MATERIALS PETRIS

BASES PER A LA TÈCNICA

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA BARCELONA
MATERIALS PETRIS
TEMA 13. LA CONFORMACIÓ
MATERIALS DELS
PETRISMATERIALS
 MATERIALS PETRIS

Cantera romana de El Médol, Tarragona

 MATERIALS PETRIS

1. Introducció. Materials Petris.

2. Geologia i classificació geològica
3. Procés geològic dels materials petris
3.1 El cicle dels materials petris.
4. Classificació de les roques.
4.1 Roques ígneas o magmàtiques.
4.2 Roques sedimentàries.
4.3 Roques metamòrfiques.
5. Característiques Físico-mecàniques de les pedres.
Densitat / Porositat / Resistència a compressió / Resistència a flexo-tracció/ dilatació
tèrmica.
6. Sistemes d’extracció.
7. Acabat de les pedres
8. Utilització de la pedra, sistemes constructius amb pedra.
 MATERIALS PETRIS
1.INTRODUCCIÓ:
• La pedra ha estat històricament el material de construcció de l’arquitectura que tenia
voluntat manifesta de permanència, i una demostració de poder de qui la realitzava.
• L’arquitectura amb pedra sempre ha estat íntimament relacionada amb el territori. La
proximitat a les canteres determinava el seu ús. La pedra de París, la pedra de
Barcelona....

PEDRA DE
MONTJUÏC

• La denominació “comercial” no sempre correspon a la geològica. La pedra és un

excel·lent material de construcció, però les seves prestacions són molt variades, per
conèixer-les hem d’anar més enllà de la simplificada denominació comercial.
 MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS
La Pedrera, 1906-10

Piràmides de Giza, Keops, 2560-2540 a.C.

Partenon, 447-432 a.C.

 MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS
• Ofereix un repertori extensíssim de possibilitats formals. Tradicionalment utilitzada
amb molt espessor , avui en dia la tendència és a aprimar-se fins el límit.

1 2

OPUS INCERTUM OPUS RETICULATUM

3 4

OPUS TESTACEUM
 MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS

MURS TRADICIONALS

CARREUS

PAREDAT
MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS
ARCS DE PEDRA

CARREUS

PAREDAT
MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS
VOLTES DE PEDRA

Claustro Poblet
 MATERIALS PETRIS
2.GEOLOGIA :

1. Els materials petris (roques) que composen l’escorça terrestre estan formats per minerals.
2. Un mineral és una substància natural homogènia, d’origen inorgànic, amb una composició
química definida i normalment d’estructura cristal·lina.
3. L’aspecte, les propietats físiques i químiques, el comportament mecànic de les pedres depenen
en gran part de la seva composició i del contingut concret de minerals.
4. Per conèixer les propietats d’un material petri hem de conèixer el seu origen geològic.
 MATERIALS PETRIS
2.GEOLOGIA :
 MATERIALS PETRIS

3.PROCÉS GEOLÒGIC DELS MATERIALS PETRIS:

1. Es considera que fa uns 4000 milions d’anys tota una massa líquida es va refredar
formant l’escorça que recobreix el planeta.
Aquest és l’origen de les ROQUES MAGMÀTIQUES O ÍGNIES
2. L´acció del vent, l’aigua, el calor i el fred erosionen l’escorça formant fragments que
s’han anat dipositant i compactant per diferents processos químics i mecànics.
Aquest és l’origen de les ROQUES SEDIMENTÀRIES
3. Roques Igneas i sedimentàries sota efectes de grans pressions, temperatures i accions
químiques poden patir canvis profunds en la seva estructura, composició i aspecte.
Aquest és l’origen de les ROQUES METAMÓRFIQUES
 MATERIALS PETRIS

3.1 EL CICLE DELS MATERIAL PETRIS:

 MATERIALS PETRIS

4.CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES:

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES

4.1.1 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÓNICA O INTRUSIVA.

4.1.2 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA MITJA O FILONIANES.
4.1.3 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA DE SUPERFÍCIE, ERUPTIVA, EFUSIVA, MODERNA O VOLCANICA.
 MATERIALS PETRIS
4.CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES:

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

• Procedeixen del refredament i consolidació dels “magmes“ existents a l’interior de la
terra, sotmesos a fortes pressions i a elevades temperatures. Roques Endógenes
• Magma: És una solució incandescent amb determinats components químics que al
refredar-se cristal·litzen per formar els diferents minerals de la pedra.
 MATERIALS PETRIS
4.CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES:

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

• Característica bàsica i fonamental de les roques ígneas és contenir minerals amb Silici
“Sílice” en les seves molècules, en major o menor grau.
en elevats percentatges: 1:2 Quars “cuarzo”
en petits percentatges: 1:12 a 1:16 Talc, Mica
• Classificació de les Roques Ignies. A més de la composició mineralògica (major o
menor contingut en Silici), es classifiquen en funció de la dimensió dels cristalls, que
depèn de la velocitat del procés de refredament.

Quars Talc Mica

 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.1 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÓNICA O INTRUSIVA.

• Roca que s’ha format a partir d’un magma sepultat a molta profunditat amb un
refredament lent i homogeni que afavoreix una cristal·lització generalitzada amb
cristalls de gran dimensió.
Àcides (+ del 50% de Silici) són de colors clars
GRANET “Granito”
Bàsiques (- del 50% de Silici) són de colors foscos
DIORITA
SIENITA
GABRO

Diorita Sienita Gabro

 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.1 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÒNICA O INTRUSIVA.
GRANET “Granito”
• És una pedra molt rica en Silici (fins el 70%) granulosa amb cristalls de gran tamany.
• Els seus components principals són:
Feldespat potàssic. (entre un 40-60%) de la massa del granet, color rosat o blanc.
Quars. (entre un 15-40% de la massa). És de color clar, blanc i transparent.
Mica. (entre un 10-35% de la massa). Generalment de color negre, en ocasions blanca
(Moscovita)
• És en general un material de grans prestacions mecàniques, poc porosa, pulimentable, molt
resistent a les agressions excepte les químiques (fluorurs) provinents de l’industria
siderúrgia.
• Comercialment, s’anomena granet a totes les pedres Ignies plutòniques. Però els granets
negres (foscos) solen ser Diorites o Gabres, i els granets de colors solen ser Sienites, els
verds són gabres.
 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.1 ROCA IGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÓNICA O INTRUSIVA.
GRANET “Granito”
 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.1 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÓNICA O INTRUSIVA.
GRANET “Granito”

Granito “blanco cristal” Granito “blanco extremadura” Granito “gris perla”

Granito “gris quintana” Granito “negro olalla” Granito “rosa porriño”

 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.1 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA ANTIGA, PLUTÓNICA O INTRUSIVA.
NOM COMERCIAL GRANET “Granito” (En realitat Sienitas, Dioritas, Gabros....)

“negro zimbawe” “labrador negro” “Labrador verde”

“verde ubatuba” “black galaxy india” “rojo balmoral. Finlandia”

 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.2 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA MITJA O FILONIANES.

• Roca que s’ha format a profunditats intermèdies. Tenen una textura característica
formada per cristalls de gran dimensió immersos en una matriu de micro cristalls. És la
família dels Pòrfids “Porfidos”

Àcides (+ del 50% de Silici) són de colors clars

Pòrfid Granític

Pòrfid Granític
Bàsiques (- del 50% de Silici) són de colors foscos
Pòrfid Sienític
Pòrfid Diorític
Pòrfid Gàbric
Pòrfid Diorític
 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.2 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA MITJA O FILONIANES.
PÒRFIDS

Pedres dures i compactes, de composició similar als granets però Pòrfid Granític
amb cristalització irregular o incompleta. vermell
 MATERIALS PETRIS
4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:
4.1.3 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA DE SUPERFÍCIE, ERUPTIVA, EFUSIVA, MODERNA O
VOLCANICA.
• Roca provinent de magmes dipositats a la superfície, refredament molt ràpid i poca
cristal·lització o micro cristalls. Aspecte amorf, vitri.

Àcides (+ del 50% de Silici) són de colors clars

Riolita

Riolita

Bàsiques (- del 50% de Silici) són de colors foscos

Obsidiana (Equivalent volcànic de la Sienita)
Andesita (Equivalent volcànic de les Diorites)
Basalt (Equivalent volcànic del Gabro)

Obsidiana
 MATERIALS PETRIS

4.1 ROQUES ÍGNIES O MAGMÀTIQUES:

4.1.3 ROCA ÍGNIA O MAGMÀTICA DE SUPERFÍCIE, ERUPTIVA, EFUSIVA, MODERNA O VOLCANICA.
BASALTS

Pedra molt dura de textura molt fina, gens o poc cristal·litzada, Basalt de Castellfollit de
color gris fosc o negre, admet diferents acabats. Presenta petites la roca
cavitats corresponents a bombolles de gasos atrapades durant el
ràpid refredament
 MATERIALS PETRIS
4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:
• Roques d’origen secundari, formades a la superfície de la terra a partir de l’erosió de
roques preexistents i posteriors processos de compactació.
• Característiques generals:
• Es caracteritzen per disposició paral·lela de les partícules formant capes o estrats.
• Solen contenir restes fòssils
 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

• A les roques sedimentàries sempre hi ha un aglutinant natural que envolta les
partícules i les manté unides , aquest “ciment” natural sol ser de silicats o be de
carbonat càlcic.
• Mai no són tant fermes i coherents com les roques igneas al no estar
cristal·litzades. La textura i propietats mecàniques no són iguals en totes
direccions. Es a dir la Isotropia és inferior que a les roques Igneas.
• Es classifiquen segons el procés de compactació.
 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.1 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN MECÀNIC.
Roques provinents de la compactació de fins per l’acció de fortes pressions i de ciments silicis –
calcaris - argilencs.
SORRENQUES “Areniscas” Arcosa, Grauwaca
Reben el nom de la textura similar a la sorra. No són pulimentables.
Les seves característiques depenen dels grans i dels ciment natural.
És la pedra característica de Barcelona. Pedra de Montjuic (Arcosa). Es coneixen pel nom de la localitat on
s’extreuen: pedra de Vinaixa, La Floresta, Vallbona de les Monjes , La de Folgueroles, la pedra de
Marés (illes Balears)

Sorrenca “Vinaixa” Sorrenca “bateig blava”

 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN QUÍMIC.

Roques provinents de la precipitació de sals al evaporar l’aigua de la dissolució. Les seves

propietats depenen del tipus de sals:
• Sedimentàries Sulfatades
ALABASTRE
• Sedimentàries Carbonatades Semi compactes
EL TRAVERTÍ
• Sedimentàries Carbonatades Compactes
PEDRA CALCÀRIA “Piedra Caliza o Calcaria”
Coneguda localment com: Pedra de la Cènia, Crema Morata
Es confonen amb marbres per que són pulimentables. “Calizas Marmóreas”
 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN QUÍMIC.

Alabastre

Pedra tova i poc resistent, que tallada molt prima és translúcida

 MATERIALS
MATERIALSPETRIS
PETRIS

Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, Moneo

 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN QUÍMIC.

Travertí Vermell Travertí Groc

Pedra compacta però amb cavitats donat el seu origen bicarbonatat.

 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN QUÍMIC.

Pedra d’Ulldecona.
flameada

Caliza Crema

Caliza capri oolítica

 MATERIALS PETRIS

4.2 ROQUES SEDIMENTÀRIES:

4.2.3 ROQUES SEDIMENTÀRIES D’ORIGEN ORGÀNIC.
Són Roques formades a partir d’organismes marins. Al morir les closques s’acumulen
al fons marí i al consolidar-se formen roques calcàries sedimentàries fossilíferes
“calizas fosilíferas” També es coneixen com pedres calcaries nummulítiques.

Pedra de Sant Vicenç Caliza fosilífera Caliza fosilífera. Rojo Baztan

Calcaria Nummulítica pulida
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

4.3.2 METAMORFISME DE CONTACTE HIDROTERMAL
4.3.3 METAMORFISME DE CONTACTE TÈRMIC
 MATERIALS PETRIS
4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:
• S’han format a partir de roques Igneas o Sedimentaries, que han sofert canvis
d’aspecte, químics o físics importants, sotmeses a elevades pressions i temperatures.
• Les transformacions a les capes superficials són bàsicament mecàniques, sense
produir canvis mineralògics. A Grans profunditats les transformacions són bàsicament
químiques i les pedres mostren un aspecte granular homogeni.
• Les Pedres metamòrfiques mostren generalment una textura estratificada, amb una
disposició molt definida i relacionada amb el seu contingut mineralògic. Això permet
diferenciar-les de les pedres Igneas o magmàtiques.
 MATERIALS PETRIS
4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:
4.3.1 METAMORFISME REGIONAL
• Es produeix a poca profunditat, quan degut als moviments de l’escorça terrestre les roques
preexistents es veuen sotmeses a elevades pressions i temperatures.
• Els minerals es transformen en d’altres més estables.
• Les partícules minerals es trenquen, recristal·litzant en capes paral·leles de caràcter laminar. Són
exfoliables “Textura esquistosa o pizarrosa”

• ESQUIST “Esquisto” (procedeix de les margues argilenques, de la mica i el quars)

• FILITA (procedeix de les margues argilenques, te +50% de mica)

• PISSARRA “Pizarra” (procedeix de les margues i argiles margoses)

• QUARSITA “Cuarcita” (procedeix de les sorrenques silícies )
• GNEIS “Gneis” (procedeix dels granets)
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Esquist Esquist vermell micaci

 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Filita
Presenta un gra més gruixut que la pissarra però menor
exfoliació
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Pissarra

Roca de gra extremadament fi, amb làmines quasi paral.leles, grans arrodonits o elongats de quars, sense gaire
recristal.lització. Quan les pissarres estan sotmeses a un termometamorfisme poden desenvolupar taques o nòduls de
minerals incipients (pissarres motejades)
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Pissarra
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Pissarra verda Pedra Licorella

 MATERIALS PETRIS
4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:
4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Quarsita Begur Quarsita “cobre”

Provinents del metamorfisme de les sorrenques riques en quars. Els grans originals han estat refosos
i recristal·litzats. La roca perd la seva estructura granular visible a ull nu, encara que al microscopi
s'observa la estructura granoblàstica (grandaria dels grans equivalent).
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.1 METAMORFISME REGIONAL

Quarsita verda
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.2 METAMORFISME DE CONTACTE HIDROTERMAL
• Es produeix en roques properes a emanacions sòlides i de calor que sorgeixen del magma.
• Presenten una estructura granoblàstica (grandària dels grans equivalent), no
presenten exfoliació, esquistositat o alineament de minerals. Són roques massives i compactes.
SERPENTINES I CORCUBIANITES

Serpentina Corcubianites
 MATERIALS PETRIS

4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:

4.3.3 METAMORFISME DE CONTACTE TÈRMIC
• Es el metamorfisme més important, es produeix quan el magma s’introdueix en roca calcària. Les
roques calcàries recristal·litzen en:

MARBRE. “Mármol”
• Els marbres procedeixen de calcàries pures constituïdes simplement per calcita recristal.litzada,
però les impureses ( dolomita sílice compostos de ferro, etc.) formen altres minerals que donen
a certs marbres el seu aspecte característic, gran varietat de color i vetes.
Ha estat tradicionalment la pedra més apreciada, per la seva varietat de colors i vetejats, i per ser
fàcil de treballar, per acceptar el polit casi especular. Poc a poc s’ha anat substituint en
utilitzacions a l’exterior per pedres més resistents com les Igneas.
 MATERIALS PETRIS
4.3 ROQUES METAMÒRFIQUES:
4.3.3 METAMORFISME DE CONTACTE TÈRMIC: MARBRE. “Mármol”

Marbre Macael Marbre amarillo Índalo Marbre rojo Alicante

Marbre Macael Marbre gris Deba Marbre negro Marquina

 MATERIALS PETRIS

Ars Magna. Historia del Arte Universal

https://www.youtube.com/watch?v=ZsUYOIG8KuA
 MATERIALS PETRIS

5 CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-MECÀNIQUES DE LES PEDRES

• La pedra és en general un material fiable, dens, suficientment compacte i elàstic, poc

absorbent a l’aigua i per tant durable
• La gran varietat de pedres existents a la natura fa que calgui estudiar per cada ús
concret quines són les exigències que seran crítiques. En algun cas pot ser la
resistència a compressió, en d’altres la porositat, la lliscabilitat ...etc.
• L’origen geològic d’una pedra ens dona moltes pistes sobre les seves condicions, però
inclús dins del mateix grup la variabilitat és massa alta
• Per tant cal disposar de dades detallades de les principals característiques de cada
tipus de pedra.
 MATERIALS PETRIS

5 CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-MECÀNIQUES DE LES PEDRES

1 Mpa = 1N/mm2
 MATERIALS PETRIS

5 CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-MECÀNIQUES DE LES PEDRES

• Densitat o pes volumètric: És una dada important alhora de dissenyar ancoratges,

preveure el transport o l’elevació i la col·locació.
• Porositat: Dona idea de la seva durabilitat sobretot a l’exterior, ja que l’absorció
d’aigua va relacionada amb reaccions químiques que podes disgregar la pedra, o amb
accions mecàniques com el gel.
• Resistència a compressió: Té interès en cas de murs portants, arcs, carreus,
mamposteria...
• Resistència a flexo-tracció: És la característica més important per escollir el tipus de
pedra per grans llosses de pavimentació o grans plaques per façanes i cobertes
ventilades.
• Dilatació tèrmica: Necessari per preveure les juntes entre peces i evitar tensions
indesitjades.
 MATERIALS PETRIS

6 SISTEMES D’EXTRACCIÓ
• L’extracció de pedra a la cantera es realitza arrancant blocs generalment prismàtics de
gran dimensió, blocs primaris, que després es redueixen a mides de transport.
• El sistema tradicional és el de cunyes metàl·liques, insertades a petites perforacions a
la roca seguint els plans de fractura naturals. Colpejant lentament i ordenadament les
cunyes es provoquen microfisures a la roca que es van alineant fins que es supera la
cohesió interna de la roca.
• Avui en dia s'està substituint el sistema de cunyes per sistemes de perforació i
explosius o gats pneumàtics.
 MATERIALS PETRIS

6 SISTEMES D’EXTRACCIÓ
 MATERIALS PETRIS

6 SISTEMES D’EXTRACCIÓ
 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS
 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS
 MATERIALS PETRIS
7 PRODUCTES I ACABATS
• El primer “acabat” es pot considerar el que ofereixen els blocs de pedra, aquests
presenten les marques de les eines utilitzades per l’extracció. Són els “Costeros”
• Serrat, tall de serra. A partir dels blocs s’extreuen grans planxes de pedra, mitjançant
serres de fil diamantat o serres de disc. Dona un acabat llis i mate, el color i la veta
queden esmorteïts.
• Exfoliació. Aprofitant el caràcter laminar d’algunes pedres es poden extreure “lajas”
primes conservant la textura natural. Pissarres, Esquists, Quarsites....
• Polit. L’acabat més fi per moltes pedres, s’aconsegueix aplicant a la pedra abrasius de
gra cada vegada més fi, fins aconseguir brillantor especular. La superfície queda
totalment llisa i brillant.
• Tosquejada “apomazada” És un pas previ al polit, dona una superfície plana, llissa i
setinada amb un tacte suau.
• Flamejat. Aplicant flama sobre la pedra i desprès aigua freda es produeix un
descrostament de la superfície. S’aplica especialment a granets.
• Buixardada “Abujardada” Textura aconseguida colpejant la pedra. Es pot realitzar
amb projecció de sorres, és l’acabat sorrejat
 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS

Sant Vicenç tall de serra

Sant Vicenç polit

Sant Vicenç flamejat

Sant Vicenç Polit Sant Vicenç Tall de serra

Sant Vicenç buixardat

 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS

Flamejat

Polit industrial
 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS

Tosquejat “apomazado” Boixardat “abujardado”

 MATERIALS PETRIS

7 PRODUCTES I ACABATS
EL TREBALL DE LA VETA. El llibre obert
• Quan es seleccionen les plaques d’un bloc, s’ordenen i es tracta la cara que calgui per conservar
el dibuix de la veta de les pedres.
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

EL PAS DEL CARREU A LA PLACA PRIMA.
• Les millores en la manipulació de la pedra, que permeten tallar fàcilment plaques de
petit espessor i l’elevat preu del material, han portat a un aprimament generalitzat de
la pedra.
• La construcció històrica de fàbrica de pedra amb carreus de molt gruix, responia a la
gran capacitat de treball a compressió. Quan s’utilitzen grans plaques de petit
espessor per revestiment de façanes ventilades o per paviments, la pedra treballa a
flexo-tracció.
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA AMB GRUIX.

Francisco Vieira de Campos + Cristina Guedes + Alípio Guedes

Quinta do vallado winery
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA AMB GRUIX.

Aires Mateus Centre d’investigació a Furnas

 MATERIALS PETRIS
8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.
LA PEDRA AMB GRUIX.

Peter Zumthor Termes a Vals

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA AMB GRUIX.

Peter Zumthor Termes a Vals

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA PRIMA

Max Dudler Museo Ritter

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA PRIMA

Arturo Franco . Centro de control de los túneles .

piedrafita del cebreiro
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA PRIMA

Arturo Franco . Centro de control de los túneles .

piedrafita del cebreiro
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

LA PEDRA PRIMA AL LIMIT. PRODUCTES COMPOSTOS
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

EL PAS DEL CARREU A LA PLACA PRIMA. ELS ANCORATGES
 MATERIALS PETRIS
8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.
ELS “COSTEROS”

Miralles-Tagliabue . Rectorat de la Universitat de Vigo

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

ELS “COSTEROS”

Miralles-Tagliabue . Rectorat de la Universitat de Vigo

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

ELS “GABIONS”

Titus Bernhard . Casa 9x9

 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

PAVIMENTS EXTERIORS
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

PAVIMENTS I REVESTIMENTS INTERIORS

Filita gris
 MATERIALS PETRIS

8 SISTEMES CONSTRUCTIUS EN PEDRA.

PAVIMENTS I REVESTIMENTS INTERIORS

Pissarra gris tosquejada

Marbre “Carrara”