanoes revolta a Sevilla.
La nit del 18-19 de Juliol del 36 el general Mola declara l’Estat de Guerra i a aquells
territoris dominats pels militars insurrectes es comença a aplicar un codi de justícia
militar. La seva base es la violència extrema i comencen a assassinar a tots els militars
fidels a la República.

2.1 Espanya dividida

A partir del 20 de Juliol Espanya queda dividida en 2 zones:

 Zona insurrecta: Marroc, Balears, Canàries i l’Espanya Rural( Castella, Aragò,

Galicia, Navarra, Alaba, Nord d’Extremadura, Andalusia Occidental)

 Zona republicana: principals ciutats i nuclis industrials (Barcelona, Madrid,

Bilbao, Valencia)

2.2 La insurrecció a Catalunya

A Catalunya els militars s’aixequen el 19/7/36 a BCN i estaven liderats per Goded, que
es va desplaçar en hidroavió des de Mallorca per liderar l’aixecament a Catalunya.
Els militars són derrotats per les organitzacions obreres, la guàrdia d’assalt i la guàrdia
civil, que es van mantenir fidels a la Generalitat. Goded, a instàncies de Companys, fa
una al·locució radiofònica on reconeix la derrota i els contingents militars desallotgen
les casernes. Aquesta fugida es repeteix en llocs com Girona, Lleida, Figueres i la Seu
d’Urgell i els anarquistes aprofiten el fet per apoderar-se de les armes de les casernes,
quedant-se amb més 30 mil fusells i ametralladores.
2.3 El poder a la zona republicana
A partir del 20/07/1936 es van començar a cremar esglésies i convents a BCN, fet que
marca l’inici d’una revolta social.
Organització del poder a la zona republicana:

 Es van formar comitès locals i provincials que van acaparar les funcions dels
ajuntaments. El govern central no té poder per prendre decisions i en
conseqüència es succeeixen 3 presidents del govern en 3 dies:
18/7/36 – Casares Quiroga
19/7/36 – Diego Martínez Barrios, que intenta sense èxit pactar amb el general
Mola.
20/7/36 – José Giral

 Sorgeix a la zona republicana un poder popular que no té unitat ni coherència

política i sota el control de la CNT cometran abusos i assassinats sense
justificació.

 La força armada al bàndol republicà és portada a terme per les milícies

populars: eren forces armades al servei de la República formades per civils
voluntaris. La seva organització i formació la feien els partits d’esquerra i els
sindicats. A Catalunya 3 de les columnes més importants eren:
.Columna Durruti (liderada per la CNT)
.Columna Macià (liderada per ERC)
.Columna Carles Marx (liderada pel PSUC)

2.4 El poder a la zona insurrecta

Als territoris dominats pels insurrectes es dedicaven a matar sense pietat a tots els
membres del Front Popular i del govern vigent.
Espanya queda dividida en 2 zones i comença una guerra civil entre 2 bàndols i a partir
d’aquest moment la població comença a lluitar per la seva subsistència, agreujada
pels bombardejos a les zones civils.
3. Les fases militars de la guerra
1ª Fase.El primer objectiu: la presa de Madrid i la guerra de columnes (Juliol 36-Març
1937)
Les tropes marroquines (formades per legionaris i exèrcit regular) liderades per Franco,
van ser traslladades per l’aviació italiana de Mussolini fins a la Península i van
desembarcar a Algeciras el 5/8/36.
Les tropes de Franco s’estableixen a Jerez de la Frontera i Sevilla, que estava
controlada per Queipo de Llano.
Des de Sevilla es pren Huelva, Màlaga i Granada, i Franco es fa amb el comandament
de les tropes del sud. Les tropes africanes del general Yagüe es fan amb Badajoz
(14/8/36) i Franco pren Cáceres i Toledo (28/9/36) alliberant l’Alcázar.
Les tropes del nord, liderades per Mola, es dirigeixen a Aragó i Madrid. Per part dels
republicans, la resistència era molt dèbil i Largo Caballero tracta de militaritzar les
milícies.

La Batalla de Madrid (Novembre-Desembre del 36)

A finals d’Octubre Franco arriba a les portes de Madrid, els seu objectiu era
prendre la capital i acabar la guerra. Les tropes del general Varela arriben a la
ciutat universitària i l’entrada era imminent. Milers de madrilenys van fortificar
els accessos i van cavar trinxeres sota les consignes de “No pasarán” i “Madrid,
tumba de fascistas”.
El general Vicente Rojo es va encarregar de la defensa de Madrid i el govern de
la República es trasllada el 6/11/36 a València. Finalment Madrid va resistir
l’ofensiva insurrecte.

Un cop fracassat l’intent de prendre Madrid, Franco va voler aïllar la capital per
carretera i van produir-se 2 batalles:

La Batalla del Jarama:(Febrer 37) on les Brigades Republicanes derroten el bàndol

insurrecte, que estava recolzat per les tropes voluntàries de Mussolini.

La Batalla de Guadalajara: (Març 37). Els voluntaris de Mussolini van avançar des de la
localitat de Guadalajara però son derrotades per les Brigades Internacionals.
2ª Fase. L’ofensiva insurrecte en el Nord (Març-Octubre 37)
Degut a les dificultats per conquerir Madrid, Franco es va dirigir al Nord. Les tropes de
Mola tenien el control de Navarra, Àlaba i Guipúzcoa. A més, entre Març i Octubre del
37, els insurrectes es fan amb el control de les ciutats industrials del Nord (Irún, San
Sebastià).
A l’Abril es van produir els bombardejos de les localitats de Guernika i Durango per
part de la Legió Còndor ( 26/4/37 ).
El 3/6/37 el general Mola mor en un accident d’aviació i les tropes del nord passen a
mans del general Dávila. Més tard, aquestes tropes, amb ajuda italiana, prenen
Santander i Astúries.
Al Maig del 37 Juan Negrín es va convertir en el nou president del govern. Negrín va
adoptar una política de resistència i amb l’objectiu de dividir a les forces franquistes
van fer 2 ofensives:

 La Batalla de Brunete (Juliol del 37) Ofensiva republicana sobre Brunete per tal
de dividir a les forces insurrectes però acaben derrotats per les tropes del
general Valera.

 La Batalla de Belchite ( Saragossa. 24 d’Agost- 6 de Setembre 1937) En aquesta

ofensiva es va intentar conquerir Saragossa però els republicans tornen a
perdre front les tropes del general Ponte i Belchite queda totalment destruït.
Al final d’aquesta fase tota la franja del nord va quedar en mans dels militars
insurrectes i Vicente Rojo va ser nomenat cap de l’Estat Major.

3ª fase. El Front d’Aragó i l’avançada cap al Mediterrani

Les tropes franquistes es llencen sobre Aragó amb l’objectiu d’arribar a la Mediterrània
i dividir en 2 el territori republicà.
Les principals batalles d’aquesta fase van ser:

 La Batalla de Terol (Desembre 37 -Gener 38) Ofensiva republicana que pretenia

aïllar Aragó dels militars insurrectes. Els republicans aconsegueixen prendre
Terol però 2 mesos després cau en mans dels insurrectes.

Després d’aquesta victòria, els militars inicien la campanya d’Aragó i en menys de 2

setmanes arriben al Mediterrani per València i Catalunya.
El territori republicà va quedar dividit en 2: la zona central, al voltant de Madrid, i
Catalunya. Després d’aquest fet la guerra podria haver acabat però els republicans van
rebre nou armament i van iniciar l’atac definitiu sobre el riu Ebre.

 La Batalla de l’Ebre (Juliol-Novembre 38)

-Els republicans van voler imitar la estratègia insurrecta i ataquen la línia de l’Ebre per
tallar el front insurrecte i tornar a reconstruir l’Espanya republicana. Tot i les primeres
victòries republicanes, als 3 mesos es va produir una contraofensiva insurrecta que va
obligar a recular a les tropes republicanes.
-Després de 4 mesos de guerra, els insurrectes es fan amb la victòria. Va ser la batalla
més dura i sanguinària de tota la guerra civil, ja que va ocasionar 50.000 morts a cada
bàndol. Una vegada acabada la batalla, el 15/11/38, França i Anglaterra reconeixen a
Franco com a cap d’Estat.

A continuació, les tropes franquistes van iniciar l’ofensiva contra Catalunya, iniciada
amb l’ofensiva de les forces del general Franco, el 23 de desembre de 1938, contra les
forces republicanes integrants de l’exèrcit de l’est que cobrien els fronts del Principat
de Catalunya.

L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres (uns 300 000 homes, 600
peces d’artilleria i uns 500 avions) i la feblesa dels republicans (uns 250 000 homes,
dirigits pels generals Hernández Sarabia i Vicente Rojo; 300 peces d’artilleria i un
centenar d’avions), que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu
que davant l’ofensiva insurrecta les forces republicanes es retiressin ordenadament
fins a territori francès, on foren internades. Les forces del general Franco actuaren
bàsicament en dues direccions: el cos d’exèrcit d’Urgell, des del front lleidatà, es dirigí
vers els Pirineus i ocupà Solsona, Manresa, Berga i la Seu d’Urgell, mentre que els
cossos d’exèrcit de Navarra, el marroquí i la divisió italiana Littorio ocuparen Tarragona
(15 de gener), Barcelona (26 de gener) i Girona (4 de febrer), arribaren a la frontera
amb França el 10 de febrer, i, amb l’ocupació de Llívia (11 de febrer) i la retirada de les
unitats que defensaren Molló (13 de febrer), posaven fi a les operacions militars al
Principat. A partit d’aquest moment, els dirigents republicans i milers de persones
comencen a exiliar-se cap a França per por a patir represàlies.

4ª Fase: El final de la guerra (Febrer-Abril 39)

Ningú va voler resistir fins al final i volia tornar a reactivar la guerra però el final era
imminent.
El 4/03/39 es va produir el “cop d’estat” de Segismundo Casado, cap de l’exèrcit de
Madrid, el qual va negociar la rendició amb Franco, però aquest només volia la
rendició sense cap condició. Casado va ser repatriat a Marsella i Madrid cau en mans
franquistes el 28/03/39. Un cop cau la capital en mans insurrectes, es van rendir els
últims territoris fidels a la República: Jaen, Ciutat Real, Albacete, València, Múrcia i Alacant.
L’01/04/39 Franco va redactar l’últim comunicat de guerra anunciant la victòria de les
seves tropes i acaba el conflicte bèl·lic.

4. Les rereguardes
4.1 Les transformacions revolucionàries a la zona republicana
El 20/07/1936, un cop fracassat el cop d’estat, es produeixen 3 fenòmens simultanis:
1. L’aparició d’un nou poder.
2. La creació de les milícies populars.
3. La col·lectivització de l’economia.
Incidència d’aquests fenòmens a Catalunya
1r i 2n-Fracassada la insurrecció militar, Companys proposa a la CNT que formés un
nou organisme de poder amb totes les forces antifeixistes per governar Catalunya. El
21/7/36 es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, formada per
totes les organitzacions d’esquerres.
Aquest comitè no resulta eficient degut a 3 factors:
1r-Les desfetes republicanes durant els primers mesos de guerra.

2n-L’excessiva expansió dels comitès.

3r-La seva dificultat per coordinar-los.

En substitució del Comitè, el 26/9/36 es forma a Catalunya un govern d’unitat presidit
per Josep Tarradellas, que tenia el càrrec de conseller primer (exercint la funció
executiva). L’ 1/10/36 s’autodissol el Comitè i es reconeixen les institucions
republicanes com les úniques legítimes.
Dintre de les organitzacions d’esquerres existien discrepàncies a l’hora de combatre la
guerra:

 CNT i POUM = defensaven fer la revolució a la vegada que la guerra.

 PSUC, UGT i ERC = volen guanyar primer la guerra i després fer la revolució.
3r- Al Juliol del 36 es realitza la col·lectivització espontània de l’economia i després de
lluitar contra els insurrectes, els treballadors es fan càrrec de les empreses ja que els
amos havien fugit, estaven amagats o havien mort.
Les col·lectivitzacions són impulsades des de la CNT i s’apliquen tan a fàbriques com a
oficis individuals. Els treballadors s’encarregaven d’autogestionar el negoci.
Per regular aquest sistema, es crea el Consell d’Economia de Catalunya format per
forces polítiques catalanes i es proclama el Decret de col·lectivitzacions i control obrer
d’indústries i comerços. Els objectius del Decret eren:
1. Legalitzar la situació revolucionaria
2. S’estableix una normativa per les col·lectivitzacions
Al camp català la col·lectivització no té ressò degut a:

 L’existència de la petita i mitjana propietat.

 La poca influència de la CNT al camp.
 El predomini de la Unió de Rabassaires al món agrari.

Altres mesures revolucionàries van ser:

 La municipalització de les cases de lloguer: els llogaters passen a pagar el

lloguer als Ajuntaments i no al propietaris.
 Es renova l’ensenyament.
 S’estableix la majoria d’edat als 18 anys.
 Es legalitza l’avortament durant els primers 3 mesos d’embaràs.

4.2 Rereguarda Insurrecte

El 20/7/36mor Sanjurjo i en aquest moment els revoltats es queden sense cap visible.
La direcció militar la realitzava la Junta de Defensa Nacional però a la pràctica cada
militar manava a la seva zona.
Quan el cop d’estat es converteix en una guerra, els insurgents nomenen a Franco cap
d’Estat i generalíssim dels exèrcits i ell té tot el poder de govern i militar.
Franco crea la Junta Tècnica de l’Estat i proclama els següents decrets:
1. Es tornen les terres als propietaris.
2. Es depuren els funcionaris propers a la República.
3. Es deixen de fer reformes educatives.
4. Es prohibeixen els partits polítics i sindicats, menys Falange i Comunió
Tradicionalista.

4.3 Violència i repressió a la rereguarda

 Zona republicana: Als territoris republicans existia una violència anticlerical i la
pràctica religiosa és prohibida. Es persegueix, amb les “patrulles de control”, a
tots aquells sospitosos de donar suport a la revolta militar. La repressió venia
donada per les tensions socials entre classes que ja existien abans de la guerra.
  Zona insurrecte: Als territoris controlats per militars es va viure un autèntic
“Clima de terror” on els militars exerceixen la violència seguint ordres. Es
realitzaven afusellaments massius (a Badajoz s’afusellen a 2 mil persones) i
“passejos” als camperols andalusos.

El passeig consistia en treure a la gent de matinada de casa seva i executar-la a

quilòmetres de distància perquè no trobessin el seu cadàver. A més es
bombardejava a la població civil, provocant la mort de 12 mil persones, on el
90% es trobava a territori republicà.

4.4 Trajectòries Polítiques

Rereguarda Republicana

 Les derrotes dels primers mesos va fer que es replantegin les accions
republicanes. Es vol formar un govern central d’unitat i substituir les milícies
per un exèrcit.

 El president del govern José Giral, dimiteix al Setembre del 36 i el succeeix

Largo Caballero (Setembre 36-Maig 37).

Caballero fa un seguit d’actuacions per restaurar la unitat republicana:

1. Forma un govern d’unitat integrat per totes les forces d’esquerres

ianarcosindicalistes.

2. Desapareixen les juntes i els comitès per fer fort al govern central.

3. Es tornen a convocar Corts i el govern torna a tenir competències per

governar.

Tot i les mesures de Largo Caballero dins del govern republicà es produeixen
enfrontaments degut a les discrepàncies amb els comunistes per la manera de dirigir la
guerra i perquè els anarquistes actuaven de manera autònoma.
Aquestes diferències van esclatar quan al Maig del 37 es va produir un enfrontament
armat a BCN entre diferents bàndols d’esquerres.

Els fets de Maig de 1937

A BCN, entre el 2 i el 7 de Maig de 1937, es va produir un enfrontament armat entre:
  Els anarcosindicalistes i el POUM, partidaris de prioritzar la revolució abans que
guanyar la guerra.

 El govern de la Generalitat, el PSUC i la UGT, que volien guanyar primer la

guerra i després fer la revolució.
La causa directa de l’enfrontament va ser l’ocupació de l’edifici de la telefònica de
l’avinguda Portal de l’Angel per part de la CNT. El 2/5/37 el conseller de seguretat de la
Generalitat, Artemi Aiguader, ordena desallotjar l’edifici. La negativa de la CNT de
complir les ordres de la Generalitat produeix una lluita entre els 2 bàndols que acaba
amb la mort de 500 persones.
Per acabar amb el conflicte, el govern de la República envia a 5 mil guàrdies d’assalt i
finalment la CNT és derrotada. A més, el govern republicà suprimeix les competències
sobre seguretat que tenia la Generalitat.
Com a conseqüència d’aquests fets, els comunistes exigeixen:

 La dissolució del POUM

 La renúncia de Largo Caballero al ministeri de la guerra, el qual es nega.

Finalment, Azaña decideix destituir a Largo Caballero com a president i el succeeix

JuanNegrín.

El govern de Negrín(Maig 37-Abril 39)

Característiques:
1rª Existia una forta influencia comunista al govern i a l’exèrcit. Aquesta influència va
provocar l’assassinat del dirigent del POUM Andreu Nin per part de comunistes
soviètics.
2nª S’enforteix l’Estat Central eliminant el Consell d’Aragó que estava en mans
anarquistes i traient competències a la Generalitat.
3rª Es potencia un exèrcit popular encapçalat per Vicente Rojo i Indalecio Prieto com a
ministre de la guerra.
4tª Presenta un programa d’armistici amb 13 punts que Franco no accepta.

Rereguarda Insurrecte:
Nivell militar: Franco era el líder militar sense discussió.
Nivell polític: Existien diferents ideologies dintre de les dretes.

 La Falange i les JONS eren partidaris d’un govern totalitari i antimonàrquic.

  Comunió Tradicionalista: són partidaris d’instaurar una monarquia amb un
monarca carlí (Xavier Borbó de Parma).

 CEDA i Renovació Espanyola: volen el retorn d’Alfons XIII.

La nit del 16/17 d’Abril del 37 es produeix a Salamanca un enfrontament armat entre
falangistes que causa diversos morts i per evitar més divisions Franco, el 19/4/37,
decreta la creació d’un partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista y delas Juntas de
Ofensiva Nacional Sindicalista (FET i JONS), sota aquest partit s’havien de sotmetre la
CEDA i els grups monàrquics.
Franco, a partir d’aquest moment, estableix totalment el seu poder absolut. Els càrrecs
de Franco són: generalíssim de l’exèrcit, cap de l’Estat i del govern i capdel partit únic.
A partir d’ara s’estableixen els suports ideològics del franquisme: pensament
falangista, carlisme i conservadorisme monàrquic.
La jerarquia eclesiàstica recolza obertament l’aixecament militar, comparant-lo amb
una croada cristiana, de manera que queda legitimat davant el catolicisme
internacional.

4.5 Els estats europeus davant la guerra

La guerra civil espanyola va esclatar en un context de règims dictatorials: a Itàlia hi
havia el feixisme, a Alemanya el nazisme i a la Unió Soviètica el comunisme. El ressò
del conflicte provoca que la resta d’estats europeus es posicionin en un bàndol o altre.

-El comitè de no-intervenció

França, per evitar el trencament de l’equilibri internacional, va proposar un acord
europeu que impedia l’ajuda a cap bàndol de la guerra. A l’Agost de 1936 es crea el
Comitè Europeu de no-intervenció on s’acorda que Europa no pot ajudar a Espanya.
Tot i l’acord, Alemanya i Itàlia decideixen trencar-lo i els 2 països comencen a ajudar
amb armes i soldats al bàndol insurrecte.
Al Juliol del 36, les tropes alemanyes i italianes ajuden als insurrectes a passar del
Marroc a l’estret de Gibraltar. Els alemanys envien a la Legió Còndor, avions alemanys
que donen el control aeri als insurrectes.
Els italians envien un exèrcit conegut com elCorpoTruppeVolontaireformat per 49 mil
homes.
El 18/11/36 Itàlia i Alemanya reconeixen el govern de Franco i comencen a ajudar
massivament al bàndol insurrecte. França i Gran Bretanya no s’atreveixen a ajudar a la
República.
L’Estat espanyol es va convertir en un camp de proves de les noves tàctiques de guerra
que posteriorment es van generalitzar a la Segona Guerra Mundial.
L’aviació nazi i feixista fou responsable de terribles bombardejos, com el de Madrid al
Novembre del 1936 i el de Guernika el 29/4/37.

Els efectes dels bombardejos a Catalunya

Al ser un punt estratègic de recepció de material bèl·lic, amb gran activitat de la
indústria de la guerra i tenir infraestructures energètiques i de comunicacions,
Catalunya va ser un objectiu prioritari dels bombardejos. Els atacs van provocar més de
5.500 víctimes.
Els principals atacs aeris es van produir a les ciutats següents:

BCN:
Al Gener del 38 les bombes van causar la mort de 600 persones, que té com apunt
àlgid el dia 30 quan es bombardeja l’Església de Sant Felip Neri,assassinant a desenes
d’infants.
Els dies 16,17,18 de Març de 1938 la ciutat és víctima de 13 atacs ordenats per
Mussolini que provoquen la mort de mil persones.

GRANOLLERS:
El 31/05/1938 cinc avions provinents de Mallorca llencen 60 bombes amb l’objectiu de
destruir la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, però van afectar al centre de la
vila provocant més de 225 morts i centenars de ferits

LLEIDA:
Degut a la seva proximitat amb el Front d’Aragó, Lleida va ser un objectiu de l’aviació
franquista. El 02/11/1937 un dels atacs provoca 250 morts (50 de les víctimes van ser
nens del Liceu Escolar).
A la província es bombardegen les centrals hidroelèctriques situades als rius pirinencs
per tal de suprimir el subministrament energètic a les fàbriques de l’àrea de Barcelona.

FIGUERES:
Les ultimes setmanes s’ataca a aquesta vila amb l’objectiu de col·lapsar les
comunicacions amb França. Al Febrer de 1939 es bombardegen poblacions on s’havien
refugiat els dirigents de la República i la Generalitat.

-L’AJUT SOVIÈTIC A LA REPÚBLICA:

Stalin decideix recolzar la República i a finals d’Octubre de 1936 s’envia material de
guerra i s’aconsegueix frenar el recolzament italo-alemany
Els inconvenients de l’ajuda soviètica van ser els següents:

 La República va donar l’or del Banc d’Espanya a Moscou

 L’ajuda venia a través del Partit Comunista i intermediaris soviètics, fet que
endarreria molt l’entrega de material.

-BRIGADES INTERNACIONALS:
La guerra va provocar que moltes persones d’arreu del món es van oferir voluntàries
per lluitar a favor de la República.
Les brigades internacionals eren unitats militars formades per voluntaris amb majoria
comunista que durant la guerra van combatre a favor de la República, van tenir una
aportació secundària i no van superar els 60 mil homes.

5. Reflexió Final
A l’hora d’explicar la guerra trobem 2 tipus de causes remotes i pròximes.

5.1 Causes remotes o de llarga durada.

1ª- La manera de fer la reforma liberal: a les revolucions liberals ja hi havia
enfrontaments civils i l’exèrcit intervé a l’hora de formar governs.
Existeix una permanent radicalització social i política de la societat espanyola.

2ª-Actitud de l’exèrcit
Després del desastre de 1898, l’exèrcit es torna més conservador i reacciona
negativament davant els nacionalismes. A la insurrecció militar del 36 es volia eliminar
l’Estatut i tota identitat catalana.
3ª-El retard ideològic i econòmic del país, que es va traduir en l’aparició d’una
revolució industrial tardana i en un injust repartiment de la terra.

Conseqüències dels retards:

 Existència de molt analfabetisme
 Existència d’un Estat feble
 El domini ideològic de l’Església.

4ª-Les ideologies internacionals dominants provoquen que el món obrer es radicalitzi.

5.2 Causes pròximes

1ª. Equilibri d’incapacitats, davant la crisi que es va produir a Espanya al 1930 es podia
optar per 3 alternatives polítiques.

 Reformisme democràtic
 Reacció feixista
 Revolució comunista
La República opta pel reformisme però es incapaç de resoldre els conflictes socials del
país.
Altres grups polítics van reaccionar a la manera feixista (Falange) o induïen a la
revolució social (PSOE). Cap alternativa es presentava sòlida.

2ª. Motius intencionals

Els partidaris de la reacció feixista tenien la intenció prèvia de fer esclatar la violència
dintre d’aquest context de tensió social.