ECONOMIA MUNDIAL

Tema 9:
Subsidis d’Exportació

2020-2021

Presentació

Objectius
L’objectiu d’aquest tema és que l’alumne comprengui la significació dels
subsidis d’exportació, la seva diferència amb els de producció i els seus
impactes.

Referències
Feenstra, R.C. I Taylor, A.M. (2011): Comercio Internacional, Ed. Reverté:
Barcelona.

1
 Estructura Tema

1. Introducció
2. Objectius OMC en relació als subsidis agrícoles exportació
3. Subsidis Exportació Agrícola en País Petit
4. Subsidis Exportació Agrícola en País Gran
5. Subsidis a la Producció Agrícola
6. Subsidis Exportació Productes Tecnològics
7. Punt Clau Tema

1. Introducció

• A l’Organització Mundial de Comerç es fixen les regles que ordenen

el sistema de comerç mundial.

• A les darreres reunions l’ordre del dia ha vingut presidit per les
discussions sobre la política comercial pel que fa als productes
agraris, i en particular els aranzels i els subsidis d’exportació.

• El primer objectiu d’aquest tema serà comprendre la significació dels

subsidis protectors a l’agricultura, que desvirtuen el funcionament del
mecanisme de preus i que son fortament contestats pels grans
exportadors.

• El segon objectiu serà comprendre com els subsidis a l’exportació

poden ser utilitzats estratègicament per promoure als productors
locals i els seus impactes sobre preus, comerç i benestar.

2
 2. Objectius OMC en relació a subsidis exportació agrícoles

•Un subsidi d’exportació és un pagament a una empresa per cada

unitat de producció exportada. Els governs donen aquestes
subvencions per promoure a les empreses locals.
• Donats els seus efectes sobre els preus i mercats els països
membres de la OMC han decidit la seva abolició a l’acabar el 2013
• Europa manté, però, el sistema protecció PAC, que altera
competència de productes.
• Altres països i zones mantenen sistemes protecció com USA
(i.e. Indústria cotó)
• En aquest context, pressió productors com Brasil per eliminar
aquests subsidis que alteren competència i perjudiquen als PLD.
• Els subsidis indirectes: i.e. Ajuda alimentària als països menys
desenvolupats.
• La política de suport als agricultors domèstics, que tenen un efecte
indirecte sobre exportacions al rebaixar preus i costs producció i
alterar competitivitat

2. Objectius OMC en relació a subsidis exportació agrícoles

• A l’OMC s’estan discutint altres temes com la utilització d’aranzels

com a resposta als subsidis.

• Un altre tema té que veure amb les polítiques proteccionistes en

el camp dels serveis, de gran interès pels països desenvolupats.

3
 3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit

• Veurem ara els efectes d’un subsidi exportació agrícola en el cas

d’un país petit (mercat petit). Suposem que un país exporta sucre.

• Com es veu no hi ha equilibri de mercat al punt A (Figura 10.1).

Preu mundial de PM; quantitat oferta al mercat nacional de O1;
quantitat demandada D1 i exportacions X1=O1-D1

•Quantitat de exportacions és punt B en el segon panel al preu de

comerç lliure de PM i corba oferta exportacions X

3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit

Figura 10.1
L’equilibri de lliure comerç al preu mundial PM, dona
(sense subsidi)
exportacions de X1 i una demanda horitzontal de
importacions estrangeres. L’equilibri és a B.

Preu Preu
nacional mundial
Oferta
X
Exportacions
D O
nacionals

B
PM

Demanda
Importacions
Estrangeres
A

D1 O1 Quantitat X1 Exportacions
X1

4
 3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit
Impacte d’un subsidi d’exportació.
• El govern subvenciona exportació de sucre amb una quantitat s per
tona exportada. Els exportadors rebran, doncs, PM+s per cada tona exportada. Si el
preu domèstic es més petit que PM+s ho exportarien tot. Per tant, el preu nacional
pujarà a PM+s.
• Els consumidors domèstics importaran a PM . Al mercat nacional s’imposarà un
aranzel que situarà el preu d’entrada més gran o igual que PM+s.
• L’efecte combinat de subsidi i aranzel es pujar el preu domèstic
• El preu es PM+s; Oferta nacional incrementa a O2; la demanda nacional baixa a
D2: les exportacions domèstiques pugen a X2=O2-D2.
• El canvi en la quantitat d’exportacions es pot considerar de dues maneres
reflectides en els punts C i C 'en el panel B.
• Si mesurem el preu domèstic PM en l'eix vertical, C es troba a la corba d'oferta
domèstica original d'exportació, que mostren un moviment al llarg de la corba. A
mesura que el preu nacional augmenta, la quantitat de les exportacions
domèstiques també ho fa de B a C.
• Si utilitzem l'eix vertical com el preu mundial, que es fixa en el nostre país petit ,
l'augment de les exportacions a causa del subsidi pot ser interpretat com un canvi
de la corba d'oferta d'exportacions nacionals - el punt C '.

3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit

Figura 10.2
(amb subsidi)
Amb el subsidi, el preu domèstic augmenta fins
PM+s
Preu Preu
nacional Mundial
X
D O X–s
C
PM+s
s B
PM
C'
s

D2 D1 X1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions
X2

10

5
 3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit
Per tant, l’après fins ara és que:

• Subvencions a l'exportació augmenten tant el preu com la

quantitat de les exportacions.

• Des de la perspectiva mundial els subsidis a l’exportació

condueixen a un augment de l'oferta d’exportació

• Tenint en compte que preu mundial és fix, això significa que la

corba d'oferta d'exportació es desplaça cap avall per l'import de la
subvenció, s.

• Com en el cas de l’aranzel, el subsidi obre una bretxa entre el que

reben els exportadors nacionals (PM+s), i el que paguen els
importadors a l'estranger (PM).

11

3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit

Impacte sobre el benestar nacional:

• L’augment dels preus redueix l’EBC en a+b

• L’augment dels preus augmenta l’EBP en a+b+c

• La subvenció a l'exportació costa al govern l'import de la

subvenció, s, multiplicat per la suma de les exportacions, X2 exhibit
per (b + c + d).

• Sumant tots els impactes queda in impacte net de –(b+d)

12

6
 3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit
Figura 10.3
(amb efectes EBP augmenta en (a+b+c)
benestar) Els costos totals del subsidi pel govern son de subsidy–(b+c+d)
Per tant, queda una pèrdua neta de (b+d).
Preu Preu
Mundial Mundial
PèrduaTotal, b+d X
D O X–s
b d C
PM+s
s a c B
PM
C'
s

D2 D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions
X2

13

3. Subsidis Exportació Agrícola País Petit

L’impacte del subsidi sobre el benestar nacional:

• La pèrdua d’eficiència atribuïble a la subvenció en un país petit és

similar a la d’un aranzel

• Les pèrdues de b i d tenen una significació especial.

- b és la pèrdua de EBC atribuïble als que no consumeixen el
be pel nou preu (pèrdua consum).
- d és l’increment cost marginal per una unitat extra per la
subvenció (i.e. Pèrdua producció o d’eficiència)

14

7
 4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran
• Ara suposem que el mercat domèstic és tan gran que el
subsidi afecta el preu mundial del sucre.
• La Figura 10.4 mostra els efectes de la subvenció.
• La corba de la demanda d'exportacions, M *, té pendent
negatiu ja que els canvis en la quantitat exportada afecten
els preus mundials.
• Igual que abans, en cas de lliure comerç, el preu domèstic i
mundial son PM, les exportacions domestiques son X1 = D1-
O1.
• El mercat mundial d'exportacions està en equilibri on l'oferta
d'exportació domèstiques, X, i la corba de demanda
d'importacions estrangeres, M *, es creuen.

15

4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Efectes del subsidi:

• La corba d'oferta d'exportacions domèstiques es desplaça

cap a la dreta per l'import de la subvenció, X-s.
• La nova intersecció amb la demanda d'importacions
estrangeres dóna un nou equilibri en P * i X2. El preu és més
baix i les exportacions són majors.
• Tingueu en compte que el nou preu mundial, P *, és menor
que PM , encara que el nou preu domèstic és PM + s.
• Com que els consumidors estrangers paguen un preu més
baix per a les exportacions domèstiques, els termes
d'intercanvi domèstics disminueixen, però els termes
d’intercanvi estrangers augmenten.
• Com que els termes d’intercanvi domèstics cauen el país
patirà les pèrdues totals.
• Els consumidors estrangers guanyaran.

16

8
 4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran
Figura 10.4 • Comencem en equilibri de lliure comerç
(amb subsidi) • L’aplicació subsidi a mercat domèstic desplaça corba oferta de
exportacions cap a la dreta en la quantitat de subsidi, s
• Demanda domèstica minva i l’oferta augmenta portant un augment
exportacions, X2
(a) Mercat nacional (b) Mercat mundial
Preu Preu
Nacional mundial
Oferta
O Exportacions
D
X2 nacionals, X
P*+s
s X–s
X1
s PM

P*

Demanda
Importacions
Estrangeres, M*

D2 D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions

17

4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Efectes Benestar Domèstic

• Podem veure els efectes sobre el benestar de la subvenció

en la figura 10.5.
• El preu domèstic més alt redueix l'excedent del consumidor
en (a + b).
• A més, el preu més alt augmenta l'excedent del productor en
(a + b + c).
• També hem de considerar el cost de la subvenció, l'import
de les subvencions a les exportacions per les exportacions
després subvenció, la zona (b + c + d + e).
• Això dóna una pèrdua neta de benestar de (b + d + e).

18

9
 4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Figura 10.5
(amb subsidi) • EBC cau -(a+b).
• EBP augmenta en +(a+b+c).

Benestar Nacional
Preu El cost públic subsidi és -(b+c+d+e)
nacional

D O
b d Això porta a un pèrdua neta de
(b+d+e), que és més gran que en
P*+s
a c el cas d’un país petit.
s PM
e
P*

D2 D1 O1 O2 Quantitat

19

4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Benestar domèstic:

• En un país petit, la pèrdua d'eficiència associada amb el

subsidi només és (b + d)
• En un país gran, hi ha una pèrdua d'eficiència addicionals,
(e), que procedeix de la pèrdua de la RRI
• Quan ens movem al benestar d'estrangers, serà útil per
dividir (e) en dues parts e’ i f, però des de la perspectiva
domèstica, la pèrdua de RRI és sols e.
• Un gran país perd més per una subvenció que un país petit,
a causa d'una reducció en el preu mundial dels béns
exportats.

20

10
 4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Benestar Exterior i Mundial

• Mentre mercat nacional perd resta del mon guanya

• El preu de les importacions estrangeres disminueix
provocant un augment en l‘EBC exterior (e’)
• La caiguda en el preu de les importacions Exteriors també
millora la RRI exterior.
• Si es combina de pèrdua de benestar domèstica de (b + d +
e) i es restant el guany en RRI exterior (e '), hi ha una
pèrdua neta del mon de (b + d + f).
• L'àrea (f) és la pèrdua addicional del mon pel subsidi de pes
mort món addicionals a causa de la subvenció. Això sorgeix
de la pèrdua de termes d'intercanvi domèstica que no és
totalment compensada pel guany de la RRI exterior.

21

4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Figura 10.6
(sense subsidi) Amb pèrdua benestar domèstica (b+d+e) y guany RRI (e’), h ha
una pèrdua global d'eficiència al mon de (b+d+f) in panel b

(a) Mercat Nacional (b) Mercat Mundial

Preu Preu
nacional Mundial
Oferta
O Exportacions
D b d b+d nacionals, X
P*+s
a c s X–s

s PM
e f
e'
P*
Demanda
Importacions
Estrangeres,M*

D2 D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions

22

11
 4. Subsidis Exportació Agrícola País Gran

Benestar Exterior i Mundial

• Aquesta transferència dels termes d'intercanvi és el que els

països utilitzen de vegades per fer que el subsidi es una
bona idea per "ajudar" els països més pobres.
• No obstant això, la pèrdua d’eficiència(f) significa utilitzar la
subvenció a l'exportació per augmentar les exportacions
d’una forma ineficient .
• Seria més eficient donar només ajuda en efectiu als països
més pobres. Els diners en efectiu no canvien els nivells de
comerç i, per tant, no hi hauria pèrdua d'eficiència de (b + d
+ f). Per aquesta raó els països d'Europa han eliminat les
transferències dels aliments com una forma d'ajuda des de
fa diversos anys.

23

5. Subsidis a la Producció Agrícola

• Els acords assolits a l’OMC distingeixen entre subvencions a
l'exportació en l'agricultura i totes les altres formes d'ajuda
interna que augmenten la producció, com incentius fiscals i
altres tipus de subvencions
• Això és perquè s'espera que aquestes altres formes tenen
menys impacte en les exportacions que els subsidis
directes.
• En aquesta secció, per tant, anem a examinar l'impacte
d'una subvenció a la producció en l'agricultura, tant per a un
petit com per un país gran.
• Un subsidi a la producció és quan el govern ofereix un
subsidi de s per cada unitat (tona de sucre, per exemple)
que una empresa domèstica produeix. Es tracta d'un subsidi
per a cada unitat produïda, no només a les unitats
exportades.
• El subsidi pot ser implementat pel govern:
- garantint un preu mínim per a l'agricultor.
- concedint subvencions als usuaris de la collita per
comprar, el que augmenta la demanda de la collita i el seu
preu.

24

12
 5. Subsidis a la Producció Agrícola
5.1. Efecte d'una subvenció a la producció en un país petit
M
• Tenim un país petit, amb un preu mundial fixat de P .
• Hi ha un subsidi
M
s que augmenta el preu dels productors
domèstics a P +s.
• La quantitat d’oferta domèstica augmenta de O1 a O2.
• La quantitat demandada domèstica en el país no canvia ja
que els productors segueixen cobrant el preu mundial al
mercat propi. Això succeeix perquè els productors domèstics
reben el subsidi, sense importar a qui li venen.
• Això contrasta amb una subvenció a l'exportació on les
empreses domèstiques només reben el subsidi per les
seves exportacions, pel que han de vendre domèsticament a
un major preu que el d'exportació
• Com es pot veure a la figura 10.7, la subvenció a la
producció augmenta les exportacions a X2 = O2 - D1. La
subvenció a la producció augmenta les exportacions però
menys que una subvenció a l'exportació explícita.

25

5. Subsidis a la Producció Agrícola

Figura 10.7 Es pot veure a (b) que augmenta l'oferta d’exportacions
(amb subsidi domèstiques, de X1 a X2. Això és un augment menor que
producció) amb una subvenció a l'exportació ja que la demanda
domèstica no canvia.

(a) Mercat Nacional (b) Mercat Mundial

Preu Preu
Nacional Mundial
X
D X’
O O-s
C
PM+s
s B
PM C'

D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions

26

13
 5. Subsidis a la Producció Agrícola
Benestar Domèstic

• L'excedent del productor augmenta en un (a + b)

• Cost per al govern de la subvenció (a + b + c) (la suma del
subsidi s per la producció total).
• L'excedent del consumidor no es veu afectat ja que la
quantitat demandada no es veu afectada.
• Això deixa un nou efecte en el benestar domèstic (-c).
• La pèrdua irrecuperable d'eficiència provocada pel subsidi a
la producció, (c), és menor que la causada per la subvenció
a l'exportació, (b + d).
• La única pèrdua d'eficiència és la ineficiència de producció,
els productors produeixen més que el cost marginal.

27

5. Subsidis a la Producció Agrícola

Figura 10.8 • EBP domèstic augmenta en (a+b)
(amb efectes benestar) • Subsidi costa govern (a+b+c)
• La pèrdua neta del subsidi es c, que es menor que la
corresponent al subsidi exportació (b+d)

(a) Mercat Nacional (b) Mercat Mundial

Preu Preu
Nacional Mundial
X
D X’
O O-s
C
PM+s
s a b
c B
PM C'

D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions

28

14
 5. Subsidis a la Producció Agrícola

Principi Objectiu

• Donat que la pèrdua d'eficiència és menor en el cas del

subsidi de producció que en el d’exportació, sembla un
instrument de política millor per augmentar l'oferta principal.
• Aquest és un exemple del principi de “principi objectiu”.
Per aconseguir algun objectiu, el millor és utilitzar
l'instrument de política que aconsegueixi l'objectiu més
directament. Tenim molts exemples de la utilització d'un
principi objectiu de l'economia:
Impost del tabac cigarrets, l'impost sobre la benzina, etc...
• Per utilitzar un exemple d'aquest llibre, és millor
proporcionar assistència d'ajustament comercial directa als
afectats, que imposar un aranzel o una quota.

29

5. Subsidis a la Producció Agrícola

5.2. Efecte de la subvenció a la producció en un país gran

M W
- Augments de preus de P a PM +s, i la producció
domèstica s'incrementa a O2.
- Atès que la demanda no ha canviat, les exportacions
augmenten pel mateix import que el canvi en l'oferta
domèstica.
- Això es demostra pel desplaçament cap a fora en la corba
d'oferta d'exportació de X a X '.
- L'augment de les exportacions és de B a C 'és menor que
l'augment de les exportacions en el cas de les subvencions
a l'exportació, de B a C.

30

15
 5. Subsidis a la Producció Agrícola
Subsidi producció en un país Gran
• El subsidi de producció produeix un increment en el preu a PM+s i de la
producció a O2 incrementant exportacions en S1-S2
• Veiem un increment en l’oferta exportació de X a X’ que canvia l’equilibri de B a C’

• L’ increment en exportacions és menor que el vist en el cas dels subsidis d’exportació, que
hauria sigut de B a C.

Preu (a) Mercat Nacional Preu (b) Mercat Mundial

Nacional Mundial
X
D X’
O O-s
C
PM+s
s
B
PM C'

ΔX

D1 O1 O2 Quantitat X1 X2 Exportacions

31

5. Subsidis a la Producció Agrícola

Efectes subvenció producció en país gran

• En el subsidi a l'oferta d'exportació, l'augment de les

exportacions es va produir per l'augment de l'oferta i la
disminució de la demanda.
- La corba d'oferta d'exportació es desplaçava cap avall
per la quantitat exacta de la subvenció, s,
- Amb una subvenció a la producció, l'augment de les
exportacions només es deu a l'augment de la producció
domèstica.
- La corba d'oferta d'exportació es desplaça per una
quantitat menor que s
• Si tracem una corba descendent de la demanda
d'importacions estrangeres, llavors l'augment de l'oferta a
causa de la subvenció a la producció reduiria el preu
mundial.
• Però la caiguda del preu mundial seria inferior a la caiguda
que es va produir amb la subvenció a l'exportació, ja que
l'augment de les exportacions serà menor.

32

16
 5. Subsidis a la Producció Agrícola
• Els subsidis a la producció en l'agricultura segueix reduint
els preus mundials, però per menys de subvencions a
l'exportació.

• L'OMC està, per tant, menys preocupada per l'eliminació de

subsidis a la producció i d’altres formes d'ajuda interna a
l'agricultura.

• Aquestes altres polítiques tenen un menor impacte sobre els

preus mundials i una pèrdua d'eficiència menor en
comparació amb els subsidis d'exportació.

33

6. Subsidis a la Exportació Productes Tecnològics

• Les empreses de tecnologia elevada també reben suport

dels governs.

• En el cas europeu un dels més clars son els ajuts al

consorci Airbus

• Els EEUU amb els ajuts a Boeing o d’altres exemples al

Japó i Corea.

• Una de les raons pel suport son els seus efectes spillover
sobre l’economia (externalitats positives)

34

17
 7. Punts Clau Tema

1.- Una subvenció a l'exportació porta a una caiguda en el

benestar d'un país exportador petit, similar a les pèrdues
a causa dels aranzels d'importació.
2.- En el cas de país gran, una subvenció a l'exportació
redueix el preu d'aquest producte a la resta del món.
3.-Subvencions a l'exportació aplicades per un país gran
generaran un benefici per als països importadors a la
resta del món, mitjançant la reducció dels seus preus
d'importació.
4.-Subsidis a la producció als productors nacionals també
tenen l'efecte d'augmentar la producció domèstica.

35

7. Punts Clau Tema

5.- És comú per als països proporcionar subsidis a les

seves indústries d'alta tecnologia, perquè els governs
creuen que aquestes subvencions poden crear un
avantatge estratègic a les seves empreses en els
mercats internacionals.

6.- Un equilibri de Nash en un joc és una situació en la

qual cada jugador està fent la seva millor resposta a
l'acció de l'altre jugador.

7.- Subvencions a l'exportació poden afectar l'equilibri de

Nash d'un joc mitjançant l'alteració dels guanys de les
empreses.

36

18