Roger de Llúria

almirall de la flota catalana d'origen italià

Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria,
Lòria, Llòria o Luria;[a] Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de
gener de 1305),[1] fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona,
on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó
«el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant la guerra naval de Sicília
ocorreguda com a conseqüència de les Vespres Sicilianes.[2] Està enterrat als peus del sepulcre
d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Família
Roger de Llúria

Batalla del golf de Nàpols, de Ramon

Tusquets i Maignon, 1885.
Roger de Llúria: Cap peix gosarà alçar-
Estàtua de Roger de
se sobre el mar, si no porta un escut o
un senyal del rei d'Aragó en la cua. Llúria a Barcelona,
Els orígens familiars de Roger de Llúria tenen
davant del parc de la
ascendència normanda.[3] El seu pare fou el
cavaller lucanès Ricardo di Lauria, senyor de
Lloria i gran privat de Manfred I de Sicília, i la
Ciutadella
seva mare fou Isabella d'Amichi, coneguda per
Bella d'Amichi, dama de companyia de la reina Biografia
Constança de Sicília.

Es va casar dos cops, primer amb Margherita Naixement 1250

Lancia i després amb Saurina d'Entença:[4][5]
(Gregorià)
1273 ∞
Margherita Scalea
Lancia, germana (Itàlia)
de Corrado
Lancia, dit Conrad Mort 19
Llança. Fills: gener

1. Beatriu de 1305
(54/55
Lloria i
anys)
Lancia,
València
casada amb
Jaume II de
Sepultura Reial
Xèrica i mare
Monesti
d'Alfons, que
de
adoptà el Santes
nom d'Alfons Creus
Roger de
Lloria Almirall de l'Armada
Reial del senyor rei
2. Jofredina d'Aragó
de Lloria i
Lancia (m.
1331), Activitat

casada amb Ocupació oficial

Ot I de naval

Montcada i Carrera militar

de Pinós, 4t Lleialtat Rei
baró d'Aitona d'Aragó

3. Rogeró de Branca Armada

Lloria i militar

Lancia, Rang Almirall

senyor de militar
Tortora i Unitat Armada
Aieta; mort militar Reial
prematurame Conflicte Expedició
nt als 22 anys a Tunis
(1282-
4. Hilària de
1286)
Lloria i
Guerra
Lancia (c.
de Sicília
1285 - c. (1282-
1343), 1289)
senyora de Croada
Lloria, contra la
Maratea, Corona

Ravello, d'Aragó
(1283–
Nicotera i
1285)
Scalea;
muller Victòria Combat
de Malta
d'Enrico
(1283)
 Sanseverino i Batalla del
mare de golf de

Ruggero Nàpols
(1284)
Sanseverino i
Batalla de
Lauria
les Illes
1285 ∞ Saurina Formigues
d'Entença i de (1285)
Montcada, Batalla
germana de dels

Berenguer Comtes
(1287)
d'Entença i de
Batalla del
Montcada (aquell
cap
qui es va unir a la
Orlando
Companyia (1299)
Catalana d'Orient Batalla de
de Roger de Flor). Ponça
Fills: (1300)

5. Joan de Família
Lloria i Fills Margarida
d'Entença, de Llúria,
magistrat Beatriz de
Lauria,
6. Carles de
Señora de
Lloria i
Cocentaina
d'Entença (c. (en) , Ilaria
1292 - 1310), de Lauria
senyor de (en) ,
Lloria del Jofredina
1308 al 1310 de Lloria i
Lancia
7. Margarida
de Lloria i Pares Riccardo
di Lauria
d'Entença (c. i Bella
1294 - c. d'Amichi

1343),
casada amb Parents Roger

Bernat de de Llúria
(nebot)
Vilaragut i
Sarrià.
8. Nicolau de
Lloria i
d'Entença,
senyor de Taormina
9. Constança de Lloria i d'Entença,
senyor de Taormina
10. Roger Berenguer de Lloria i
d'Entença (? - c. 1328), senyor de
 Lloria, Lagonegro, Ravello, Maratea,
Castelluccio, Rotonda, Papasidero e
Laveno el 1305; senyor de Scalea i
Mileto el 1310
11. Robert de Lloria i d'Entença
(mort abans que el pare)
El germà de Roger de Llúria fou Joan de Lloria i d'Amichi, que fou pare del també anomenat
Roger de Llúria (1321?-1370), mariscal almogàver i vicari general dels ducats d'Atenes i
Neopàtria.

Biografia
Es coneixen pocs detalls de la vida de Roger de Llúria abans que fos nomenat almirall de la flota
reial de la Corona d'Aragó per Pere III d'Aragó «el Gran».[2] Va créixer a Lauria, una baronia del
Regne de Sicília. La seva mare, Bella d'Amichi, era la dama de companyia de la reina Constança
de Sicília, qui esdevindria la muller del llavors infant Pere el 1262. De resultes de la unió, mare i
fill arribaren a la cort catalana.[6]

Segons les cròniques de Desclot i Muntaner, Roger de Llúria fou nomenat almirall de l'Armada
Reial el 20 d'abril de 1283 després que Pere III destituís l'anterior almirall, el seu fill bord Jaume
Pere, perquè aquest desobeí les seves ordres en la incursió a Calàbria.[6] Lluità al servei de cinc
reis diferents: Jaume el Conqueridor (Jaume I), Pere el Gran (Pere III), Alfons el Franc (Alfons III),
Jaume el Just (Jaume II) i el rei sicilià Frederic II (III d'Aragó).[6]
 Roger de Lloria, de Joaquim Ros i
Sabaté, al carrer homònim que té
dedicat a Barcelona

Se li va concedir el comtat de Cocentaina (esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina)

com a premi per la seva trajectòria militar, i va obtenir la senyoria sobre l'illa de Gerba arran de
l'expedició a Tunis de 1282.

Inicis
Acompanyà l'infant Pere, sota el regnat de Jaume I, a Toledo i a Madrid (1269). Jaume I li donà a
ell i la seva mare la vall de Seta, prop de Cocentaina (1270). Es casà amb Margarida Lancia i el
fou designat cavaller (1273). Jaume I també el nomenà alcaid de Cocentaina, i li encarregà el
repoblament del lloc (1276). Pere III, ja rei, el designà procurador general de València (1278).[7]

Expedició a Tunis
Va acompanyar el rei en l'expedició a Tunis el 1282.[7]
Guerra de Sicília
El 8 de juny de 1283 va enfrontar-se a l'armada angevina dels almiralls provençals Cornut i Bonví
en el combat de Malta, evitant el desembarcament angeví a Sicília.[8] El 5 de juny de 1284 va
tenir lloc la batalla del golf de Nàpols, en la que el seu estol fou atacat prop de Nàpols per
l'angeví sota el comandament de Carles II d'Anjou «el coix» i, després d'un primer contacte,
Roger va fingir retirar-se cap a Castellammare però es va aturar en sec i va iniciar el combat
enmig de les aigües del golf de Nàpols per destruir a la flota angevina.[6] Pronuncià aquesta
cèlebre frase: «Que a partir d'ara no hi haurà peix que s'atreveixi a treure la cua si no porta
lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d'Aragó».

« Ne sol hom pens que galera ne altre

vexell gos anar sobre mar, menys de
guiatge del rey d'Arago; ne encara no
solament galera, ne leny, mas no creu
que nengun peix se gos alçar sobre
mar, si o porta hun escut o senyal del
rey d'Arago en la coha, per mostrar
guiatge de aquell noble senyor, lo rey
d'Arago e de Cecilia.[9] »
— Crònica de Bernat Desclot; cap. CLXVI
Croada contra la Corona d'Aragó
Cridat estant a Sicília per defensar Catalunya, va obtenir una victòria essencial sobre l'estol
francès de Felip III l'Ardit, a la batalla naval de les Formigues,[10] els dies 3 i 4 de setembre de
1285 durant la croada contra la Corona d'Aragó. Es tracta de la seva victòria més recordada.[6]

Unes setmanes més tard va atacar el Llenguadoc amb dos mil almogàvers, atacant Serinhan,
Valras i Agde tornant a Barcelona amb un impressionant botí.

Sepultura
Tal com manifestà en la seva darrera voluntat fou enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de
Santes Creus i la seva tomba està coberta per una senzilla llosa funerària situada als peus del
sepulcre del seu senyor i amic personal, el rei Pere el Gran. El text de la llosa funerària resa el
següent:
 « ASI:IAU:LO:NOBLE:EN:R /
DE:LURIA:ALMIRALL:GENE /
RAL:DLS:REGNES:DARAGO /
ED:CICILIA:P:LO:SENOR:REI /
DARAGO:E:PASSA:DESTA /
VIDA:EN:LAYN:DE:LA:EN /
CARNACIO:DE:NOSTRE:SE /
NOR:IHU:CRIST:MIL:T:CCC /
T:IIII:XUI:KALENDES / DE:FEBRER. »

Monuments
La ciutat de Tarragona homenatjà Roger de Llúria amb un immens monument a l'inici de la
Rambla Nova, tocant al Balcó del Mediterrani. També es pot trobar una estàtua en el seu honor
al passeig de Lluís Companys de Barcelona; a la mateixa ciutat, un edifici del campus de la
Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra duu el seu nom.
Noms en honor seu

Nomenclàtor viari
Roger de Lloria és un nom molt freqüent al nomenclàtor viari de Catalunya. Es troben carrers
amb aquesta denominació a Barcelona, el Masnou, Mataró, Molins de Rei, Premià de Mar,
Tarragona, el Vendrell, Roda de Berà, Móra d'Ebre, Vespella de Gaià, Vilanova i la Geltrú, Lleida,
Juneda, les Borges Blanques, Arbeca, Tàrrega, Platja d'Aro, l'Escala, Vilablareix, Llançà,
Cadaqués, Vallirana, la Sénia, les Cases d'Alcanar, Santa Bàrbara, Cambrils, Reus, Salou,
Terrassa, Santa Coloma de Gramenet, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Castellet, Mollet del
Vallès, Badalona i Granollers. A Esparreguera hi ha l'avinguda Roger de Llúria.

Fora de Catalunya es pot passejar pel carrer Roger de Lauria (tal com es coneix tradicionalment
en castellà) a Benaguasil, Saragossa, Torrent, Alginet, Madrid, Sevilla, Muro d'Alcoi i Castelló de
la Plana. A València es troba amb la forma Roger de Llòria. A Daimús existeix l'avinguda Roger
de Llúria i el carrer Roger de Lauria, i a Xàtiva consta com a carrer Roger de Lloria. També hi ha
una avinguda de nom Ruggero di Laurìa a Catània, Sicília.

Vaixells
El cuirassat de la Regia Marina (marina reial) italiana Ruggiero di Lauria, completat el 1881 i
retirat el 1909, fou anomenat en honor seu.[1]

El destructor espanyol Roger de Lauria fou un vaixell de classe Oquendo de la marina espanyola
botat el 1967 i retirat el 1982. La marina també valorà anomenar un F-102, destructor aeri de
classe Alvaro de Bazán, com a Roger de Lauria, però finalment fou anomenat Almirante Juan de
Borbón. Una de les unitats de paracaigudes principals de la força aèria espanyola s'anomena en
honor seu.

Notes

1. El topònim italià és Lauria, amb la

tonicitat sobre la i. En català medieval
es deia Lloria o Lluria, sovint escrit
amb una sola L inicial que
probablement es pronunciava palatal i
així és com l'anomenen els seus
contemporanis catalans a la Crònica
de Bernat Desclot i la Crònica de
Ramon Muntaner. La manca d'accent
gràfic en català medieval va conduir al
canvi en l'accentuació.
Referències

1. Fernández Duro, Cesáreo «El

apelativo y la patria del almirante
Roger de Lauria (http://www.cervante
svirtual.com/obra/el-apelativo-y-la-pa
tria-del-almirante-roger-de-lauria-0/) »
(en castellà). Boletín de la Real
Academia de la Historia. Biblioteca
Virtual Miguel de Cervantes [Alacant],
38, 1901.
2. Encyclopædia Britannica, 1911.
3. «Neix Roger de Llúria, un “viking” a la
cort de Barcelona (https://www.elnac
ional.cat/ca/efemerides/marc-pons-r
 oger-lluria-viking-cort-barcelona_2298
36_102.html) ». El Nacional, 17-01-
2018. [Consulta: 17 gener 2018].
4. «Roger de Llúria (http://www.enciclop
edia.cat/gran-enciclopedia-catalana/
0038056.xml) ». Gran Enciclopèdia
Catalana. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
5. «Roger de Llúria (http://www.enciclop
edia.cat/gran-enciclopedia-catalana/
0024175.xml) ». Gran Enciclopèdia
Catalana. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
6. Cònsul, Arnau «Les victòries (i les
poques derrotes) de Roger de Llúria
 (https://www.sapiens.cat/historia-ca
sa/les-victories-i-les-poques-derrotes-
de-roger-de-lluria_200794_102.htm
l) ». Sàpiens.
7. «Roger de Llúria (http://www.enciclop
edia.cat/gran-enciclopedia-catalana/
0038060.xml) ». Gran Enciclopèdia
Catalana. Barcelona: Grup
Enciclopèdia Catalana.
8. Bolòs i Masclans, Jordi. Edicions
62. Diccionari de la Catalunya
medieval (s. VI-XV), abril del 2000,
p. 163. ISBN 84-297-4706-0.
9. Desclot, 1288, cap. 166.
10. Muntaner, 1328, cap. CXXXV.
Bibliografia

A Wikimedia
Commons (http
s://commons.wi
kimedia.org/wik
i/P%C3%A0gina
_principal?usela
ng=ca) hi ha
contingut
multimèdia
relatiu a: Roger
de Llúria
Desclot, Bernat. Crònica de Bernat
Desclot, 1288.
Muntaner, Ramon. Crònica de Ramon
Muntaner, 1328.
 «Lauria, Roger de». A: Hugh Chisholm.
Encyclopædia Britannica (en anglès). 16.
11a ed. Cambridge University Press,
1911, p. 285–286.

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?
title=Roger_de_Llúria&oldid=33409846»

La pàgina va ser modificada per darrera vegada el

21 abr 2024 a les 20:42. •
El contingut està disponible sota la llicència CC
BY-SA 4.0 si no s'indica el contrari.