Materials 1

Tema 3. Ceràmica

Miquel Àngel Chamorro Trenado

DPT. D’ARQUITECTURA I ENGINYERIA DE LA CONSTRUCCIÓ
ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR (UdG)
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Ceràmica
APUNTS
HISTÒRICS
 Industria mes antiga
humanitat.
 Lloc amb absència pedra.
 Assecats al sol o cuits
(torre de babel).
 Mesopotàmia (assiris).
Col·locat humit, estucat,
esmaltat, etc.
 Egipte (muralles,
piràmides, etc.)
 Romans cuits al forn
(Vitruvi).
 Bizantins (recobert) i àrabs
(vist).
 Actualment molt utilitzat.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Ceràmica
Materials ceràmics: compostos químics inorgànics formats per, almenys, un
element metàl.lic i un dels cinc elements no metálicos: C, O, N, P y S. Silicats
hidratats d’alúmina de particules laminars molt petites.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Ceràmica
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Ceràmica
La matèria primera fonamental en la confecció de la ceràmica estructural es l’argila
en totes les seves varietats (caolí, montmoril·lonita i illita), la qual en forma de pols
molt fi, al ésser amasada amb aigua, adquireix característiques de plasticitat i, així
doncs, pot adoptar la forma desitjada en funció del motlle amb que es treballi

Existeixen dues característiques fonamentals que fan possible la utilització de

l’argila com a base de fabricació dels materials ceràmics:

– La plasticitat o capacitat de formar una massa plàstica modelable (pasta) al ser

barrejada amb aigua.

– El comportament davant la calor, que la transforma en un producte resistent,

durable i de característiques útils, produint en ella canvis físics en la seva
densitat, porositat, tenacitat i plasticitat, i canvis químics en la seva composició
i la seva estructura cristal·lina
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
La fabricació de materials ceràmics a partir
d’argila natural es un procés laboriós quan es
requereixen productes de qualitat apreciable i
compren les operacions descrites a continuació:
– Preparació i homogeneïtzació de les
argiles (10 a 15 dies)
– Molta ( molins de boles: via humida –
200 µm; molins de martells: via seca o
semiseca + 300 µm )
– Modelat, extrusió (via humida), premsat
(via seca i semiseca), tornejat i calibrat,
injecció, colat en barbotina.
– Assecat
– Cocció (vitrificat, gresificat, sinteritzat)
– Esmaltat (opcional): mono o bicocció)
– Emmagatzemat
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la cerámica
La fabricació de materials ceràmics a partir d’argila natural es un procés laboriós quan es
requereixen productes de qualitat apreciable i compren les operacions descrites a
continuació:
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
MOLTA I ESMICOLAT

6
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
MODELAT Premsat

Extrussió

Barbotina

Premsat
isostàtic
7
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
MODELAT

Extrussió

7
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
MODELAT
Premsat
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica
ASSECAT I COCCIÓ

Sinteritzat 8
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Fabricació de la ceràmica

8
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
Maó: peça ceràmica, generalment ortogonal, utilitzada en construcció, amb una
dimensió màxima menor o igual a 29 cm.

El maó s’utilitza en la construcció de murs i envans, i fins i tot en arcs, voltes,

escales i altres obres especials

Segons la forma i dimensions dels maons existeixen

tres tipus: el massís, el calat o perforat i el foradat,
designats amb les lletres M, P y H, respectivament
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
En relació amb la seva utilització, es defineixen dues classes: maó comú (NV) per a
ésser revestit i maó vist (V) per a fabriques sense revestiment. Les dimensions
habituals son 24x11,5 cm (mida castellana) i 29x14 (mida catalana) en llarg i
través, i el gruix es variable segons sigui rajola (3,5 cm), senzill (5 cm) o doble (7,5 i
9 cm)
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
El sistema adoptat per a aconseguir la trava de tota la fàbrica s’anomena aparell
(d’aquí ve el mot aparellador), anomenant-se filada al conjunt de maons en un
mateix pla horitzontal, i juntes a les línies que forma el morter d’unió, rebent el
nom de llagues, les verticals i juntura de filada, les horitzontals.
Aparell Aparell
de llarg de través

Aparell
a trencajunts Aparell a
de cantell sardinell 1
1
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

LLEI DE TRAVA CTE-SE-F

 Materials 1
Tema 3. Ceràmica
TIPUS D’APARELLS
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

ALTRES TIPUS
D’APARELLS

ISÒDOM/PSEUDOISÒDOM
ENCOIXINAT
EMPLECTON
SARDINELL
MIXT
CICLOPI
RETICULAR
ESPIGA
DE TRAVÉS
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
Per a assegurar la resistència mecànica, durabilitat i aspecte de las fàbriques, els
maons han de complir les següents característiques:
. Els maons no presentaran defectes que deteriorin l’aspecte de les fàbriques, de
forma que s’asseguri la seva durabilitat.
. La massa dels maons calats o perforats serà, como a mínim, de 1000 g.
. La resistència a compressió dels maons massissos o calats/perforats no serà
inferior a 10 N/mm2, expressant-se en múltiples de 2,5 a partir d’aquest mínim. La
dels maons foradats, quan s’hagin d’utilitzar en fàbriques resistents, no serà
inferior a 5 N/mm2.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
. Els maons de classe V han d’assolir la qualificació de «no heladizos» (els maons
de la classe NV no necessiten aquest requisit)
. Els maons de la classe V han d’aconseguir la qualificació de «no eflorescente» o
de «ligeramente eflorescente»
. La succió o capacitat de inhibició d’aigua per capil·laritat haurà d’ésser inferior a
0,45 g/cm2 per minut.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

El maó
 Materials 1
Tema 3. Cerámica

El maó
Maons especials

1. Refractaris. Fabricats amb argiles refractaries i sorra molt fina. Resisteixen altes
temperatures (1600 ºC)
2. Alleugerits. Incorporen materials lleugers com suro o serradures (forats interiors
al coure).
3. Hidràulics. Barreja argiles amb llimadures de ferro, sal, potassa i cendres.
Resistents a la humitat.
4. Acolorits. Barreja argila blanca i pigments.
5. De baixa succió. < 0,05 g/cm2.min
6. Hidròfugs. Son impermeables al aigua però no al vapor. Per aspersió (una o
varies cares) o per immersió (tota la superfície).
7. De clínquer o gresificats. Argiles especials cuites a altes temperatures
(vitrificades). Rc superiors a 500 kg/cm2.
 Materials 1
Tema 3. Cerámica

Els maons de gran format

Maons especials

Peces ceràmiques de
dimensions superiors al
maons convencionals.
Per particions interiors i
extradossats.
Reducció de la superfície i del
nombre de juntes.
Tolerància dimensions i
forma reduïdes.
Poden tenir encaixos al cap
per afavorir la col·locació
(encadellats).
Acanaladores en el cantell les
que van revestides (alguns
incorporen el revestiment).
 Materials 1
Tema 3. Cerámica

Blocs ceràmics
Habitualment coneguts com a termoargila.

Peces ceràmiques per executar obres de fàbrica de

dimensions nominals majors que el maons.
Mides usuals: 30 x 14-19-24-29 x 19 cm.
Tenen encaixos (osques) al cap per facilitar la
col·locació (encadellat).
Les peces per revestir presenten acanaladores al
cantell.
Cada fabricant incorpora peces especials per resoldre
punts conflictius. Cantonades, trobada amb finestres i
portes, etc.
UNE-EN 771-1. Piezas de fàbrica para albañilería.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La teula
Teules: plaques d’argila cuita, de forma i mides variables, destinades a l’execució
de cobertes d’edificacions i per tant han d’afavorir l'evacuació de l’aigua de la pluja.

. Teula corba o teula àrab: peça amb forma de superfície

cònica i gruix uniforme.

. Teula plana d’encaix: peça rectangular de forma plana i

gruix variable, amb pestanyes, forats i formes apropiades
per encaixar unes amb les altres.

. Teula mixta: resultant de l’associació d’una corba i una

plana en la mateixa peça.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La teula

Canals Capell

1
4
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La teula

1
4
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Rajola ceràmica: placa massissa quadrada, rectangular, triangular, hexagonal o
octogonal, usada per a pavimentar, enrajolar o revestir.
RECORDEM
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Fang cuit

Gres
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Rajola

Gres porcelànic
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Peces primes de diferents tipus de ceràmica (porcellana, semigres,
gres o gres porcellànic).
Aplicació en paviments i parets amb l’ajuda de pastes, morters o
adhesius.
Normalment es fabriquen per premsat (via seca o humida).
Cocció: mono o bicocció.
La porcellana va esmaltada a la cara vista per reduir permeabilitat i
modificar el seu aspecte.
Peces ceràmiques no esmaltades utilitzades en paviments exteriors
(antilliscants)
Solen conformar-se en forma de llambordes per paviments públics.
Han d’ésser resistent als agents ambientals (calor i humitat) i
resistents a compressió, flexió i abrasió.
Poden estar acolorits en massa (pigments).
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Característiques de la rajola ceràmica
Característiques tècniques segons norma europea EN 14411, es funció de l’ús per interiors o
exteriors.
Classificació de les rajoles
 Tipus de fabricació: extrusió (A), premsat en sec (B), altres processos artesanals aprovats
(C).
 Acabats: Esmaltats (GL) i No esmaltats (UGL).
 Ubicació: Pot utilitzar-se per interiors o exteriors, com a revestiment o com a paviment.
Capacitat d’absorció d’aigua
Segons la norma europea EN 14411 la denominació absorció d’aigua es representa amb la
lletra E.
 Absorció Alta: Superior a 10%, s’expressa com E>10%
 Absorció Mitja: Major a 3% i menor o igual a 10%
 Absorció Baixa: Menor o igual al 3%. S’expressa como ≤3%
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Característiques físico-químiques
Procés de col·locació (analitzar)
 Les mides (gruix, rectitud dels costats, ortogonalitat, planeïtat, longitud i amplada).
 Capacitat d’absorció del aigua.
 Aspecte superficial i constància de to.
 Expansió per humitat i dilatació tèrmica.
Exigències d’ús de naturalesa mecànica
 Resistència al impacte i al rodament.
 Resistència al ratllat per a rajoles esmaltades (GL).
 Resistència a la pèrdua de brillantor.
 Resistència a l’abrasió profunda per a rajoles no esmaltades (UGL).
 Resistència a l’abrasió superficial per a rajoles esmaltades (GL).
Exigències d’ús de naturalesa química
 Resistència a les taques.
 Resistència a la cessió de plom i cadmi per a rajoles que estan en contacte amb alguns aliments.
 Resistència química.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Característiques físico-químiques
Durabilitat
 Resistència als ambients gelats.
 Resistència al canvi brusc de temperatura.
 Resistència al quarterat per a rajoles esmaltades (GL).
Seguretat
 Resistència al derrapatge, al foc o relliscada.
Altres característiques especials
 Conductivitat elèctrica.
 Permeabilitat a la pluja.
 Resistència a la floridura.
 Conductivitat tèrmica.
 Resistència a corrosió en boira salina.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació en el procés de fabricació
En funció de les matèries primeres
 Pasta blanca: Se fabriquen amb base d’argila lliure de colorants i, al passar pel procés de
cocció, tenen un acabament grisenc.
 Pasta vermella: Degut a que te un contingut d’òxid colorant i òxid de manganès, adquireix
un color que pot ser groc, vermell o marró. La seva tonalitat dependrà en bona mesura de la
quantitat de colorant utilitzat.
 Porositat: La textura porosa se adquireix d’afegir al contingut carbonats d’argila.
Segons el modelat
 Extrusió (A): Consisteix en fer passar la pasta en estat plàstic per una extrusora o galetera
que forma la làmina. Un cop obtinguda la rajola es talla i s’encunya per obtenir la mida
desitjada. Lletra A segons EN-14411.
 Premsat en sec (B): La massa es redueix a pols. Tenint un 5 a 7% de humitat es
compactada amb una premsa hidràulica. Se classifica amb la lletra B.
 Altres processos (C): S’inclouen altres processos comercials artesanals en l’elaboració de
la rajola. Se classifica amb la lletra C.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació en el procés de fabricació
En funció de la cocció
 Monococció: Son els materials ceràmics sotmesos a un únic procés de cocció. Les rajoles
no esmaltades reben només una cocció.
 Bicocció: Reben dues coccions, una primera per obtenir el suport i una segona cocció per
agregar el esmalt i la decoració.
 Tercer foc: En algunes ocasions es necessària una cocció addicional que es realitza després
del procés d’esmaltat. Es fa amb la finalitat de reduir la humitat a les peces. Moltes
vegades es fa a baixes temperatures.
Segons l’aplicació d’esmalts
 Esmaltats: Després del procés de cocció es procedeix a l’aplicació d’una o varies capes de
vidriat per a dona una aparença mes brillant i estètica a la peça. La Norma 14411 les
classifica com a GL.
 No esmaltades: Nomes es realitza el procés de cocció una vegada. Generalment, son
rajoles del tipus rústiques. Es classifiquen com a UGL.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació en el procés de fabricació
En funció dels tractaments mecànics
 Rectificades: Després de la cocció, es serren o rectifiquen les vores per a que tinguin una
forma més precisa. Així es garanteix que la diferencia de mides entre les peces estigui per
sota de 0,5mm.
 Polides: Es un procediment complex d'abrasió per a donar una major brillantor a la peça.
En funció del seu destí
 Paviment: Son les que es col·loquen al terra, destinades a ser trepitjades per la qual cosa
han de ser de material més resistent.
 Revestiment: Son aquelles que s’usen per a revestir les parets, conegudes com rajola o
taulell (“azulejo”).
 Façanes: Destinades a espais exteriors, por tant han de resistir canvis bruscos de clima per
tal de mantenir la brillantor i la textura.
 Ceràmics especials: Son peces amb una forma particular que serveixen de decoració, ja
sigui en paviments, parets o altres zones.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació comercial de les rajoles ceràmiques
Fang cuit
• Son rajoles rústiques d’alta porositat utilitzada per pavimentar terres exteriors. Al estar
sotmeses a una única cocció es classifiquen com a UGL. Tenen una absorció d’aigua des de
6% < E ≤ 10 % fins a E > 10%.
• Son conegudes a nivell comercial com a paviment rústic, paviment de terracota, tova, tova
rústica, “cotto”, rajoles de terra cuita.
Rajola catalana
• Rajoles no esmaltades que reben aquest nom ja que històricament la seva major producció es
concentrava a Valencia i Catalunya.
• De color vermell, usada en porxos, balcons i terrasses. Estan dins la classificació UGL i la
seva absorció d’aigua va des de 6 % < E ≤ 10 % fins a E > 10%
• Es coneix com a rajola, “rasilla” o rajola vermella mate (“baldosín”).
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació comercial de les rajoles ceràmiques
Rajola o taulell (“azulejo”)
• Son de cos porós amb capa de vidriat en la superfície. Usada com a revestiment de parets i
façanes. Encara que algunes peces son utilitzades com a paviment.
• Superfície impermeable, de fàcil neteja i trobem diferents estils com a rajola de pasta blanca,
rajola de porcellana o ceràmica fina (“loza”), rajola de “mayólica”, rajola, “maniseta”, taulell,
revestiment de bicocció, revestiment de monococció.
• D’alta porositat.
• Es classifica en la categoria GL i la seva absorció d’aigua es E > 10%.
Gres rústic
• Peces ceràmiques de baixa porositat, sotmeses a una única cocció, sense vidriats ni
decoracions.
• Aquest tipus de rajoles de gres es coneixen com a clínquer, rajoles de gres, gres industrial o
gres rústic.
• Fabricades per extrusió. Estan dins la categoria UGL amb una absorció d’aigua des de E < 3%
fins a 3% ≤ E < 6%.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

La rajola ceràmica
Classificació comercial de les rajoles ceràmiques
Gres porcellànic
• Son les peces de ceràmica més utilitzades, amb una amplia gamma de colors. De cos poc porós
amb una capacitat d’absorció menor al 0,5%.
• Formats variats, utilitzats en interiors (cuina, banys, menjadors) i en exteriors (piscines,
façanes).
• Conegudes com a Gres porcellànic tècnic, Gres porcellànic esmaltat, Gres porcellànic
industrial, Gres porcellànic.
Paviment de Biococció o Monococció
• Son rajoles de doble cocció (en desús), acolorides i poroses amb aplicació de vidriat i
decoracions. Actualment el gres es fabrica per un procés de monococció. La diferència entre
aquestes dos coccions esta en la composició de les matèries primeres i la temperatura de cocció.
• Ideals para la aplicació en paviments, esta dins la categoria GL.
• Presenta una absorció d’aigua: 3 % ≤ E < 6 %.
• Es coneixen com Paviment de biococció, Paviment ceràmic, Paviment esmaltat, Paviment de
“mayólica”, “Cottoforte”.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Forjat ceràmic
Revoltó: peça de forma arquejada situada entre dues bigues d’un sostre, i que, en
el cas de que aquest separi varis habitatges, pren el nom comú de forjat, el qual en
una planta serveix de sostre i en la següent de terra.
La seva funció es alleugerir el pes del forjat i les seves dimensions estan en funció
del cantell del forjat i de la distancia entre biguetes.
La cara inferior te acanaladores per afavorir l’adherència del revestiment.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Forjat ceràmic
Supermaó i encadellat: peça de forma rectangular i llum de 40, 60, 80, 120 y 150
cm de llarg, 25 a 35 cm d’ample i de poc gruix que, per la seva facilitat de
manipulació, comoditat i economia, fa de revolto en pisos poc transitats,
habitatges particulars, sostres de terrats, etc.
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Altres aplicacions
Porcellana
- Ceràmica blanca
Rica en alúmina.
- Modelat, injecció
aire i esmaltat.
- Aparells sanitaris.

Abrassius Refractarios
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Normativa productes ceràmics

 Material 1
Tema 3. Ceràmica
 Materials 1
Tema 3. Ceràmica

Normativa productes ceràmics