El Cant de la Sibil·la i

El Llibre Vermell de
Montserrat

Gerard Colomer Cabestany

Història de la Música
2n de Superior
Jam Session
 ÍNDEX

Introducció ...pàg. 3

1. El cant de la Sibil·la ...pàg. 3

1.1. Història de la Sibil·la ...pàg. 3

1.2. Posada en escena ...pàg. 4

1.3. Tradició mallorquina ...pàg. 4

2. El Llibre Vermell de Montserrat ...pàg. 5

2.1. Què és? ...pàg. 5

2.2. Contingut del llibre ...pàg. 5

2.3. Importància ...pàg. 6

Conclusions ...pàg. 6

Webgrafia ...pàg. 6
Introducció

Aquest treball inclourà una descripció de El Cant de la Sibil·la i de El Llibre Vermell

de Montserrat, dues grans obres històriques que hem pogut conservar des de fa més
de 600 anys. En el cas de la descripció de El Cant de la Sibil·la es focalitzarà a
Mallorca, ja que avui en dia és l’indret on es conserva aquesta pràctica del cant amb
més tradició.

1. El cant de la Sibil·la

1.1. Història de la Sibil·la

A partir del segle XIII, trobem les primeres versions en català antic de El Cant de la
Sibil·la, que provenen del provençal, la llengua dels trobadors medievals. És un text
del qual trobem nombrosos testimonis —ja siguin manuscrits o impresos—, amb un
nombre desigual d’estrofes i amb continguts lleugerament diferents. Després de la
conquesta de Mallorca pel rei Jaume I, El Cant de la Sibil·la arriba a l’illa. El
testimoni més antic que s’ha trobat a Mallorca correspon al final del segle XIV o
començament del XV. És un manuscrit que pertany al cantoral del monestir de la
Concepció, en notació gregoriana i transcrit en pentagrama. Constitueix un dels
exemples més importants de El Cant de la Sibil·la medieval en llengua catalana. És a
partir del segle XIV o del XV que El Cant de la Sibil·la deixa de representar dins la
Processó dels profetes. Les persones que no han escoltat mai El Cant de la Sibil·la, o
que no en coneixen la lletra, solen quedar sorpreses pel contingut d’aquest cant. En el
context alegre del Nadal, la sibil·la introdueix un missatge ple de referències
inquietants, tot anunciant el dia del judici final. Tot i això, les darreres estrofes del
cant permeten als oients reconciliar-se amb l’esperit més harmoniós del Nadal, amb

la invitació als benaventurats a entrar al cel i, sobretot, amb la invocació a la Mare de

Déu, que acaba d’infantar Jesús.
 1.2. Posada en escena

La selecció del noi o la noia que ha de cantar la Sibil·la la fa normalment el rector de

la parròquia i, a les escolanies, el prefecte de música. Els criteris principals a tenir en
compte són una bona veu i un cert coratge. L’infant escollit adquireix un compromís
individualment arriscat i socialment prestigiós. La posada en escena del Cant de la
Sibil·la té un to solemne molt marcat. Hi contribueix un conjunt d’atributs
característics que, malgrat les variacions locals, sempre inclouen el birret o còfia, una
túnica blanca, una capa de color vistós i, sobretot, l’espasa. Aquesta espasa, que el
sibil·ler o sibil·lera manté vertical i centrada tot el temps, amb la fulla per amunt,
dona a l’escena el to greu i amenaçador que requereix el contingut apocalíptic de la
lletra. L’entrada i la sortida de la Sibil·la dins l’església és precedida de dos escolans
que subjecten un cirial encès. La sibil·la se situa a la trona o bé en un indret elevat i
ben visible i, tot seguit, canta la melodia.

1.3. Tradició mallorquina

A Mallorca durant la Nit de Nadal és tradició que la Sibil·la anunciï la vinguda del
Fill de Déu en forma de cant. Amb una espasa a les mans i vestida amb una túnica i
una capa de colors vistosos, la Sibil·la se situa en un lloc visible del temple (trona o
altar) per entonar uns versos antics que parlen sobre el judici final. La Sibil·la
mallorquina és una tradició ininterrompuda d’origen medieval que ha gaudit de molta
popularitat al llarg del temps. Històricament s’ha representat de maneres diferents en
funció de l’època i del lloc on es cantava. Durant anys es va prohibir arreu, tot i que a
Mallorca va persistir. Avui en dia es canta a totes les esglésies de l’illa de maneres
diferents. Tot just quan celebrem que Déu s’ha fet home, la lletra de la Sibil·la
mallorquina s'ha convertit en una de les expressions més vives i més característiques
del cicle tradicional de les matines de Nadal a Mallorca. Gràcies a la importància
d'aquesta representació, el mes de novembre de l’any 2010, la Sibil·la va passar a ser
patrimoni de la humanitat. Des d’aleshores, la Sibil·la continua gaudint de molta
popularitat i es segueix representant a totes les esglésies de Mallorca.
2. El Llibre Vermell de Montserrat

2.1. Què és?

La Biblioteca de l’Abadia de Montserrat guarda com a primer volum del seu fons
manuscrit el còdex que actualment és conegut amb el nom de Llibre Vermell de
Montserrat. Aquest còdex, que deu el títol al color de les cobertes, s’estava copiant
l’any 1399 i constitueix un dels pilars de la música medieval espanyola. És un
pergamí, escrit en cal·ligrafia gòtica de finals del segle XIV, i també en els segles XV
i XVI, amb belles inicials alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures,
algunes remarcables.

2.2. Contingut del llibre

El seu contingut té una gran varietat de textos teològics i devocionals destinats,

originàriament, als monjos i als líders religiosos encarregats de la cura pastoral dels
pelegrins de Montserrat, juntament amb textos d’origen montserratí com ara miracles,
privilegis, indulgències, cants dels romeus, textos d’homilies, estatuts de la Confraria,

n’hi trobem d’altres amb un caire i un ús més general, com ara pràctiques
devocionals, tractats teològics o morals i descripcions de l'univers creat, o una guia
d'esglésies per al pelegrí de Roma. Té un contingut molt divers:
-Una explicació de miracles de la Mare de Déu .
-Un cançoner musical.
-Un breu tractat de confessió.
-Un tractat sobre l’Univers.
-Una col·lecció de sermons.
-Privilegis i indulgències relacionats amb el monestir.
-Capítols de la confraria.
 2.3. Importància

Aquesta joia històrica és una de les obres més importants i més ben conservada de
l’edat mitjana, a més és una mostra gairebé única en el seu gènere. Per aquesta raó i
per altres, ja des de finals del segle XVI el còdex va passar a l’arxiu del monestir, i al
començament del segle XVIII va ser assignat al calaix núm. 4, un dels principals, on
es conservava la documentació relativa als orígens de la casa i als fets cabdals de la
vida i de l’organització del monestir. El cançoner montserratí dels folis 21v.-27 és la
part més famosa del Llibre Vermell. A l'interès poètic i musical s’afegeix el de les
danses, que fan d’aquest còdex un testimoni únic de dansa religiosa a l'Europa de
finals del segle XIV.

Conclusions
Aquestes dues grans obres medievals s’han de conèixer ja que han passat a formar
part de la cultura popular, tenint en compte la gran importància de cada una. Gràcies
a elles ara tenim informació concreta de com pensaven en aquella època, de com i
què cantaven, de quines pràctiques religioses eren les comunes, i en general de com
era la música i la dansa religiosa de l’Edat Mitjana. En definitiva, dos tresors
històrics.

Bibliografía

CONSELL DE MALLORCA. Projecte didàctic de la Sibil·la

Projecte didàctic de la Sibil·la - Consell de Mallorca

NATIONAL GEOGRÀFIC. Viajes. El cant de la Sibil·la

https://viajes.nationalgeographic.com.es/a/cant-sibilla_7868/2

PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT. «Llibre Vermell» de Montserrat

https://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/cultura/patrimoni_documental/

VIQUIPÈDIA Llibre vermell de Montserrat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llibre_Vermell_de_Montserrat
-