Teatre

Axo és muda, troba una caixa, mira que hi ha dintre, troba a la lluna dormint
Axo - Què faig, la desperto??
Axo - nono millor no
Axo - Sí, sí que la desperto
Desperta la Lluna
Axo - Hola, dormilega qui ets?
Lluna - Es pot saber que fas aquí, això és casa meva. Com as entrat?
Axo - Casa teva, però tu què dius? Si m’he acabo de mudar a qui amb la meva
família!
Lluna - Però que vols dir, que m’han abandonat? (la lluna està trista)
Axo - Doncs pot ser, segurament tan deixat, a qui, sola.
Lluna - No pot ser, l’Ona mai m’abandonaria,
Axo - però qui és l’Ona?
Lluna - L’Ona porta amb mi des de petita, crec que tenia 5 o 6 anys quan em va
comprar el seu pare, ella va jugar molt amb mi, però ara ja fa com 7 anys que no
està amb mi i no l'he tornat abeura
Axo - Oohh quina desgracia, però tot el que m’has dit d’ella és dolent, tenia alguna
cosa bona?
Lluna - Sí, clar que si sempre estàvem juntes, ens aixecàvem al matí, em portava al
col·legi, menjava amb ella ho fèiem tot juntes.
Axo - Doncs no tot és dolent, però no et preocupis que pots viure aquí a casa teva
però amb una altra família.
Lluna - Ah val, gràcies. Però qui et cuida a tu?
Axo - Jo visc amb l’Arnau tot i que no porto molt de temps amb ell, em va comprar
quan més jo ho necessitava, perquè… jo vivia sol. Vivia molt malament perquè
agafava molta pols i mai em netejaven. Quan l’Arnau em va acollir, em va salvar i
ara és la meva persona preferida.
Lluna - Doncs, t’ha tocat una bona família.
Axo -I tu no tens cap anècdota amb l’Ona?
Lluna -Sí, me'n recordo que ella abans de viure aquí tenia una casa, en un poblet
petit i un dia el seu pare li va comprar un llit elàstic molt gran i ella va començar a
saltar amb mi i jo votava de cantó a cantó ella s'ho passava molt bé, però jo no em
parava de marejar i com ella mai es cansava, estava jo allà com 5 minuts saltant
sense parar, ho passava molt malament.
Axo - Però a tu també tenies una molt bona família, i amb alguns moments una mica
desafortunats igual que jo.
Lluna - Sí, però ja ho has dit, tenia, m’han abandonat i no els perdonaré, ja ho has
vist, aquí no hi ha ningú.
Axo - Jo crec que no és, per tant, això de no perdonar-les.
Lluna - dona igual m’han abandonat no els vull veure mai més.
Axo - Mai més no, home, pobreta família.
Lluna - dona igual, canviem el tema
Axo - que fem?
Lluna - T’ensenyo la casa??
Axo - D'acord, val