BASES PER A LA TÈCNICA

ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA

BARCELONA
TEMA 13. LA CONFORMACIÓ DELS MATERIALS
FUSTA

1. Introducció
2. Descripció
3. Estructura interna
4. Classificació de la fusta
5. Característiques físico-mecàniques de la fusta
6. Durabilitat de la fusta
7. Procés d’obtenció de la fusta
8. Unions i elements de fixació
9. Productes de fusta
10. Sistemes constructius
FUSTA

1. Introducció
La fusta ha estat històricament un material de construcció utilitzat com
element estructural en forjats i armadures de cobertes per la seva
resistència a flexió i tracció.
Tot i que també s’ha utilitzat en elements verticals com entramats de parets i pilars
FUSTA
FUSTA
Forjats
Artesonados de
madera
estructurales en
el Palau Güell de
Gaudí, 1888
FUSTA
FUSTA
Cavalls i encavallades
FUSTA

2. Descripció
La fusta és una massa fibrosa
composta de cél·lules unides
entre si.

Es composa d’aigua, cel·lulosa,

hemicel·lulosa, lignina, tanins,
alcaloides i alguns altres
productes essencials.
FUSTA
3. Estructura interna
Mèdul·la: És la part més ferma i compacta , al centre
del tronc ; es forma per assecat i resinificació. Té
poques característiques mecàniques i no se sol
utilitzar .
Duramen: La part immediata a la medul·la , més dura i
consistent, impregnada de lignina . Permet el
creixement en gruix de l' arbre produint la fusta o
xilema cap a l'interior i l'escorça cap a l'exterior .
Aquesta la part de la fusta que s'utilitza
comercialment.
Albura: Part exterior i més jove de la fusta, amb més
saba , que amb el temps en ser substituït el midó per
tanins es transforma en duramen .
Xilema: Part del tronc que conté l'albeca i el duramen .
Floema: ( Liber ) Capa formada per les cèl·lules
conductores que transporten la saba elaborada que
nodreix l'arbre .
Escorça: Pell o coberta exterior del tronc i branques
constituïda per cèl·lules mortes.
FUSTA

4. Classificació de la fusta
Conníferes
Frondoses
Arbres frutals
Tropicals

Zonas boscosas
FUSTA

4. Classificació de la fusta
Conníferes (pi i avet)
Frondoses (roure, castanyer, faig, etc.)
Arbols frutals
Tropicals

Zonas boscosas
FUSTA

5. Característiques físico-mecàniques de la fusta

Densitat (500 – 800kg/m3 , depen de l’especie)
Higroscòpia (absorció d’aigua i humitat)
Anisotropia (la resistència depèn de la direcció de les fibres)
Conductivitat baixa (aïllament térmic)
FUSTA

6. Durabilitat de la fusta
La fusta és un material de
construcció que en
condicions adequades es pot
considerar molt durable.
Si la fusta no és atacada per
éssers vius, si no es crema, o
no és sotmesa a esforços
superiors als que és capaç
d'aguantar , dura molts anys,
segles, fins i tot en alguns
casos més de mil anys.
Per tal d’evitar l’aigua es molt
important el disseny de les
trobades amb el terreny i
protegir els caps de les
bigues als ràfecs.
FUSTA

6. Durabilitat de la fusta
Es pot classificar en 5 classes en funció a la seva exposició als agents
atmosfèrics i la humitat:
Classe I: protegida de la intempèrie i no exposada a la humitat. Mobles.
Classe II: protegida que pateix humitat ocasionalment. Cuines i banys.
Classe III: a l’exterior sense contacte amb la humitat del terreny. Fusteries
Classe IV: en contacte amb la humitat permanent. Jardineres i fonaments.
Classe V: permanentment exposada a l’aigua salada. Vaixells.
FUSTA

6. Durabilitat de la fusta
El tractament de protecció habitual contra els xilòfags i per a garantir la
durabilitat és l’autoclau.
FUSTA

6. Durabilitat de la
fusta
Quan es crema la fusta es
produeix la carbonització de
les superfícies exposades
(0.7mm/min)

Aquesta part carbonitzada

protegeix l’interior de la
fusta.

Per tant, augmentant la

secció de les bigues es pot
aconseguir la resistència al
foc requerida.
FUSTA

6. Durabilitat de la fusta
La fusta es molt més segura que l’acer en cas d’incendi.
Pagoda Horyuji. Año 607 d.C.
El primer templo se completó en el año 607. El templo fue alcanzado por un relámpago y se
incendió completamente en el año 670. Entre el 670 y el 700 el templo fue reconstruido
siguiendo el estilo original pero reorientado en una posición al noroeste. El templo se
reparó y reensambló a principios del Siglo XII, en el año 1374 y en 1603. Se ha estimado que
apenas 15 a 20 por ciento del Kondo contiene materiales de la reconstrucción original.
Joaquín Montón Lecumberri. Profesor de materiales de construcción. EPSEB-UPC.
La Iglesia de Greenste. Entre los años 998 y 1063 d.C.
La Iglesia de Greensted, en el pequeño pueblo de Greensted-juxta-Ongar, Essex, Inglaterra.
Se afirma que es la iglesia más antigua de madera en el mundo, y, probablemente, el
edificio de madera más antiguo de Europa aún en pie. Sólo en parte, ya que solo unas pocas
secciones de su estructura original de madera permanecen actualmente.
Joaquín Montón Lecumberri. Profesor de materiales de construcción. EPSEB-UPC.
La Casa Fairbanks. 1636
La Casa Fairbanks (Massachssetss)se cree que es la casa de madera más antigua de América
del Norte. Fue construida entre 1630 y 1640.
La casa se fue transmitido a las sucesivas generaciones de la familia hasta principios del
siglo XX. Con los años, la parte original de la casa añadío diversas ampliaciones.

Joaquín Montón Lecumberri. Profesor de materiales de construcción. EPSEB-UPC.

Faroe Islands, Streymoy, Kirkjubøur. Siglo XII
El pueblo de Kirkjubøur en la isla de Streymoy (Islas Feroe). A la izquierda está la iglesia de
San Olav del siglo XII. El edificio central es Kirkjubøargarður (también llamado Roykstovan),
casa de madera todavía habitada más antigua del mundo, del siglo XI.
Joaquín Montón Lecumberri. Profesor de materiales de construcción. EPSEB-UPC.
FUSTA

7. Procés d’obtenció de la fusta

Apeo o tala
FUSTA

Procés d’obtenció de la fusta

Transport
FUSTA

Procés d’obtenció de la fusta

Serrat
FUSTA

Procés d’obtenció de la fusta

Serrat
FUSTA

7. Procés d’obtenció de la fusta

Assecatge
És el procés més important ja que fa que la fusta sigui de qualitat i estigui
en bon estat. L'assecat és important perquè:
- Millora l'estabilitat dimensional de la fusta
- Compleix especificacions del mercat
- Reducció del pes i disminució del cost de transport
- Millora les propietats físiques i mecàniques
- Millora les condicions de treballabilitat i maquinat
- Millora les condicions per a tractaments superficials
- Augmenta la resistència al deteriorament per microorganismes
FUSTA

7. Procés d’obtenció de la fusta

Assecatge
Natural

Artificial
FUSTA

7. Procés d’obtenció de la fusta

Encolat (fusta laminada)
FUSTA

7. Procés d’obtenció de la fusta

Fusta laminada
Avantatges respecte la fusta tradicional:
. Molt més estable dimensionalment
. Es pot fabricar de quasi qualsevol mida i forma
. Es pot fer servir per a bigues o encavallades de més de 50m, el límit és el transport
. La resistència és alta, funciona millor a incendi que el formigó armat o l’acer
. Gran resistència als atacs químics i als ambients agressius i contaminats
. El procés de fabricació facilita la industrialització en la producció
. Permet aixecar l’obra en sec, escurçant el temps
. Sostenibilitat: la producció d’una tona de fusta laminada
requereix 430kWh d’electricitat, mentre la producció
d’una tona d’acer necessita 2.700kWh,
i una tona d’alumini 17.000kWh
FUSTA
7. Procés d’obtenció de la fusta
Mecanitzat
https://www.youtube.com/watch?v=CaoZRmP9pSQ
FUSTA

8. Unions i elements de fixació

FUSTA

8. Unions i elements de fixació

FUSTA

8. Unions i elements de fixació

FUSTA

9. Productes de fusta
Fusteria de fusta
FUSTA
9. Productes de fusta
Taulers derivats de la fusta
Contraxapat
Millora l’estabilitat dimensional respecte la fusta massissa

Refugio para patinadores (Patkau, Winnipeg, Canadá)

FUSTA

9. Productes de fusta
Taulers derivats de la fusta
Taulers de partícules

Restaurante el Merca’o (Vaíllo & Irigaray + Galar, 2008

FUSTA

9. Productes de fusta
Fusta microlaminada
Gran resistència, pes reduït respecte fusta asserrada
(lamines 3mm de avet)

Metropol Parasol (Jürgen Mayer, Sevilla, 2011)

FUSTA

9. Productes de fusta
Fusta laminada
Baix pes, gran variabilitat formal, bon comportament front a canvis de
temperatura i humitat, més estabilitat al foc
FUSTA

9. Productes de fusta
Fusta laminada machihembrada

Forjat en Masia de Sant Pere de Ribes (2015)

 FUSTA

9. Productes de fusta
Fusta contralaminada
Qualsevol geometria, amplada fins als 3m,
longitud màxima 13,5m, gruix entre 6 i 50cm
Rapidessa i precissió de muntatge
Excel·lent relació resistència-pes
No genera residus
Baix impacte ambiental
Alta capacitat aïllant

Viviendas unifamiliares en Sant Cugat (2012)

FUSTA

Productes de fusta
Bambú
Lleuger i flexible/ Baix cost
Alta resistència a sisme/ Baixa a huracans i pluja
FUSTA

10. Sistemes
constructius
Balloon frame
Estructura de llistons
prims i nombrosos que
permet aixecar fàcilment
edificis lleugers

https://www.youtube.co
m/watch?v=Q1ZPw2cbxtc
FUSTA

10. Sistemes constructius

FUSTA

10. Sistemes constructius

Façanes i envans
FUSTA

10. Sistemes constructius

Cobertes
Villa Mairea, Alvar Aalto, Finlandia 1938
VÍDEO