Professional Documents
Culture Documents
El Cant de La Sibila I El Llibre Vermell
El Cant de La Sibila I El Llibre Vermell
El Llibre Vermell de
Montserrat
Introducció ...pàg. 3
Conclusions ...pàg. 6
Webgrafia ...pàg. 6
Introducció
1. El cant de la Sibil·la
A partir del segle XIII, trobem les primeres versions en català antic de El Cant de la
Sibil·la, que provenen del provençal, la llengua dels trobadors medievals. És un text
del qual trobem nombrosos testimonis —ja siguin manuscrits o impresos—, amb un
nombre desigual d’estrofes i amb continguts lleugerament diferents. Després de la
conquesta de Mallorca pel rei Jaume I, El Cant de la Sibil·la arriba a l’illa. El
testimoni més antic que s’ha trobat a Mallorca correspon al final del segle XIV o
començament del XV. És un manuscrit que pertany al cantoral del monestir de la
Concepció, en notació gregoriana i transcrit en pentagrama. Constitueix un dels
exemples més importants de El Cant de la Sibil·la medieval en llengua catalana. És a
partir del segle XIV o del XV que El Cant de la Sibil·la deixa de representar dins la
Processó dels profetes. Les persones que no han escoltat mai El Cant de la Sibil·la, o
que no en coneixen la lletra, solen quedar sorpreses pel contingut d’aquest cant. En el
context alegre del Nadal, la sibil·la introdueix un missatge ple de referències
inquietants, tot anunciant el dia del judici final. Tot i això, les darreres estrofes del
cant permeten als oients reconciliar-se amb l’esperit més harmoniós del Nadal, amb
A Mallorca durant la Nit de Nadal és tradició que la Sibil·la anunciï la vinguda del
Fill de Déu en forma de cant. Amb una espasa a les mans i vestida amb una túnica i
una capa de colors vistosos, la Sibil·la se situa en un lloc visible del temple (trona o
altar) per entonar uns versos antics que parlen sobre el judici final. La Sibil·la
mallorquina és una tradició ininterrompuda d’origen medieval que ha gaudit de molta
popularitat al llarg del temps. Històricament s’ha representat de maneres diferents en
funció de l’època i del lloc on es cantava. Durant anys es va prohibir arreu, tot i que a
Mallorca va persistir. Avui en dia es canta a totes les esglésies de l’illa de maneres
diferents. Tot just quan celebrem que Déu s’ha fet home, la lletra de la Sibil·la
mallorquina s'ha convertit en una de les expressions més vives i més característiques
del cicle tradicional de les matines de Nadal a Mallorca. Gràcies a la importància
d'aquesta representació, el mes de novembre de l’any 2010, la Sibil·la va passar a ser
patrimoni de la humanitat. Des d’aleshores, la Sibil·la continua gaudint de molta
popularitat i es segueix representant a totes les esglésies de Mallorca.
2. El Llibre Vermell de Montserrat
La Biblioteca de l’Abadia de Montserrat guarda com a primer volum del seu fons
manuscrit el còdex que actualment és conegut amb el nom de Llibre Vermell de
Montserrat. Aquest còdex, que deu el títol al color de les cobertes, s’estava copiant
l’any 1399 i constitueix un dels pilars de la música medieval espanyola. És un
pergamí, escrit en cal·ligrafia gòtica de finals del segle XIV, i també en els segles XV
i XVI, amb belles inicials alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures,
algunes remarcables.
n’hi trobem d’altres amb un caire i un ús més general, com ara pràctiques
devocionals, tractats teològics o morals i descripcions de l'univers creat, o una guia
d'esglésies per al pelegrí de Roma. Té un contingut molt divers:
-Una explicació de miracles de la Mare de Déu .
-Un cançoner musical.
-Un breu tractat de confessió.
-Un tractat sobre l’Univers.
-Una col·lecció de sermons.
-Privilegis i indulgències relacionats amb el monestir.
-Capítols de la confraria.
2.3. Importància
Aquesta joia històrica és una de les obres més importants i més ben conservada de
l’edat mitjana, a més és una mostra gairebé única en el seu gènere. Per aquesta raó i
per altres, ja des de finals del segle XVI el còdex va passar a l’arxiu del monestir, i al
començament del segle XVIII va ser assignat al calaix núm. 4, un dels principals, on
es conservava la documentació relativa als orígens de la casa i als fets cabdals de la
vida i de l’organització del monestir. El cançoner montserratí dels folis 21v.-27 és la
part més famosa del Llibre Vermell. A l'interès poètic i musical s’afegeix el de les
danses, que fan d’aquest còdex un testimoni únic de dansa religiosa a l'Europa de
finals del segle XIV.
Conclusions
Aquestes dues grans obres medievals s’han de conèixer ja que han passat a formar
part de la cultura popular, tenint en compte la gran importància de cada una. Gràcies
a elles ara tenim informació concreta de com pensaven en aquella època, de com i
què cantaven, de quines pràctiques religioses eren les comunes, i en general de com
era la música i la dansa religiosa de l’Edat Mitjana. En definitiva, dos tresors
històrics.
Bibliografía